La principal hipòtesi de l’accident ferroviari de Gelida és que el mur contra el qual va xocar el tren va cedir per la pluja, que no ha donat treva els últims cinc dies. En aquest municipi de l'Alt Penedès es calcula que des de divendres passat s'han acumulat prop de 90 l/m²; no és ni de bon tros una quantitat d'aigua excepcional, tot i que sorprèn per ser al gener, un mes que acostuma a ser força sec al nostre país.

Anuncis amb escenes de camps idíl·lics i arbres florits, promeses de vehicles "nets" o "menys contaminants", publicitat de vols "sostenibles" amb combustible "verd" i afirmacions assegurant la neutralitat de carboni en les pròximes dècades. Les empreses –sobretot les grans corporacions– s'han acostumat al fet que les seves estratègies de comunicació puguin exagerar, o directament inventar-se, credencials ecològiques per fer veure que els seus productes i operatives són més sostenibles del que realment ho són. Falta poc perquè el món empresarial ho tingui una mica més complicat per fer ecopostureig –o greenwashing, en anglès– a tort i a dret.

L'ONU ha analitzat tots els compromisos polítics que ha rebut dels governs abans que comenci la cimera del clima la pròxima setmana al Brasil, la COP30. Amb els nous plans climàtics presentats oficialment, el món s'encamina cap a un escalfament global d'entre 2,3 °C i 2,5 °C, encara per sobre del que marca l'Acord de París, però 0,1 °C per sota del que es preveia l'any passat amb els compromisos que hi havia llavors sobre la taula. La diplomàcia climàtica avança, però molt lentament. L'informe també fa el càlcul de l'escalfament que es deriva de les polítiques climàtiques actuals (si no s'acaben complint aquests compromisos) i això suposaria 2,8ºC més, també una millora respecte dels 3,1ºC que es preveia l'any passat.

En els últims anys, hem vist com estats i institucions han fet promeses, més o menys creïbles, sobre la necessitat de respondre al canvi climàtic. Retòrica i nivell de concreció a banda, les receptes que s’han posat sobre la taula s’enfronten com a mínim a tres grans reptes. Primer, el benefici de les polítiques climàtiques és sovint intangible o es detecta en un període llarg de temps. Els humans solem respondre millor als esdeveniments més recents i menystenim els futurs, siguin bons o dolents.

L’1 de novembre del 1617 va començar a Catalunya una llevantada que va durar sis dies. Va causar la destrucció generalitzada de collites i el desbordament de rius, que es van endur ponts, molins i fargues. És el que les cròniques anomenen l’Any del Diluvi. En aquella època es van intensificar també els judicis a dones acusades de bruixeria, amb condemnes i execucions. Hi ha relació causa-efecte entre els dos fets o va ser una simple coincidència? Per a Agustí Alcoberro, professor d’història moderna de la Universitat de Barcelona, que ha investigat a fons la bruixeria a Catalunya, no és pura casualitat. A les dones, se les acusava d’haver causat aquells desastres naturals.

No tan sols les temperatures han augmentat molt aquest mes de juny, també la insolació, que ha estat un 30% superior segons els registres de l’Observatori Fabra. Les dades del Servei Meteorològic de Catalunya mostren com l’elevada irradiació solar s’ha situat tres punts per sobre de la mitjana històrica, amb 342,5 hores d’insolació registrades, també rècord mensual.

El mes de juny ha estat el més càlid mai registrat, amb valors de quatre graus per sobre la mitjana climàtica del període 1991-2020, i supera el rècord anterior, del juny del 2023. El mes de juliol no ha començat gaire millor, almenys pel que fa a l'emergència climàtica: ha arrencat amb la primera onada de calor, que ja ha deixat 40 °C en alguns punts de la Catalunya interior i nits que fregaven els 30 °C a la capital catalana.  

Tot i que encara no disposem d’estudis que ens diguin fins a quin punt la DANA que ha afectat el País Valencià és atribuïble al canvi climàtic antropogènic, el que ningú no pot negar és que aquest episodi tràgic ha succeït en plena època de canvi climàtic i ha afectat una regió de la Mediterrània, una de les àrees calentes de l’escalfament global. 

