Quan encara no s’han esclarit les causes que van portar Sijeed i Naveed Akram a disparar contra la multitud que celebrava a Sydney la Hanukkà i assassinar quinze persones, la pressió política cap a Anthony Albanese s’ha tornat asfixiant. Enmig d’una tempesta mediàtica i política per part de rivals polítics i organitzacions pro-Israel, el primer ministre ha anunciat noves mesures per reduir el nombre d’armes, així com el vistiplau a un controvertit pla per combatre l’antisemitisme.

Austràlia ha començat aquest dimecres a celebrar, sota un fort dispositiu policial, els primers funerals per acomiadar les víctimes del tiroteig massiu de diumenge a la platja de Bondi, a l’est de Sydney, contra una celebració jueva de la Hanukkà, en què van morir 16 persones.

Els autors del tiroteig contra una celebració jueva a la platja de Bondi, a Sydney, es podrien haver inspirat en l'Estat Islàmic, concretament arran d'un viatge recent a les Filipines que van fer tots dos, pare i fill, segons han afirmat les autoritats australianes. La policia també ha revelat que al cotxe del fill hi van trobar explosius de fabricació casolana i dues banderes de l'Estat Islàmic. Fins ara Canberra havia assegurat que no hi havia cap indici de radicalització dels autors, més enllà d'una investigació el 2019 que va ser abandonada.

El tiroteig contra una celebració de la festivitat jueva de la Hanukkà a Sidney va deixar una imatge èpica: un civil va desarmar un dels atacants agafant-lo per l'esquena i segons han admès les autoritats va salvar moltes vides. L'heroi és Ahmed al-Ahmad, un fruiter de 43 anys d'origen sirià, pare de família que vivia a Austràlia des de fa 20 anys. Diversos vianants van gravar l'escena, que s'ha fet viral i ja acumula 22 milions de visualitzacions a les xarxes socials. Després l'home va rebre quatre o cinc trets a l'espatlla i s'està recuperant a l'hospital, segons han explicat a la cadena australiana ABC els seus pares, Mohamed Fateh al-Ahmad i Malakeh Hasan al-Ahmad.

20.09 h: "Hi ha hagut un tiroteig massiu a Bondi, els atacants han obert foc contra la multitud, en un parc on la comunitat jueva estava celebrant el primer dia de la Hanukkà". 20.10 h: "La Becca, el Jake i la Tash estan bé". Durant les hores després de l’assassinat de 15 persones a la platja de Bondi de Sydney, milers de missatges van circular per tota la ciutat. 22.40 h: "Maurice, estàs bé? No em puc creure el que ha passat". 22.42 h: "Sí, però estic en xoc". 22.45 h: "I tots els teus estimats?" 22.50 h: "La família propera sí, però tinc por de potser conèixer algú dels que han mort".

La Jessica, de 14 anys, reconeix que el seu usuari encara funciona perquè va posar que va néixer el 2009: "L'utilitzo per parlar amb els amics, si m’interessa alguna cosa, per veure què fa la gent..." “I m’envies receptes perquè les cuini!”, afegeix la seva mare, Ruth Walker. L'Elsa, de 14 anys, fins i tot fa servir Snapchat per un grup de feina: "A la meva edat comences l’institut, pots tenir una feina o pots acabar al correccional, però no pots parlar amb els teus amics per Instagram", es queixa.

“Tenim els recursos i la intel·ligència per construir una economia més sofisticada i sostenible, però som addictes a aquesta vida regalada”, escriu per correu electrònic l'escriptor australià Tim Winton. “Per mi és dolorós de veure”, afegeix. Considerat un tresor vivent d'Austràlia, tant que fins i tot una espècie de peix du el seu nom, Winton critica el model econòmic de l'estat occidental del seu país, que ha viscut des de principis dels 2000 un cicle d’expansió basat en la mineria.

Divendres passat, la policia australiana va informar del rescat amb vida d'una turista alemanya que havia desaparegut feia dotze dies a l'occident d'Austràlia, una zona remota plena d'animals salvatges i amb temperatures gèlides a la nit. Un senderista va trobar la viatgera, identificada com a Carolina Wilga i de 26 anys, en un camí forestal d'una reserva natural i va contactar amb les autoritats. Un cop rescatada, van traslladar-la a un hospital de la ciutat de Perth per examinar-ne l'estat de salut.

En una entrevista de ràdio li demanen al primer ministre que esculli un superèxit de tots els temps. Anthony Albanese respon que “no hi ha cap altre himne que Am I ever gonna see your face again? ("Tornaré a veure la teva cara?", en anglès) de The Angels”. Ningú s’esperava aquesta resposta a l’estudi. Albanese riu. “Segur que gairebé tots els oients han entès la broma –remata, confiat–, és obvi a qui va dedicada”.

A l'illa de Fanalei, a la llum de la lluna, sis caçadors de dofins es dirigeixen a l’església del poble. El sacerdot resa una pregària en veu baixa, una veu inaudible pel soroll de les onades. Ja estan preparats per sortir al mar. A quilòmetres de la costa i després d’hores escanejant l’horitzó, Lesley Fugui, un dels caçadors, veu com emergeix una aleta i alerta els altres amb un pal de bambú de tres metres amb un tros de tela. Truca a la seva dona: ha trobat dofins, la cacera comença.

