“Espero que els Estats Units no vinguin a la COP de l’Amazones", diu la negociadora brasilera

Porto Alegre (Brasil)Fa deu anys a França el món va celebrar un dels moments més esperançadors de la diplomàcia recent: l’aprovació de l'Acord de París, el gran pacte global per frenar l’escalfament del planeta. Avui, per contra, l’optimisme s’ha esvaït i la realitat s’imposa amb la duresa de les dades. La temperatura mitjana global s’acosta perillosament al llindar d'1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials, i els compromisos climàtics nacionals –NDC, Contribucions Determinades a Nivell Nacional–, que cada país presenta per reduir les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, continuen sent insuficients.

Les guerres i les tensions geopolítiques entre els grans poders globals i la inestabilitat i la falta de finançament han reduït l’ambició d’una comunitat internacional que sembla haver abandonat el multilateralisme. A més dels Estats Units, que encara han de decidir si envien una delegació al Brasil o no, una gran absència a la COP30 serà la d'Israel, que ja ha anunciat que no hi assistirà per la seva batalla oberta amb l'ONU.

En aquest context volàtil i desesperançat, la COP30, que s'obre dijous 6 de novembre amb una cimera prèvia de líders polítics i arrenca oficialment el dia 10 de novembre a Belém do Pará, una de les portes d’entrada a l’Amazones, és molt més que una cimera: és una prova de credibilitat per al malmès sistema de lluita contra el canvi climàtic i per al mateix Brasil, que en serà l’amfitrió. "Un dels grans reptes és demostrar que el que es va acordar a París pot fer-se realitat", diu Lilian Chagas, diplomàtica, i negociadora en cap brasilera, i una de les responsables de preparar la conferència. Chagas parla amb l'ARA per videoconferència, entre Brasília i Porto Alegre, la capital del país i de l'estat de Rio Grande do Sul, respectivament. I ho fa amb la serenitat de qui coneix els engranatges de les negociacions de la UNFCCC. "El procés global creat fa una dècada funciona –imperfectament, però funciona–, i ara hem d’aconseguir que sigui més ambiciós i més just, ja que la inèrcia per si sola no ens portarà als objectius de l’Acord", afirma.

Però Chagas és conscient del context extremadament advers en què se celebra la cimera, sobretot després de la sortida dels Estats Units de l'Acord de París. Tot i representar el país que més contamina per càpita, Trump no serà present a la cimera de líders que dijous donarà el tret de sortida a la COP30. Però podria enviar un equip negociador a la cimera si volgués, perquè la seva sortida de l'Acord de París –aprovada el mateix dia que va prendre possessió el 20 de gener– no es fa efectiva tècnicament fins a l'1 de gener del 2026. Davant la incògnita de si hi seran o no, Chagas és contundent: "Espero que no vinguin".

La frase és reveladora de la disrupció que genera Washington, que podria posar encara més bastons a les rodes en les fràgils negociacions climàtiques. Una prova recent ha estat el bloqueig dels Estats Units de Trump a l'aprovació d'una taxa a les emissions dels vaixells que no es va aprovar el mes passt dins de l'Organització Marítima Internacional. Washington participa en negociacions climàtiques per torpedinar-les.

"Si l’atmosfera internacional fos més cooperativa, tot seria més fàcil", admet Chagas. "De fet, aquesta COP posarà a prova si Déu és brasiler o no", diu, per fer èmfasi en les dificultats de partida a què s'enfronta la reunió climàtica. Deu anys més tard de París, la diplomàtica assenyala que, per primera vegada, "el cicle complet previst per l’Acord de París entra plenament en funcionament". En aquesta cimera cal passar dels debats a l'acció, s'acaba la fase de negociació dels termes concrets del pacte per passar a la seva implementació. Tanmateix, aquest avenç en la maquinària burocràtica xoca amb un context geopolític "extremadament difícil".

