Alerta policial per l'auge de clíniques d'estètica clandestines
La Guàrdia Civil deté el líder d'un grup que feia tractaments irregulars i enviava a altres països bòtox no homologat per Europa
BarcelonaTenien 2.400 seguidors a Instagram, des d'on oferien pel mateix preu una punxada de bòtox i una altra d'àcid hialurònic als llavis perquè quedessin més molsuts. El compte publicava ofertes i lots d'estalvi i hi abundaven respostes i comentaris de clients aparentment satisfets amb els tractaments estètics rebuts. Però tot era un engany. La clínica no era un local a l'ús, sinó un pis, i al carrer no s'anunciava que fos un centre mèdic. A dins, penjats a les parets, hi havia diversos diplomes, tots falsos. El bòtox que punxaven no tenia cap garantia mèdica, i qui l'administrava no tenia cap formació en medicina.
Després d'un any d'investigació, la Guàrdia Civil ha desarticulat tres clíniques estètiques clandestines, ubicades a Reus, a València i a Alacant. A més, a casa del principal investigat, que ha quedat detingut, van trobar un magatzem de fàrmacs il·legals, que no havien passat les garanties de la Unió Europea. Aquests medicaments estètics no només els injectaven a les seves clíniques, sinó que també els distribuïen a altres països d'Europa, sobretot al Regne Unit i Lituània. En total els agents han requisat 1.248 vials de toxina botulínica (simplificat com a bòtox) i 382 xeringues d'àcid hialurònic.
Les clíniques clandestines que prometen tractaments estètics a un preu més baix estan proliferant per l'èxit de la promoció a les xarxes socials. "Els tractaments estètics estan en auge, especialment entre la joventut", ha afirmat el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, en una roda de premsa aquest dimecres al matí per explicar l'operatiu que ha permès desarticular el grup. De fet, el delegat ha indicat que les operacions estètiques han augmentat un 200% en els darrers 10 anys i que el 2% dels clients actualment són menors.
La Guàrdia Civil està intentant atacar aquestes clíniques clandestines des de fa uns mesos, tal com ha explicat el tinent coronel Jordi Verger, cap de la comandància de la Guàrdia Civil a Tarragona. "Totes les persones que legítimament volen fer un tractament estètic s'han d'assegurar bé de les clíniques a les quals s’adrecen", ha avisat Prieto. De moment no s'han detectat víctimes –persones que hagin patit seqüeles mèdiques dels tractaments– a causa de l'activitat d'aquest grup criminal. Però la investigació encara no ha acabat.
Ciberpatrullatge a les xarxes
Les xarxes socials van ser la llavor d'aquesta investigació policial. El capità David Herreras, cap de la unitat orgànica de policia judicial de la Guàrdia Civil a Tarragona, ha explicat que mentre feien ciberpatrullatge –monitoratge constant d'internet, de les xarxes socials i de la deep i la dark web per identificar activitats delictives–, van detectar una clínica a Reus que prometia tractaments estètics a preus molt baixos. A les xarxes socials –que ja no tenen actives– ensenyaven els fàrmacs que utilitzaven, i això va fer que la Guàrdia Civil pogués confirmar que venien de la Xina, que no estaven homologats i que també s'utilitzaven en dues clíniques més, una a Burjassot (València) i una al Pilar de la Foradada (Alacant).
Tot era molt sospitós: les clíniques eren en pisos i darrere no hi havia cap empresa ni cap autònom. A més, van confirmar que els suposats metges no tenien cap titulació. És a dir, també era un cas d'intrusisme professional.
Tot plegat va fer que el 8 d'abril comencés un operatiu que va acabar amb la detenció del principal líder. També hi ha tres persones més investigades. Era una banda que estava en auge, intentant expandir el seu negoci, i que feia més de 2.000 enviaments de medicaments estètics cada any.
Tota la mercaderia es movia des d'un magatzem d'Alacant, ubicat a casa del líder del grup, que estava actiu almenys des del 2017. Tots els pagaments dels clients eren en efectiu –la Guàrdia Civil va requisar més de 4.000 euros en bitllets– i ara investiguen si blanquejaven aquests ingressos d'alguna manera. A més, a part d'utilitzar material sense garanties i fer-lo administrar per persones sense títol, també llençaven totes les restes químiques a les escombraries del carrer.