El covid-19 ja ha afectat aproximadament al 10% de la població de l'Alt Pirineu i Aran. Segons les darreres dades de Salut, en l'última setmana s'han confirmat 82 nous positius de coronavirus, de manera que l'acumulat des de l'inici de la pandèmia és de 7.007 casos. Respecte a la setmana passada, el risc ha baixat de 264 a 232 mentre que la velocitat de transmissió (Rt) ha pujat de 0,74 a 0,96. Recordem que quan l'Rt supera l'1 vol dir que cada malalt de covid-19 contagia a més d'una persona.

Els responsables de Garona Nogueres, la nova revista de l'Aran, la Ribagorça i els Pallars, han començat aquest dissabte un seguit d'actes per presentar el projecte a diversos indrets del territori. La primera de les presentacions ha tingut lloc aquest dissabte al migdia a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, a Esterri d'Àneu, en un acte que ha comptat amb la presència de l'alcalde de la població, Pere Ticó, el director de l'Ecomuseu, Jordi Abella, el director de l'Editorial Gavarres -editora de la revista-, Àngel Madrià, i el director de Garona Nogueres, Guillem Lluch. A la tarda, s'ha repetit l'acte, en aquest cas als Jardins de Casa Mauri de la Pobla de Segur, amb presència de l'alcalde de la localitat, Marc Baró, i la periodista i escriptora, Laura Gordó, a banda de Madrià i Lluch.

El 10, 11 i 12 de maig s'han dut a terme les entrevistes a les 25 dones que formen part del projecte de la ruta de la memòria de les dones del món rural, que impulsa el Consell Comarcal de Cerdanya amb la col·laboració dels ajuntaments i EMDs de la comarca. Els ens locals han estat els encarregats d'escollir les representants de cada municipi i EMD, que ens han explicat les seves vivències i les de la seva gent.

El Cos d'Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya ha confirmat a l'Ajuntament de Puigcerdà que les plantes aquàtiques aparegudes les darreres setmanes a l'Estany de Puigcerdà no són espècies invasores. El cos ha identificat dos tipus de plantes: Llapó fullat (Potamogeton crispus) i Llapó anguilenc (Myriophyllum spicatum), ambdues plantes autòctones d'origen europeu. Segons ha explicat el Cos d'Agents Rurals, aquestes dues plantes són beneficioses per l'ecosistema de l'estany, ja que eviten l'eutrofització de l'aigua i fixen el CO2 alhora que resulten un refugi per les cries de moltes espècies de peixos.

Pendent era session plenària d’aué, eth Conselh Generau d’Aran a aprovat (damb es vòts a favor deth grop d’UA e era abstencion de CA) eth reglament regulador deth Conselh Consultatiu der Aranés. “Eth Conselh Generau d’Aran, qu’ei era administracion competenta en matèria de lengua, cree aguest òrgan entà compdar damb ua assessoracion e consulta en matèria de politica e planificacion lingüistiques”, afirmaue era sindica d’Aran, Maria Vergés, e higie que “er objectiu d’aguest òrgan ei trabalhar entara vitalitat sociau der aranés e balhar es criteris tecnics e lingüistics de besonh entà qu’es accions e politiques de promocion, normalizacion e difusion dera lengua agen un impacte positiu e dirècte ena perviuença der aranés”.

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell, en col·laboració amb l'empresa d'opinió pública The Whatsons, està duent a terme un pla de dinamització del comerç local. Tal com han explicat des del consistori, dos dels objectius principals d'aquest pla són, d'una banda, conèixer els hàbits de consum i la valoració del teixit comercial i, d'altra, copsar quin és l'estat actual del teixit comercial i de serveis locals, detectar les problemàtiques i debilitats més significatives, així com posar sobre la taula estratègies i projeccions de futur encaminades a la millora del sector comercial local.

La relaxació de les mesures sanitàries ha permès, aquesta setmana, l'arribada al Pallars Sobirà dels primers grups escolars. Les empreses de ràfting, els parcs d'aventura o les hípiques a poc a poc van recuperant l'activitat donat que aquest col·lectiu és dels més importants en l'àmbit turístic durant els mesos de primavera. Krisna Montón, gerent de Roc Roi, ha explicat a l'ACN que estan lluny de les xifres de fa dos anys, quan tenien entre 4 i 5 grups cada dia, però que la recuperació d'alguns grups escolars ja és un primer pas molt important. Anna Panisello, d'Àssua Viatges, ha indicat que l'any 2019 gestionava més d'un centenar de grups escolars i aquest any tot just una vintena.

La delegació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) a l'Alt Pirineu i Aran commemora enguany el seu 20è aniversari i aquest dijous ho ha celebrat amb la inauguració de la nova seu de l'ens col·legial, situada al carrer Major de la Seu d'Urgell. A més, s'ha presentat la publicació "Delegació del Pirineu. 20 anys", on es repassa la seva història i les accions més significatives dutes a terme des del 2001. Es tracta de l'únic col·legi professional que té representació a les comarques pirinenques.

Eth pròplèu 23 de mai se celèbre ua naua edicion deth tradicionau romiatge de Santa Quitèria, en airau de Sant Nicolau, ena boca sud deth Tunèl de Vielha. Dempús de qu'er an passat se suspenessen es actes en aguest airau, e se celebrèsse era missa ena Glèisa de Sant Miquèu de Vielha, per estat d'alarma decretat deuant dera aparicion dera pandémia peth covid-19, enguan se poirà tornar a celebrar aguest romiatge en sòn encastre abituau, mès en tot respectar es normes de seguretat vigentes. A despièch de qu'er estat d'alarma ja s'a acabat, era pandémia encara ei presenta e, per tant, cau seguir es mesures de seguretat e distància.

La catorzena edició de l'Escanyabocs ha superat les 700 persones inscrites, la xifra més gran assolida en les darreres cinc edicions. Aquesta dada es tradueix en 840 participacions individuals en aquesta prova multiesportiva a la natura que se celebrarà al Rafting parc de la Seu d'Urgell aquest pròxim cap de setmana (15 i 16 de maig). Per proves, les inscripcions aquest dijous a la tarda eren: cursa trail (211); Mini Escanyabocs (46); raid (75); orientació (70); marxa nòrdica (116); pedalada BTT (318) i open escalada (4).

La companyia elèctrica Peusa ha tallat aquest dijous el subministrament a un bloc de pisos ocupat de la Seu d'Urgell. Fonts de la companyia han assegurat a l'ACN que l'actuació s'ha dut a terme per "seguretat" i tenint en compte que "aquesta connexió il·legal suposa un risc greu per a les persones". De fet, en aquesta ocasió s'ha fet efectiu després d'uns treballs a la xarxa elèctrica que hi ha en aquest punt i que pretenen evitar que hi hagi més reconnexions irregulars. Des del consistori de la capital alturgellenca han explicat que posaran a disposició "els recursos necessaris" per ajudar a les persones en situació de vulnerabilitat que viuen en aquests habitatges, però que cal que aquestes aportin primer la documentació del seu cas a serveis socials.

Agents dels Mossos d'Esquadra van detenir dilluns un home, de 26 anys i veí de la Seu d'Urgell, com a presumpte autor d'un delicte de robatori amb força. A finals de febrer es va produir un robatori en una caseta de l'ONCE situada en la cruïlla entre l'avinguda Salòria i Josep Zulueta. Després de forçar la porta, de l'interior algú va sostreure un telèfon i butlletes d'auto premi.

Cristina Cirera (Abella de la Conca, 1997) fa poc més d'un any que està al capdavant de Carrella, un projecte per aprofitar les ametlles que es produeixen a la finca familiar i transformar-les en garrapinyades, carquinyolis, torrons o galetes. El que va començar com una iniciativa per mirar de treure més profit dels cultius familiars ha acabat derivant en l'obertura d'una petita fàbrica de dolços a Tremp. Un projecte que, entre altres coses, li ha valgut el darrer Premi Jove Emprenedor, atorgat fa unes setmanes pel Consell Comarcal del Pallars Jussà.