Però Lilian Chagas es mostra esperançada per una veritat incontestable: "El canvi climàtic ja no és una teoria: és una realitat que afecta tothom". I recorda que, fins i tot després d’un discurs negacionista de Donald Trump durant la Setmana del Clima de Nova York, en què va qualificar el canvi climàtic de "fantasia" i va atacar l'energia neta, dos dies després, el secretari general de l'ONU, António Guterres, va convocar una reunió a la qual van assistir representants de 121 països, inclosos 51 caps d'estat, que reafirmaven el seu compromís amb una acció climàtica més contundent.

La credibilitat del Brasil, en joc

La COP30 és ineludiblement brasilera a causa del seu context i les seves prioritats. La decisió d’organitzar la conferència a Belém, al cor de l’Amazones, és un missatge simbòlic molt potent. "El fet de celebrar la conferència a Belém do Pará reflecteix el compromís del Brasil amb la protecció del bosc i la promoció del desenvolupament sostenible a la regió", assegura Chagas. "Si l’Amazones col·lapsa –i els científics han identificat fins a 22 possibles punts d’inflexió a la regió i els seus voltants–, el món sencer en patiria les conseqüències".

El Brasil vol demostrar que pot ser part de la solució. Però, de moment, i ho diu la mateixa ambaixadora, la realitat és que el 50% de les emissions del país provenen encara de la desforestació. Revertir aquesta tendència és la seva missió prioritària de mitigació. "El nostre principal repte és acabar amb la tala il·legal, la mineria il·legal i la ramaderia il·legal i recuperar milions d’hectàrees de bosc perdut", explica la negociadora. Per això, en la cimera de dijous el Brasil presentarà oficialment el Tree Forest Finance Facility, un projecte de reforestació per a una superfície superior als 18 milions d’hectàrees i que compta amb el suport del Banc Mundial per canalitzar inversions cap a la conservació i la bioeconomia de l’Amazones.

En aquest context de predicar amb l'exemple, el Brasil també aposta fort per les energies renovables, especialment els biocombustibles. "Som l’únic país on els consumidors poden triar entre gasolina i etanol, fet a partir de canya de sucre. L’etanol és un 30% més barat i molt menys contaminant", destaca Chagas. En termes generals, segons l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) i la FAO, l’etanol de canya de sucre pot reduir entre el 60% i el 90% de les emissions de CO₂ respecte a la gasolina, sempre que la producció no impliqui desforestació ni pràctiques intensives. Però si s’envaeixen ecosistemes naturals (com el Cerrado o la selva amazònica, al Brasil), el balanç es pot tornar negatiu durant dècades, ja que la pèrdua de carboni del sòl i de la vegetació supera els beneficis del biocombustible.

En tot cas, la clau per a l'èxit de la COP30, segons Lilian Chagas, no és la manca de solucions, sinó la capacitat d’implementar les solucions que s'adoptin. Amb el món a prop del llindar crític, Belém serà l’escenari on la diplomàcia haurà de demostrar que la voluntat de salvar el planeta encara és l’eix central de la política internacional, un compromís que molts líders globals –des de Donald Trump fins a Vladímir Putin o Narendra Modi– qüestionen obertament.

Chagas ho resumeix amb un to que combina realisme i esperança: "La ciència ens diu que encara hi som a temps –fins a finals d’aquesta dècada– per canviar de rumb. Però cal actuar de pressa". I afegeix, amb una metàfora molt brasilera: "Al meu país diem que davant d’un repte gran, cal actuar en família (mutirão en portuguès). El canvi climàtic és això mateix: una tasca col·lectiva. O ho fem junts, o no ho farem".

De París a l’Amazones, el fil que uneix una dècada de cimeres climàtiques és fràgil, cada cop més, però encara no s’ha trencat de forma irreparable. A Belém, sota el sostre verd de la selva, la comunitat internacional s’hi juga més que mai la seva credibilitat. I, potser, el futur del planeta.