L'estiu del 2025 milions de taiwanesos van veure a la televisió com l'exèrcit xinès bloquejava l'illa i com això provocava pànic. Centenars de persones saquejaven els supermercats, internet deixava de funcionar i uns quants avions de guerra creuaven el cel de la capital. Era una ficció. La sèrie Zero day attack va batre rècords d'audiència mentre generava un debat profund en la societat taiwanesa: per primer cop la ficció imaginava un atac de la República Popular de la Xina. Però la possibilitat d'aquest atac no és una ficció, segons un informe que el govern dels Estats Units ha fet públic recentment, i en què afirmen que tenen indicis de la intenció de la Xina d'envair Taiwan el 2027.

Oficialment és una ciutat, però Hanchuan, al centre de la Xina, és majoritàriament rural. Té un milió d'habitants, però molts viuen entre camps i petites fàbriques. Una empresa que produeix fil de cosir i un grapat de companyies pesqueres constitueixen bona part de la seva economia. Tot i això, quan The Economist la va visitar recentment, hi havia un lloc en particular que era ple a vessar de gent: el primer McDonald's de Hanchuan, que va obrir al gener.

Amb vint-i-un anys, just havent acabat la carrera de periodisme, vaig agafar un vol en direcció a Pequín. Era l'hivern del 2015. No coneixia quasi res de la Xina i només sabia dir un parell de paraules en mandarí. Marxava cap allà per treballar en una agència de notícies. Tant el meu futur com la Xina eren dos grans interrogants.

La Xina ha anunciat aquest dimecres que suspèn durant un any de l'"aranzel addicional" del 24% que havia imposat a productes importats des dels Estats Units, una decisió que s'emmarca en els acords comercials tancats la setmana passada pels presidents dels dos països, Xi Jinping i Donald Trump.

Corea del Nord va commemorar aquest final de setmana el 80è aniversari de la fundació del Partit dels Treballadors amb una desfilada de gran format a Pyongyang que va combinar espectacle intern, afirmació ideològica i missatge geopolític. El líder Kim Jong-un va presidir l’acte aquest divendres al vespre acompanyat de delegacions estrangeres, entre les quals la del primer ministre xinès, Li Qiang, i la del vicepresident rus, Dmitri Medvédev, en un escenari que va servir per projectar el règim com un “aliat útil” davant Pequín i Moscou, i que reforçava la seva posició enmig de les tensions amb Washington i Seül, tot i deixar la porta entreoberta a una possible trobada les setmanes vinents amb el president dels Estats Units, Donald Trump.

Durant els últims tres dies, els presidents de la Xina i de Rússia, Xi Jinping i Vladímir Putin, han compartit moltes estones i converses, i no només han discutit de geopolítica, sinó que aquest dimecres se'ls ha sentit també parlant de qüestions més filosòfiques com la immortalitat dels humans. Un micròfon d'ambient ha captat el diàleg quan tots dos es dirigien a la tribuna per assistir a la desfilada militar a la plaça de Tiananmen de Pequín.

La 25a edició de la cimera de l’Organització de Cooperació de Shanghai (OCS), organitzada a la ciutat de Tianjin, ha servit per reforçar els llaços entre Rússia, la Xina i l'Índia per fer front a l'hegemonia occidental. La Xina, amfitriona, ha exposat la visió d'un nou ordre mundial davant d'una vintena de caps d'estat, incloent-hi el president rus, Vladímir Putin, i el primer ministre indi, Narendra Modi. El president xinès, Xi Jinping, ha defensat el multilateralisme i un sistema de governança “més just i equitatiu”, i ha acompanyat el discurs de mesures concretes com ara la creació d'un nou banc regional de desenvolupament.

El president xinès, Xi Jinping, ha defensat la necessitat de salvaguardar la pau i l'estabilitat regional durant el sopar de benvinguda ofert a la vintena de líders mundials que participen en la 25a edició de la cimera de l’Organització de Cooperació de Shanghai (OCS), que ha començat aquest diumenge. La ciutat de Tianjin, considerada el port de Pequín, ha desplegat la catifa vermella i àmplies mesures de seguretat per acollir aquest fòrum de dos dies que finalitza dilluns. Els focus apuntaran, d'una manera especial, tres protagonistes: Vladímir Putin, Xi Jinping i Narendra Modi. La trobada arriba en un moment clau: Rússia busca nous mercats per al seu petroli i gas, l’Índia intenta esquivar les represàlies dels Estats Units i la Xina vol consolidar-se com a alternativa al lideratge occidental mentre mira de reüll els moviments erràtics, els canvis de parer i les amenaces de Donald Trump.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha reunit aquest diumenge al matí amb l'empresa xinesa Huawei. Fonts del Govern asseguren que es tracta d'una visita "institucional i de cortesia". La trobada s'ha produït en plena polèmica pel contracte que el ministeri de l'Interior va adjudicar a la multinacional xinesa per gestionar l'emmagatzematge de les escoltes telefòniques ordenades per jutges i fiscals.

La Comissió Europea ha insistit aquest dimarts que els països de la Unió Europea han de "restringir o excloure Huawei de les seves xarxes 5G" perquè la companyia xinesa "representa un risc molt més gran" que altres proveïdors. "La falta d'una acció ràpida exposa la Unió Europea en conjunt a un risc clar", ha declarat a l'agència Efe el portaveu de Sobirania Tecnològica de la Comissió Europea, Thomas Regnier, quan se li ha preguntat per l'acord que Espanya ha signat amb Huawei per al subministrament de serveis d'escoltes telefòniques.