El 30 d’agost del 2022 a la tarda una tempesta va provocar una forta pedregada en algunes localitats de l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i, sobretot, el Baix Empordà, que va acabar causant la mort d’una nena de 20 mesos i va deixar més d’una seixantena de persones ferides. El fenomen va ser insòlit: mai no s’havien registrat pedres de fins a 11 cm de mida, tan grans com un plàtan.

La contaminació industrial emesa per les deu instal·lacions més contaminants de Catalunya –encapçalades per Repsol, Dow Chemical, Ciments Molins i Naturgy– costen a la societat catalana 990 milions d’euros l’any. És el càlcul anual que ha fet l’Agència Europea de Medi Ambient (EEA) basant-se en la seva contribució a l’escalfament global i els danys als ecosistemes i al clima, però també per les morts prematures, malalties cardiovasculars, respiratòries i càncers causats pels principals contaminants de l’aire.

Als veïns de La Pobla de Mafumet (Tarragonès) ningú no els hi ha d’explicar res. Tots han treballat a la Petroquímica o bé tenen família que ho ha fet. Coneixen perfectament els riscos de viure a tocar de la indústria que més produeix i més contamina de Catalunya però també en coneixen els avantatges. “El meu pare va arribar d’un petit poble d’Extremadura i al cap de poc temps va treballar a la refineria, on s’hi va estar fins que es va jubilar”, explica Joan Ignasi Llerena, veí el poble que treballa en un taller. Al principi vivien en un pis, però les coses van anar prou bé i ara ja tenen una casa. Des del fabulós parc infantil on estan jugant els seus fills, la Maria i el Thiago, fins a la indústria petroquímica hi ha un quilòmetre a tot estirar. “El meu pare sempre diu que si un dia peta, no tindrem temps ni d’agafar les coses... però hi ha moltes mesures de seguretat”, diu tranquil. “Sabem on vivim i estem encantats del poble”, conclou. 

El 70% de la contaminació atmosfèrica industrial de Catalunya prové de deu instal·lacions dels sectors energètic, químic i mineral, sobretot per les seves altes emissions de CO2. Tres d’aquestes plantes, a més, estan en una mateixa població: la Pobla de Mafumet, de 4.000 habitants. Ho indiquen les dades agregades del Registre d’Emissions i Transferència de Contaminants (E-PRTR) de l’Agència Europea de Medi Ambient, que es van començar a recopilar l’any 2007 i arriben fins al 2022. Amb aquestes dades, l’ARA ha analitzat les instal·lacions industrials que han emès més gasos d’efecte d’hivernacle, en el marc d’una investigació europea en diversos països coordinada per CORRECTIV.Europe.

Les emissions atmosfèriques industrials van costar a la societat espanyola 13.000 milions d’euros l’any 2021, i van situar Espanya com el cinquè país amb més costos associats a aquest tipus de contaminació de la Unió Europea. Tant en l’àmbit europeu com en l’espanyol, la major part dels danys provenen d’un reduït nombre de grans instal·lacions industrials i energètiques. L’ARA, en col·laboració amb la xarxa de periodisme CORRECTIV.Europe, ha analitzat les dades sobre la contaminació industrial europea, centrant-se en les instal·lacions, regions i activitats amb més costos associats.

Només cinc instal·lacions van generar una cinquena part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle industrials d’Espanya entre el 2007 i el 2022. Aquestes grans contribuïdores a l’emergència climàtica van ser quatre centrals tèrmiques de carbó i una siderúrgica. A més, també van estar en el rànquing de les majors emissores d’alguns contaminants de l’aire nocius per a la salut humana i el medi ambient, com les partícules en suspensió PM10, els òxids de nitrogen (NOx) i els òxids de sofre (SOx). Però aquesta fotografia ha canviat en els últims anys amb el progressiu abandonament de la crema de carbó, i les tèrmiques de gas natural, les refineries de petroli i les siderúrgiques encapçalen el nou rànquing de les indústries més contaminants.

