El Govern tanca l'acord de pressupostos amb Comuns

BarcelonaJa hi ha acord entre el Govern i els comuns per als pressupostos del 2026. Després d'una negociació exprés de 10 dies, el president Salvador Illa i la líder de Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, han signat el pacte a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat aquest dijous, una vegada ha quedat desbloquejat el principal escull de la negociació: la prohibició de la compra especulativa d'habitatge, que finalment el PSC ha acceptat. Totes dues parts han acordat una reforma de la llei d'urbanisme amb l'objectiu que, si suma prou majories, el veto a l'especulació als grans tenidors entri en vigor abans de l'estiu.

El pacte de pressupostos, que inclou mesures en matèria d'habitatge, salut o seguretat, és un pas important, però no suficient perquè Illa pugui aprovar els que serien els primers comptes de la legislatura –ara, governa amb els comptes prorrogats de Pere Aragonès del 2023–. L'executiu encara ha de convèncer el soci més díscol, ERC, i ho ha de fer a contrarellotge si vol tenir els pressupostos aprovats a finals de març o principis d'abril.

En roda de premsa, la líder de Comuns, Jéssica Albiach, ha mostrat la "satisfacció" del seu grup pels acords assolits i ha garantit que es mantindran "vigilants" per assegurar-ne el compliment. No ha donat detalls sobre el calendari ni sobre com afronta el Govern la negociació amb els republicans, argumentant que això els toca explicar-ho als de Salvador Illa. Cap membre del Govern ha comparegut per informar sobre l'acord. Ara bé, fonts de l'executiu han destacat que el pacte "posa l'accent en les polítiques valentes d'habitatge i la millora dels serveis públics essencials de l'estat del benestar". "Es tracta d’un primer pas per assolir l’objectiu de poder aprovar els nous comptes, tan necessaris per fer que Catalunya avanci cap a quotes més altes de benestar i cap a un model econòmic i social de prosperitat més compartida", han afegit.

Habitatge i trens

L'habitatge i els trens són les dues carpetes estrella que els comuns es van fixar per a aquesta negociació. L'acord eleva fins als 1.250 milions els recursos propis que la Generalitat destina a polítiques d'habitatge. Uns 300 milions es dedicaran a compra, per continuar ampliant el parc públic, mentre que 300 més finançaran ajudes al lloguer (són 100 milions més que fins ara). De fet, els comuns ja avançaven aquest dimecres el pacte per estendre aquestes ajudes a les unitats familiars que ingressen uns 36.000 euros anuals i elevar fins als 855 euros el límit de lloguer per accedir a la prestació (en el cas de Barcelona, fins als 1.135 euros). Es destinaran 150 milions a rehabilitació i 600 més a través de l'Institut Català de Finances, amb l'objectiu d'arribar als 150.000 pisos rehabilitats aquesta legislatura. En el flanc de les sancions, s'ha pactat un reforç de 100 inspectors addicionals de la Generalitat, cosa que elevarà fins als 200 els agents que fiscalitzen el compliment de la normativa sobre topalls, anuncis o ús d'acord amb la llei del lloguer de temporada.

Més enllà, i en matèria de mobilitat, la crisi de Rodalies ha esperonat els comuns a posar al damunt de la taula mesures urgents per millorar el servei de trens. Una de les novetats és la incorporació de la figura de les encomanes de gestió a la Generalitat perquè les obres de la infraestructura ferroviària es puguin fer des de Catalunya –per exemple, a través del nou consorci d'inversions que negocia ERC–. Tanmateix, aquesta és una qüestió que el Govern ha de negociar amb l'Estat. A més, es reforçarà la xarxa d'autobusos amb 21 milions. L'acord també recull el compromís del Govern de mantenir les bonificacions a la T-Usual i la T-Jove al 50% fins al final de la legislatura, com ja s'havia fet públic fa unes setmanes –actualment la Generalitat paga un 30% del descompte, i l'Estat el 20% restant–.

Interior i impostos

Els comuns han aprofitat les converses per mirar de lligar més en curt el departament d'Interior pel que fa a l'ús del gas pebre, una qüestió per la qual van alçar la veu quan els Mossos d'Esquadra el van fer servir contra manifestants durant la vaga en defensa de Palestina. Ara, l'executiu es compromet a seguir les recomanacions de Nacions Unides i adoptar protocols perquè no es facin servir en casos de "resistència passiva", com també a garantir la geolocalització i gravació amb àudio i vídeo de les actuacions amb bales de foam.

En educació, es creen 100.000 noves beques menjador per arribar a una cobertura del 30 % dels alumnes catalans i un pla per climatitzar centres escolars, mentre que en drets socials s'acorda un pla contra el sensellarisme amb un mínim de 30 milions per al 2026. D'altra banda, no s'ha acordat cap pujada d'impostos, però sí que es crea un grup de treball per analitzar propostes "de reforma en l’àmbit de la fiscalitat patrimonial per evitar mecanismes d'evasió i elusió fiscal i garantir la distribució de la riquesa". També es reforçarà la lluita contra el frau fiscal.

El 112 i les baixes

L'acord inclou compromisos recurrents en les enteses pressupostàries dels últims anys, com ara la internalització del 112, el compromís d'arribar a un 2% del pressupost en cultura o la reducció de les llistes d'espera en salut. En aquest últim àmbit, el document recull la creació de dos vals per a joves de 25 euros per a productes menstruals i preservatius, dues mesures que assumirà el departament de Salut i no Igualtat i Feminismes, a diferència del que es va fer amb la campanya de productes d'higiene femenina reutilitzables que va posar en marxa l'exconsellera Tània Verge.

L'epígraf sobre pactes en matèria de Salut també recull un compromís arran de la polèmica pel pla d'incentius als CAP per escurçar baixes laborals, que segons els comuns hauria de permetre parar els peus al que inicialment havia plantejat la consellera, Olga Pané. "El Departament de Salut garantirà que cap metge o metgessa ni cap equip directiu dels centres d'atenció primària vegin reduïdes les seves condicions econòmiques per la durada o la quantia de les IT, prevalent sempre que la prescripció i el seguiment d’aquestes atengui criteris professionals". Ara bé, el que plantejava la proposta de Salut no era que es rebaixés el pressupost base d'aquests equips assistencials, sinó donar incentius (per tant, fons addicionals) als centres que aconseguissin la reducció.