Els últims anys ha passat "de ser la filla del Quimet Pla a la germana de l’Oriol Pla [el protagonista de l'Ara Diumenge d'aquesta setmana]", certifica, però Diana Pla Solina (Barcelona, 1991) té un camí propi en el món del teatre físic i el circ. Després d’actuar des de la infantesa en espectacles de carrer i en obres com Travy, després de crear companyia pròpia i un solo com Miss cosas y yo, ara Pla dirigeix El Petit Circ Laret, un espectacle de nova creació i gratuït que es podrà veure del 12 de desembre al 7 de gener a la carpa del Circ de Nadal de l’Hospitalet de Llobregat (carrer de la Feixa Llarga amb Travessia Industrial). Un circ clàssic –amb números de perxa xinesa, bicicleta acrobàtica, trapezi, mans a mans, equilibris, música en viu, clown– d’esperit contemporani.

Se'n va un mestre de les rialles. El pallasso Antoni Maria Claret Papiol, un dels renovadors del clown a Catalunya després del franquisme, va morir ahir, divendres, als 71 anys. Nascut a Barcelona el 1954, amb una vis còmica indiscutible i el poder de la paraula, va fundar el 1976 el duo Germans Poltrona al costat de Jaume Mateu, Tortell Poltrona. "Vam ser els primers pallassos que actuaven en català i ho vam fer per la normalització humorística del país", defensava. En l'època de l'esclat del teatre independent i de carrer, Claret Papiol i Tortell Poltrona es passejaven pel país oferint espectacles en format de mítings còmics, però defugint el format clàssic de l'august i el carablanc. Claret ja duia el seu característic bigoti, amb el qual es transmutaria al llarg dels anys en tot de personatges memorables, com el senyor Peperoni, el senyor Sàrries, el doctor Paperinassa i el mestre de cerimònies Monsieur Loyal, que trotava sobre un cavall dins del Circ Cric o el Circ Raluy.

La màgia del Cirque du Soleil és fer acrobàcies en llits voladors a deu metres d'alçada, però també és buidar 27 camions, muntar un llarguíssim escenari a dues bandes i rentar més de 2.500 peces de roba en menys de 24 hores. La companyia canadenca va instal·lar-se dimarts al Palau Sant Jordi de Barcelona i, en només un dia, ja té tota la infraestructura a punt per posar en marxa Corteo, que s'estrena aquest mateix dijous. La vida d'artistes i tècnics és nòmada i frenètica: fa quatre dies combatien l'aire gèlid d'Alemanya, però avui celebren el sol mediterrani que els ha donat la benvinguda a la capital catalana, on s'estaran fins al 6 d'abril. Durant tot el dia, la companyia s'ha dedicat a revisar la seguretat dels mecanismes per al xou i a repassar els números abans de la funció, on representen el comiat fantàstic d'un pallasso vetllat per amics i familiars.

Jaume Mateu (Barcelona,1955), Tortell Poltrona, és pallasso. Director i fundador del Circ Cric. Director i fundador del CRAC, Centre de Recerca de les Arts del Circ. Fundador i president de l’ONG Pallassos Sense Fronteres. El podeu veure al Teatre Romea fins al 30 de desembre.

Va néixer al barri de Sarrià de Barcelona. “Soc fill d’una família sarrianenca molt vinculada al centre parroquial. Els meus pares van portar la casa de colònies del moviment infantil i juvenil d’acció catòlica de Sarrià durant 25 anys. Vaig anar als escoltes i vaig tenir de cap el Xesco Boix. A finals dels anys 50 les úniques activitats que hi havia eren anar a missa i, per Nadal, els Pastorets. Les arts escèniques catalanes han estat molt avantatjades perquè vam tenir la capacitat de fer el teatre religiós, els Pastorets i la Passió. Per això els del dramàtic venen d’Olesa i Esparreguera i els còmics venim tots dels Pastorets”.

