Qui ha fet una reforma sap els maldecaps que provoca. Trucades amb més d'un operari –l'electricista ara no pot, el lampista vindrà demà, el pintor no contesta– i poc control de quan acabaran realment les obres. Conscient d'això, Francisco Morán, un empresari amb molts anys de trajectòria en el sector immobiliari, va decidir posar en marxa l'any 2019 Aquí Tu Reforma.

Arriba a tota velocitat un Lamborghini taronja. És llampant i fa un soroll eixordador. Aparca davant teu i en baixa un noi jove, amb un tupè ros clenxinat i amb uns bíceps treballats, vestit amb un polo Gucci de més de 1.000 euros, una aparença que completa amb un anell d’or i un rellotge Rolex. Fa temps que el segueixes a les xarxes socials i admires els diners que guanya i amb què se’ls gasta. Els cotxes, les cases, els outfits, les joies. Enveges els seus viatges pel món. Colòmbia, Costa Rica, els Emirats Àrabs, el Japó. Fa temps que fas cas dels seus consells per invertir, per ser un guanyador. Què és triomfar si no és el que fa ell? Fins i tot destines alguns dels pocs diners que tens per gaudir del privilegi de tenir-lo unes hores només per a tu, perquè t’expliqui com s’ho ha fet. Baixa del cotxe i et diu crac. I, automàticament, et sents un crac. Et fascina. T’abdueix. Et captiva. T’enamora.

El ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha enviat aquest dilluns una carta a grans immobiliàries i fons d'inversió per indicar-los que els contractes dels seus inquilins que caduquin entre el 22 de març del 2026 i el 22 de desembre del 2027 s'hauran de prorrogar sempre que els arrendataris ho sol·licitin. El text enviat pel govern s'ha dirigit a tretze grans tenidors que concentren més de 100.000 habitatges a tot Espanya, segons ha informat el ministeri liderat per Pablo Bustinduy. El ministre ha justificat la carta perquè "imperi la claredat" i es garanteixi "el dret de més de dos milions de compatriotes a prorrogar els seus contractes" i que s'apliqui un topall a l'actualització de les seves rendes.

El compte enrere per a la votació del decret amb les mesures d'habitatge que el govern espanyol ha aprovat per afrontar l'impacte econòmic de la guerra a l'Orient Mitjà ha desencadenat en una crida per part de col·lectius socials i partits d'esquerra als llogaters a demanar "ja" la pròrroga extraordinària de fins a dos anys dels termes i les condicions del contracte en cas que aquest finalitzi abans del 31 de desembre del 2027. Aquesta és una de les mesures estrella del decret que, a l'espera del resultat de la votació al Congrés, està en vigor (el límit temporal perquè sigui votat són 30 dies hàbils des que es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat).

Dues veïnes de Sabadell han interposat una demanda judicial contra la Sareb —l'anomenat banc dolent— després que l'entitat els reclami més de tres milions d'euros per una hipoteca que mai van contractar, ni directament ni voluntàriament. Segons exposa la querella, que ja s'ha admès a tràmit, les afectades —ja difuntes— no van arribar a rebre els diners que ara se'ls exigeix que tornin. De fet, tal com explica la querella, el préstec va ser concedit a un tercer: la promotora immobiliària Wilder Bay SL, que posteriorment va entrar en concurs de creditors. A partir de llavors, el deute hipotecari va ser objecte de diverses cessions financeres fins que va arribar a la Sareb, que ara reclama el deute a les filles de les difuntes veïnes, que tenen 79 i 74 anys.

L'Associació de Propietaris d'Habitatges de Lloguer (Asval) ha anunciat aquest dimarts la creació d'una comissió permanent a Catalunya. Durant l'acte de presentació, Asval ha reivindicat que els cal més seguretat jurídica i un marc normatiu més "clar, estable i previsible". De fet, el nou delegat de l'associació a Catalunya, Carlos Muñoz, ha assegurat que aquesta manca de seguretat jurídica és la que en molts casos condueix a la "conflictivitat" entre titulars i inquilins. "Propietaris i llogaters compartim un interès comú: que el mercat funcioni", ha reivindicat Muñoz, que ha afegit: "Tots dos són parts d’una mateixa realitat. Sense propietaris, no hi ha oferta; sense llogaters, no hi ha ningú que demani l’habitatge".

A Barcelona és possible viure de lloguer en un habitatge d'insalubritat extrema. També és possible viure-hi i que l'administrador n'estigui al corrent, que un tècnic de l'Ajuntament l'hagi visitat i que fins i tot un arquitecte hagi acreditat "una situació dramàtica d'humitats" que pot provocar rinitis, bronquitis i fins i tot pneumònia. Aquestes, de fet, són les afeccions respiratòries que cada hivern, des de fa ja cinc anys, encadena la seva llogatera, la Felicia. Amb les reformes obligatòries encara en marxa, ella abandonarà aquest àtic del Born d'aquí a pocs dies perquè la propietat ha decidit no renovar-li el contracte, que caduca d'aquí a uns mesos.

La regulació dels lloguers actual està beneficiant la gent de més poder adquisitiu. Aquesta és una de les conclusions de l'informe anual que elabora la companyia Amat Immobiliaris, basat en les seves pròpies dades de lloguer i compravenda d'habitatge en els mercats en què actua –bàsicament, l'àrea metropolitana de Barcelona, especialment la capital catalana, Sant Just Desvern i Sant Cugat del Vallès–. "Qui capitalitza la regulació és qui té més poder adquisitiu", ha indicat Guifré Homedes, director general del grup, perquè "si un pis es lloga a 1.000 euros, és més possible que hi accedeixi qui en pot pagar 1.200".