Cinc esglésies romàniques de la Val d'Aran construïdes entre els segles XI i XIII es van traçar d'acord amb l'equinocci solar mitjançant l'ús de tècniques heretades de l'antiguitat, segons un estudi elaborat pel director de l'UIC Barcelona School of Architecture, Josep Lluis i Ginovart, i els professors Íñigo Ugalde i Cinta Lluis Teruel. En l'estudi, titulat 'Cosmology and Precision in the Val d'Aran', i recollit per l'ACN, els investigadors van analitzar l'orientació de les 24 esglésies romàniques araneses per determinar les pràctiques geomètriques que podrien haver conegut els qui van construir aquestes esglésies orientades a l'est. L'estudi conclou que en el traçat es van utilitzar sistemes instrumentals heretats de Vitruvi o Hyginus Gromaticus.

Amb l'Escanyabocs arrenca aquest cap de setmana a l'Alt Urgell el Circuit Fer de curses per muntanya, que enguany comptarà amb un total de nou proves, una de les quals a Cerdanya. D'aquesta manera es recupera una convocatòria que l'any passat es va haver de suspendre a causa de les mesures de contenció del covid-19. L'edició de 2021 és la que fa 12 des que es va posar en marxa el circuit.

Aquest dimecres ha entrat en funcionament el nou punt de vacunació contra el covid-19 del Museu Cerdà de Puigcerdà, que gestiona l'Àrea Bàsica de Salut Cerdanya (Fundació Hospital de Puigcerdà) i que ha comptat amb el suport de l'Ajuntament de Puigcerdà. Durant aquest dimecres s'han vacunat les persones de 56 a 59 anys, i aquest dijous continuarà la vacunació amb la franja d'edat de 50 a 59 anys.

Raimon Monterde ha renunciat formalment a l'alcaldia de Sort aquest dimarts al vespre en el transcurs d'un ple extraordinari, convocat just després de l'ordinari que ja hi havia previst des de feia dies. En la seva darrera intervenció com a alcalde, Monterde ha insistit en el que ja havia anunciat públicament fa uns dies, que plega per motius estrictament personals i professionals. Durant el seu discurs de comiat ha tingut paraules d'agraïment per a tots els regidors del ple, tant de l'equip de govern com de l'oposició. De tots n'ha destacat qualitats positives i els ha desitjat molta sort i encerts en el que queda de mandat.

La Seu d'Urgell ja és ciutat 30, després que aquest dimarts 11 de maig entrés en vigor els nous límits de velocitat en zona urbana, d'acord amb el paquet de reformes legals en matèria de trànsit i circulació que conté la normativa estatal. La velocitat queda limitada a 30 km/h en tots els carrers de la Seu d'Urgell, a excepció de les vies de plataforma única en què queda limitada a 20km/h com són el Centre Històric i les zones residencials com la urbanització Mallol i l'Horta del Valira.

La pandèmia va posar de manifest la necessitat de disposar d'una bona connexió a Internet per poder teletreballar o estudiar en línia. El municipi de Vilaller, a l'Alta Ribagorça, que no disposa del servei de fibra òptica, ha vist durant aquest darrer any com alguns dels seus veïns tenien la necessitat d'una bona connexió. És el cas d'estudiants universitaris o gent amb segona residència que havien decidit quedar-se a viure a Vilaller i optar per teletreballar. Maria José Erta, alcaldessa de Vilaller, ha explicat que van optar per una solució imaginativa: cedir la sala de plens amb wifi gratuït a aquelles persones que ho necessitessin. La resposta ha estat bona i ja són tres persones fixes i altres que demanen la sala de manera puntual.

La Delegació del Pirineu de la Demarcació de Lleida del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) commemora enguany el seu 20è aniversari i ho farà amb la inauguració, aquest dijous 13 de maig, de la nova seu de l'ens col·legial a les comarques de l'Alt Pirineu i Aran. A més, es presentarà la publicació "Delegació del Pirineu. 20 anys", on es repassa la seva història i les accions més significatives dutes a terme des del 2001.

Els infants i joves de la Seu d'Urgell i comarca podran trobar a la Guia d'Estiu 2021 un total de 38 activitats: 19 de lleure i 19 d'esportives, a la natura i d'aigua. Les propostes estan adreçades a infants de 3 a 12 anys, que podran triar entre un total de 34 activitats, així com també per a joves a partir dels 12 anys, que hi trobaran un total de 21 iniciatives.

Durant l'any 2020, 73.734 persones van visitar les Oficines de Turisme i punts d'informació de la Val d'Aran. D'elles, el 89,61% procedien de l'Estat espanyol i un 10,39% eren de procedència internacional. Pel que fa als visitants de l'Estat, es va produir un augment del turisme català, que va representar el 69,41%, seguit del del País Valencià (9,5%), de Madrid (7,10%) i del País Basc (6,18%). En relació al turisme internacional va destacar, com sempre, l'alt percentatge de visitants francesos (84,34%).

Les obres de l'entorn del poliesportiu de la Pobla de Segur ja han arribat al final. Aquest dimarts, l'alcalde i el personal dels serveis tècnics, juntament amb l'arquitecte i representants de la constructora, han pogut veure de primera mà el resultat. Les principals actuacions han estat la urbanització i adequació d'una zona de 2.700 metres quadrats, amb diferents tipus de paviment i d'enjardinament. Per separar físicament la vorera de la carretera N-260 s'ha creat un espai verd de 4 metres quadrats. Aquest, ajudarà a millorar la seguretat per als vianants, al mateix temps que genera espais d'ombra. L'espai exterior del pavelló s'ha pavimentat, amb la creació d'unes grades exteriors i s'ha solucionat els problemes de drenatge, convertint-ho en un espai on es puguin realitzar actes municipals.

Ingredients

Un grapat de pastanagues

]]>

El maig de l'any passat, quan tot just començàvem a sortir del confinament més dur, va començar a caminar el projecte de l'Ara Pirineus. Amb molta il·lusió posàvem en marxa el que volíem que fos un diari digital que ajudés a relligar les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran de la mà del diari Ara. Crèiem -i creiem- que aquest és un territori ple d'oportunitats, però també de mancances, i una d'elles és justament la de l'àmbit comunicatiu. Avui, aquest projecte arriba al seu final.

]]>

Que un mitjà de comunicació desaparegui, és una mala notícia; que ho faci un del Pirineu, ho és encara més, i que ho faci un amb el que et sents identificada amb la seva línia editorial entristeix profundament. Fa poc més d'una dècada, quan el diari Ara va iniciar la seva distribució, no vaig dubtar en fer-me'n subscriptora. Un diari amb vocació de país, compromès amb la llengua i la cultura catalana, amb un seguit de professionals i persones col·laboradores que, el que explicaven, eren del meu interès. Passats un parell d'anys, vaig decidir donar-me'n de baixa, havia comprovat que, aquell atractiu inicial havia desencadenat en un flux d'informacions centralistes i sense representació territorial. Trobava a faltar notícies de casa meva, del Pirineu, més enllà de si a l'hivern hi neva o es fan cues per pujar a Andorra els caps de setmana de pont. Si bé podria ser del meu interès la línia editorial i l'enfocament en clau de país, no em resolia la meva necessitat de voler saber del meu i altres territoris menys cosmopolites, així que em vaig donar de baixa.

