Decepció a la COP30: el Brasil buscarà un acord contra els combustibles fòssils després de la cimera

Barcelona"Crearé dos fulls de ruta, un per aturar i revertir la desforestació, i un altre per una transició que ens allunyi dels combustibles fòssils de forma justa, ordenada i equitativa". El president de la cimera climàtica de l'ONU, la COP30, el brasiler André Correa do Lago, ha aixecat una forta ovació durant el plenari final de la cimera quan ha fet aquest anunci. Però no tothom estava content. Aquesta ha estat la solució que el mateix Correa ha trobat per poder aprovar el text final de la COP30, l'anomenat Mutirão (esforç col·lectiu en brasiler), sense la menció que reclamaven 82 països reclamaven sobre un "full de ruta" per acabar amb els combustibles fòssils que han generat la crisi climàtica que vivim.

El punt no s'ha inclòs finalment en el text final (malgrat que en esborranys inicials sí que hi apareixia) i es converteix, en canvi, en "una iniciativa de la presidència". El Brasil va assumir la presidència del fòrum climàtic de l'ONU quan va començar la COP30 fa dues setmanes i mantindrà aquest càrrec durant un any, fins que al novembre de l'any vinent li passarà el relleu a Turquia, que ha estat escollit com el país que acollirà la COP31. Durant aquest temps, doncs, el Brasil es compromet a treballar per aconseguir aquests dos "fulls de ruta", que el mateix president del país, Luiz Inácio Lula da Silva, va prometre aconseguir a l'inici de la cimera. Puntada endavant.

"Són les 8.10 h del matí i portem tancats en una sala des de les 3.30 h de la matinada", ha explicat Correa en els passadissos de la COP30, després d'una intensa nit de negociacions en què, segons fonts properes, hi ha hagut moments de tensió precisament per aquest punt dels combustibles fòssils, el més conflictiu de la cimera. Poc després s'ha publicat la versió final del Mutirão que, efectivament, ja no inclou cap referència als combustibles fòssils. Sí que manté el compromís d'evitar superar el límit dels 1,5 °C d'escalfament global, reclama als governs "una implementació completa" dels seus plans climàtics (les anomenades contribucions nacionalment determinades o NDC en l'argot climàtic) i inclou avenços en matèria de finançament.

Triplicar el finançament per adaptació

L'acord final inclou el compromís de "triplicar el finançament dedicat a l'adaptació per al 2035". Això són cinc anys més tard del que deien els anteriors esborranys del text (que preveien el 2030), però almenys manté la previsió, cosa que suposa una petita victòria per als països menys desenvolupats, que són els que més s'han d'adaptar urgentment a la nova situació climàtica. El text també recull i "urgeix" a complir l'acord que es va pactar a la cimera passada, la COP29 de Bakú, per mobilitzar 1,3 trilions de dòlars el 2035, de fons públics i privats, i aconseguir ajudes directes –de govern a govern– pel valor de 300.000 milions el mateix any, per als països més pobres. Un altre resultat positiu de la cimera ha estat l'acord per crear "un mecanisme de transició justa" que ajudi a fer que la reconversió energètica es faci tenint en compte els treballadors i les classes socials més vulnerables.

El comissari europeu de Clima, Wopke Hoekstra, com a portaveu del grup de països que reclamaven incloure la fi dels combustibles fòssils al text, ha admès que el resultat de la COP30 no és el que volien, però que l'accepten perquè assumeixen la dificultat de posar d'acord tants països –"el món és el que és", ha dit– i perquè l'acord inclou punts que eren importants per als països més vulnerables. "Hi ha moltes coses que ens hauria agradat incloure perquè el canvi climàtic necessita molta més acció, el món necessita més. Però veient el que hi ha sobre la taula, pensem que li hem de donar suport perquè almenys és un pas en la direcció correcta i perquè hem d'estar del costat dels amics de les nacions més pobres i això els dona un bon resultat en termes de finançament", ha dit Hoekstra als periodistes en els passadissos de la cimera.

