El govern australià, forçat a moure fitxa pressionat per les acusacions d'antisemitisme

SydneyQuan encara no s’han esclarit les causes que van portar Sijeed i Naveed Akram a disparar contra la multitud que celebrava a Sydney la Hanukkà i assassinar quinze persones, la pressió política cap a Anthony Albanese s’ha tornat asfixiant. Enmig d’una tempesta mediàtica i política per part de rivals polítics i organitzacions pro-Israel, el primer ministre ha anunciat noves mesures per reduir el nombre d’armes, així com el vistiplau a un controvertit pla per combatre l’antisemitisme.

Albanese ha anunciat que el seu govern preveu reduir el mercat d’armament, limitar el nombre d’armes per persona i impulsar un programa de recompra als propietaris d'armes de foc, que segons les últimes dades, estarien al voltant de quatre milions d’unitats a tot el país. Alhora, l'executiu laborista ha respost a un controvertit informe de Jillian Segal, enviada especial contra l’antisemitisme –un càrrec consultiu nomenat pel govern–, en un intent d'apaivagar les crítiques dins de la comunitat jueva. "Seguirem treballant per la implantació de les 13 recomanacions”, ha assegurat el primer ministre.

Albanese va admetre dimecres que “s’hauria pogut fer més” per evitar l'atac i que ara el govern accepta les recomanacions fetes per Segal. Des de la publicació del seu informe, ara fa sis mesos, ha rebut crítiques d’advocats i juristes per falta d’evidències –en vint pàgines no hi ha cap cita–, per tenir un biaix pro-Israel i perquè asseguren que s'excedeix de les seves funcions en el càrrec.

Entre les propostes més controvertides, Segal suggereix que el govern australià adopti la definició d’antisemitisme de l’Aliança Internacional per al Record de l'Holocaust, que inclou com a antisemitisme comparar Israel amb el Tercer Reich o afirmar que l’Estat d’Israel és racista. “És molt perillós”, va assegurar l’advocada pels drets humans i directora del Jewish Council, Sarah Schwartz, en un pòdcast local. "Equival a igualar la identitat jueva amb el suport a Israel”, va alertar.

Un altre dels punts de l’informe considera que existeix un “antisemisitme normalitzat en molts cursos universitaris”. Per això, proposa que s’elaborin informes sobre cada universitat, i que acadèmics, institucions, estudiants i convidats puguin perdre el finançament o tenir repercussions judicials si es considera que les seves activitats són antisemites. A més, estableix que Segal, a través de la seva oficina, monitoritzi l’acció dels mitjans públics i del sector artístic.

Restringir el dret de manifestació

Per la seva banda, Chris Minns, premier laborista de Nova Gal·les del Sud, ha convocat el Parlament estatal la setmana que ve per tirar endavant lleis més restrictives del dret de manifestació. En referència a les protestes en contra del genocidi a Gaza, Minns ha argumentat que “desencadenen coses en la comunitat que els organitzadors no poden contenir”.

Aquest clima de tensió s'ha vist atiat per part de figures del Partit Liberal australià, com l'exprimer ministre John Howard, que ha qualificat la reforma de la llei d’armament de distracció; l’extresorer Josh Frydenberg, que ha atacat Albanesa assegurant que “ha deixat que Austràlia es radicalitzés sota el seu nas”, o l’actual líder conservadora, Sussan Ley, sota pressió de l’ala més dretana del partit, ja que la qüestió de les armes divideix la formació.

“Demanem al primer ministre que rebutgi les veus que busquen servir-se de la resposta per dividir-nos i impulsar agendes antiimmigració i pro-Israel”, ha dit en un comunicat Sarah Schwartz.

Acusacions d'antisemitisme

“El que estem veient és que alguns grups i líders estan tristament capitalitzant aquesta tragèdia per promoure les seves agendes polítiques”, lamenta Noura Mansour, directora nacional de Democracy in Colour, una organització amb seu a Melbourne que promou l’equitat i l’antiracisme.

Aquesta retòrica s’ha amplificat als mitjans de Rupert Murdoch, com Sky News i els seus diaris –amb editorials assenyalant com a responsables de l’antisemitisme activistes i influencers per la seva advocacia amb Palestina–, però no són els únics. El periodista Philip Coorey, a l’Australian Financial Review, ha acusat el primer ministre de falta de “claredat moral” després de l’atac de Hamàs el 7 d’octubre del 2023 perquè, segons ell, estava preocupat per les circumscripcions amb més votants de religió musulmana.

Noura Mansour, que és palestina i llicenciada per la Universitat de Haifa, critica que Austràlia no tingui un marc d’actuació contra el racisme. De fet, Giridharan Sivaraman, comissari nacional contra la discriminació racial, reclama des de fa un any que el govern apliqui el marc antiracista nacional, que inclou 63 recomanacions, com ara la protecció en línia, ja que avisa que han crescut els comentaris antisemites a les xarxes.