]]>

El dia 12 de maig se celebra arreu del món el dia de la Infermeria, amb un lema que els darrers anys ha estat una veu per liderar. La infermeria és una ciència que es dedica a la cura i atenció dels malalts, així com a la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia. També, a part del vessant assistencial, en té d'altres com la gestió, la docència i la investigació. Les infermeres i infermers treballem de forma autònoma i independent, i a la vegada formem part d'equips multidisciplinaris. El nostre punt fort és el treball en equip.

]]>

Si passegem per la muntanya o per altres espais del medi natural, no necessàriament gaire propers a les poblacions, trobarem una lamentable constant: estan bruts, plens de deixalles llençades per persones poc cíviques que no respecten allò que a la muntanya (o en general) t'has d'emportar tot el que portis i no s'ha de llançar res.

]]>

Com a tècnic en normalització lingüística del Servei Comarcal de Català de la Cerdanya i professor de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), destaco dues transformacions que crec que han millorat la meva gestió. En primer lloc, les reunions i els cursos de formació han passat a ser virtuals. Això m'estalvia desplaçaments a Manresa —d'on depenc directament— i a Barcelona, amb les consegüents hores de cotxe i de contaminació del seu tub d'escapament. Més treballadores i treballadors del CPNL que es troben com jo agraeixen que no ens hàgim de desplaçar, a part de no deixar sense atenció al públic el nostre servei de català.

]]>

“Una petita esquerda en la muralla ciclòpia del jacobinisme i la intolerància lingüística de la República francesa”. Així definia Alà Baylac, president de l’Associació per a l’ensenyament de català, l’aprovació, per part del parlament de França, de la Llei de protecció patrimonial de les llengües regionals i llur promoció. Era el 8 d’abril, fa un mes. Fins i tot bona part dels diputats del grup parlamentari de la República en marxa contradeien el president i copríncep, Emmanuel Macron, i votaven a favor d’aquesta llei.

]]>

El pròxim mes de setembre començaran les classes del grau universitari de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport a la Seu d'Urgell. Des del consistori estem convençuts que aquests estudis universitaris especialitzats en el medi natural marcaran un abans i un després a la capital de l'Alt Urgell, potser a l'alçada del que van significar els Jocs Olímpics de 1992. Arribar a aquest punt ha estat una feinada que han posat fàcil l'ànim de col·laboració institucional de la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Lleida i l'Ajuntament de la Seu. Des de la Regidoria de Projectes Estratègics és una enorme satisfacció veure com finalment aquest projecte es converteix en una realitat. Com la resta de projectes estratègics, nosaltres entenem INEFC-Pirineus com un projecte de ciutat, i en aquest cas com un projecte territorial. A partir del curs vinent l'Alt Pirineu i l'Aran comptaran amb una formació universitària presencial amb la millor aula de pràctiques, el Pirineu.

]]>

Això passava a primers del segle XX, concretament el 23 de gener de 1908: l'alcalde de Barcelona era Albert Bastardas i Sampere i el governador, Ángel Ossorio y Gallardo. La lluita entre autonomia municipal i legislació monàrquica es va actualitzar amb el que es va anomenar conflicte dels domassos. S'esdevingué que fins aleshores tots els alcaldes de Reial Ordre, (R.O), o accidentals (republicans i regionalistes) el dia del sant del rei posaven domassos i s'il·luminava la façana de l'Ajuntament. Però aquell gener Sanllehy, alcalde de R.O, havia demanat permís per anar a Madrid i fou el primer tinent Albert Bastardas que va considerar que tal com deien les ordenances va fer col·locar la bandera espanyola, però no pas ni els domassos ni les il·luminacions. Igualment es va fer sessió municipal i no es va decretar festa. En una nota de premsa, Bastardas exposava així la postura política: "com podia jo ordenar que es pengessin domassos sense un acord previ de l'Ajuntament. No podia jo ordenar pel meu compte que pengessin domassos essent com sóc tan respectuós dels acords dels representants de la Ciutat"

]]>

A Catalunya, la davallada del ritme de creació d'activitats econòmiques i empresarials dels darrers anys ha afectat la gairebé totalitat de sectors i territoris. Els problemes creats per aquesta situació s'han aguditzat encara més dolorosament en els sectors socials menys afavorits i en els territoris allunyats dels grans centres urbans, com és el cas dels territoris de muntanya al Pirineu català. A les darreres dècades alguns dels nostres petits pobles havien desaparegut, forçats per la necessitat de la gent de viure decentment i alguns altres havien reviscolat gràcies a la tornada parcial dels seus anteriors habitants en forma de segona residència. També, en alguns casos emblemàtics, s'ha produït una certa activitat econòmica positiva, entre d'altres i posant exemples només de l'Alt Urgell —amb estacions d'esquí de fons al darrere—, experiències com les de Tuixent, Ossera, Solanell, Castellbó-Sant Joan de l'Erm...

]]>

El geni Pablo Picasso va dir en una ocasió que "la inspiració existeix, però t'ha de trobar treballant". Aquesta actitud és justament el que millor explica l'arribada dels primers estudis universitaris presencials al Pirineu català. La posada en marxa, aquest setembre a la Seu d'Urgell, del Grau de Ciències de l'Educació Física i l'Esport de l'INEFC suposa un abans i un després per al nostre territori i aquest fet s'explica per una feinada ingent i en equip que ho ha fet possible.

]]>

Pujant per un tema de vacunes a la Seu ―la qual per fi s'ha dignat a obrir l'aixeta de la vacunació a la franja de 65 a 69 anys als soferts i oblidats habitants de la comarca!― observo que les obres del túnel dels Tresponts estan pràcticament enllestides. Aquest túnel, d'un quilòmetre i tres-cents metres, evitarà passar pel perillós (hi sol haver moltes allaus de pedres, especialment en dies de pluja) i sinuós congost dels Tresponts i potenciarà les comunicacions entre les poblacions de l'Alt Urgell i les de la mateixa comarca amb la resta del país. Si les dades de què disposo són certes, les obres van ser adjudicades l'any 2017 i, iniciades el 2018, havien de resultar enllestides a la primeria d'aquest any 2021, però a causa de la pandèmia haurien sofert un cert retard, fins al punt que a dia d'avui tot just es pot dir que ja es veu la llum de la sortida del túnel. Els pressupost inicial era d'uns 35 milions d'euros, una quantitat prou important destinada a sufragar els costos de la mà d'obra i de l'ús de la maquinària que ha calgut per a dur a terme una feina que s'haurà allargat durant més de quaranta mesos i que és l'actuació més important que ha dut a terme el govern de la Generalitat durant aquest temps. Pensar que amb els diners que el rei emèrit, Juan Carlos de Borbón y Borbón, tan gentilment va destinar a obsequiar la princesa Corinna Larsen, s'haurien pogut fer gairebé dos túnels de la mateixa llargada, és un bon referent per a saber en quina mena de país vivim, quina mena d'autonomia tenim i de quina manera s'administren els diners dels súbdits que hi habitem.

]]>

Aquest ha estat un Sant Jordi gairebé com els d'abans: llibres al passeig 10 d'abril de Puigcerdà, les floristeries plenes de roses guarnides amb senyeres i la gent omplint els carrers. Des de fa més d'un any, els carrers havien esdevingut llocs merament de trànsit. Anar a fer un encàrrec i tornar a casa. Aquest Sant Jordi, la gent ha sortit tranquil·la, amb ganes de badar i passar una estona al carrer per retrobar-se amb amics i veïns.

]]>

L'Alta Ribagorça és la comarca amb menys població de Catalunya, però tot i el poc pes demogràfic, concentrem un conjunt de patrimonis pels quals ens en podem sentir ben orgullosos, i que sens dubte ens identifiquen amb la nostra comarca. De què estem parlant? Les falles, el romànic, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o fins i tot la nostra manera de parlar són punts que tenim en comú i que ens uneixen. Tanmateix, la Llei 5/1988, de 28 de març, va permetre que tots aquests fets es materialitzessin en una administració territorial, com fou la creació de l'Alta Ribagorça, amb els municipis del Pont de Suert, la Vall de Boí i Vilaller.

