L’avellana catalana està en perill. El 1985 es conreaven a Catalunya prop de 35.000 hectàrees d'avellaners, però des del 2024 només en queden unes 7.800, i la tendència continua a la baixa. Els últims cinc anys la superfície conreada ha caigut gairebé un 30%, i a més, a causa dels efectes de la sequera el rendiment de les explotacions ha disminuït fins a un 70%. Les dures condicions de treball al camp i l'edat avançada dels pagesos, sumades a la falta de relleu generacional i als efectes destructius del canvi climàtic en la collita, dibuixen un futur molt incert per al sector, que demana ajuda a les administracions per mantenir viu aquest conreu autòcton. Actualment el 85% de la producció es concentra al Camp de Tarragona, on sobresurt la Denominació d'Origen Protegida (DOP) de l'avellana de Reus, i a Girona, en un petit reducte de poc més de 600 hectàrees de camps a Brunyola, a la Selva, una quinzena de productors també cultiven aquest fruit sec.

L'empresa agroalimentària catalana BonÀrea va tancar el 2025 amb una facturació rècord de 2.826 milions d’euros, un 5,4% més que l’any anterior, i un benefici net de 102,69 milions d’euros, un 15,6% superior, segons ha informat aquest dimarts la companyia. Amb aquesta xifra, la companyia supera per primer cop en la seva història la barrera dels 100 milions d’euros de resultat net.

El cost de produir aliments creixerà previsiblement en els mesos vinents arran de la guerra a l'Orient Mitjà. La raó és la dependència de l'agricultura mundial dels fertilitzants, dels quals alguns dels principals productors són els països del golf Pèrsic. L'exportació d'aquests productes químics s'ha vist tan afectada com el petroli per culpa del conflicte, cosa que ha provocat increments de preus que probablement s'acabaran traslladant al preu final del menjar.

Un gelat de vainilla dins una carcassa de plàstic amb forma de tucà. A mitjans de març, la gelatera La Menorquina va anunciar que descatalogarien el mític Punky, el gelat de vainilla de la firma que es comercialitza amb un embolcall molt original. "Les noves generacions busquen altres coses i els adults... bé, el recordeu amb afecte, però us fa massa vergonya demanar-lo en públic", explicava l'empresa menorquinocatalana a les seves xarxes socials. A partir d'aquí, el tucà més famós de l'illa es va convertir en un fenomen viral a les xarxes; sobretot gràcies a un compte d'Instagram que es va dedicar a demanar el seu retorn amb un grapat de gamberrades a les oficines de La Menorquina.

Oficialment és una ciutat, però Hanchuan, al centre de la Xina, és majoritàriament rural. Té un milió d'habitants, però molts viuen entre camps i petites fàbriques. Una empresa que produeix fil de cosir i un grapat de companyies pesqueres constitueixen bona part de la seva economia. Tot i això, quan The Economist la va visitar recentment, hi havia un lloc en particular que era ple a vessar de gent: el primer McDonald's de Hanchuan, que va obrir al gener.

El congrés internacional d'empreses i productes del mar Seafood Global obrirà una nova edició el 21 d'abril amb perspectives similars a les de l'any anterior. Els organitzadors de la trobada no preveuen que la guerra a l'Orient Mitjà afecti l'assistència a la trobada i estimen que l'esdeveniment tindrà un impacte sobre l'economia de la ciutat d'uns 161 milions d'euros.

La renda agrària –el valor de la producció dels agricultors i ramaders– va assolir el 2025 el seu màxim en 20 anys a Catalunya, amb 2.805,1 milions d'euros, segons dades publicades aquest dimecres pel departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. Així, el sector primari català deixa enrere els anys més durs de la sequera, quan la producció va caure substancialment: "Aquest augment consolida la recuperació del sector agrari després d’uns anys molt complexos", ha assegurat el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, en una roda de premsa.

Els viticultors del Penedès no havien tingut tanta por del futur com avui. Tenen diversos indicadors per reforçar la seva temença: Freixenet (que és del grup alemany Henkell al 100%) des de fa dos anys es creu que ha deixat d’elaborar quaranta milions d’ampolles anuals dins de la DO Cava (dada que el celler no vol confirmar ni desmentir), la verema passada hi va haver excedent de raïm i de vi base i les xifres que es difonen sobre la venda de vins i escumosos en general no són optimistes. Per tot això, el president de l’Associació de Viticultors del Penedès, Josep Anton Vendrell, afirma que viuen “una situació molt crítica, en què sobraria el 35% de la vinya plantada al Penedès (entre set mil i deu mil hectàrees de vinya), i en aquesta propera verema, el preu del raïm podria caure en picat, l’any passat la DO Cava va pagar entre 46 o 60 cèntims d’euro”. Si sobra vinya, si hi ha ajuts de la Unió Europea per arrencar-ne, és clar que el territori podria canviar en pocs anys per deixar de ser el pulmó verd entre Barcelona i Tarragona, i deixar pas a polígons industrials o camps amb plaques solars, amenaces històriques derivades de la pressió urbanística. A aquesta situació s'hi afegeix una certesa: el traspàs d'alguns cellers de la DO Cava a Corpinnat, marca que treballa per assegurar un acord amb el viticultor amb un preu a l'alça cada any.