L'associació de propietaris Som Habitatge, que va néixer fa menys d'un any per fer de contrapès al Sindicat de Llogateres, ha qüestionat la constitucionalitat de la llei catalana que regula el lloguer de temporada i d'habitacions, aprovada el desembre passat pel Parlament. Aquesta normativa, pionera a l'Estat, seria inconstitucional per un seguit de motius que l'entitat ha desgranat aquest dimecres en una roda de premsa i que surten d'un informe elaborat per tres professors de dret civil.

El mercat de l'habitatge de Catalunya perd pisos en mans d'empreses. Les persones jurídiques van vendre l'any passat 12.010 habitatges més dels que van comprar, una diferència que confirma una tendència de desinversió i que, segons el Col·legi Notarial de Catalunya, apunta a "un traspàs progressiu d'habitatge cap a compradors particulars".

El conflicte bèl·lic a l'Orient Mitjà també té una derivada financera. L'Euríbor, la referència de les hipoteques d'interès variable, ha registrat aquest dimarts la pujada diària més gran en gairebé 20 anys. Aquest indicador a un any ha escalat fins al 2,552%, 0,185 punts. Habitualment, aquesta referència es mou diàriament només unes mil·lèsimes, però aquesta vegada ha experimentat una alça del 7,8% en un sol dia.

Aquest dilluns, 9 de març, s’obre la convocatòria del Bo Lloguer Jove estatal, una ajuda de fins a 250 euros mensuals durant dos anys destinada a facilitar l’accés a l’habitatge a persones de fins a 35 anys. Les sol·licituds es poden presentar a partir de les 9.00 d’aquest dilluns 9 de març i fins al divendres 13 de març a les 14.00, i s’atorgaran per ordre d'entrada fins que s’esgoti la partida pressupostària.

Javier Gil (Madrid, 1985) és investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i doctor en Sociologia. Fa anys que investiga la financerització de l'habitatge, els megatenidors i també els moviments socials. Ara publica Generación Inquilina (Capitán Swing).

Un dels principals objectius de les administracions per afrontar la crisi de l'habitatge és augmentar el parc disponible, amb especial èmfasi en el d'habitatge protegit. I això implica construir pisos o mobilitzar-ne d'existents. En aquest segon aspecte, el govern espanyol ha aprovat la convocatòria pública –ja anunciada– de 100 milions d'euros per a l'adquisició d'habitatges privats a tot Espanya.

Al preu de l'habitatge a Catalunya ja no li queda cap sostre per superar. Primer va ser el preu dels pisos nous, després el de tots els habitatges del mercat lliure junts –d'obra nova i de segona mà– i, finalment, ha caigut el que més es resistia: el valor d'aquests últims, també anomenats habitatges usats, acaba de superar el màxim assolit l'any 2007. Gairebé vint anys després de l'esclat de la bombolla, que va tenir unes conseqüències devastadores per al sector immobiliari, però també per al conjunt de l'economia, l'habitatge assoleix un nou cim.

La Generalitat comprarà la meitat de l'edifici del Banc d'Espanya a la plaça Catalunya de Barcelona. L'operació tindrà un cost de 58,4 milions d'euros per als comptes del govern català, als quals hi haurà de sumar 36,9 milions d'euros més de rehabilitació abans de poder-s'hi instal·lar, segons ha avançat aquest divendres La Vanguardia.

Ponder Trade, el family office dels Grífols Gras, una de les branques familiars d'accionistes de Grifols, ha destinat uns 5 milions d'euros a la reforma de l'edifici COR Innovation Factory, al 22@ de Barcelona. Les instal·lacions, un antic immoble industrial de 3.844 metres quadrats, tenen capacitat per acollir més de 550 professionals.

L'aval jurídic d'un grup d'experts a la prohibició de les compres especulatives d'habitatge va desencallar la setmana passada l'acord dels pressupostos del 2026 entre el Govern i Comuns. L'objectiu de la mesura és fer l'habitatge més accessible intervenint la demanda, amb la premissa que si es limita la compra a empreses i grans tenidors, hi haurà menys competència. La fórmula per aplicar-la és una reforma de la llei d'urbanisme que deixaria en mans dels ajuntaments la decisió de limitar els usos a què un comprador o una persona que acaba d'heretar un pis pot destinar-lo. Ara, PSC i Comuns hauran de buscar aliances parlamentàries per tirar-la endavant. Però, més enllà dels dubtes jurídics sobre la llei, emergeix el debat de si aconseguirà incidir en el funcionament del mercat a favor dels petits propietaris o, directament, dels qui encara no ho són.

El Sindicat de Llogateres i el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya han presentat una demanda davant l'Agència Catalana de Consum (ACC), i també davant l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC), contra dues immobiliàries per la publicació d'un total de 44 anuncis de lloguer d'habitacions "fraudulents" perquè, segons han documentat aquestes associacions, no informen de l’índex de referència, del preu de l’anterior contracte ni de la condició de gran tenidor en zones de mercat tensat.

“La compra especulativa d’habitatges és molt baixa”. Així de contundent s'ha mostrat aquest dimarts el degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, José Alberto Marín, després de la presentació del nou Portal Estadístic del Notariat. Aquesta eina informàtica i gratuïta permet tenir informació "fiable" del mercat de l'habitatge, segons el degà, perquè "totes les compravendes passen per la notaria".