]]>

Quin regal aquest Sant Jordi ple de sol, ple de gent, ple de llibres. Ple. Perquè l'anterior va estar buit. El virus va arrencar el vint-i-tres d'abril del dos-mil vint del calendari. A la trituradora de la història. Un any entre un Sant Jordi i l'altre però sembla un segle. Un any que podem comptar amb llibres comprats, llibres llegits, que fa més de bon empassar que no pas si el comptem amb aniversaris posposats o abraçades no-fetes. Per tot plegat, potser, aquest Sant Jordi ha estat un dels més especials, de tant esperat, de tant inesperat, que fa tot just un parell de setmanes semblava que tornava a perillar tot, que ens tornava a engolir la gola del llop. Però no. Aquest sí, aquest Sant Jordi sí que ha estat possible. I ha estat un Sant Jordi allargassat, que l'hem començat una setmana abans, en un degoteig d'incursions en llibreries de barri, gaudint de llibreters i llibreteres inquietes, expectants, que amb encert assessoren per fer la tria, llibres per regalar, llibres per regalar-se. I també s'ha estirat per darrere, és clar que sí, perquè després de divendres va venir el dissabte, i el dia també es va llevar amb el cel blau per sostre, i encara hi havia ganes de lletres, de pàgines, d'històries noves i de remakes. De rellegir, una mica, tímidament, la vida d'abans. La que era no era distòpia.

]]>

Hem bufat la primera espelma. Un any són molts dies i ja estem a segon. Hem après a cuinar, a cosir, a ballar Jerusalema i a fer classes telemàtiques en totes les modalitats: a casa i projectats a pantalles; a classe sols parlant amb quadrets negres, xapetes de colors, fons marins dignes de Bob Esponja o viatges siderals; cadascú a casa seva i sent una peça més d'un mosaic bigarrat. Ens hem ficat a les habitacions dels alumnes i ells han entrat a casa nostra.

]]>

És probable que a molts el nom d'Hèléne Roger-Viollet (1901-1985) no us soni de res, però en canvi si us parlo de Robert Capa (1913-1954) ràpidament associareu aquest últim amb algunes de les fotografies més icòniques de la Guerra Civil Espanyola. Doncs com Capa, Viollet era una fotoperiodista de prestigi. Parisenca de naixement, dies abans de l'esclat del conflicte Viollet es trobava a Andorra gravant un reportatge amb el seu marit. El cop d'estat rebel agafà a Viollet per sorpresa, però lluny d'allunyar-se de la guerra optà per desplaçar-se a la Catalunya revolucionària de l'estiu de 1936 per documentar tot el que allà estava succeint aquells dies.

]]>

Durant tota la història de la humanitat i de la nostra ciutat, la Seu d'Urgell, s'han viscut pandèmies (fins i tot bastant pitjors que l'actual), desastres naturals i crisis econòmiques que han delmat a la ciutadania així com la seva activitat econòmica. Un dels exemples més recents de crisis que van afectar l'economia local i a nivell europeu va ocórrer amb l'aparició de la fil·loxera, l'any 1890, que a les nostres contrades va suposar una gran crisi econòmica, ja que la vinya era l'únic conreu que es comercialitzava cap a les comarques veïnes en una societat agrària tradicional.

]]>

Fa aproximadament un mes que van esclatar protestes a tot Catalunya per l'empresonament de Pablo Hasél. Com recordareu, a les televisions de seguida van tenir més pes els contenidors cremats, les botigues trencades i els aldarulls que no pas els motius pels quals tot això passava. Les televisions sembla que no ho entenien. Manca de llibertats? Precarietat laboral? Preus desorbitats per un habitatge? És per això que els joves estan enfadats? Corre, portem-los a la tele perquè ho expliquin.

]]>

Malgrat que des de l'any 1985 l'avortament és legal a l'estat espanyol i des de l'any 2010 es garanteix per llei l'avortament a través de la xarxa de salut pública de Catalunya, les dones del Pirineu segueixen, a dia d'avui, sense poder exercir aquest dret. Compromís va escriure una carta a la consellera de Salut reclamant mesures per revertir aquesta situació, i també exposant les causes i les solucions d'aquesta situació injusta que patim les dones que vivim al Pirineu.

]]>

Ara fa un any just, el 13 de març del 2020, que es va diagnosticar el primer cas de covid-19 a la Seu d'Urgell: un pacient que va ser traslladat a l'Hospital Arnau de Vilanova. Aquell mateix dia es tancaven les escoles per mirar de limitar els contagis d'un nou virus del que se'n sabia ben poc; una aturada, l'escolar, que es va dir que duraria uns 15 dies. Ha passat tot un any, un any que ho ha capgirat tot, que ens ha provocat molt dolor, molta solitud, i que ens ha deixat ferides a l'ànima que mai oblidarem.

]]>

Mai fins ara m'havia mirat la terra de la manera en què avui ho faig. En les properes setmanes començaré el meu primer hort. Ja tinc planter de faves, tirabecs, pèsols, porro, maravilla, ceba tendra i maduixera. Estic buscant la ubicació idònia i ja tinc els guants. Curiosament fa dos diumenges, quan em vaig decidir a trasplantar el pi i els dos olivers que tinc a la terrassa (primera vegada també), vaig descobrir que ja en tenia. Mig de plàstic, mig de pell, nous de trinca. M'esperaven sense jo saber-ho en una caixa del safareig. Coses del destí.

]]>

Des de fa massa temps s'utilitzen els mots pastor, pagès o ser de poble en to despectiu, fent que, fins i tot, hi hagués gent que s'avergonyien dels seus orígens. No fa pas massa alguns van voler idealitzar "tabarnia" i ridiculitzar "tractoria", volent enfrontar el món rural i l'urbà per treure'n un benefici partidista i buscant un trencament social, afortunadament no ho van aconseguir.

]]>

Gener de 2020. Sona el despertador al mig de l'Eixample. Abans ja m'han despertat quatre clàxons i dues ambulàncies. Mig adormida arribo a l'oficina. Sota la llum del fluorescent comença la meva jornada laboral. Quatre conyes amb els companys i alguna reunió presencial d'aquelles de no-sé-què-hi-faig-aquí. Al migdia, els minuts s'allarguen mentre miro com el tupper dóna voltes al microones tristament. Amb un cafè aigualit intento encarar la tarda, mentre el repiqueig de les tecles de l'ordinador em fa venir son. Quan finalment surto és fosc i me'n torno cap a un pis atrotinat. Noto com l'energia se m'escapa i només somnio que arribi dimecres per agafar l'autocar i tornar-me'n cap a Cerdanya, completant així els meus dos dies setmanals de feina a l'oficina.

]]>

Com tothom sap, els arxivers ens ocupem de recollir, descriure i conservar documentació pública i privada per tal de posar-la a disposició dels usuaris. La nostra feina és un servei a la comunitat que té a veure amb la preservació de la memòria col·lectiva, però també amb la defensa dels drets dels ciutadans, en tant que els documents, especialment els públics, són garantia de drets. Fins ara aquests documents tenien una materialitat, eren fonamentalment de paper, de manera que la seva gestió i conservació estava adaptada a aquest material. Avui la majoria de documents que generem són electrònics, i a més alguns han perdut l'estructura de document tal com l'enteníem fins ara com les base de dades, per això els arxivers ja parlem d'informació i de dades, més que de documents.

]]>

L'any passat 109 treballadors van morir en accidents relacionats amb la feina a Catalunya, un increment d'un 22,5% respecte a l'exercici anterior. Les dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu posen llum sobre l'evolució de la sinistralitat laboral el 2025, any en què el nombre de víctimes es va enfilar fins al nivell més alt en els últims 14 anys. Cal retrocedir fins al 2011, quan van morir 113 persones, per trobar una xifra més elevada.