Durant els primers mesos de la guerra comercial dels Estats Units contra el món van créixer les especulacions. ¿Podrien col·laborar les dues principals potències comercials, la Xina i la Unió Europea, per intensificar els seus llaços comercials bilaterals i compensar aixñi l'aïllacionisme nord-americà? Una cimera el 24 de juliol a Pequín ha de mostrar que la resposta és un emfàtic no. Havia de ser una celebració de 50 anys de contacte diplomàtic i sembla que serà una discussió acalorada.

L'economia xinesa va alentir el creixement el segon trimestre de l'any, però malgrat això va batre les expectatives dels analistes, que esperaven un alentiment més pronunciat de l'activitat econòmica a causa de la guerra comercial oberta pels Estats Units. Així, el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) va registrar una expansió de l'1,1% en comparació amb el primer trimestre i es va situar un 5,2% per damunt dels nivells d'un any enrere, segons dades publicades aquest dimarts per l'Oficina Nacional d'Estadística.

Cada dia l’adolescent Ma Yun anava a la zona d’hotels per a turistes de Hangzhou a veure si trobava estrangers que parlessin anglès. Eren els anys 80 i la Xina s’estava obrint al món. Ma Yun s’oferia a fer de guia a canvi de practicar l’idioma. Malgrat la seva empenta, els estudis no li anaven bé; va suspendre diversos cops l’examen d’entrada a la universitat. Va ser rebutjat en múltiples feines. El mercat estava desbocat a la Xina i la competició era ferotge. Durant els anys 90, va treballar de mestre d’anglès. Eren els primers anys d’internet a la Xina. Va veure una oportunitat i va fundar, amb diversos amics, al seu apartament un negoci de comerç en línia. Anys després, el jove xinès seria conegut com a Jack Ma, i la seva empresa, Alibaba, atrauria l’atenció mundial perquè va ser la primera plataforma xinesa al nivell de les big tech de Silicon Valley.

Ni més ni menys del que s'esperava. Després de quasi tres jornades de converses, els Estats Units i la Xina han acordat retallar els aranzels.L'acord, pendent encara d'aprovació per part dels presidents americà i xinès, ha estat anunciat pel mateix Trump, que ha donat els primers detalls: els Estats Units aplicaran un 55% d'aranzels als productes xinesos; Pequín, per la seva banda, aplicarà un 10% als productes americans.

Arran d'un problema tècnic, el parapentista Peng Yujiang va acabar xuclat per un corrent ascendent que el va portar fins a 8.598 metres d'altura, segons el mitjà xinès Guangming Daily. Malgrat aquest viatge inèdit, el procés de congelació que va arribar a experimentar i la falta d'oxigen que va patir durant uns minuts, va poder aterrar sa i estalvi, perquè en cap moment va perdre el coneixement. Tot plegat va passar dissabte a la regió muntanyosa de Qilian, al nord-est de la Xina, i els vídeos enregistrats per la càmera de 360 graus que duia enganxada al parapent estan acaparant titulars als mitjans internacionals i vídeos a les xarxes. Però com va ser possible que arribés tan amunt i en tornés viu?

Quan arribes al teu hotel de la ciutat xinesa de Shaoshan és molt probable que t’ofereixin una beguda de benvinguda. Aquí els hotels són moderns i còmodes. El meu s’ha estrenat fa pocs mesos i barreja disseny escandinau amb arquitectura feng shui, la tècnica xinesa d'origen taoista que busca l'equilibri. L’hotel, fet de fusta, net i lluminós, està molt bé de preu. Un hotel així a Barcelona costaria un ull de la cara. En canvi, en aquest, a l'arribar, a banda de la beguda et donen un segon regal: un pin amb la cara de Mao Zedong. "Se’l pot posar demà quan visiti la ciutat", diu en anglès la recepcionista.

Per segon dia consecutiu, l'exèrcit xinès ha intensificat els seus exercicis militars dirigits a Taiwan. Al voltant de l'illa, s'han pogut veure vaixells de guerra i avions militars, així com simulacions d'atacs amb foc real contra objectius estratègics a Taiwan, com ara ports i instal·lacions energètiques, segons ha informat l'exèrcit xinès. En els últims anys la Xina ha repetit aquest tipus de maniobres militars intimidatòries al voltant de Taiwan, sovint amb foc real. En un moment de pic de tensió per aquest tipus d'exercicis l'any 2021, el govern de Taiwan ja va advertir que temia que Pequín volgués llançar una invasió a gran escala l'any 2025, que és quan calculava que les forces armades xineses estarien preparades per a una operació així.

Les tensions internacionals marquen l'agenda del plenari anual del Parlament xinès, la cita política més destacada de l'any al gegant asiàtic. L'escalada aranzelària amb els Estats Units en un moment de desacceleració econòmica obliga la Xina a centrar-se a dissenyar mesures per impulsar el creixement i evitar el malestar social.

La irrupció recent de DeepSeek en l'ecosistema de la intel·ligència artificial ha posat de manifest una realitat que molts intuíem, però que pocs s'atrevien a verbalitzar: la democratització de la IA és imparable i les seves implicacions seran molt més profundes del que la majoria de ciutadans imaginen.

La lluita per la supremacia global al segle XXI es disputa entre la Xina i els Estats Units i, com ha passat al llarg de la història, el domini tecnològic és clau per aconseguir-la. Ara no es tracta de la pólvora, sinó dels xips. I, de sobte, irromp DeepSeek. I l'amable i fins ara desconeguda balena xinesa de color blau s'escampa pel món digital i crea el pànic borsari –i tecnològic– entre els Set Magnífics de la indústria: Alphabet, Amazon, Apple, Meta Platforms, Microsoft, Nvidia i Tesla.