Un total de 157 balenes han mort o seran sacrificades després de quedar encallades en una platja al nord-oest de Tasmània, una illa del sud d'Austràlia. En concret, segons han informat les autoritats locals, es tracta de falses orques, una espècie de cetaci conegut per ser el membre més gran de la família dels dofins oceànics. Un cop localitzades, diferents equips formats per veterinaris experts en animals salvatges i conservacionistes marins s'hi han desplaçat per mirar de salvar unes 90 balenes que encara sobrevivien a la sorra.

Dia de Sant Esteve, Melbourne. Quan la policia arriba, després de la trucada d’emergències a quarts de sis del matí, ni els agents ni els serveis d’emergència poden salvar la vida d’Yvonne Beres. 22 de desembre. Després de mitjanit la policia rep una trucada. Troben inconscient Chloe Mason en un carrer de Caboolture, a la costa est d'Austràlia. Mor a causa de ferides de bala. 14 de desembre, avís a la policia per aldarulls dins d’un domicili a Fitzroy Crossing, al nord del país. Quan hi arriben els paramèdics no poden fer res per salvar la vida d’una dona de 32 anys. En tots els casos la policia australiana arresta homes coneguts per la víctima.

Austràlia ha imposat la prohibició de les xarxes socials als menors de setze anys, en una de les mesures més exhaustives del món destinades a protegir els joves dels possibles perills que hi ha a internet. No obstant això, molts detalls encara no estan clars, com la forma en què s'aplicarà i quines plataformes es tindran en compte.

L'impacte nociu de les xarxes socials sobre els adolescents s'està convertint per a moltes administracions en un punt a combatre. Si bé ara fa uns mesos vèiem com la ciutat de Nova York es querellava contra TikTok, Instagram, Facebook, Snapchat i YouTube per "perjudicar la salut mental dels joves", ara Austràlia planeja establir un mínim d'edat perquè els nens les puguin utilitzar. El primer ministre conservador, Anthony Albanese, ha justificat la decisió per la toxicitat de les xarxes sobre la salut mental i física dels adolescents menors: "Volem que tinguin experiències reals amb persones reals, perquè sabem que les xarxes socials estan causant dany social".

Almenys 670 persones continuen sepultades a Papua Nova Guinea a causa d'una esllavissada massiva que va tenir lloc divendres i que va engolir una quantitat també enorme d'habitatges de diverses poblacions. Les Nacions Unides ja donaven aquest diumenge per mortes les 670 persones desaparegudes, tot i que només s'han pogut recuperar fins ara cinc cadàvers.

Sydney ha patit aquest dilluns el segon episodi de violència en només dos dies. Un home ha apunyalat un capellà i tres dels seus seguidors a l'església assíria del Bon Pastor, de confessió ortodoxa, al districte de Wakeley, al sud-est de la ciutat australiana. L'incident, que la policia investiga com un "acte terrorista", arriba dos dies després d'un altre atac amb arma blanca en un centre comercial de la ciutat, on l'autor va matar sis persones i va ferir-ne vuit més abans de ser abatut a trets per la policia.

Ha mort la reina. A l’Òpera de Sidney hi projecten la seva cara amb la corona. Les banderes onegen a mig pal, però al Club Gaèlic no les han tocat. Ni tan sols hi ha l’australiana –amb la Union Jack–, sinó la tricolor i la bandera aborigen. De la nit al dia, ara fa un any, Austràlia va canviar de cap d’estat. El Parlament es va aturar dues setmanes –més temps que al Regne Unit– i el governador general, David Hurley, va prometre "obediència" a Charles Philip Arthur George, rei de la Commonwealth i d’Austràlia.

El primer ministre australià, el laborista Anthony Albanese, ha anunciat aquest dimecres que el país celebrarà el 14 d'octubre un històric referèndum nacional sobre la modificació de la Constitució per aprovar –o refusar– l'establiment d'un nou òrgan assessor de representació dels aborígens i els illencs de l'estret de Torres, un arxipèlag situat entre Austràlia i Papua Nova Guinea.

L'australiana Kathleen Folbigg, que ha passat els darrers 20 anys a la presó per suposadament haver matat els seus quatre fills, ha sigut posada en llibertat aquest dilluns després que, gràcies a la recerca d'un grup coordinat per la investigadora espanyola Carola García de Vinuesa, s'hagi acceptat que hi havia dubtes raonables sobre la seva culpabilitat. Durant les últimes dues dècades, Folbigg, que ara té 55 anys, ha estat considerada la pitjor assassina en sèrie d'Austràlia. Aquest dilluns, però, ha abandonat la presó on complia condemna, un cop la governadora de l'estat de Nova Gal·les del Sud ha signat el seu indult. La dona ha estat entre reixes des del 2003 per la mort dels seus fills Caleb, Patrick, Sarah i Laura.

Commoció a Austràlia. El soldat viu més condecorat de la història de les forces armades, Ben Roberts-Smith, de 44 anys, ha vist desestimat una demanda per difamació amb què pretenia defensar-se, i treure'n rèdit econòmic, per la publicació de sis articles periodístics en diferents diaris del país en què havia estat acusat d'haver comès crims de guerra mentre servia a l'Afganistan.