]]>

El Cerdanya Film Festival (CFF) està a l’equador de la seva 16a edició, una edició més llarga del que és habitual, ja que va començar el 29 de juliol i es clourà el 17 d’agost. “És una cosa extraordinària que no farem més perquè aquest és un format d’emergència –explica Jordi Forcada, director del festival–. El cinema que hi havia a Puigcerdà va tancar i l’Ajuntament va dir que no tenien pressupost per muntar activitats. Els vaig plantejar que, si no tenien res pensat, què els semblaria programar unes quantes pel·lícules més i ens van dir que endavant. Si no, hauríem començat una setmana més tard”.

]]>

La Meri Puig tenia 22 anys quan va liderar una expedició per escalar el Kangtega. Era l'any 84, i aquell viatge es convertiria en una fita de l'alpinisme, perquè va ser la primera expedició femenina europea que coronava un cim de l’Himàlaia. Avui, 40 anys després, es recorda en un documental que es presenta al Festival de Cinema de Muntanya de Torelló.

]]>

Amb un concert de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC) –120 músics damunt l'escenari– i amb la participació de Manu Guix, Beth, Mariona Escoda, Joan Garrido i La Pau –i amb les entrades ja exhaurides–, s’enceta la quarta edició del festival Vallviva, que se celebra des d'aquest dimecres fins al diumenge 14 de juliol a la Vall d’en Bas. Aquest festival solidari, que destina tots els beneficis a la investigació contra el càncer a l’Hospital Vall d’Hebron, enguany creix un dia i arriba fins al diumenge, on la programació es concentrarà a la tarda i serà totalment familiar, amb activitats infantils i un concert d’El Pot Petit amb la Black Music Big Band. 

]]>

Centenars de persones s'han concentrat aquest divendres a Alacant, Castelló de la Plana, Gandia i València per denunciar "la discriminació" i els "atacs cap al valencià" de l'actual govern del Partit Popular i Vox.

]]>

És diumenge. Plou i fa fred. Però Marina Vilalta i Fajula ni s’imagina faltar a la cita de cada tarda amb les seves estimades ovelles. És la pastora en actiu més vella de Catalunya. 95 anys i 5 mesos. Noranta guardant el ramat i la majoria des de Can Sibí a Bruguera, un petit poble de 57 habitants als peus de la muntanya del Taga (Ripollès), on va anar a viure quan es va casar, amb tres ovelles de dot. Després d’una vida d’anonimat, aquest any ha encadenat homenatge rere homenatge: la Generalitat li va concedir al juny la Creu de Sant Jordi per ser un “exemple de la importància del treball al món rural, i de la resiliència de les persones que s’hi dediquen”. I Bruguera acaba d’inaugurar una plaça amb el seu nom i una exposició de fotografies permanent.

]]>

Ingredients per a una persona:

150 g de llom de bonítol (tallat a daus)

]]>

Us proposem una recepta ideal per presentar com un aperitiu si ho prepareu amb patates mini, o bé com un entrant si preferiu fer-ho amb patates més grans. Porten verdura (espinacs i porro) combinada amb el formatge Petit Neu del Cadí de @cadi_cooperativa.

]]>

En el marc de la desena edició del cicle 'Parlem d'història', organitzat per l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell (IECAU) i l'Espai Ermengol-Museu de la Ciutat, aquest dimecres 12 de maig es realitzarà la segona conferència que porta per títol 'La Seu d'Urgell ara fa cent anys (1921-1923)', a càrrec de Daniel Fité, a les vuit del vespre a la sala Sant Domènec. Per assistir-hi de públic cal reservar prèviament en aquest enllaç. També es podrà seguir la conferència via streaming a través del canal de YouTube de l'Espai Ermengol.

]]>

L'Ajuntament de Tremp està desenvolupant un projecte de revitalització de les zones comercials de la ciutat. Tal com han explicat des del consistori, el principal objectiu d'aquesta iniciativa és facilitar la reactivació de locals en desús i, alhora, millorar la imatge d'aquests carrers i minimitzar l'impacte de la discontinuïtat comercial.

]]>

Taurus Grup ha entrat al negoci de les energies netes creant la marca Taurus Renovables, amb l'objectiu de "democratitzar i fer accessibles les instal·lacions de panells solars d'autoconsum", segons ha indicat la companyia d'Oliana en un comunicat. L'objectiu és que unes 5.000 llars disposin de plaques fotovoltaiques el 2023 i facturar uns 35 milions d'euros en aquest període. A més, es preveuen crear entre 100 i 150 llocs de treball, entre els directes i els indirectes. A més, segons l'empresa, aquest sistema representa un estalvi de fins a un 70% en la factura del subministrament elèctric i s'amortitza en un termini d'entre 3 i 5 anys. Els 'kits' que ofereix Taurus es poden instal·lar tant en habitatges particulars com en comunitats de veïns.

]]>

Eth passat deluns, 3 de mai, era sindica d’Aran, Maria Vergés, sollicitèc per escrit ara presidenta deth Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ua amassada entà tractar ahèrs de importància entà Aran e tath sòn autogovèrn.

]]>

El Parc Natural de l'Alt Pirineu ha donat suport al projecte del Museu de Camins amb dues subvencions de 20.129,51 euros. El Museu de Camins, impulsat per les associacions País de Terra Roia i Balmes Blancs, és un museu a l'aire lliure que integra la xarxa de camins del Pirineu mantinguts i recuperats a la Vall de Siarb, al Pallars Sobirà.

]]>

L'Ajuntament de la Seu i el Consell de l'Alt Urgell impulsen conjuntament un projecte per aglutinar l'oferta de rutes de senderisme, BTT i bicicleta de carretera que hi ha a la comarca. Aquests itineraris sumen de moment uns 2.000 quilòmetres, tot tenint en compte que alguns dels seus trams s'utilitzen per dur a terme diferents activitats. Els usuaris que hi estiguin interessats poden trobar les diverses propostes en una nova pàgina web on, a la vegada, podran informar d'incidències que hagin trobat en alguns dels camins. La iniciativa, anomenada Pirineu Outdoor, ha nascut en un format digital però de cara a la tardor es començarà a treballar per convertir en un futur el Parc del Segre en el seu punt de trobada físic.

]]>

Aquest cap de setmana s'han confirmat dos nous atacs d'os a bestiar de l'Aran. El primer atac es va produir la nit del dissabte al diumenge prop de la població de Betlan, on va aparèixer una ovella morta. El segon va ser notificat el diumenge a Les, on es van trobar els cadàvers de dues cabres que haurien estat atacades uns dies enrere. Tot plegat se suma als atacs notificats la setmana passada prop de Gessa.

]]>

Un total de 277 persones van participar a finals de la setmana passada en el cribratge massiu realitzat a Organyà, a causa de l'alta incidència de covid-19 detectada al municipi. Tal com ha fet públic l'Ajuntament, de totes aquestes proves, només una ha donat positiu. En aquest sentit, han assenyalat que les dades són bones, però han recordat a la població que no es pot abaixar la guàrdia. Igualment, han insistit en la necessitat de mantenir les mesures higièniques i de seguretat bàsiques i, sobretot, respectar els confinaments, en el cas d'aquelles persones positives o de contactes de directes que estiguin pendents de fer-se la prova o dels resultats.

]]>

El servei ferroviari de la línia R3 de Rodalies entre Puigcerdà i Ribes de Freser ha quedat restablert aquest diumenge a la tarda després de deu mesos d'obres al túnel de Toses. Adif va començar el 22 de juny de l'any passat les tasques per reforçar l'estructura del túnel per tal d'evitar despreniments i canviar la catenària per una de rígida. Les obres s'han centrat el 950 metres dels 4 quilòmetres que té el túnel i han costat 9,5 milions d'euros. Durant aquests mesos, s'ha ofert un servei per carretera per suplir el tram de via afectat.

