Barcelona saldarà el seu deute amb Cerdà amb un monument a la plaça Universitat

BarcelonaBarcelona ha fet aquest dijous el primer pas per saldar un dels seus deutes pendents més incomprensibles. L'alcalde, Jaume Collboni, ha anunciat que la capital catalana obrirà a principis de maig un concurs entre tres artistes per dissenyar un monument a un dels homes més importants de la història de la ciutat: l'enginyer, urbanista i polític Ildefons Cerdà (Centelles, 1815 - Las Caldas de Besaya, Cantàbria, 1876), l'artífex de l'Eixample.

Collboni ho ha anunciat durant l'acte institucional que s'ha celebrat aquest dijous a la tarda al Saló de Cent de l'Ajuntament per inaugurar oficialment l'Any Cerdà, que commemora el 150è aniversari de la mort de l'urbanista. "Comença el retorn d'un deute cap a la Barcelona moderna", ha reconegut l'alcalde, que ha assegurat que, aprofitant l'efemèride, la ciutat "reconeixerà i posarà al lloc que correspon" la figura d'aquest enginyer.

El primer pas per saldar aquest deute és la instal·lació d'un monument que fa temps que la ciutat reclama. Collboni ha desvelat aquest dijous un dels secrets més ben guardats els últims mesos al consistori: on s'ubicarà. D'acord amb el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, serà a la plaça Universitat, allà on "va començar a construir-se l'Eixample". "Allà farem l'homenatge, perquè pugui mirar la ciutat que ell va somiar i que es va desplegar", ha argumentat l'alcalde, que ha recordat que a la plaça és on es va començar a construir el primer gran edifici públic del nou Eixample: la seu central de la Universitat de Barcelona (UB).

La incògnita és ara qui seran els tres artistes "de reconeguda trajectòria" que concursaran per ser els encarregats de fer aquesta obra. Collboni ha explicat que el procés –similar, per exemple, al que està seguint la Sagrada Família per escollir els escultors de la façana de la Glòria– arrencarà a principis de maig. L'objectiu, ha dit Collboni, és disposar d'una proposta guanyadora durant el mes de juliol, i que el monument pugui estar instal·lat definitivament a la plaça durant el primer semestre del 2027.

Més de mig segle sense monument

Amb la instal·lació del nou monument Barcelona repararà un deute que fa més de mig segle que dura. La capital catalana ja havia tingut durant el franquisme un monument en homenatge al creador de l'Eixample. Es va inaugurar l'any 1959 a la sempre controvertida plaça Cerdà per l'aleshores alcalde, Josep Maria de Porcioles, i es va desmuntar l'any 1971 amb la construcció de la ronda del Mig.

Aquella escultura –amb partidaris i detractors– era obra d'Antonio María Riera Clavillé, i combinava blocs de formigó amb barres de ferro en una estructura que volia reproduir la quadrícula de l'Eixample. A principis del 2025, a iniciativa dels periodistes Lluís Permanyer i Carles Cols, la ciutat ja va començar a reconduir la seva relació amb el pare de l'Eixample instal·lant una placa a la porta del número 69 del carrer Bruc, la casa on va viure Cerdà.

Més enllà del monument, aquest dijous tant la consellera de Territori, Sílvia Paneque, com el degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, Pere Calvet, han subratllat la importància de mantenir el llegat de Cerdà per fer front als reptes actuals. Calvet ha destacat la seva capacitat per no triar entre "coneixement tècnic i acció pública", i ha remarcat que "la tècnica sense orientació política i social corre el risc de no respondre a les necessitats reals de la gent".