]]>

Era un dia com qualsevol altre, però David Repullés (Manresa, 1981) el recordarà la resta de la seva vida. Fa cinc anys, Repullés combinava la seva feina a l'ARA com a dissenyador gràfic amb la de cantant. "Tenia un duet que es deia Filferro, cantava amb el grup de gòspel Els Messengers i també amb un cor de cambra. Estava immers en una pila de projectes, era com si tingués dues vides paral·leles, una de dissenyador gràfic i l'altra de cantant", explica Repullés. De cop i volta, mentre treballava a la redacció del diari, li va saltar una notificació al correu electrònic. "Era un missatge bomba amb un encapçalament que deia: «Necessitem resposta com més aviat millor»", diu l'artista. El remitent era el Cirque du Soleil i la proposta, molt llaminera: li oferien formar part del pròxim espectacle com a cantant.

]]>

Els espectacles de Baró d’Evel són el resultat de recerques artístiques lligades al seu camí, als seus dubtes i certeses, al món que els envolta i a una gran curiositat que els ha portat a investigar sobre els colors, com ja vàrem veure a Falaise i a Là, i ara sobre la ceràmica. Provenen del món del circ contemporani d’influències franceses però poc a poc la seva feina s’ha contaminat d’altres disciplines com la pintura i la dansa, que en aquest Qui som? s’erigeix en protagonista, conjuntament amb la poesia visual i la materialitat del fang (a la fitxa artística hi apareix un enginyer de percussió ceràmica).

]]>

Cinquena edició del FASTT, el Festival d'Arts Escèniques de l'Empordà, que se celebrarà del 29 de juny al 28 de juliol i que enguany creix amb la incorporació de tres pobles més. En total seran onze: Agullana, Garrigàs, Ordis, Pont de Molins, Rabós, Sant Climent Sescebes, Sant Mori, Siurana, Vilamacolum, Vilanant i Vilaür, on es representaran els dotze espectacles programats, tres dels quals encara no s'han representat mai a les comarques gironines.

]]>

La nova Alegría del Cirque du Soleil conserva l’esperit de la que va enamorar Barcelona ja fa més de vint anys. I com aquella, aquesta també escampa l’alegria, l’emoció i la diversió entre els espectadors que omplen la preciosa carpa de la companyia per veure un impressionant espectacle que no té res a envejar a l’original tot i algunes diferències en el tractament escènic i els canvis en les disciplines que el componen.

]]>

Tres grans trapezis gronxant-se simultàniament des de dalt de la carpa de circ, cadascun amb un acròbata penjat cap per avall i dotze saltadors fent tombarelles d'un costat a l'altre sense parar. Així és el número de trapezi volant més impactant, dinàmic, difícil i multitudinari del món. El protagonitzen els artistes de The Flying González, una companyia familiar xilena formada per joves d'entre 16 i 30 anys que, a partir d'aquest divendres, actuaran al Festival Internacional del Circ l'Elefant d'Or, que se celebra del 22 al 27 de febrer a Girona. Ja han fet una primera prova d'aquesta exhibició aèria de triple trapezi a Santiago de Xile i ara, per primera vegada, l'estrenaran a Europa en el marc del certamen gironí.

]]>

Retrobar-se periòdicament amb el Cirque du Soleil és com fer-ho amb la memòria rejovenida d'un mateix. O gairebé. I quan el 20 de març vinent obrin de nou al públic la gegantina carpa que instal·laran a l'Hospitalet de Llobregat, i amb què voltaran després per diferents ciutats de la península Ibèrica al llarg de tot el 2024, serà un retrobament doble. D'una banda, amb la idea de la memòria del circ de sempre, dels números clàssics, però forçats fins als límits de les lleis de la física i de la gravetat; en segon lloc, amb l'espectacle Alegría, el més exitós de la història del grup, que els va donar fama mundial als anys noranta, però que oferiran amb "una nova llum". Nous números, nou vestuari, noves coreografies, propostes més arriscades però, de fons, la icònica cançó si bé amb arranjaments diferents.

]]>

El pallasso, actor i còmic Jango Edwards ha mort als 73 anys. Edwards va anunciar l'any passat que patia un càncer terminal. "Aquest és el meu últim any de vida, m'estic morint", va explicar el setembre passat Edwards abans del seu espectacle al Festival of Fools de Barcelona. Stanley Ted Edwards (Detroit, 1950) era un dels grans referents del clown i el mim, i havia recorregut el món amb espectacles com Penzilpeeni Zircus (1980), Holey Moley (1990), Klones (1994), Mum (1996), Big boss & Tandarica Circus (2010) o Tous a l'asile (2016). Nascut als Estats Units però establert a Barcelona, l'any 2022 va rebre el premi Zirkòlika de circ per la seva trajectòria.

