Un dels autors de l'atac a la celebració jueva de Sydney era conegut pels serveis secrets d'Austràlia

BarcelonaEls presumptes autors de l’atac a la platja de Bondi de Sydney són un home de 50 anys i el seu fill de 24, que, segons la policia, haurien utilitzat armes de foc amb llicència per perpetrar la massacre. Naveed Akram, de 24 anys, va ser detingut al lloc dels fets i traslladat a un hospital de Sydney amb ferides crítiques. El seu pare, de 50 anys –a qui el Sydney Morning Herald va identificar inicialment com a Sajid Akram–, va morir abatut per la policia. Tots dos van matar 15 persones i en van ferir una quarantena més en els tirotejos que van tenir lloc diumenge durant una concentració per celebrar la primera nit de la festivitat jueva de la Hanukkà. El fill era conegut per la policia i pels serveis de seguretat de Nova Gal·les del Sud. El pare, per la seva banda, disposava d’un permís per a sis armes registrades al seu nom. La policia ha confirmat que totes sis han estat recuperades.

Quatre d’aquestes armes –armes llargues que inclourien un rifle i una escopeta– van ser confiscades a l’escena del crim. D’altres es van localitzar durant una batuda policial en un habitatge de Campsie, al sud-oest de la capital econòmica d'Austràlia.

Segons el primer ministre australià, Anthony Albanese, Naveed Akram, que treballava de paleta, va cridar l’atenció de l’Organització Australiana d’Intel·ligència de Seguretat (Asio) l’octubre del 2019. Va ser investigat durant sis mesos a causa de les seves suposades relacions amb terceres persones. La cadena australiana ABC informa que aquella investigació estava vinculada a una cèl·lula de l’Estat Islàmic. Els serveis secrets, segons Albanese, "van concloure que no hi havia cap indicació d’una amenaça en curs ni de la seva implicació en actes violents".

El comissari de la policia de Nova Gal·les del Sud, Mal Lanyon, ha assegurat que no hi havia res “que indiqués que cap dels dos homes implicats en l’atac d’ahir estigués planejant-lo” i ha confirmat que el pare tenia llicència d’armes des de feia una dècada.

El fruiter que va desarmar un dels atacants és d'origen sirià

L'heroi del dia va ser Ahmed al-Ahmad, un fruiter de 43 anys que amb una increïble valentia va desarmar un dels atacants agafant-lo per l'esquena, en un gest que les autoritats han admès que va salvar moltes vides. Diversos vianants van gravar l'escena, que s'ha fet viral i ja acumula 22 milions de visualitzacions a les xarxes socials. Després l'home va rebre quatre o cinc trets a l'esquena i s'està recuperant a l'hospital, segons han explicat a l'ABC els seus pares, Mohamed Fateh al-Ahmad i Malakeh Hasan al-Ahmad. També han explicat que el seu fill va rebre entre quatre i cinc impactes de bala a l’espatlla i que encara té diversos projectils allotjats al cos.

Només fa un parell de mesos que els dos progenitors han arribat a Sydney procedents de Síria, mentre que el seu fill viu a Austràlia des del 2006. "Va veure que la gent s’estava morint i quan aquell home [el tirador] es va quedar sense munició, li va prendre l'arma, però aleshores li van disparar", ha resumit el pare. Segons el seu relat, Al-Ahmad estava prenent un cafè amb un amic a Bondi quan va sentir els trets. Va veure un dels atacants ajupit darrere d’un arbre i, a l'adonar-se que s’havia quedat sense munició, s’hi va acostar per darrere i va aconseguir arrabassar-li l’arma. L'altre atacant, que estava en un pont de vianants proper, va disparar-li i el va ferir a l'espatlla. La família va subratllar que Al-Ahmad, pare de dues nenes de 3 i 6 anys, hauria fet qualsevol cosa per protegir algú, independentment del seu origen o de la seva fe. “Quan va fer el que va fer, no pensava en l’origen de les persones que estava salvant –va dir el pare–. No discrimina entre una nacionalitat i una altra. Aquí a Austràlia no hi ha diferència entre un ciutadà i un altre”.

