A la recta final del mecanisme de recuperació i resiliència (MRR), la pedra angular dels fons europeus Next Generation nascuts per superar les conseqüències de la pandèmia del 2020, Catalunya encapçala la distribució d'aquests recursos, amb un total de 3.700 milions d'euros i un domini sectorial "transversal", segons un estudi d'EsadeEcPol. Des de l'inici d'aquest programa fins avui i a quatre mesos del final del programa (acaba a l'agost), s'han convocat projectes a Espanya per 90.718 milions i adjudicat un total de 63.403 milions.

El Fons Monetari Internacional (FMI) demana als governs que apliquin polítiques "temporals" per protegir les seves economies del xoc energètic provocat per la guerra a l'Iran, amb especial èmfasi en la protecció de les capes de la població més "vulnerables", segons l'informe d'aquest abril de Fiscal Monitor, que publica semestralment l'organisme econòmic. En l'estudi, l'FMI alerta que alguns països —com ara molts dels membres de la Unió Europea, la Xina o els Estats Units, entre d'altres— tenen un marge de maniobra limitat per tirar endavant polítiques públiques de suport a l'economia a causa dels nivells elevats de deute públic que han anat acumulant els últims anys i els baixos nivells de creixement.

L'impacte de la guerra a l'Orient Mitjà rebaixa dues dècimes el creixement de l'economia mundial per a aquest any. Si bé en l'últim informe del Fons Monetari Internacional (FMI) –publicat al gener– es preveia un impuls del 3,3% a escala global, després de l'esclat del conflicte i la derivada de la crisi energètica, ara es preveu un avanç del 3,1%. La previsió de l'entitat es basa en el supòsit que la guerra es resoldrà a mitjans d'aquest any, però l'organisme també planteja dos escenaris més adversos en què l'impacte del conflicte seria encara més gran: un d'intermedi en què l'economia es reduiria vuit dècimes, fins al 2,5%, i el pitjor, en què el creixement global cauria fins al 2%. La nova previsió també suposa un creixement tres dècimes menor al registrat durant el 2025, quan es va créixer un 3,4%.

L'encariment dels carburants provocat per la guerra a l'Orient Mitjà va fer disparar el cost de la vida a Catalunya i Espanya al març, el primer mes amb els efectes de la guerra, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida de les famílies) publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

L'economia dels EUA ja fa un temps que nota els efectes de la guerra a l'Orient Mitjà i l'escalada del preu del petroli. L'índex de preus de consum (IPC) al març així ho constata i revela com està arribant l'impacte del conflicte i el tancament de l'estret d'Ormuz a la butxaca dels estatunidencs, ja que es va disparar fins al 3,3%, el nivell més alt des del maig de 2024. Aquesta pujada coincideix amb les previsions del mercat, que ja esperaven una escalada considerable respecte del 2,4% del febrer a conseqüència dels elevats preus de la gasolina.

El creixement de l'economia es va traduir l'any passat en un endeutament de les famílies i de les empreses al nivell més baix en 25 anys. I, per altra banda, la riquesa financera de les famílies, fruit de la diferència entre els actius que tenen i els deutes, va arribar al rècord de 2,645 bilions d'euros, la qual cosa va suposar el 156,8% del PIB, comparat amb el 149,1% de mitjana des del 2022, segons les dades dels comptes financers de l'economia espanyola publicats pel Banc d'Espanya.

El conflicte bèl·lic a l'Orient Mitjà ja impacta les butxaques dels ciutadans europeus. El cost de la vida durant el mes de març s'ha disparat a l'eurozona, i ha situat la taxa d'inflació interanual al 2,5%. La dada suposa una acceleració de sis dècimes respecte al febrer (1,9%), quan els preus encara no s'havien vist afectats per l'escassetat de matèries primeres fruit del tall de l'estret d'Ormuz. El repunt de sis dècimes suposa el salt més gran dels preus a la regió des de l'octubre del 2022, moment en què es van disparar els hidrocarburs per culpa de la guerra entre Rússia i Ucraïna.

L'Estat va tancar el 2025 amb el dèficit públic més baix des de l'esclat de la crisi financera de l'any 2008, gràcies a un nou rècord històric de recaptació d'impostos, segons ha informat aquest dimarts el ministeri d'Hisenda.

L'estoc d'inversió estrangera directa (IED) productiva a Espanya va assolir els 627.795 milions d'euros el 2024, fet que suposa un increment de l'1,6% respecte a l'any anterior i la consolidació d'una dècada de creixement ininterromput. "Aquesta evolució confirma la confiança sostinguda dels inversors internacionals a l'economia espanyola, així com a la qualitat del seu entorn empresarial", ha destacat el ministeri d'Economia, després de conèixer-se les dades actualitzades de les xifres de posició d'inversió exterior corresponents a l'exercici 2024.

Fa uns mesos, el sector financer global va començar a mostrar signes d'inquietud, sobretot als Estats Units, per la caiguda de First Brands, Tricolor Holdings i els casos de frau creditici dels bancs regionals Zions Bancorporation i Western Alliance. El pànic creditici es va començar a instaurar als mercats, també al Vell Continent, amb caigudes a borsa contagiades per Wall Street. Fa tot just uns dies, la fallida de l'intermediari hipotecari britànic MFS (Markets Financial Solutions) esquitxava també diverses entitats creditores, entre les quals Barclays i el Banc Santander, amb una exposició creditícia milionària.

