Arribes al vespre a casa cansada, de fer doble jornada laboral si tens fills, i et promets que tenint en compte el que t'ha costat llevar-te al matí –com cada dia, de fet– avui aniràs a dormir aviat. Però, una nit més, quan tot s'atura i els nens, per fi, dormen, no ho aconsegueixes: aquell llibre que estàs llegint, aquella sèrie que t'ha enganxat, aprofitar per revisar les xarxes socials i interactuar amb la gent que seguim i ens segueix, tenir temps per conversar amb la parella després de sopar, preparar l'endemà... I tornes a ficar-te tard al llit. I l'endemà, a la feina, a l'escola o a l'institut, et tornes a recordar que has d'avançar l'hora d'anar a dormir perquè el cansament acumulat et comença a afectar. Us sona aquesta situació? Us hi reconeixeu? La procrastinació del son –revenge bedtime procrastination, que és com l'han batejat en anglès– és una situació que, poc o molt, grans i petits, tots hem viscut.

Mireia Grossman apareix amb un coixí en forma de vulva i un model anatòmic dels que fa servir als seus tallers per ensenyar a milers de dones què tenen entre les cames. "Soc com El foraster en versió entrecuix", diu fent broma. Ella ho va descobrir a la quarantena, quan estudiava fisioteràpia i es va apuntar per casualitat a l'assignatura optativa de salut de la dona. "Optativa!", exclama. El que va descobrir va ser tan sorprenent que des de llavors s’ha dedicat a divulgar-ho com a fisioterapeuta, fisiosexòloga i osteòpata experta en sòl pelvià. I no només per ajudar a prevenir problemes tan comuns com el prolapse o les pèrdues d’orina, sinó per garantir i allargar la diversió.

"Als peus no se'ls ha donat la importància que realment tenen perquè és una part del cos que bona part de l'any va tapada", explica la podòloga infantil Neus Moyà, que des de fa temps, a més d'atendre pacients a la seva consulta, fa divulgació de la salut dels peus a través d'Instagram, on té gairebé 650.000 seguidors. Explica que, per norma general, hi ha poca tirada a anar al podòleg perquè durant molts anys se'ls ha penjat l'etiqueta de posar plantilles per sistema, especialment en el cas de les criatures. Moyà, de fet, es va obrir un perfil a xarxes socials per lluitar contra aquesta concepció de la seva professió i fer divulgació sobre podologia infantil.

Dibuixa una graella de quadres que representin totes les setmanes de la teva vida. Pinta les que ja has viscut. Pinta les que estaràs dormint. Observa els quadrets que et queden de vida. Aquest és el plantejament d’un dels vídeos més virals de Joan Soler Sucarrats (Olot, 1998), psicòleg i divulgador de salut mental, que ofereix tallers i xerrades, i té 55.000 seguidors a Instagram. El seu objectiu és desenvolupar una aplicació amb eines de benestar emocional per ajudar-nos a surfejar la vida estressant del segle XXI.

Un assaig controlat amb gairebé 900 pacients de 55 centres oncològics de sis països ha demostrat que el fet de participar en un programa d'exercici estructurat augmenta el temps sense reaparició del càncer o altres patologies, així com de mort. En concret, l'estudi diu que es redueix un 37% el risc de mort i un 28% el de recaiguda de qualsevol mena de càncer.

Mai comprar aigua embotellada en plàstic, optar per roba de segona mà sempre, joguines de fusta –o reutilitzades si són de plàstic– o posar els nadons a fer pràctiques a l'orinal a partir de les sis setmanes de vida –sí, sis setmanes– són algunes de les moltes formes de començar a alliberar-se, a poc a poc, de la "dependència" del plàstic. De fet, és una altra forma de vida, probablement.

La contaminació per residus plàstics és un dels problemes més grossos de la nostra civilització. Tant, que fins i tot n'hi ha en forma de microplàstics en els aliments que mengem o en l'aigua que bevem. Segons dades recopilades per l'Institut DKV de la Vida Saludable en col·laboració amb Ecodes, una mitjana de 8 milions de tones de plàstic són abocades cada any als oceans, cosa que equival a buidar-hi un camió d'escombraries ple de plàstics per minut. Aquestes dades, greus de per si, són encara pitjors quan se'n coneix l'impacte que produeixen: el 2025 els oceans tindran 1 tona de plàstic per cada 3 tones de peix i, seguint el mateix ritme, el 2050 hi haurà al mar més plàstics que peixos.