]]>

El director del Festival Grec, Francesc Casadesús, vol que l’edició que ha arrencat aquest dijous amb l’espectacle de circ The pulse sigui “lluminosa, alegre i fantàstica”. El temps ha sigut més aviat ennuvolat, però. Així i tot, quan a les 22 h ha començat l'actuació semblava que la pluja respectaria la nit. Fins que l'aigua ha aparegut cap a les d'onze, i aleshores el ruixat ha obligat a suspendre l'espectacle de la companyia australiana Gravity & Other Myths i el Cor de Noies de l'Orfeó Català, per salvaguardar la integritat física dels artistes.

]]>

Quin bon rotllo que dona el circ! Un somriure feliç il·lustra la cara de la majoria dels espectadors que aquest divendres omplen la diàfana carpa del Festival Internacional de Circ Elefant d’Or de Girona i que al finalitzar l’espectacle aplaudeixen dempeus i amb satisfacció. I és que al circ l’espectador sempre participa. No fa falta que el vagi a buscar el pallasso de torn per sortir a la pista. A cada número el públic aplaudeix, somriu. A vegades es posa dret amb entusiasme. Hi ha una relació estreta entre l’esforç dels artistes i la resposta dels espectadors. Quin bon rotllo amb el clown brasiler Bibi i la seva entrada del duel al vell oest. Hi ha pistoles, però no es veuen. No hi ha trets sinó xiulades. I riallades saludables.

]]>

"Per ser pionera a l'hora de posar la dona al focus de la creació circense, i concretament, en l'àmbit del pallasso". Aquest és l'argument del jurat que ha concedit el Premio Nacional de circ a Pepa Plana (Valls, 1965). El guardó, concedit pel ministeri de Cultura espanyol, està dotat amb 30.000 euros.

]]>

Faltava una mica més d'una hora per començar el xou i dins el recinte del Cirque du Soleil el públic no es podia aguantar les ganes de ballar. L'últim espectacle de la companyia canadenca creat exclusivament per a Andorra porta per títol Müv, i els espectadors havien vingut disposats a moure's des del primer minut. L'estrena de dissabte passat era esperada: després de dos anys de pandèmia, Andorra la Vella torna a acollir el circ durant tot el juliol, i ho fa en un escenari monumental de 360 graus amb públic dret i butaques.

]]>

La primera vegada que el grup Vetus Venustas va sortir a la pista del Cabaret de la Fira Trapezi de Reus, aquest dijous, alguns ja es van sorprendre. L'Eva, la Graziella, el Ting i el Peche van aparèixer vestits de mossos de pista i semblava que el seu rol es limitaria a fer de comparses dels protagonistes de l'espectacle. "Quina edat els poses?", preguntava una espectadora a la seva companya. "Deuen ser joves amb perruca, no?", responia ella. Però els cabells blancs i les arrugues (tot real) es van fer evidents quan van quedar tots quatre en roba interior i van començar les acrobàcies. Pilars de dos, verticals pont, salts a l'aire, figures al capdamunt del trapezi, algun genoll tremolós i una llarguíssima ovació final. Es pot tenir 71 anys i aguantar dos septuagenaris mentre fan acrobàcies sobre teu, sí.

]]>

Carla Farreny (Barcelona, 1991) porta des dels 16 anys fent acrobàcies amb el trapezi i, des que va néixer, observant i experimentant amb l'or, la plata i els metalls. Farreny prové d'una família de joiers que ha mantingut l'ofici generació rere generació. Conscient de la desaparició progressiva de les feines manuals al segle XXI, ha fusionat l'artesania amb el trapezi en el seu primer espectacle de creació pròpia, Tour, una peça que reivindica la cultura dels ceramistes i que s'ha estrenat aquest dijous a la Fira Trapezi de Reus.

]]>