]]>

La carretera entre Llívia i Estavar romandrà tancada a partir del 31 de maig fins a finals del mes de juliol per les obres que afecten el pont que travessa el torrent d'Estaüja. Des de l'Ajuntament de Llívia han indicat que la carretera, l'avinguda dels Països Catalans -la D-33, per a l'administració francesa- quedarà, doncs, tancada al pas de vehicles per unes obres necessàries tenint en compte els problemes que s'han repetit al llarg d'aquests últims anys quan s'ha registrat el creixement del cabal del torrent que inutilitza, en moltes ocasions, el trànsit entre les dues poblacions.

]]>

Tremp ha acollit aquest dissabte l'acte central de 'Tastets de fira', la iniciativa ideada per l'Ajuntament trempolí per tal de mantenir viu l'esperit de la fira Pallars Terra de Corder. Al llarg del dissabte ha tingut lloc el petit mercat firal, una mostra de productors de proximitat que s'ha dividit en dues places de la ciutat i que ha aplegat un total de 15 expositors artesans i agroalimentaris. La plaça de Capdevila i el passeig del Vall han acollit els firandants, que s'han mostrat satisfets amb la iniciativa, valorant especialment el reinici de les activitats.

]]>

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha visitat aquest dissabte l'escorxador de Sort un cop han acabat les obres de condicionament i d'ampliació subvencionades per l'Institut per la Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran, IDAPA. Des de Territori i Sostenibilitat han destacat que "es tracta d'un projecte estratègic per a l'impuls de l'economia del sector primari de les comarques pirinenques en les quals està involucrat el Departament".

]]>

Tot és objecte de mercantilització? També una guerra pot convertir la incertesa i la tragèdia en un actiu negociable? D'acord amb la xifra que reflectien els contractes de la plataforma Polymarket abans de l'anunci de l'Iran que es reobria l'estret d'Ormuz, les probabilitats que això passés en un termini concret (30 d'abril) eren escasses. El 26%. En unes hores, però, i arran del comunicat de Teheran, les opcions van pujar al 44% per tornar a baixa una mica, al 40%. I encara ha baixat més, al 31%, després que la Guàrdia Revolucionària digués aquest dissabte que el tornava a tancar. Apostadors de tot el món han invertit en una de les dues possibilitats (sí/no), quasi 15 milions de dòlars.

]]>

El setmanari Destino publicava el 17 de gener del 1959 una nota editorial que avui ressona amb força. Hi deia: "Tal com anunciàvem als nostres lectors, Josep Pla s'ha embarcat al Ferrol a bord d'un petrolier per realitzar en exclusiva per als lectors de Destino una sèrie de grans reportatges. La informació que hem encarregat al nostre amic és la del petroli. Europa viu pendent d'aquest combustible i es fa necessari que un periodista com Pla ens expliqui, amb la seva inigualable agudesa, tots els problemes polítics i econòmics que comporten l'extracció i explotació del petroli". Han passat gairebé setanta anys, i no només Europa, sinó tot el món hi està pendent.

]]>

Ni la sardina ni el seitó. El peix més venut a casa nostra és el salmó de cultiu, que, per aquest motiu, és de color gris i que es tenyeix d’una gamma que va del taronja fluix al taronja-vermell segons el país on es vengui, perquè ja se sap que cada terra fa sa guerra en colors. La fartanera del salmó probablement s’explica perquè s’ha difós la bondat nutricional d’ingerir-ne: com que és peix blau, aporta omega-3 de bona disponibilitat. Com també n'aporten la sardina i el seitó dels nostres ports. I em direu que el salmó no té espines, i és cert, perquè les n’extreuen amb maquinària industrial, i contraargumento: els beneficis nutricionals del salmó, és a dir els àcids grassos poliinsaturats que regulen el nivell de colesterol de la sang i ajuden a disminuir el risc de malalties cardiovasculars, només s’aconsegueixen amb la sardina, el seitó i el peix blau en general de vida curta. I amb el salmó salvatge. El d’aqüicultura és una altra història, i n’explico els perquès.

]]>

Les eleccions legislatives d'Hongria han marcat un punt d'inflexió tant al país com al conjunt d'Europa, amb la fi de setze anys de govern de Viktor Orbán. Ho analitzem amb el politòleg hongarès András Bíró-Nagy, director del think tank Policy Solutions i investigador al Centre de Ciències Socials de Budapest.

]]>

Marta Romagosa és la veu, des d’aquesta temporada, d’un dels programes emblema de Catalunya Ràdio: La nit dels ignorants. En aquesta entrevista mira enrere a la seva llarga trajectòria a la casa i parla sense embuts sobre les llums, però també les ombres, de la ràdio pública.

]]>

A la família Martínez Mejía els han denegat quatre cops una hipoteca, tot i que els avala el sou dels quatre membres, i han de continuar vivint de lloguer en un pis de la Torrassa —un barri de l’Hospitalet en el qual el 54% dels veïns han nascut a l’estranger— que gairebé cau a trossos. El pis és tan petit que un dels fills, a la vintena, ha de dormir a l’habitació amb els pares. Als Khan, la bona nòmina que aporta el pare no els obre portes dels habitatges que els agraden i que podrien pagar. “Ni amb diners puc viure on vull”, es queixa l'Atusa Khan. El matrimoni i les dues filles petites estan de relloguer al barri del Raval de Barcelona –amb un 64% dels veïns nascuts a l’estranger.

]]>

Una vintena de governs i més de 6.000 representants de partits i entitats progressistes d’arreu del món es van reunir ahir a la Fira de Barcelona amb un objectiu: recuperar la credibilitat de la socialdemocràcia en un planeta maltractat per la guerra i la crisi climàtica on l’extrema dreta s’obre pas. Denuncien que l’onada reaccionària s’alimenta d’un malestar arrelat en la desigualtat i que utilitza la manipulació i la mentida per atiar l’odi contra els immigrants, les dones i les dissidències. Conscients que cal actuar, enarboren les banderes del “No a la guerra”, la defensa dels drets humans i la lluita per la igualtat. I diuen que ara és l’hora. Un front anti-Trump que admet que no n’hi ha prou amb defensar-se, però que no arriba a formular una proposta tangible en positiu.

]]>

Com si Donald Trump no tingués prou fronts oberts amb l'augment del cost de vida i la guerra de l'Iran, aquesta setmana sembla que n'ha decidit obrir un de teològic. El president estatunidenc ha deixat petrificats bona part dels seus votants cristians pel xoc amb el papa Lleó XIV i el mem d'ell com a Jesús. Des de fora, l'estranyament és majúscul perquè sembla haver posat en una situació espinosa el vicepresident JD Vance, catòlic convers. El serial amb el Vaticà només s'explica des del prisma de les lluites intestines que ara mateix hi ha entre els diferents vessants religiosos que conformen la coalició MAGA. Especialment en les tensions entre catòlics i evangèlics, i cristians antisemites i sionistes cristians.

]]>

El fair play financer del Barça va saltar pels aires el 2020. Amb la pandèmia i els estadis tancats, van caure els ingressos i el club es va quedar sense capacitat per pagar els salaris dels jugadors. El 2021, amb Joan Laporta a la llotja, la decisió de retocar els números i carregar fins a 555 milions de pèrdues a l'exercici que havia començat amb Bartomeu de president, no va fer res més que agreujar el problema fins a l'extrem. Un lustre després, i malgrat haver activat palanques, haver aprimat la massa salarial i haver tancat contractacions low cost, el club s'encamina cap a un nou estiu amb problemes per afrontar el mercat de fitxatges amb normalitat.