Uns 30 ramaders d'Unió de Pagesos (UP) han abocat aquest dilluns llet de diferents marques a la porta de la planta de Pascual a Gurb (Osona) per denunciar la nova oferta de contractes presentada per aquesta empresa. Segons el sindicat agrari, l'oferta de la indústria, liderada per Lactalis i seguida per la resta d'empreses, entre les quals Làctia i Pascual, planteja una baixada d'entre 5 i 6 cèntims per litre de llet.

Un noi repartia begudes energètiques a l’entrada. Si no fossin quarts de deu del matí, és per prendre’n una, perquè d’Alimentaria saps quan hi entres però no quan en surts. Els pavellons de la fira d’alimentació s’omplen ràpid de persones que volen conèixer les novetats d’enguany, que ja els aviso que tenen a veure amb la proteïna. De fet, proteïna per un tub.

El sector agroalimentari afronta un moment decisiu. Els efectes del canvi climàtic, la tensió dels mercats internacionals i la necessitat de garantir la seguretat alimentària ens situen davant d’un escenari exigent que reclama respostes compartides i amb visió de futur. Catalunya vol ser part activa d’aquesta resposta. El nostre sistema agroalimentari és un actiu estratègic de país: integra tota la cadena de valor, des del sector primari fins a la indústria, la distribució i la restauració, generant riquesa, ocupació i cohesió territorial. Però el lideratge no és un punt d’arribada, sinó un exercici constant de compromís, innovació i col·laboració.

El doble congrés Alimentaria i Hostelco, dedicat a la indústria agroalimentària, l'hostaleria i la restauració, ha obert les portes aquest dilluns a la Fira de Barcelona, just el dia que Brussel·les ha anunciat l'entrada en vigor provisional de l'acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el Mercosur, un tractat que pot canviar el sector de l'alimentació en els anys vinents, però que encara no té assegurada l'aprovació definitiva.

La doble fira Alimentaria i Hostelco per a la indústria agroalimentària, la restauració i l'hostaleria augmentarà aquest any el nombre d'expositors en comparació amb la darrera edició i espera assolir els 110.000 visitants, segons han informat aquest dijous els organitzadors. Amb aquesta xifra, el saló superaria el total de visitants del Mobile World Congress (MWC) i l'ISE, els dos amb més assistència celebrats enguany a la Fira de Barcelona.

Frit Ravich, la companyia familiar catalana productora de patates fregides, snacks i fruits secs ha iniciat els treballs per ampliar la seva fàbrica al terme municipal de Maçanet de la Selva, al costat de la planta actual. L'any passat es va decidir la ubicació i es van enderrocar edificis adjacents a la seu central i recentment s’ha posat en marxa el projecte executiu per definir i planificar les bases del nou complex de 38.000 metres quadrats. Les noves instal·lacions garantiran la capacitat operativa de la companyia fins al 2040, segons l'empresa.

És un poble d'Osona de poc més de quatre carrers i on només viuen uns 1.200 habitants, però on hi ha la càrnia que produeix el 45% del béicon que es ven a tot Espanya. L'empresa té una plantilla que equival a més de la meitat de la població del poble i el 55% de la qual són estrangers de quaranta nacionalitats diferents. El poble es diu Sant Miquel de Balenyà i pertany al terme municipal de Seva; i la càrnia, Embutidos Monells. Es pot dir que són un exemple del que passa al conjunt de la comarca, però potser portat a l'extrem.

Liquats Vegetals és des de fa uns anys la cara visible de l'auge de les llets vegetals a la indústria agroalimentària catalana. Fundada el 1991 i situada al cor del Montseny, la companyia és des de fa quasi quatre anys la líder en l'elaboració de begudes de civada, soja i arròs al mercat espanyol, gràcies en bona part a la seva marca pròpia, Yosoy.

El projecte social La Fageda ha fet una inversió de 4,2 milions d'euros en nova maquinària a la fàbrica de làctics que té a Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa, que servirà per diversificar la producció i "sobretot" ampliar els llocs de treball per a persones amb discapacitat. D'aquests 4,2 milions, 2,5 els aporta el departament d'Empresa de la Generalitat a través del programa Invess-Treball Protegit, que ha destacat el component social de La Fageda i ha destacat que amb la inversió "hi guanya tothom", segons ha informat en un comunicat.

La bona verema després de tres anys de sequera i l'expansió en el nombre de cellers van disparar les vendes de Corpinnat el 2025. La marca col·lectiva de vins escumosos del Penedès va créixer un 27% respecte a l'any anterior, fins als 34,13 milions d'euros.

La família fundadora i el fins ara president d'honor de la cavista Freixenet, José Luis Bonet, han acordat vendre la participació que encara tenien de la companyia al grup alemany Henkell, que controlarà així la totalitat del capital, segons ha informat aquest dimarts la mateixa Freixenet en un comunicat.

És un poble d'Osona de poc més de quatre carrers i on només viuen uns 1.200 habitants, però on hi ha la càrnia que produeix el 45% del béicon que es ven a tot Espanya. L'empresa té una plantilla que equival a més de la meitat de la població del poble i el 55% de la qual són estrangers de quaranta nacionalitats diferents. El poble es diu Sant Miquel de Balenyà i pertany al terme municipal de Seva; i la càrnia, Embutidos Monells. Es pot dir que són un exemple del que passa al conjunt de la comarca, però potser portat a l'extrem.