En un 30% dels pisos de la Dreta de l’Eixample no hi viuen veïns

BarcelonaDe tots els barris de Barcelona, la Dreta de l'Eixample és un dels que més ha patit l'impacte que la globalització i l'auge de plataformes com Airbnb han tingut sobre l'habitatge. Fa temps, l'associació de veïns va denunciar que entre hotels, pensions, albergs i pisos turístics, un 40,7% dels llits que hi ha al barri són per a turistes. Ara, en el marc dels treballs per regular que l'ús prioritari dels habitatges a tota la ciutat sigui el de residència habitual, l'Ajuntament aporta més dades que ajuden a radiografiar l'estat del parc d'habitatge: apunta que en un 30% dels pisos de l'Eixample no hi viuen veïns.

La dada està extreta de la memòria que acompanya la proposta de modificació del Pla General Metropolità (PGM) per establir que l'ús habitual i permanent de l'habitatge és el "prioritari" a la ciutat i que està per sobre de l'ús temporal. El document, al qual ha tingut accés l'ARA, inclou una anàlisi de la situació de l'habitatge a la capital catalana, i entre els aspectes que tracta, hi ha quin percentatge dels pisos que té la ciutat són utilitzats com a habitatge d'ús habitual. O, per dir-ho d'una altra manera, en quants dels pisos que hi ha a Barcelona hi viuen veïns que tenen la ciutat com a base estable i que, en conseqüència, hi fan comunitat.

Per fer-ho, l'informe creua les dades del cadastre i les del cens. El resultat és el gràfic que acompanya aquest text i on es pot veure barri per barri el percentatge d'habitatges que tenen un ús habitual. La fotografia és de l'any 2024, però a simple vista es pot observar com, més enllà dels extrems, les taques més clares són al centre de la ciutat. Així, mentre en la suma global de Barcelona els domicilis amb veïns són un 81,2%, en els barris centrals aquest percentatge és notablement inferior: Gòtic (63%); Dreta de l'Eixample (70%); Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (71%); la Vila de Gràcia (73%), i l'Antiga Esquerra de l'Eixample (76%). En el cas de barris més perifèrics amb percentatges més baixos, com Vallvidrera o la Marina del Prat Vermell, cal tenir en compte que o bé són zones en desenvolupament o amb molt menys habitatge.

Si bé el percentatge d'habitatges d'ús habitual és inferior al Gòtic, la dada de la Dreta de l'Eixample és especialment rellevant perquè es tracta d'un dels barris més poblats de la ciutat i, en comparació, hi ha molt més habitatge. Però, ¿on va a parar aquest 30% dels pisos de la Dreta de l'Eixample que no són domicilis habituals? A grans trets, hi ha tres categories: pisos turístics o de lloguer de temporada; segones residències d'estrangers que només passen pocs mesos a la ciutat, i, per últim, negocis –per exemple notaries, perruqueries o despatxos d'advocats0 que ocupen pisos qualificats d'habitatges habitualment en entresols i primeres plantes.

L'impacte dels pisos turístics en aquest àmbit és clar. En el moment de la fotografia, la Dreta de l'Eixample és el quart barri de la ciutat amb més habitatges (29.001), però el setè pel que fa al nombre de domicilis habituals (18.967). És també el que presenta una proporció més alta (9,15%) de pisos turístics sobre el total de domicilis. I això comptant només els legals. El president de l'associació de veïns, Jaume Artigues, subratlla en conversa amb l'ARA que aquesta proporció ha anat a més des del 2024 a causa del degoteig de nous pisos turístics que han aprofitat l'escletxa legal que va obligar l'Ajuntament a validar llicències que s'havien demanat durant la suspensió judicial del PEUAT.

Per això, des del govern municipal sempre s'ha defensat que la supressió dels 10.000 pisos turístics que aproximadament hi ha a la ciutat, a partir del 2028 ha de contribuir decisivament a ampliar el parc d'habitatge disponible per a residència habitual. Ara bé, sobretot arran de la llei d'habitatge i el topall del lloguer, darrerament a Barcelona s'ha multiplicat una altra modalitat d'ús dels pisos: el lloguer de temporada. L'informe recull un estudi que va fer l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona i que, tal com va explicar l'ARA, apuntava que ja el juny del 2023 en barris com la Barceloneta aquest tipus d'oferta suposava el 40% dels anuncis de lloguer de tot el barri. A la Dreta de l'Eixample, el pes d'aquest tipus d'oferta sobre les ofertes de lloguer era del 22%. Una realitat que ha anat a més des d'aleshores.