]]>

“Salvador Espriu Castelló, escritor, soltero, de sesenta años, natural de Santa Coloma de Farners [...]. Declara que de ningún modo quiere ser enterrado en el cementerio de Arenys de Mar. Declara además su expreso deseo de que su cuerpo sea incinerado, si las leyes lo permiten”. Són paraules textuals, escrites a mà per Salvador Espriu en el que és un document d’últimes voluntats, un esborrany de testament, escrit en algun moment entre l’estiu del 1973 i el del 1974 –va néixer el 10 de juliol del 1913–, redactat en castellà –la llei no preveia altra opció– i adreçat al seu gran amic i advocat Josep Ferrer i Rius.

]]>

Des de fa uns dies l'ofensiva de l'oposició consisteix a parlar de l'existència d'un infern fiscal. El PP, que insisteix en la necessitat d'abaixar els impostos, utilitza darrerament el concepte amb freqüència. I és una expressió que el president del Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que es tornarà a presentar per a un tercer mandat a les eleccions que ha convocat per al 18 de maig, va donar a conèixer durant la presentació del Llibre verd sobre la fiscalitat a Catalunya el 2024. Ell mateix la considera "encertada" i diu que perdura actualment.

]]>

El Govern posa en marxa un nou servei per apropar l'accés als tràmits i les gestions presencials de la Generalitat a més de 600.000 catalans i catalanes. A partir de dilluns, cinc vehicles recorreran les zones rurals i els territoris poc connectats perquè els ciutadans puguin fer les gestions que necessitin des del seu municipi. Les cinc Oficines d'Atenció Ciutadana (OAC) mòbils donaran servei a un total de 200 municipis; en concret, cada vehicle cobrirà 40 poblacions. I, tal com asseguren des del departament de Presidència de la Generalitat, s'han definit unes rutes per "garantir una cobertura equilibrada i homogènia del conjunt del país". Per al 2026 i el 2027, la Generalitat invertirà uns 2,43 milions d'euros en aquest servei.

]]>

El blanc nupcial torna a la Barcelona Bridal Fashion Week, però també el vermell viu, el blau elèctric, el verd maragda, el fúcsia, el groc cridaner, els lluentons o els setinats de gala i tots els colors intensos de la catifa vermella. Un any més, la Bridal es convertirà en un punt de trobada imprescindible per conèixer el mercat i les tendències que marcaran la temporada 2027, i no només de la moda nupcial, sinó també de la de festa, gala i accessoris.

]]> Ernest Prana, músic, cantautor i creador de continguts a les xarxes socials, i Mercedes Conde, directora artística adjunta del Palau de la Música Catalana, conversen sobre la seva primera experiència al Palau. Tot i que el Palau acull concerts de diversos gèneres musicals, els concerts de clàssica són els que, per definició, guarden certs protocols, de vegades poc familiars per als qui que encara no n’han gaudit per primera vegada. Desfer tabús i mostrar les excel·lències d'una experiència inoblidable són alguns dels consells que aquests dos experts donen a l'audiència. De teló de fons sona l'obertura d’Els mestres cantaires de Núremberg, una de les òperes més populars del repertori de Richard Wagner.

]]>

El nord de Sevilla es va convertir, per unes hores, en una part de Guipúscoa. La Reial Societat va guanyar la seva quarta Copa del Rei a l’estadi de La Cartuja, després de superar l’Atlètic de Madrid a la tanda de penals després d’un partit que va acabar amb empat a dos gols. L’equip de Simeone, derrotat, ara se centrarà en intentar guanyar per primer cop la Champions després de caure contra els bascos, que repeteixen l’èxit de la final de Copa del 2021 al mateix escenari, tot i que llavors ho van fer sense aficionats, ja que era en temps de pandèmia. En aquesta ocasió, els fidels seguidors de l’equip txuri-urdin si van poder viure-ho en directe.

]]>

L’antic Palau de Justícia de Sidó, a uns 60 quilòmetres al sud de Beirut, torna a estar ple de vida. Però no pels motius pels quals va ser construït. Les antigues sales de tribunal, que havien estat tancades durant 35 anys, han canviat de funció. On abans hi havia expedients, vistes judicials i silenci institucional, ara hi ha matalassos alineats a les parets, roba estesa en cordes i famílies que intenten refer una vida mínima entre parets esberlades i sostres que no protegeixen del tot.

]]>

Hi ha moments en què una societat deixa de discutir polítiques per començar a discutir significats. Les paraules es tornen armes; els símbols, camps de batalla. No és una metàfora nova, però sí persistent: la idea de la guerra cultural com a eix central de la vida pública. El terme, popularitzat per James Davison Hunter, descrivia una pugna entre visions morals incompatibles. Tres dècades després, la pugna no només continua, sinó que s’ha accelerat, amplificada per la tecnologia, explotada per una manera de fer política i normalitzada com a estat d’opinió permanent.

]]>

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha culminat aquest cap de setmana a Barcelona l'operació que ja va començar amb la seva oposició a l'ocupació israeliana de Gaza i que avui dia l'ha convertit en un referent de l'esquerra mundial i, per oposició, en la nèmesi de Donald Trump. Cal admetre que Sánchez ha sabut jugar bé les seves cartes en l'àmbit internacional (potser millor que en el domèstic), i l'èxit de la cimera de líders progressistes d'aquest dissabte és el colofó d'una estratègia pensada i executada des de la Moncloa al mil·límetre.

]]>

Un vianant poc informat es preguntava a les cinc de la tarda si els centenars de veneçolans que es congregaven a la Puerta del Sol de Madrid estaven celebrant un triomf futbolístic. Veure nens amb els colors de Veneçuela pintats a la cara, el mar de banderes que inundava la plaça i l'ambient festiu que sobrevolava la cita podien fer-ho intuir. Però no. "És viure el que sempre vam voler allà, la llibertat", resumeix el Francisco, que fa vuit anys que viu a Madrid i presenta María Corina Machado com un "baluard de la lluita per la llibertat". Per a la Clara, que també fa vuit anys que està a Espanya, és la "gran esperança per aconseguir un país democràtic per sempre". Són dos dels milers de veneçolans que esperen la líder de l'oposició veneçolana el dia que ha estat distingida per Isabel Díaz Ayuso amb la Medalla d'Or de la Comunitat de Madrid. "És la nostra futura presidenta, la que ens ha alliberat i la que s'ha endut el dictador", li agraeix la Mariel, que fa 26 anys que va marxar de Veneçuela i ara viu a Sevilla. "Donald Trump no és el president ideal, però ens ha donat l'ànim i l'esperança que sí que ens en podem sortir", reconeix la Frai, que fa tres anys que viu a València.

]]>

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Chakir el Homrani, ha visitat aquest divendres l'Alt Urgell. Des de la Seu d'Urgell ha admès que una de les prioritats a la comarca en matèria d'atenció a la gent gran és l'augment de places residencials, però ha apuntat que això ha d'anar acompanyat d'un "canvi de model". També ha indicat que cal planificar aquests serveis amb una "mirada comarcal". En declaracions recollides per Ràdio Seu, el conseller ha assenyalat que cal incloure altres modalitats més enllà de l'estada a residències, com ara els pisos tutelats o l'augment de l'atenció diürna, fet que permetria als usuaris seguir vivint al seu domicili habitual. Durant la visita a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell també s'ha abordat el contracte programa de Serveis Socials i les addendes que s'hi ha aplicat aquest 2020.