La indústria de la moda és altament contaminant per diversos motius. El més important de tots, juntament amb la deslocalització de la producció, és que no deixa de potenciar noves tendències estètiques permanentment amb l'únic objectiu que els consumidors tinguin la sensació que la roba que porten està passada de moda i, així, crear-los la necessitat psicològica contínuament de comprar-ne de nova. Aquest fenomen ha arribat al seu clímax amb l'ultra fast fashion, una tendència que exagera les dinàmiques productives de les últimes dècades de la mà de les aplicacions de venda directa des de la Xina. Per evitar caure en aquesta febre consumista, us proposem maneres de gaudir de les modes que especialistes apunten que triomfaran els mesos vinents de tardor i hivern sense passar per cap botiga a comprar peces de vestir noves.

Hi ha una tendència entre els pares més moderns de posar noms comuns vinculats a la terra i la naturalesa, com Riu, Heura, Isard, Aurora, Nit, Lluna, Om, Balma, Arç, Gaia o Món. Però també hi ha qui opta per un nom propi, per vincular el fill amb un lloc especial del país, sigui per la sonoritat, sigui pel lligam amb el territori. Tot i que no hi ha ni rastre d’algú que es digui Canigó, no és un nom magnífic? Com Isàvena, Isòvol, Olopte... Els Pirineus són una gran font d'antropònims (noms propis de persones) bonics, a la qual cosa ajuda la bellesa dels paratges. Solen ser noms que no tenen traducció en altres llengües, i amb una sonoritat particular.

Cada cop hi ha més aliments que podem trobar tot l'any encara que estiguin fora de temporada. Tot i això, que a l'estiu els espàrrecs, el bròcoli o l'alvocat llueixin a la secció de fruita i verdura del supermercat o que us els serveixin en un restaurant no hauria de ser gens habitual. Només pot significar que aquests productes els han hagut de dur de ben lluny, que se'ls conrea aquí sense respectar els cicles de cultiu que més s'ajusten al nostre clima o que no són frescos. Encara que ens els posin amb safata, millor no deixar-se enredar i, amb la calor, prioritzar el consum d'aliments que són vertaderament d'estiu. De motius n'hi ha de sobres, recorda la presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat), Roser Martí: són refrescants, eviten que els àpats es facin avorrits i, com que n'hi ha una àmplia disponibilitat, ara acostumen a ser més econòmics que altres productes.

La revetlla de Sant Joan, que se celebra la nit del 23 al 24 de juny, és una de les festes més esperades de l’any. Aquesta nit màgica ofereix un ventall d'activitats que combinen tradició, festa i foc, i celebren l’arribada de l’estiu i el bon temps. Us presentem 10 plans repartits pel territori perquè pugueu gaudir d’aquesta nit.

Una de les dèries dels ciutadans del món actuals –i sobretot dels seus pares– és parlar molt bé diverses llengües, sobretot l’anglès, i també altres idiomes globals. En l'últim Eurobaròmetre, el 86% dels europeus deien que tothom hauria de parlar una segona llengua, i pràcticament la meitat optava per anglès. Parlar bé un idioma estranger en general s’identifica no només amb tenir una alta fluïdesa sinó també un accent nadiu. Però aquesta fita, malgrat tots els esforços, la majoria de vegades es resisteix als nous parlants, fins i tot encara que se’n vagin a viure a al país estranger. Per què?

Les entrades s’acaben en un tancar i obrir d’ulls. Per arribar a tot, ens veiem obligats a quedar amb mesos d'antelació per no perdre'ns aquell espectacle, aquell artista en directe o aquell àpat en un restaurant amb estrelles Michelin. L’espera es dispara si volem anar a un concert o un festival, a vegades, fins a dos anys. Però ¿ens hem cansat de portar un QR al mòbil per accedir a un espai d’oci, o avancem sense remei cap a un horitzó on la improvisació és impossible?

