L'hora de la veritat per a l'escalinata de la Sagrada Família

BarcelonaEl litigi urbanístic més longeu de Barcelona arriba a l'hora de la veritat. Coronada la torre de Jesús, la Sagrada Família ja mira definitivament cap a la façana de la Glòria. I amb ella, ressuscita un dels debats que més passions ha generat entre arquitectes, historiadors i veïns: l'escalinata. Aquesta setmana el president delegat de la Junta Constructora del temple, Esteve Camps, va assegurar que l'acord amb l'Ajuntament de Barcelona per desencallar el projecte està "a prop". I entre els veïns afectats, que fa mig segle que esperen el veredicte, s'imposa la sensació que, aquest cop sí, ha arribat el moment.

"Això s'ha de tancar i va camí de tancar-se", admet el president de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família, Gabriel Mercadal. En cas de confirmar-se, seria una fita històrica. Després d'anys amb l'escalinata apareixent i desapareixent de plànols i documents, finalment el 1976 el Pla General Metropolità (PGM) va recollir formalment l'afectació de les dues illes que hi ha davant el temple –les que hi ha entre els carrers Mallorca, Aragó, Sardenya i Marina– per fer-hi una avinguda de 60 metres d'amplada. Un passeig que conduís pràcticament des de l'avinguda Diagonal fins a la porta de la façana de la Glòria, a la qual s'accediria a través d'una escalinata que passaria per sobre del carrer Mallorca.

Aquest planejament suposaria l'enderroc de les cases que hi ha en aquestes dues illes. Algunes des d'abans fins i tot que Gaudí dibuixés per primer cop l'escalinata. D'altres, construïdes in extremis abans de l'aprovació del PGM. És el cas del bloc de pisos de Núñez y Navarro que, gràcies a un informe de la comissió de Patrimoni Històric Artístic del ministeri d'Educació i Ciència, es va poder aixecar només un any abans que el planejament qualifiqués aquell terreny de zona verda en previsió de l'escalinata. Un edifici a només vint metres de la façana de la Glòria i que es va convertir des d'aquell controvertit procés en símbol del serial sobre l'escalinata.

Des d'aleshores, i sobretot a mesura que les obres del temple avançaven i feien inevitable el debat, els diferents governs municipals han intentat tancar una proposta que aterrés aquell projecte reduint-ne l'impacte. Ho va fer el govern de Xavier Trias de bracet de l'arquitecte Enric Massip, limitant l'ample del passeig a 40 metres. També l'executiu dels comuns, amb un projecte de l'arquitecte en cap Xavier Matilla que reduïa l'afectació sobre els veïns. Fa dos anys, va ser el govern de Jaume Collboni qui va entomar el repte de tancar aquesta carpeta amb la promesa de resoldre el trencaclosques aquest mateix mandat.

Tot i que entre totes les parts s'és optimista a l'hora de tancar un acord, per ara es desconeix el contingut d'unes converses en les quals l'Ajuntament té l'última paraula i que han de resoldre principalment tres qüestions: quants veïns d'aquestes dues illes de l'Eixample estaran finalment afectats; on se'ls reallotjarà o com se'ls indemnitzarà, i qui i com pagarà una operació que, segons alguns càlculs, podria moure's al voltant dels 150 o 200 milions d'euros. Tot això és el que fa temps que el quart tinent d'alcaldia, Jordi Valls, intenta tancar en les converses que manté, per una banda, amb els veïns i, per l'altra, amb la Sagrada Família.

Mentrestant, els veïns esperen expectants el veredicte que acabi amb mig segle d'incertesa. "Vius amb molta angoixa perquè qui ha de definir no defineix", lamenta Salvador Barroso, president de la plataforma d'afectats pel temple. Admet, però, que veu el desenllaç a tocar. "Ara ja estem al final del camí. Com acabarà? No ho sé", exposa. Alguns viuen molt a prop del temple i tenen coll avall que el seu serà un dels pisos afectats, però no saben ni com ni quan. D'altres, com els veïns del carrer València, ni tan sols estan segurs de si finalment algun dia hauran de marxar.

És el cas de l'Alícia i l'Ignasi Busquets, dos germans que tenen un pis cadascun a la vorera muntanya del carrer València i que, expliquen, fa anys que conviuen amb l'expectació de què passarà a casa seva. Com ells, molts veïns dubten a l'hora de reformar, per exemple, un lavabo o una cuina perquè no saben si els compensarà. Els germans Busquets també tenen la sensació que la resolució del procés és a tocar. "Amb la inauguració de la creu ja veus que arriba el moment", expliquen des del terrat del seu bloc, des d'on s'observa perfectament la façana de la Glòria i, davant seu, l'edifici de Núñez y Navarro i les dues illes de cases afectades.

"El que més ens preocupa és que s'arribi a una solució que no sigui definitiva i que no serveixi a tothom", diuen. Admeten, també, que tenen veïns que, cansats de conviure amb un turisme que ha saturat l'espai públic i transformat el comerç del barri, prefereixen cobrar una indemnització i buscar un lloc on viure fora del barri que ser reallotjats a pocs carrers del temple.

Reallotjar els veïns

Aquesta serà una altra de les claus del procés que s'haurà d'obrir un cop es tanqui l'acord per delimitar la zona finalment afectada i s'estableixi el protocol per als veïns dels blocs que caldrà enderrocar: saber exactament quants cal reallotjar. D'aquests, una part ja és clar que aniran a parar al solar d'un nou edifici que s'aixecaria a l'illa contigua, al solar de les Aigües –entre Marina, Lepant, Mallorca i València–, i que la Sagrada Família va adquirir ja el 2019 en previsió. Farà falta, però, trobar també altres solars a la zona per poder oferir solucions d'habitatge a tots els veïns afectats que les necessitin.

"Entendrem que no està resolt si hi ha problemes per assegurar l'habitatge de tothom", avisa també Mercadal, que sosté que "es tracta d'aconseguir una solució equilibrada i acceptable". L'acord haurà de filar molt prim perquè haurà de donar resposta a tothom. Als propietaris de pisos que hi viuen i als que no, als llogaters amb contracte vigent en el moment de l'operació i també als comerciants com Pep Bransuela, que acaba de reformar la farmàcia del carrer València en què treballa des de fa 19 anys i que ara regenta. Explica que, malgrat ser un local afectat pel planejament del 1976, va decidir tirar endavant la reforma perquè la farmàcia ho demanava. "Tens la inseguretat de no saber què fer", admet.

La visita del Papa

Per això entre els veïns hi ha inquietud pel resultat de l'acord, però també ganes de tancar una carpeta que els ha mantingut amb l'ai al cor durant mig segle. Entre els consultats hi ha la sensació que la visita del papa Lleó XIV el 10 de juny per inaugurar la torre de Jesús ha d'acabar de precipitar els esdeveniments. Es divideixen, però, entre els que creuen que l'acord es tancarà abans per evitar que qualsevol protesta veïnal pugui enterbolir la visita del pontífex, i els que opinen el contrari: que per no agitar el debat no serà fins just després que hagi marxat Lleó XIV que s'enceti definitivament aquest meló.

Un acord que, en cas de tancar-se i més enllà de possibles litigis judicials, encara requeriria un altre pas no menor. El govern municipal hauria d'obtenir el suport de la major part del consistori per tirar endavant la reforma del PGM del 1976. I tot, a menys d'un any per a les eleccions municipals del 2027. Tanmateix, el compte enrere per a l'escalinata de la Sagrada Família ha començat.