"No cobro la jubilació perquè em faltaven dos dies cotitzats"

BarcelonaNo totes les persones que tenen dret a rebre una prestació social la cobren. N'hi ha que ni tan sols la demanen perquè o bé no saben que hi tenen dret o ni tan sols fan la sol·licitud per desconeixement. És el fenomen conegut com a non take-up o bretxa de cobertura, i deixa milers de persones vulnerables sense protecció. Es calcula que a Catalunya el 79% de les famílies amb fills que podrien rebre el complement per infància no el reben; el 18% de les persones que compleixen els requisits per a la renda garantida de ciutadania no se'n beneficien, i un 66% dels potencials usuaris de l'ingrés mínim vital (IMV) tampoc.

És el cas de Juan Fernández, un barceloní de 66 anys a qui els confinaments per la covid van deixar sense feina en un bar i no va aconseguir, amb els tràmits online, l'atenció adequada per tramitar una renda per subsistir. Enmig d'aquest procés, un càncer diagnosticat pocs mesos després el va apartar definitivament del mercat laboral, i inesperadament la Seguretat Social li va denegar la petició per cobrar la pensió de jubilació. "Em faltaven dos dies per cotitzar", explica. L'administració no li va posar fàcil resoldre la situació i finalment cobra una pensió no contributiva. Juntament amb la seva mare, sumen entre tots dos poc menys de 800 euros mensuals.

Per a la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, la situació d'aquestes persones que queden en descobert és una "pèrdua de recursos per a Catalunya", i constata que el sistema té molts forats que impossibiliten que, malgrat els diners invertits, les taxes de pobresa aconsegueixin reduir-se. De fet, un de cada quatre catalans viu en situació de pobresa, un percentatge que s'eleva a un de cada tres en el cas de les criatures.

Què provoca aquest non take-up, és a dir, aquest deixar passar una prestació o programa social que podria fer la vida més fàcil als hipotètics beneficiaris? Els factors són múltiples, i van des de la fragmentació de més d'un centenar d'ajudes públiques fins a la suma d'incompatibilitats entre elles i els criteris oposats en un circuit burocràtic enrevessat per a persones vulnerables. En un acte organitzat aquest divendres per la Taula del Tercer Sector amb motiu del Dia per a l'Erradicació de la Pobresa, la mateixa consellera ha rebutjat els discursos que acusen sectors socials "de viure de la pagueta" i ha admès que "hi ha persones que no volen ni sentir a parlar de les prestacions tot i que les necessiten" perquè "la gestió és molt complicada" o pel "risc" d'haver de tornar diners si hi ha "pagaments indeguts" per error administratiu.

Aquest és l'error que va afectar Leire Simarro. Extutelada de la DGAIA, la jove estudia a la universitat i va ser una de les destinatàries de les cartes de Drets Socials que exigien que tornessin milers d'euros per pagaments indeguts, la majoria dels quals es devien a una falta de control o a retards en la gestió d'aquestes prestacions. En la mateixa jornada, Simarro ha subratllat les dificultats per comprendre el llenguatge tècnic de les cartes, que els va empènyer a la desesperació per haver de retornar entre 10.000 i 36.000 euros. Finalment, però la conselleria ha anunciat que perdonarà el deute, atenent que la majoria d'aquests joves havien informat dels canvis de situació que els impedien continuar rebent l'ajuda com a extutelats.

Llenguatge burocràtic

Montse Vilarrassa, de 45 anys, que és membre de l'associació Down Catalunya i té un llarg currículum laboral, també ha posat nom a les barreres que posa l'administració a l'hora de demanar una prestació o d'adreçar-s'hi per a qualsevol consulta. Un llenguatge administratiu complex, la manca de material en lectura fàcil, les poques facilitats per ajudar a entendre instruccions escrites o orals, tràmits online poc accessibles, certificats i claus amb identificació, cites prèvies obligatòries que requereixen gestió en línia o temps d’espera excessiu i poca formació o empatia dels professionals per atendre les persones amb discapacitat intel·lectual són alguns dels greuges, sentits com a propis per bona part de l'audiència.

El Govern té en cartera endreçar el llarg catàleg de prestacions per fer-les més clares i compatibles i, a partir de l'any vinent, s'ha compromès a impulsar la finestreta única per a l'IMV i la RGC, que també hauria de ser compatible amb una feina per incentivar que els beneficiaris entrin al mercat laboral sense por de quedar desprotegits. La consellera ha dit que les prestacions són la millor via per posar fi a les desigualtats socials, ja que els impostos només redistribueixen un 2% de la riquesa. Com es pot fer que el sistema sigui més eficient? La fórmula és avançar cap a la universalització, com ja fan països com Itàlia, ha assenyalat el president de la Taula, Xavier Trabado.