Més restriccions a les armes

En una reunió d'urgència amb els representants dels estats, el govern ha anunciat una acció “ferma, decidida i focalitzada” de reforma de la legislació sobre armes de foc. Els canvis podrien incloure la posada en marxa d'un registre nacional, la intervenció dels serveis secrets en la concessió de llicències, la limitació del nombre d'armes que pot tenir cada individu i els tipus d'armes legals i establir com a condició la ciutadania australiana per obtenir una llicència. Austràlia va restringir les armes després de l'atemptat a Port Arthur el 1996, que va deixar 35 morts.

El ministre d’Interior, Tony Burke, ha confirmat que Naveed Akram era ciutadà australià de naixement. El seu pare havia arribat a Austràlia amb un visat d’estudiant el 1998, i posteriorment en va obtenir un de resident. Fins fa poc, el presumpte assassí treballava com a paleta. L’home que l’havia contractat va explicar que l’havia agafat com a aprenent feia sis anys i el va descriure com un treballador molt constant, que gairebé no agafava dies lliures. També ha detallat que fa un parell de mesos li va dir que s'havia trencat un canell practicant boxa i havia agafat una baixa llarga. Un company ha explicat que el presumpte autor de l'atac era aficionat a la caça.

Xoc amb el govern de Netanyahu

Albanese va fer dilluns una crida a la unitat i va assegurar que el seu govern està disposat a prendre totes les mesures que calguin, després que el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, afirmés que Albanese “no havia fet res” per frenar l’antisemitisme, en augment des del 2023. Netanyahu també ha assegurat que a l’agost va escriure al seu homòleg australià, Anthony Albanese, per advertir-lo que la decisió del govern de reconèixer un estat palestí “aboca benzina al foc de l’antisemitisme, envalenteix aquells que amenacen els jueus australians i encoratja l’odi als jueus que ara recorre els carrers”. Segons Netanyahu, Albanese hauria “substituït la feblesa per més feblesa i l’apaivagament per encara més apaivagament”.

En una compareixença davant els mitjans, Albanese no ha volgut respondre als comentaris de l'israelià i s'ha limitat a cridar a la unitat dels australians. "Aquest és un moment d’unitat nacional, un moment perquè els australians s’uneixin: i això és exactament el que farem". També ha enumerat les mesures que ja ha adoptat el seu govern, entre les quals la penalització del discurs d’odi i de la incitació a la violència, així com la prohibició de la salutació nazi. A més, es va comprometre a ampliar el finançament destinat a la seguretat física de les entitats de la comunitat jueva i va subratllar la necessitat d’endurir encara més les lleis sobre armes de foc a Austràlia, que ja té una de les regulacions més estrictes del món en aquesta matèria.

Malgrat això, l’enviada especial nomenada pel govern l’any passat per fer front a una onada de pintades i atacs incendiaris contra sinagogues i negocis jueus ha dit que l’atemptat terrorista de diumenge “no ha arribat sense avisos” i que cal fer més. “Els senyals eren evidents”, ha dit Jillian Segal en una entrevista radiofònica a l'ABC.

La líder del Partit Liberal, principal força de l’oposició conservadora, ha acusat el govern laborista d’haver permès que l’antisemitisme “s’enquisti”. “A partir d’avui tot ha de canviar en la manera com els governs responen”, ha dit la líder liberal, Sussan Ley. Ha afegit que Albanese hauria d’implementar totes les recomanacions de l’informe publicat per Segal al juliol, inclosa una atenció especial als campus universitaris. En l’acte de presentació d’aquell informe, el juliol passat, Albanese –al costat de Segal– va condemnar l’antisemitisme com una “xacra maligna” i va anunciar que el seu govern destinaria 25 milions de dòlars australians a reforçar la seguretat en espais de la comunitat jueva, incloses les escoles, entre altres mesures.