Un atac massiu rus contra les principals ciutats d’Ucraïna ha provocat aquesta nit com a mínim 16 morts i 86 ferits en barris residencials, en especial a Kíiv, Dnipró i Odessa, les localitats més afectades. L'atac ha començat passades les dues de la matinada hora local i s'han sentit fortes explosions en dues onades a la capital, on segons els serveis d'emergència han mort quatre persones (entre els quals un nen de 12 anys) i 48 més han resultat ferides. L’alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, ha dit que entre els ferits hi ha criatures i quatre sanitaris.

Donald Trump s'ha desmarcat aquest dimecres de Viktor Orbán, tres dies després de la seva contundent derrota a les eleccions legislatives, i ha dit que li agrada el primer ministre electe, Péter Magyar, tot i que no l'ha anomenat pel nom. "Crec que el nou home farà una bona feina", ha dit en una entrevista a ABC News. Durant la campanya electoral, el president nord-americà va fer una crida als hongaresos a "sortir i votar" pel seu amic. Fins i tot va participar, a distància, en un dels seus mítings, tot just fa una setmana. Ho va fer amb una trucada des del telèfon del seu vicepresident, J.D. Vance, que va viatjar fins a Budapest per donar suport al líder ultraconservador.

Donald Trump es queda cada cop més sol a Europa. El distanciament entre el president estatunidenc i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, s'ha eixamplat aquest dimarts. Trump ha acusat Meloni de no tenir prou "coratge" per donar suport militar a Washington en la guerra a l'Iran, després que la primera ministra critiqués Trump pels seus atacs al Papa.

L'ús de robots en una guerra ja no és ciència-ficció: les màquines que substitueixen els soldats ja operen als fronts d'avui. I Ucraïna –com Gaza– és un dels grans camps de proves del desenvolupament tecnològic militar. El president Volodímir Zelenski ha anunciat que l'exèrcit ucraïnès ha foragitat les tropes russes d'una posició només amb drons i robots, sense exposar cap humà: "Per primer cop en la història d'aquesta guerra, hem recuperat una posició enemiga fent servir només equips no tripulats: sistemes terrestres i drons. Els ocupants es van rendir i l'operació es va fer sense infanteria i sense pèrdues per part nostra", assegura.

La guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran ha reactivat les disputes internes a l’extrema dreta alemanya. Dins d'Alternativa per a Alemanya (AfD) conviuen una ala trumpista i un sector crític que cada cop posa més distància amb l’inquilí de la Casa Blanca. El partit ultradretà va buscar acostar-se a Trump després del seu retorn a la Casa Blanca. Amb ell comparteixen el rebuig a la immigració, el negacionisme del canvi climàtic i les crítiques a la Unió Europea. Amb l’inici de la guerra contra l’Iran, però, els líders de l’AfD intenten novament marcar distàncies amb Washington.

10 d’agost del 2023. Les 2.10, hora de Moscou. La missió Luna-25 s’enlaira des del cosmòdrom Vostotxni, a l’Extrem Orient rus. Per primera vegada en 47 anys, Rússia llança una missió lunar no tripulada, que té per objectiu tocar terra prop del pol sud de la Lluna, estudiar-ne el sòl i buscar-hi restes d’aigua glaçada. El 16 d’agost, la nau entra a l’òrbita lunar i, tres dies després, inicia les maniobres d’aterratge. Però en l’instant clau alguna cosa falla. Els motors no s’apaguen quan ho haurien de fer, l’aparell adopta una trajectòria incorrecta i s’estavella contra la superfície lunar.

Ni un paper a terra. Els equips de neteja de Budapest han tingut una feinada descomunal per netejar les conseqüències de l'eufòria desfermada aquest diumenge a la nit després de la victòria del partit opositor Tisza. Els carrers de la capital hongaresa es van omplir de festes espontànies, banderes nacionals (alguna de la Unió Europea) i milers de joves exultants que celebraven la caiguda del govern de Viktor Orbán.

