Turisme
Societat 26/04/2023

Barcelona haurà d'acceptar (almenys) un gran bloc de 120 pisos turístics per ordre judicial

Una escletxa jurídica permet a una immobiliària esquivar la regulació municipal i canviar veïns per turistes a l'Eixample

4 min
El bloc de pisos del carrer Tarragona on ho ha 120 llicències de pisos turístics

BarcelonaL'estocada judicial al pla de regulació d'establiments turístics de Barcelona (el Peuat), que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar el 2019 per defectes de forma, no serà tan innòcua per a la ciutat com s'havia dit. Tot i que l'Ajuntament es va afanyar a recórrer la decisió i a redactar una nova versió del pla per blindar-lo judicialment, alguns promotors van aprofitar l'escletxa inicial per sol·licitar noves llicències per a activitats ja limitades, com la dels apartaments turístics. Unes sol·licituds que l'Ajuntament va anar denegant a l'interpretar que la sentència contra la regulació encara no era ferma. Ara, però, la justícia ha donat la raó com a mínim a un d'aquests promotors (la immobiliària Gallardo) i obliga l'Ajuntament (sense dret ni a recurs) a autoritzar les llicències que havia demanat. I no eren poques: 120 agrupades en un gran edifici al carrer Tarragona, a tocar del Parc de Joan Miró i de l'Estació de Sants.

A mesura que vencen els contractes, no es renoven, els pisos es reformen per convertir-se en habitatges turístics, que encara no es lloguen, però ja s'ofereixen a preus que van dels 286 euros per nit als 580 (coincidint amb les dates dels concerts de Coldplay a Barcelona). Així ho han avançat RAC1 i El Periódico, i la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, no ha pogut fer més que admetre que estaven obligats a admetre aquests nous pisos turístics. La notificació judicial, assegura, els diu que han d'acceptar tant sí com no aquestes noves llicències, que, de fet, ja apareixen al cercador on tothom pot mirar si al seu bloc hi ha pisos turístics dels que funcionen amb llicència. "No ho compartim, el Peuat encara tenia eficàcia", ha lamentat. Diu que no tiren la tovallola per intentar revocar aquests permisos, però que, d'entrada, els han d'admetre.

Aixeta oberta?

Si fins ara a la ciutat hi havia 9.434 llicències de pisos turístics, ara se n'hi sumen de cop 120 més. I la por és que el cas d'aquesta promoció no sigui únic i que hi pugui haver més sentències judicials que avalin llicències que havien quedat denegades, cosa que faria l'escletxa encara més gran. Segons va publicar l'ARA, poc després de l'estocada al Peuat, fonts del sector xifraven en més de 1.500 les peticions de llicència que haurien entrat gairebé de cop per aprofitar el moment. La responsable d'Urbanisme ha assegurat que no tenen constància que hi hagi hagut més reclamacions judicials sobre peticions denegades en aquell període, però ha reconegut que aquest és un escenari que no poden descartar. Sobretot, és clar, després que en aquest cas la justícia s'hagi decantat a favor dels promotors. I, per això, ha insistit en la necessitat d'un canvi legal tant a Catalunya com a l'Estat i que es permeti als ajuntaments poder revocar unes llicències que s'obtenen amb un únic pagament de 230 euros i que amb la regulació actual són vàlides de per vida. De fet, Sanz ja ha enviat una carta al conseller de Territori, Juli Fernández, on li demana aquest canvi legal així com una reunió urgent per tractar sobre la qüestió.

El portal del bloc del carrer Tarragona, aquest matí

"La normativa hauria de fer prevaler el dret a l'habitatge i els ajuntaments només tenim els plans d'usos", ha defensat la responsable d'Urbanisme, que també ha carregat contra el PSOE per haver rebutjat l'esmena a la llei d'habitatge que hi incloïa els pisos de lloguer turístic. La Xarxa d'Habitatge de l'Esquerra de l'Eixample ja està en contacte amb els veïns afectats per intentar que hi hagi una resposta organitzada. Una resposta que arriba tard per a la trentena de llogaters que ja han marxat, i que es dona per fet que no haurà de ser exclusiva per a aquest edifici. "No és un cas aïllat, això es reproduirà en altres llocs. Ja estem veient com amb les superilles hi ha més lloguers de temporada i cada cop més marxen veïns. S'està buidant el barri i no volem que passi", critica Alba Molins.

"Què passarà amb la vida de barri?"

"Si ara això s'omple de turistes, el problema no és només que ens facin fora a nosaltres, què passarà amb el bar de sota de casa? Canviarà d'oferta? Què passarà amb la vida de barri? Què passarà amb el barri?", lamentava aquest matí la Melanie, a les portes del bloc de la polèmica. Ella, diu, té encara tres anys i mig de contracte, però vist el que els ha passat a molts dels seus veïns (al seu replà, de quatre portes, ja n'hi ha dues de buides), ha començat a buscar pisos alternatius. I això que el lloguer que paguen per pisos d'uns 65 metres quadrats ja no era ni de bon tros econòmic: 1.200 euros. Però, esclar, això no pot competir amb els més de 200 euros per nit d'un pis turístic.

"El que estan esperant ara és que ens morim", es resignava la Isabel, que és una de les veïnes amb contracte indefinit (i lloguers molt més econòmics). Tots els veïns consultats, tinguin contracte amb data de caducitat o no, coincidien avui que ja no és fàcil conviure amb les moltes obres que s'estan fent a l'edifici, i que la cosa, segons preveuen, es farà encara més complicada quan hi comencin a arribar els turistes. Des de la immobiliària Gallardo confirmen que els primers pisos turístics (els que ja s'anuncien com a Arrivo Apartaments) començaran a llogar-se en les "pròximes setmanes", però no detallen què passarà amb els lloguers de més llarga durada. La immobiliària sí que ofereix encara alguns dels pisos de lloguer convencional en aquest bloc: un entresol de 63 metres quadrats que vol llogar a 950 euros.

Des de l'oposició, ERC ja ha presentat una pregunta urgent per saber quantes sol·licituds de llicència d’habitatge d’ús turístic es van sol·licitar en aquell forat del 2019 i quantes són susceptibles de poder tenir el mateix recorregut que les del macrobloc del carrer Tarragona. I grups com Junts han vist en aquest cas la confirmació que el Peuat era una norma que veien "mal feta".

stats