Molts països, entre ells Espanya, però també tota la Unió Europea i el Regne Unit, havien amenaçat de bloquejar qualsevol acord final de la COP30 que no inclogués la petició d'impulsar un full de ruta per "una transició que ens allunyi dels combustibles fòssils", una referència que ja es va aconseguir incloure en la declaració final de la COP28 de Dubai, però que després no es va reprendre en l'acord final de la cimera de l'any passat a l'Azerbaidjan. Les reticències dels països productors de petroli i gas liderats per l'Aràbia Saudita –tot i l'absència del principal exportador mundial de gas, els Estats Units– han tornat a bloquejar aquest punt. Però la presidència brasilera ha buscat una solució de consens amb l'impuls d'una iniciativa a part sobre aquest tema.

Així, la petició que van signar 82 països perquè l'ONU fixés "un full de ruta cap a la transició que vagi deixant de banda els combustibles fòssils" es convertirà en una iniciativa "dirigida per la ciència i de forma inclusiva", segons ha dit Correa en el plenari final, on ha explicat que per definir aquest "full de ruta" es convocaran "diàlegs d'alt nivell i trobades amb països productors i consumidors". Els resultats de tots aquests debats, inclosos els de "la primera conferència internacional per l'eliminació gradual dels combustibles fòssils, convocada l'abril del 2026 a Colòmbia", ha dit, es portaran a la pròxima cimera, la COP31 de Turquia.

Moment de tensió que ha suspès el plenari

Colòmbia ha protagonitzat el moment més tens de l'últim dia de cimera. Poc després del cop de martell de Correa per segellar l'acord, la representant de Colòmbia ha forçat la suspensió del plenari final pel seu desacord total amb el text. El mateix president de Colòmbia, Gustavo Petro, afegia llenya al foc amb un missatge a les xarxes: "No accepto que en la declaració final de la COP30 no es digui clarament, com diu la ciència, que la causa de la crisi climàtica són els combustibles fòssils".

Només que hi hagi un país que s'oposi a l'acord no es pot donar per aprovat, però les crítiques han arribat quan ja s'havia aprovat formalment el text final, amb el cop de martell del president Correa. En cimeres anteriors també hi ha hagut objeccions posteriors a l'aprovació, que no han provocat la suspensió del ple ni la revisió dels acords, perquè tècnicament un cop s'aprova el text no es pot fer marxa enrere. Però la representant colombiana al plenari, Diana Mejía, s'ha queixat d'una suposada errada procedimental que li hauria impedit expressar el seu desacord abans que el president de la cimera segellés l'acord, tal com ella havia demanat, i això ha forçat el Brasil a suspendre el plenari per debatre què fer. Finalment, el ple s'ha reprès i el president brasiler de la cimera ha explicat que no s'havia donat veu a Colòmbia per "un error humà" generat pel cansament després de la intensa nit de negociacions, però que l'acord es mantenia.

"Acord buit" o "progrés significatiu"

Per a diverses ONG climàtiques aquest és un resultat molt decebedor. "La crua hipocresia de les nacions més riques és esfereïdora: els països rics parlen d'eliminar gradualment els combustibles fòssils, fins i tot mentre planegen una gran expansió de petroli i gas", ha dit Oxfam, i ha apuntat que "l'única guspira d'esperança" de l'acord final és el mecanisme sobre transició justa, però ni tan sols el finançament està a l'altura del que es reclamava. "Aquest és un acord buit. La COP30 proporciona un clar recordatori que les respostes a la crisi climàtica no es troben dins de les cimeres climàtiques, sinó amb les persones i els moviments que lideren el camí cap a un futur just, equitatiu i sense combustibles fòssils", deia també Nikki Reisch, del Center for International Environmental Law (CIEL).

Tot i que els països productors de petroli i gas han aconseguit treure aquest punt del text final de la COP30, aquesta solució alternativa ha estat qualificada de "progrés significatiu" per Jennifer Morgan, veterana de les negociacions climàtiques que va passar de dirigir Greenpeace a assessorar el govern alemany en matèria climàtica. Segons Morgan, aquesta nova iniciativa manté viu l'Acord de París i permetrà accelerar la transició acordada a la COP28.

"El resultat, amb prou feines adequat, aconseguit en les últimes hores de la COP30, manté viu l'Acord de París, però exposa el fracàs monumental dels països rics –inclosos els Estats Units i la Unió Europea– a l'hora de complir els compromisos que van assumir en virtut d'aquest acord", deien, en canvi, des de la Union of Concerned Scientists, on recordaven que els països rics continuen elevant any a any les seves emissions de CO₂ malgrat haver-se compromès a evitar els 1,5 °C d'escalfament global.