D'aquí ve que, quan ja fa un any el govern municipal i els comuns van pactar modificar el PGM, es posés el focus en limitar el lloguer de temporada especificant el tipus d'activitats econòmiques que es poden fer en els habitatges de la ciutat. Aleshores encara no era vigent la llei que el Parlament tot just va aprovar fa un mes, i aquesta podia ser la via de Barcelona per restringir l'oferta. Amb la llei catalana ja aprovada –tot i que recorreguda al Tribunal Constitucional–, la normativa municipal és complementària i permet incidir en el mercat de l'habitatge des d'un altre punt de vista.

Mentre la llei posa l'accent en dissuadir el lloguer de temporada limitant-ne el lucre, la modificació del PGM permet partir de l'altre extrem. És a dir, no centrar-se en fixar un màxim d'un tipus d'oferta concreta, sinó establir un mínim imprescindible d'habitatge d'ús habitual a cada barri. Un paraigua legal que obre un ventall de possibilitats –també des del punt de vista de la fiscalitat– i que ha d'ajudar a reduir al mateix temps el lloguer de temporada i la compra de pisos per part de persones que no hi han de viure regularment. Compta a favor seu la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre el decret que permet eliminar els pisos turístics i que defensa el dret de les administracions a limitar per l'interès general els usos que la propietat pot fer d'un dret constitucional com l'habitatge.

El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, exposa els seus recels davant d'aquest tipus de regulació. “En aquesta ciutat a vegades fem servir paraigua encara que no plogui”, ironitza, i posa com a exemple la voluntat de prohibir els pisos turístics. En aquest sentit, capgira la qüestió i demana calcular quina és la necessitat real d'aquest tipus d'habitatge temporal o turístic que té la ciutat i no pot suprimir. “Estem davant d'una ciutat que és cosmopolita, que necessita tenir un parc adequat per a gent que necessita residir-hi temporalment”, sosté, i afegeix que també hi ha barcelonins que van a altres punts d'Europa per residir-hi temporalment.

Tot plegat, però, s'haurà d'aterrar més endavant. La priorització en el PGM de l'ús habitual de l'habitatge per davant d'altres fórmules –emmarcades sota el concepte "usos assimilats"– és només el primer pas de la normativa. A partir d'aquí caldrà aterrar-la a través d'un pla especial o una ordenança específica que determini quan i com es fa servir aquesta regulació. És a dir, en quines zones concretes, amb quin percentatge i amb quines excepcions. Serà aquí on l'Ajuntament haurà de filar prim per evitar recursos i impugnacions com les que ja va viure amb el PEUAT.

Picabaralla Comuns-ERC

De moment, però, la modificació del PGM ara mateix està en l'aire. El passat dimarts, la Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament va posicionar-se majoritàriament en contra de la mesura en la seva aprovació provisional. El motiu? La picabaralla que des de fa setmanes arrosseguen Comuns i Esquerra al consistori. Els republicans, que han sigut un dels principals defensors de la necessitat de regular el lloguer de temporada, van votar en contra del pla pactat entre el PSC i Comuns al·legant que no és necessari ara que ja s'ha aprovat la llei del Parlament.

Tanmateix, darrere del posicionament dels regidors d'ERC hi ha el malestar amb Barcelona en Comú per haver tombat en el ple de desembre el seu acord amb el PSC per crear una comissió d'estudi contra la compra especulativa de pisos i que havia de presidir la líder dels republicans a l'Ajuntament, Elisenda Alamany. La seva creació ja s'havia hagut de retirar in extremis de l'ordre del dia del ple de novembre perquè no tenia prou suports garantits.

De fet, el grup que lidera Alamany està disposat a canviar el sentit del seu vot en el ple sempre que els comuns votin també a favor de la creació de la seva comissió, i així ho ha traslladat tant als comuns com al Govern. Malgrat que en un primer moment semblés que seria així, segons ha pogut saber l'ARA, finalment Barcelona en Comú ha preferit per ara no portar al ple d'aquest divendres la reforma de l'MPGM, que seguirà al calaix, com a mínim, fins al plenari del mes de febrer.

Per a més endavant queda un altre debat que també fa temps que està sobre la taula de l'Ajuntament: el dels negocis que estan en habitatges, majoritàriament en entresols i primeres plantes. Tot i que no són l'objectiu d'aquesta reforma, formen part del percentatge de pisos sense que h visqui gent. L'informe no aporta dades de quin és el pes que aquesta casuística té en, per exemple, el 30% dels pisos sense veïns de la Dreta de l'Eixample. Fins ara, l'aposta del govern municipal no és regular aquest tipus d'oferta, sinó que prefereix buscar fórmules per incentivar –quan sigui possible– el trasllat d'aquests negocis des de les plantes superiors a locals buits a peu de carrer.