Els economistes catalans estan més preocupats actualment per les infraestructures que pel dèficit fiscal, segons l'Enquesta de Situació Econòmica d'hivern del 2026 del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Els problemes en el funcionament de Rodalies, el descarrilament que es va produir a la línia R-1 a principis d'any i l'accident mortal a la R-4 han fet que augmenti 13 punts la proporció dels professionals que alerten de la situació i que la consideren una qüestió prioritària a abordar. Així ho pensen el 45,1% dels enquestats, per damunt del 44,6% del dèficit fiscal amb l'Estat, que fins ara era la primera gran preocupació d'aquest col·lectiu professional i ara s'ha situat en el segon lloc.

La guerra a l'Iran i l'encariment de l'energia que se n'ha derivat han impactat en la inflació a Espanya. Així, el cost de la vida de les famílies aquest mes de març s'ha encarit notablement respecte al febrer, fruit de la pujada de preus dels carburants i l'electricitat.

El 6 d'octubre del 1973, milers de soldats israelians es van veure obligats a menjar. Aquell dia el país celebrava el Yom Kippur, una de les festes més sagrades del judaisme basada en el dejuni i la pregària, quan va ser atacat militarment per Egipte i Síria, per la qual cosa molts membres de l'exèrcit van haver de deixar les celebracions per a una altra ocasió. Aquella guerra, que va durar unes tres setmanes, va ser un episodi més del conflicte àrabo-israelià. Però alhora va suposar un abans i un després per a l'economia mundial, ja que l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP, formada sobretot per estats àrabs) va engegar un embargament de cru als països occidentals (els Estats Units i alguns aliats sobretot europeus) que va disparar-ne el preu i va encetar la primera de les crisis del petroli que van sacsejar l'economia mundial i van disparar la inflació durant els anys setanta i principis dels vuitanta.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha revisat a la baixa les previsions de creixement de l'economia espanyola de cara al 2026 i al 2027 arran de la guerra a l'Iran. Concretament, preveu que el creixement del PIB es moderi aquest any al 2,1% des del 2,8% del 2025, la qual cosa implica una revisió a la baixa de dues dècimes respecte al pronòstic del gener passat, mentre que per al 2027 anticipa un augment de l'1,8%, una dècima menys del previst. Amb tot, segons l'organisme, el creixement econòmic continuarà sent ferm a curt termini, malgrat l'impacte advers esperat en relació amb el conflicte a l'Orient Mitjà.

L'economia catalana va tancar el 2025 amb un creixement anual del 2,7%, una dècima menys que la mitjana espanyola, segons dades publicades aquest divendres per l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat. El creixement econòmic, clarament superior un any més a la mitjana europea, va estar impulsat sobretot per la inversió de les empreses i pel consum de les famílies.

Precaució al Banc Central Europeu (BCE). Malgrat la guerra de l'Iran i l'increment de preu dels combustibles fòssils, el consell de govern de l'organisme bancari ha acordat per unanimitat en la trobada d'aquest dijous no tocar els tipus d'interès i mantenir-los en el 2% per sisena vegada consecutiva. Tot i això, la presidenta de l'entitat financera, Christine Lagarde, ha obert la porta a futures pujades del preu del diner.

53.800 milions d'euros fins al 2043 per evitar el col·lapse de les infraestructures a Catalunya. Aquest és el càlcul fet per la Cambra de Comerç de Barcelona a través del nou Observatori de les infraestructures i que ha elaborat l'estudi Projectes estratègics per Catalunya, que afecta els aeroports, ferrocarrils, carreteres, ports, logística i transició hídrica. "Cal duplicar la inversió actual", ha resumit el vicepresident de la Cambra, Miquel Martí. Sense remuntar el dèficit d'inversions, "el sistema col·lapsarà", ha dit. El representant de la Cambra ha reclamat un pacte de país en la matèria liderat per la Generalitat.

Per tercer any consecutiu la realitat supera les previsions sobre l'economia espanyola. De mitjana, 25 institucions i serveis d'estudis van calcular que el producte interior brut (PIB) espanyol augmentaria al voltant del 2,1% i finalment va augmentar el 2,8%, set dècimes més. Ceprede-UAM (Centre de Predicció Econòmica-Universitat Autònoma de Madrid) i CEEM-URJC (Centre d'Estudis Economia de Madrid-Universitat Rei Joan Carles) van ser les que més es van acostar al resultat final, amb un 2,5%, és a dir, amb una desviació de tres dècimes respecte del creixement real.

Els atacs dels EUA i Israel a l'Iran ja es noten a les butxaques. La situació serà pitjor com més duri el conflicte i més es trigui a solucionar el tancament de l'estret d'Ormuz, per on passen la cinquena part del petroli i el gas mundials. "Ningú no sap el que passarà demà, però sí que sabem que el risc és molt alt", afirma Javier Díaz-Giménez, professor de l'Iese. El problema és que ens trobem en un context d'incertesa i volatilitat, afegeix Pedro Aznar, professor d'Economia d'Esade.

El cost de la vida per a les famílies catalanes va repuntar lleugerament al febrer, tot i mantenir-se dintre dels límits marcats pel Banc Central Europeu (BE). El mes passat va ser l'últim abans de l'esclat de la guerra a l'Iran, que previsiblement tindrà un impacte a l'alça en els preus fruit de l'encariment del petroli i el gas natural que n'ha derivat.