Passades les onze de la nit, entra a la feina. Després d’una massa, n’elabora una altra, i així va preparant –amb un equip de vuit persones més– tot el que omplirà l’endemà al matí el mostrador de la fleca: pa, croissants, ensaïmades... Jaume Bertran, flequer i propietari des de fa més de quaranta anys del Forn Mistral de Barcelona, explica –a les deu del matí, just abans d’anar a dormir– que, malgrat viure al revés del món, s’ho ha sabut “muntar bé” i, físicament, tot i els seus 73 anys, no se sent pas més cansat que si treballés de dia. “Em noto com sempre i amb la família ho he pogut compaginar bé”, assegura.

El temps és or, sens dubte, i si es vol un Rolex per mesurar-lo, encara més. I per raons no només relacionades amb el preu, que també, sinó, literalment, pel temps que podeu trigar a comprar-vos-en un de nou. Això, si us el podeu arribar a comprar mai. Perquè encara que tingueu tots els diners del món, ser-ne propietari no és tan senzill com bufar i fer ampolles. No és possible, per exemple, entrar en una de les botigues distribuïdores oficials a Barcelona, al passeig de Gràcia, o a Bond Street, al centre de Londres, i sortir-ne amb 9.000, 30.000 o 60.000 euros menys al compte corrent –depèn del caprici– però, almenys, lluint un Rolex al canell.

Si passes una estona en una vorera concorreguda, veuràs molts caps acotats i mirades cap avall. Un estudi recent amb estudiants universitaris va revelar que un quart de les persones que creuen els passos per a vianants estan enganxats a un dispositiu. "No crec que la gent sigui conscient de la distracció que suposa i com canvia la seva consciència de l'entorn mentre camina i utilitza el telèfon", apunta Wayne Giang, professor adjunt d'enginyeria de la Universitat de Florida, que ha estudiat la relació entre l'ús del telèfon i les lesions a l'hora de caminar. De fet, els nostres dispositius poden ocasionar el que alguns experts anomenen "ceguera per falta d'atenció". Un estudi va revelar que els participants tenien la meitat de probabilitats de fixar-se en un pallasso en monocicle, una provocació prou atrevida, mentre caminaven i parlaven pel telèfon.

Només es tracta d'un canvi d'etiqueta? O potser d'un canvi d'hàbits culturals i sexuals? Potser estem davant d'una veritable revolució? O no cal exagerar, perquè, tot plegat, ja ho havíem vist abans o, si més no, llegit als Diaris d'Anaïs Nin? És, en certa manera, el debat que ha provocat al Regne Unit l'emissió, durant el desembre, de la sèrie de sis capítols The Couple Next Door, de Channel 4.

Quan es fa bé, l'exercici pot ser una droga meravellosa. Però si segueixes els consells equivocats, pots exposar-te fàcilment a patir lesions. Per exemple, a l'hora de treballar els abdominals. Depèn de com t'hi posis, més que aconseguir un ventre pla pots empitjorar el dolor lumbar. La cultura del fitness està plagada de tota mena de conceptes erronis basats en "anècdotes i llegendes del gimnàs compartides per persones amb poc coneixement", diu Brad Schoenfeld, professor de ciències de l'exercici al Lehman College a Nova York. "Un cop que aquestes opinions es difonen entre el públic i arrelen, són difícils de canviar". Hem demanat a més d'una dotzena d'experts en condicionament físic que comparteixin els mites que senten amb més freqüència en boca dels seus clients i pacients, i que desitjarien poder desterrar per sempre.

Dormir és essencial per a la salut. Ocupa al voltant d'un terç de la vida de les persones i, tanmateix, en sabem sorprenentment poc. El coneixement sobre com varien la quantitat i la qualitat del son entre països és particularment limitada. Se sap, per exemple, que les persones de l'est d'Àsia tendeixen a dormir menys que les d'Amèrica o Europa, però no si la qualitat és millor o pitjor. Les enquestes mostren que alguns països estan poblats per noctàmbuls i d'altres, per matiners. Però per què això és així continua sent una pregunta oberta.

Qui era i qui va ser Coco Chanel? És la pregunta –del milió de dòlars– que l'exposició que s'inaugura dissabte al museu Victoria & Albert de Londres sobre una de les grans icones del segle XX intenta respondre. Ho aconsegueix? El que fa, sens dubte, és enlluernar el visitant amb l'enorme desplegament d'elegància i estil que posa a l'abast dels espectadors. I també afegeix complexitat a la personalitat més famosa i controvertida del món de la moda del segle XX.