El mal que moltes mares han patit en silenci tota la vida (i que es pot prevenir)
Un projecte liderat per infermeres vol canviar el periple sanitari de dones amb incontinència urinària
BarcelonaEl part de la Fina va ser traumàtic: la seva filla venia amb el cordó umbilical lligat al coll i qualsevol moviment que fes podia ser un risc per a la criatura. Quatre llargues hores de treball i de fòrceps van acabar amb el naixement de la nena sana i estàlvia. En canvi, el seu sòl pelvià va quedar sentenciat i ha hagut d’aprendre a conviure amb els escapaments d'orina. A la Susagna li van extreure un ronyó i la matriu per evitar la progressió del càncer de bufeta que patia. Fa un parell d’anys li van fer una ostomia i ha hagut d’acostumar-se “per nassos” a fer vida normal amb un orifici i una bossa pels esfínters a l’abdomen. Durant molt de temps, però, el seu cap es va desconnectar de la pelvis cap avall.
Fer-se pipí de riure o “dissimular les gotetes que s’escapen” amb compreses s’ha normalitzat, però la incontinència urinària té un gran impacte en la vida de qui la pateix. “Des del 2016 hem atès moltes dones amb molt de dolor, no només físic, també mental i emocional”, afirma Núria Borrell, infermera i directora d’Owings, un centre especialitzat en salut íntima nascut el 2016. Hi treballen professionals de la infermeria i la psicologia, la fisioteràpia i la nutrició.
El 90% de les persones que pateixen incontinència urinària són dones. A més, algunes estimacions xifren que a Catalunya afecta entre un 30% i un 40% de les de més de cinquanta anys. Són dones que arrosseguen seqüeles de parts instrumentalitzats, de cirurgies, de menopauses sense un bon seguiment... És a dir, tot el que causa un trastorn del sòl pelvià i provoca certes disfuncions com prolapses, escapaments, dolor en les relacions sexuals o danys a la mucosa genital. La quimioteràpia també deixa la vagina absolutament seca, atròfica. “No pot ser que encara hi hagi dones sense informació durant el procés oncològic”, afirma Borrell. A més, moltes pateixen alteracions en l’autoestima o es troben amb dificultats per socialitzar.
La importància del sòl pelvià
La pèrdua d’orina s'acostuma a donar quan es fan esforços, com tossir, però hi ha cops que se'n poden patir fins i tot caminant. Cada vegada més hospitals tenen unitats de sòl pelvià i estan arribant fisioterapeutes especialitzades a molts centres d’atenció primària (CAP). Ara bé, la sanitat pública encara no ha consolidat la cura genital dins del sistema. “Vaig demanar cita a una unitat de sòl pelvià i no m’han tornat mai la trucada. Hi ha molta demanda”, explica la Susagna.
Abans de l’ostomia, ella va patir petites incontinències i va explicar amb una certa vergonya a les seves amigues que havia de portar un bolquer. “No es van sorprendre; pensaven que era normal”, diu. No és gens estrany. Les dones amb disfunció del sòl pelvià acostumen a transitar per dos camins: el patiment en silenci o el periple pel sistema sanitari. En alguns casos, un porta a l’altre. Com en el de la Fina: “Quan vaig atrevir-me a parlar-ne, el ginecòleg em va tirar la carta de la menopausa. Em va dir: «Per la teva edat és normal que tinguis pèrdues d’orina». Jo li havia explicat el meu part i que tots aquests problemes havien començat abans de la menopausa, però se’l veia tan segur que vaig pensar que ell devia tenir raó”, diu que va pensar.
El risc de patir incontinència sí que augmenta amb l’edat. “Quan la dona perd els estrògens, el sòl pelvià perd consistència i deixa de sostenir com abans”, explica Borrell. I antecedents com ara parts, operacions o infeccions ho condicionen. L’edat no eximeix cap dona. Ara bé, un abordatge precoç pot solucionar el 50% dels casos i millorar-ne un 20%, afirma Borrell.
A la Fina, però, només li van recomanar portar “alguna compresa” a la bossa per si se li escapava orina “en públic”. I, si empitjorava, que provés amb uns bolquers. A altres dones amb (encara) menys sort, els recepten antidepressius o ansiolítics “pels nervis o per la síndrome del niu buit si es dona el cas que els seus fills han marxat de casa”, denuncia la infermera.
Una cooperativa "en femení"
Ara l’equip d’Owings ha impulsat un projecte anomenat Salut en Femení per crear una cooperativa: Owings Lab. L’objectiu és formar dones d’entre 25 i 70 anys, tant si pateixen una disfunció del sòl pelvià com si no, perquè coneguin la seva anatomia i els processos que poden ocasionar-los alteracions, així com eines per tractar-les. El pla s’adreça a unes 750 dones.
La freqüència de visita a l’especialista tampoc és l’òptima, i Owings Lab també vol sensibilitzar els professionals de la salut perquè puguin fer una detecció precoç de la incontinència urinària i indicar el tractament adient. Si cal, es preveu derivar les pacients a centres especialitzats. “Volem contribuir a trencar estigmes perquè això comenci a visibilitzar-se”, diu Borrell. I conclou: “Que cap d’elles hagi de tornar a sentir la frase: «No es preocupi, això és normal»”.
