Més enllà del cas del Pepe: radiografia del Bon Pastor

BarcelonaEl retorn del Pepe a casa aquest dijous després de passar una setmana en presó provisional a can Brians ha donat aire al barri del Bon Pastor de Barcelona. El cas d'aquest home en cadira de rodes que va matar un lladre que el volia robar ha alterat el dia a dia d'uns veïns acostumats a viure al marge de la ciutat, però tranquils. Durant uns quants dies, el malaurat episodi ha posat el focus sobre els seus carrers, que han omplert hores de televisió amb un retrat del barri centrat en la seguretat que no explica, ni de bon tros, la realitat d'un Bon Pastor que continua sent un gran desconegut per a bona part de la resta de la ciutat.

"Sempre hi ha hagut un cert prejudici. Som barris que encara ens miren una mica estrany", opina Yolanda López. Ella és la presidenta de l'associació Fem Soroll, que fa anys que organitza activitats culturals al Bon Pastor. Tot i els avenços en la connectivitat amb la resta de Barcelona –l'arribada del metro l'any 2010 va ser una revolució–, López argumenta que el fet de quedar en un extrem de la ciutat fa que molts barcelonins "no hagin d'anar-hi per a res". "És un barri que queda arraconat", diu, tot i que assegura que l'estació de metro i el centre comercial La Maquinista els han posat sobre el mapa.

Un simple cop d'ull al mapa certifica aquesta condició de frontera de la ciutat. Entre els límits que marquen el riu, la ronda Litoral, els polígons industrials i les vies del tren, hi viuen prop de 16.000 persones. L'amplíssim banc d'informació de l'Oficina Municipal de Dades (OMD) ajuda a fer-ne un retrat robot. Com passa amb bona part dels barris de l'eix Besòs de la ciutat, el Bon Pastor s'inclou entre les zones on els veïns tenen una renda disponible més baixa –16.534 euros, comparat amb els 22.994 de mitjana a la ciutat segons l'última dada publicada– i també entre els que tenen més població nascuda a l'estranger.

L'1 de gener del 2024, un 39% dels veïns del barri havien nascut fora de l'Estat, per sobre del 33,7% en el còmput global de Barcelona. D'aquests, un 61,9% eren provinents de països americans –sobretot d'Hondures i Colòmbia–; un 20,2% de l'Àsia –principalment del Pakistan–, i un 9,9% de l'Àfrica, la majoria dels quals, marroquins. Com en bona part de la ciutat, molts han arribat en els últims anys. Les persones amb nacionalitat estrangera eren un 13,2% dels veïns del Bon Pastor l'any 2017. El 2023 ja eren un 26,3%. Un auge que ha empès la població del barri fins a les 16.000 persones, unes 3.500 més que fa vuit anys.

El cas del Pepe ha reobert també el debat sobre la inseguretat, que sovint es mou en el terreny de les percepcions. Aquests dies, al barri, hi conviuen veïns com la Carmen que surten de casa sense objectes de valor i atemorits, amb d'altres, com la mateixa Yolanda López o la presidenta de l'associació de veïns del Bon Pastor, Paquita Delgado, que neguen haver-se sentit més insegurs en els darrers anys. Sense dades públiques en l'àmbit dels barris, una visió aproximada ens la donen les dades dels Mossos d'Esquadra sobre fets penals coneguts en el conjunt del districte. Unes xifres que mostren que mentre en el conjunt de Barcelona la corba dels delictes va a la baixa, a Sant Andreu han crescut any rere any des de la pandèmia fins a arribar als 11.043 del 2025. La segona dada més alta dels darrers quinze anys i prop dels 11.149 delictes del 2019.

Una transformació profunda

La fotografia no és completa, però, sense passejar pel barri. Fer-ho al costat de dos dels seus veïns més actius – Paquita Delgado i Chema Fanlo– ajuda a entendre la profunda transformació que ha viscut el Bon Pastor, que té com a símbol l'adeu a les cases barates. Des de la plaça de Vilabesòs és possible anar endavant i endarrere en el temps. Observar al mateix temps els vestigis museïtzats d'aquestes construccions precàries del 1929 –fetes per pal·liar la falta d'habitatge per a les classes populars de l'època– i els moderns edificis on s'han reallotjat els veïns que vivien a les cases barates.

De la mà d'aquest procés –i de l'empenta que han suposat per al Bon Pastor els diferents plans de barris aprovats per l'Ajuntament des del 2015–, ha canviat també la pell del barri. Avui, passejar per algun dels seus carrers és gairebé com entrar en un render, sobretot ara que la primavera ha començat a adornar amb els arbres de taronja, lila i blanc. Delgado i Fanlo no poden dissimular l'orgull pel fet que els anys de lluita veïnal hagin contribuït a fer d'aquest tros de barri un exemple de l'urbanisme més modern de la ciutat, amb una vegetació radiant també durant la sequera gràcies als sistemes de reg amb aigua freàtica.

Tanmateix, tots dos remarquen que encara queda molta feina per fer. Els preocupa com integrar el creixement del barri que encara ha de venir arran de les transformacions urbanístiques pendents al solar de la Mercedes i a la Maquinista. "Podem arribar als 20.000 veïns", apunten, i demanen que els equipaments que han d'absorbir aquest creixement arribin també a temps.