A qui vol prohibir el Govern comprar pisos a partir d'ara?

BarcelonaJa hi ha pacte entre el Govern i els Comuns per als pressupostos del 2026. El desllorigador ha estat el pacte per aprovar la prohibició de les compres especulatives d'habitatge a Catalunya, la condició que els de Jéssica Albiach havien posat aquesta vegada per negociar els comptes. La proposta, que amb els vots només de PSC i Comuns no en tindria prou per tirar endavant, parteix de la iniciativa que el partit lila ja havia registrat al Parlament i planteja modificar la llei d'urbanisme per facultar els ajuntaments per prohibir en les zones de mercat tensionat les compres d'habitatge que no siguin per viure-hi. És una via que ha rebut l'aval unànime dels quatre experts que va fitxar el Govern per estudiar-ho, i que també des del govern espanyol han celebrat que tiri endavant. A qui afectarà aquesta prohibició, si s'aprova?

D'entrada, la proposta pactada acota la limitació de comprar habitatge als grans tenidors i a les empreses (amb l'excepció de les entitats socials). Es consideren grans tenidors els propietaris amb cinc immobles en una mateixa àrea tensionada, que a Catalunya són 271 municipis on viu més del 90% de la població. Aquests grans propietaris que vulguin comprar per llogar ho podran fer només si adquireixen un edifici sencer, i el posen tot al mercat de lloguer habitual, complint l'índex de preus que marca la llei. L'objectiu és evitar el trossejament de la propietat que faci que alguns veïns puguin patir pressió immobiliària quan una empresa vol fer-se amb tot un bloc, i també que els particulars hagin de competir amb les empreses –amb més disponibilitat de recursos– quan es volen comprar un pis.

Un dels dubtes que havia suscitat aquesta regulació és l'impacte que podia tenir en la rehabilitació d'habitatges. Cal tenir en compte que són les empreses les que tenen més potència econòmica per adquirir pisos que no es poden llogar en l'estat en què es troben, amb la idea de fer-los una rentada de cara i després treure'ls al mercat. Si la regulació pactada entre Govern i Comuns tira endavant, això no ho podran fer amb pisos separats (només amb edificis sencers, adquisicions que Govern i Comuns ja van pactar l'any passat gravar més amb un ITP del 20%). Ara bé, Albiach ha estat taxativa assegurant que la rehabilitació ha de ser una política pública: "La nostra rehabilitació no pot dependre dels fons voltor".

Els grans tenidors persones físiques que vulguin adquirir un altre immoble per mudar-s'hi ho podran fer, però hauran d'acreditar davant del notari que aquest és l'objectiu de la compra. A més, se'ls exigirà que, en un termini de dotze mesos, ho confirmin empadronant-se a la nova propietat, prorrogables per sis mesos per causes justificades (per exemple, una obra que s'allargui).

Propietaris amb menys de cinc pisos

Què passa amb aquells privats que tinguin menys de cinc pisos? A ells, la llei sí que els permetrà adquirir immobles i posar-los a lloguer sempre que respectin, de nou, el topall de preus fixat a les zones tensionades. Les compres per a familiars també queden excloses del veto: un petit propietari pot comprar fins a un màxim de quatre habitatges, sempre que siguin per a ús propi, d’un familiar fins a segon grau.

La llei tampoc no posa problemes a les segones residències: les persones físiques, siguin petit o gran tenidor, les podran comprar en un altre municipi de la casa on viuen normalment. Pel que fa a les herències, es pot rebre un pis, però només si és per viure-hi, si hi viu un familiar o si es posa a lloguer. El que no es podrà és deixar-lo buit, segons ha puntualitzat Albiach, o anar-hi només "una setmana" a l'any. Totes aquestes normes prenen com a referència la persona individual, no a la unitat familiar, de manera que és possible que una família tingui més d'una segona residència si estan a nom de diversos individus. En tot cas, la llei no tindria efectes retroactius: és a dir, no afectaria la situació de les persones que ja tenien aquestes propietats abans de l'entrada en vigor de la llei.

Catalunya té ara mateix una regulació pròpia sobre habitatges buits i una normativa que preveu sancions als grans tenidors que no en facin ús, amb possibilitat final d'expropiació. La reforma pactada incorpora un reforç del règim sancionador de la llei d'urbanisme. Es penalitzaran com a fets "molt greus" no destinar l’habitatge a l’ús declarat, la simulació de negocis jurídics o el frau de llei per eludir la condició de gran tenidor. Les sancions podran arribar fins als 1,5 milions d’euros.

Els ajuntaments, clau

La clau de volta final de la regulació residirà en els ajuntaments, els únics que podran prendre la decisió de tirar endavant els plans urbanístics que facin efectiu el veto. Els Comuns són conscients que això suposa deixar la decisió final en mans dels municipis, i que, per tant, l'efectivitat de la mesura estarà condicionada a qui governi en cada lloc. Ara bé, s'ha volgut deixar una via oberta a la societat civil organitzada en associacions de veïns (i també el Sindicat de Llogateres): podran presentar la mesura al ple per, almenys, pressionar perquè l'ajuntament l'aprovi. Albiach ha cridat a fer un "front comú" de PSC, Comuns, ERC i CUP als municipis per pressionar els ajuntaments on governen Junts i el PP. El pacte entre Comuns i Govern inclou una tramitació per lectura única amb la finalitat que arribi abans de l'agost.

Una de les prioritats de la negociació ha estat intentar travar una reforma que sigui sòlida jurídicament davant de possibles recursos davant del Tribunal Constitucional. Per això es recorre a la normativa urbanística, que és una competència exclusiva de la Generalitat. L'exmagistrat del TC i excatedràtic de Dret Constitucional, Carles Viver Pi-Sunyer, va avalar aquesta intervenció en el dret de la propietat per aquesta via, en un dels quatre informes sorgits del grup de treball de Govern i Comuns. "És un acord històric que situa Catalunya com el primer territori de l'Estat en aturar les compres especulatives", ha reblat Albiach. Fonts del govern espanyol també han celebrat el pacte i la "determinació" de la Generalitat de preservar la "funció social" de l'habitatge.