Oblidem l'impacte sobre la salut, sobre el medi ambient, sobre la supervivència d'algunes espècies, en fi, sobre el benestar en general de la població i la natura. Mirem només el preu. Mirem el que ja ha costat el que hem fet fins ara i el que costarà. Si hem de fer cas de l'informe publicat ahir a la prestigiosa revista Nature, amb el que hem fet fins ara, és a dir, amb les emissions històriques, ja està clar que a mitjan segle serem un 19% més pobres del que seríem si no s'hagués produït aquest canvi climàtic. Això en termes globals i com a mitjana. Però està clar que els països més pobres i que menys responsabilitat han tingut amb les emissions que han provocat l'escalfament global serien els que en rebrien les pitjors conseqüències també econòmiques. Dins d'Europa, el país més perjudicat seria Espanya, que serà un 17,8% més pobre el 2050.

Fins fa poc no tenia cotxe. Anava a tot arreu amb bicicleta, però amb l’augment de temperatures a l’estiu ja no es veu amb cor de pedalar una hora cada dia a més de 40 graus. "Com que treballo en aquest àmbit, m’agrada provar les coses per entendre què funciona i què no", explica Mar Reguant, investigadora ICREA de l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC i professora de la Northwestern University, als Estats Units. "A casa tenim aerotèrmia, que en teoria consumeix molt poc, però em vaig adonar que si no regules bé els paràmetres pot consumir moltíssim", avisa.

Per què Lisboa i Nova York tenen climes tan diferents si estan gairebé a la mateixa latitud? La resposta s’amaga en els corrents oceànics, que són diferents a prop de cadascuna de les dues ciutats. De fet, la circulació oceànica global és responsable de l’estabilitat climàtica de moltes regions del món. Aquesta estabilitat, però, podria canviar. Un estudi publicat recentment a la revista Science Advances mostra que la circulació de l’Oceà Atlàntic podria alentir-se i provocar canvis en el clima de moltes parts del món. El més notable seria un refredament del continent europeu.

L'amenaça de la sequera també és present en totes les fàbriques del país. La declaració de la fase d'emergència en les demarcacions de Barcelona i Girona, a causa de la situació dels embassaments que les abasteixen, obliga la indústria instal·lada en els 202 municipis afectats a reduir el consum d'aigua un 25%. Més bona sort tenen de moment les fàbriques de Tarragona –on hi ha el clúster químic, que també utilitza molta aigua i té un sistema de regeneració d'aigües– i Lleida –el territori amb més pes relatiu dels sectors primari i industrial–. Afronten reduccions menors perquè la sequera no està en una fase tan avançada, però no estan fora de perill.

Moltes generacions de pastors dels Pirineus han baixat els ramats a les planes amb menys altitud durant l'hivern per buscar pastures verdes i abeuradors d'aigua amb temperatures més agradables. És part del moviment de transhumància de la ramaderia extensiva que, coincidint amb el canvi d'estacions, porta el bestiar a cotes baixes els mesos de fred i després els torna a les muntanyes quan comença la calor.

L'aigua del País Valencià podria nodrir Catalunya si l'excepcional sequera no dona cap treva de cara a l'estiu. El ministeri de Transició Ecològica, liderat per Teresa Ribera, plantejarà dilluns al Govern l'opció de portar cada dia vaixells plens d'aigua des de la dessaladora de Sagunt fins a Barcelona per afrontar l'emergència. La proposta, que segons ha avançat El País, implicaria enviar fins a set hectòmetres cúbics en vaixells cisterna els mesos de més calor i s'abordarà dilluns en una reunió entre totes dues administracions. Tant la Generalitat Valenciana com el ministeri han confirmat a l'ARA que Ribera s'ha posat en contacte amb el president valencià, Carlos Mazón (PP), per plantejar aquesta opció. "Hi ha hagut molta sintonia", apunten fonts del ministeri de Transició Ecològica.