Ursula von der Leyen vol evitar més potencials casos com els de Viktor Orbán. El primer ministre d'Hongria en funcions ha bloquejat contínuament mesures que compten amb un gran consens a la Unió Europea, sobretot les relatives a ajudar Ucraïna i sancionar Rússia. El fet que sigui obligatòria la unanimitat per tramitar mesures en política exterior ha donat l'oportunitat al líder d'extrema dreta i pro-rus de vetar tot sol normatives que la resta de socis europeus volien aprovar. Per això, després de la victòria del conservador Péter Magyar a les eleccions hongareses, la presidenta de la Comissió Europea ha advocat per retirar la unanimitat en camps com el d'afers estrangers.

Escudat per divuit banderes hongareses i dues de la Unió Europea, el guanyador de les eleccions legislatives a Hongria, Péter Magyar, ha acusat el govern de Viktor Orbán d'estar destruint documents. En la seva primera roda de premsa, en què ha desgranat les grans línies del futur govern, el futur primer ministre ha lamentat que Hongria no tindrà una transició normal: "Hi havia rumors que el ministre d'Exteriors, Péter Szijjártó, havia desaparegut. Però m'acaben d'informar que ha reaparegut i que ara mateix és al ministeri i està destruint documents", ha denunciat. I ha detallat que han rebut la informació per part d'una persona des de dins del ministeri. "Sabem que han estat destruint documents, com en l'era comunista", ha criticat. Sens dubte, a les parets de la cancelleria hongaresa hi ha d'haver documentació comprometedora. "Hi ha moltes coses que no sabem: tractats internacionals, decrets governamentals confidencials, documents classificats que han signat i que no tenim ni idea de què són...", ha dit Magyar davant la premsa.

La Unió Europea celebra la derrota Viktor Orbán i la victòria de Péter Magyar. Els dirigents comunitaris i de bona part dels estats membres han trigat pocs minuts a reaccionar sobre els resultats definitius de les eleccions hongareses. Una de les més entusiastes ha sigut la mateixa presidenta de la Comissió Europea, que ha piulat de manera inusualment ràpida i eufòrica. "Hongria ha escollit Europa. Europa sempre ha escollit Hongria. Un país reclama el seu camí europeu. La Unió esdevé més forta", ha escrit la conservadora alemanya.

El sistema que Viktor Orbán s’ha fet a mida durant l’última dècada i mitja no ha pogut amb l’eufòria i l’esperança de canvi generada per Péter Magyar. Tisza, el partit que ha aconseguit aglutinar tota l’oposició al govern de Fidesz, ha arrasat a les eleccions legislatives d’aquest diumenge. Amb l'escrutini gairebé tancat, els resultats projecten un Parlament amb una majoria absoluta de Tisza, que aconseguiria 138 escons, és a dir, tindria el control de dues terceres parts de la cambra baixa. Fidesz se n’enduria 54 i el partit d’ultradreta Moviment La Nostra Pàtria, set. En percentatge de vot, Magyar aconsegueix el 53% dels suports, i Orbán el 37%. Una derrota sense pal·liatius ni precedents per a Orbán, que ha acceptat la desfeta i ha felicitat el seu rival.

“Una oreneta no fa primavera” seria l’equivalent rus del nostre “Una flor no fa estiu”. En aquesta Setmana Santa ortodoxa hivernal, amb temperatures fregant els 0 graus i nevades a Moscou, la treva de Pasqua haurà passat com un miratge fugaç de 32 hores. Davant la negativa de Vladímir Putin a allargar l’alto el foc més enllà de la mitjanit de diumenge, tal com li demanava Volodímir Zelenski, tots dos bàndols s’han acusat mútuament de violar repetidament la pausa dels combats amb l’esperança que Donald Trump vegi que l’altre és el principal obstacle per a la pau.

"Estan preparats per fer qualsevol cosa. Demà s'esperen tot un seguit d'operacions de falsa bandera, coordinades amb agents russos, seguint els seus consells. En tenim informació precisa". El líder opositor a Hongria, Péter Magyar, va fer aquesta afirmació dissabte al vespre durant el seu últim míting de campanya. Des de dalt de l'escenari pretenia amplificar la preocupació que han expressat alguns dels seus seguidors els últims dies abans de les eleccions d'aquest diumenge, en què Viktor Orbán es juga la cadira de primer ministre.

Budapest es va despertar dissabte amb molts menys cartells electorals als fanals de la ciutat. Embriagats per l'eufòria (i la cervesa), molts joves hongaresos van despenjar tants plafons de propaganda com van poder. Tots de Fidesz, el partit del primer ministre, Viktor Orbán. La plaça dels Herois de la capital hongaresa i els seus voltants es van omplir divendres d'hongaresos ansiosos per un canvi polític al país. A l'enorme esplanada, i al llarg dels 700 metres d'avinguda arbrada que hi condueix, es repetien una vegada i una altra clams contra Orbán, que aquest diumenge s'ho juga tot en unes eleccions que es consideren les més decisives des de la caiguda del comunisme.

Grans torres d'altaveus, un escenari, drons, pantalles i una munió de personal i voluntaris. Els mítings de Péter Magyar, fa just dos anys semblaven organitzats amb una sabata i una espardenya. L'escenari era una furgoneta pickup amb un micròfon al remolc. Ara tenen l'aparença d'un partit professional i amb molts recursos que es creu el que diuen les enquestes de cara a les eleccions d'aquest diumenge: que pot ser el futur partit de govern a Hongria.

El Sándor escura el cul d'un got de cervesa al bar de Szár, un petit poble a uns 50 quilòmetres a l'oest de Budapest. Al local, tret de la dona que serveix darrere el taulell, només hi ha homes. Quatre jubilats, tots amb una pinta de cervesa sobre la taula. És divendres al matí i en aquest poble de l'interior d'Hongria, envoltat de camps i petits turons, regna la calma. Però entre els concurrents del bar hi ha preocupació pel que pot passar a les eleccions de diumenge. Szár i els pobles del voltant han estat els últims anys un feu de Fidesz, el partit de Viktor Orbán, que ha governat el país amb supermajories durant setze anys. Segons moltes enquestes, això podria estar a punt d'acabar-se.

La desfilada de líders de la ultradreta per Hongria aquestes últimes setmanes ha sigut digne d’una superpotència. En 16 anys, Viktor Orbán ha convertit un país que representa menys de l’1% del PIB europeu en baluard de l’ultraconservadorisme global. L’última visita, la del vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, demostra el nerviosisme d’uns líders que saben que a Budapest no només es juguen un govern, sinó una batalla clau pel discurs.

Viktor Orbán s'ha convertit en el cavall de Troia i l'eterna pedra a la sabata de la Unió Europea. És el principal aliat del règim de Vladímir Putin –també de l'administració Trump– i el gran dirigent de l'extrema dreta més dura i euroescèptica del club comunitari. Per això, a les institucions europees s'espera amb candeletes la derrota electoral d'Orbán que li auguren les enquestes. Ara bé, l'optimisme és moderat. No només perquè òbviament no es vol cantar victòria fins que arribin els resultats electorals, sinó també per l'escepticisme que desperta el seu principal opositor, Péter Magyar, que lidera les enquestes. Diverses fonts diplomàtiques consultades per l'ARA dubten fins a quin punt Magyar restabliria els estàndards democràtics europeus a Hongria i, sobretot, si trencaria els llaços amb Moscou per fer pinya de manera inequívoca amb Kíiv.

Els fronts bèl·lics es multipliquen arreu mentre Donald Trump no deixa de menystenir l'OTAN i obre guerres de les quals, després, no pot sortir-ne. En un context de creixent tensió global, aquest dijous el govern britànic ha revelat que Rússia ha dut a terme una operació submarina encoberta a l’Atlàntic Nord, en aigües properes al Regne Unit, durant més d’un mes. Un mes en què, com en els millors moments de la Guerra Freda, russos i occidentals han jugat el joc del gat i la rata. Perquè els submarins russos eren vigilats en tot moment: les fragates britàniques s’encarregaven de fer-los-ho evident.

Viktor Orbán afronta probablement la setmana més decisiva de la seva carrera política. Després de governar Hongria des del 2010 amb majories absolutes, per primer cop s'enfronta a un contrincant que podria desbancar-lo. Orbán, que és el mandatari europeu que fa més temps que ocupa el càrrec, se'l disputarà aquest diumenge, 12 d'abril, amb Péter Magyar, un apòstata de Fidesz, el partit del govern, que s'ha convertit en l'únic opositor amb opcions reals de derrotar Orbán.