]]>

Er Ajuntament de Vielha e Mijaran a adjudicat era licitacion entà realizar trabalhs de melhora en servici des piscines interiores deth Palai de Gèu. En aguest cas, era intervencion s'amiarà a tèrme ena piscina petita, en tot realizar un cambi dera impermeabilizacion. S'a detectat que i a fòrça deficiéncies en aguest aspècte, qu'a provocat contínues filtracions d'aigua ena planta inferiora dera installacion, en tot afectar, sustot, eth vestiari femenin. Era substitucion dera impermeabilizacion ei urgenta e de besonh, pr'amor qu'ei era unica solucion avienta entà poder acabar damb aguest grèu problèma.

]]>

Es accions entara dubertura deth nau gimnàs de Gessa seguissen per bon camin e poderien finalizar pendent aguest pròplèu mes d’hereuèr. En totau, s'an destinat 70.000 èuros ara creacion de tres espacis diferenti laguens dera sala sociau deth pòble: ua zòna de maquines e peses de fitness, atau coma biciclètes e cintes, ua auta entà dar eth servici de classes de crossfit e activitats dirigides qu'aufrirà eth complèxe, e ua tresau qu'aurie era foncion de bar entàs sòcis deth gimnàs o vesins que desiren préner un refrigeri.

]]>

La Confraria de Sant Antoni de la Seu d'Urgell ha donat aliments al projecte Aliments per la Solidaritat amb motiu de la no celebració, a causa de la pandèmia, de la tradicional calderada que cada any reparteix unes 7.000 racions d'escudella en el dia de la festivitat del seu patró. El projecte Aliments per la Solidaritat ha agraït aquest gest i ha assegurat que "aquesta és una bona manera de fer arribar aliments als més vulnerables en forma de solidaritat".

]]>

Taurus Grup farà una inversió de 4 milions d'euros per ampliar el seu centre logístic d'Oliana, a l'Alt Urgell, el principal punt des d'on l'empresa de petits electrodomèstics distribueix els seus productes arreu d'Europa. Així, la seva superfície, de 20.000 metres quadrats, sumarà uns 15.000 més amb la construcció d'un edifici annex a l'actual. A més, s'utilitzarà intel·ligència artificial per optimitzar l'emmagatzematge i la logística d'entrega a les plataformes de venda en línia, segons ha dit un dels propietaris de la firma, Joan Basagaña. Amb el creixement de les instal·lacions es preveu contractar una quinzena de treballadors. Tot plegat es farà en paral·lel a l'expansió internacional de l'empresa, amb noves filials a Polònia i Alemanya. Tot plegat s'ha donat a conèixer aquest divendres, en el marc de la visita que ha fet a la seu de la companyia el conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa.

]]> El Conselh Generau d'Aran ha donat a conèixer que els Serveis Socials i l'Oficina de Joventut romandran tancats temporalment a causa de la detecció d'un brot de covid-19. De fet, en les darreres hores s'han confirmat 23 nous casos a tota la vall, que se sumen als 134 acumulats la darrera setmana. A l'Espitau Val d'Aran s'hi mantenen 5 persones ingressades per covid-19, després que en les últimes 24 hores s'hagin donat dues altes però s'hagin registrat dos ingressos nous. D'altra banda, Salut ha actualitzat la situació de la residència Sant Antòni de Vielha: hi ha 1 dels 35 residents i 1 dels 36 treballadors positius.

]]>

"Sembla que no existim". Així és com se senten els empresaris de distribució alimentària i de begudes de Cerdanya i el Ripollès. Aquest divendres s'han concentrat amb les furgonetes a Puigcerdà i a Ripoll per reclamar al Govern ajuts directes. Els dos territoris han rebut ajudes pel confinament comarcal que es va decretar abans de Nadal, però en canvi cap d'aquestes empreses ha rebut ni un sol euro. Per això, reclamen a la Generalitat que els tingui en compte. Segons diuen, les pèrdues del sector superen el 60%, i alerten que, si la situació s'allarga, hi haurà empreses que tancaran.

]]> L'altre dia escoltava una entrevista a un jove cerdà que, quan li preguntaven per la part francesa de la Cerdanya, diferenciava entre Cerdanya francesa i Cerdanya catalana. És una cosa que tot i que s'ha repetit centenars de cops, sembla que li costa a molta gent d'entendre. La Cerdanya és una. Geogràficament abasta tota l'Alta i la Baixa Cerdanya i una part del Baridà que pertany administrativament a l'Alt Urgell. Hi ha qui afegeix fins i tot tres municipis del Conflent i algun del Capcir.

]]>

Eth Conelh Generau d’Aran a daurit dejà era convocatòria entà sollicitar es ajuts a explotacions ramadères plaçades en zònes de montanha tamb dificultats especiaus entar an 2020. “Aguestes ajudes supausen ua compensacion as ramdèrs aranesi per aqueri caps de bestiar ovin, crabum, equin e vacum non retornat pendent er ostiu de 2020 pr’amor de causes meteorologiques, atacs de fauna protegida non detectadi, malauties, despenhaments o d’autes”, explicaue eth conselhèr de Territòri, Paisatge e Gestion ambientau, Francés Bruna, en tot híger que: “toti es caps sollicitadi, se dan de baisha en sistema d’informacion ramadèra dera administracion, de manera que non pòden èster legaument transportadi, sacrificadi o venudi, entà evitar possibles fraus”.

]]>

El ple de la Diputació de Lleida celebrat aquest dijous ha aprovat l'adjudicació dels contractes d'execució d'operacions de conservació semi-integral a les carreteres de la xarxa viària de la corporació incloses a tres zones diferents per a les pròximes 3 anualitats i amb possibilitat de pròrroga per un valor de 12.137.681,58 euros. Respecte a la darrera adjudicació el pressupost s'ha incrementat un 4%. D'aquesta quantitat, uns 5,5 milions anirà a les carreteres pirinenques: 3 milions a les de l'Alt Urgell, Cerdanya i el Solsonès, i 2,5 més a les dels Pallars Jussà i Sobirà, l'Alta Ribagorça i l'Aran. Les empreses adjudicatàries en el cas de les carreteres pirinenques han estat la UTE Romà Infraestructures i Serveis, SAU-M i J. Gruas, i la UTE José Antonio Romero Polo, i SAU Cervós.

]]>

El conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, ha dit que s'està estudiant la possibilitat de fer "dies blancs", en els quals es pugui anar a esquiar "amb moltes restriccions d'aforament i amb molt control en els desplaçaments". La idea és que la proposta pogués tirar endavant al febrer "sempre que les dades epidemiològiques i les autoritats sanitàries ho permetin". En el marc d'una visita a la Seu d'Urgell, el conseller ha explicat s'està treballant en l'assignació de noves subvencions per ajudar els sectors més afectats per la pròrroga del confinament municipal. La quantitat, però, no s'ha pogut concretar encara, a l'espera d'una reunió, aquest dijous, amb el vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès.

]]>

El món local del Pirineu ha convocat una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona el divendres 29 de gener al migdia per demanar mesures com el confinament comarcal. Els electes de les comarques de l'Alt Pirineu, l'Aran i el Ripollès s'han tornat a reunir, aquest cop amb presència també de responsables polítics del Berguedà. Tal com ha donat a conèixer el Consell Comarcal del Ripollès a través d'un comunicat, els electes "han lamentat la desatenció per part de la Generalitat de Catalunya del manifest conjunt redactat la setmana passada en què es demanaven mesures anticovid específiques per a aquests territoris de muntanya amb menys densitat de població". Es proposava, entre altres coses, que el confinament passés a ser comarcal en lloc de municipal, o que s'ampliessin els horaris d'obertura dels establiments de restauració atenent les temperatures i el públic potencial dels establiments en aquestes poblacions menys habitades.

]]>

L'Aran ha detectat 134 positius de covid-19 els últims set dies. Així ho ha notificat el Conselh Generau d'Aran, que ha recordat a la ciutadania la necessitat de seguir totes les mesures preventives establertes per les autoritats sanitàries i ha recomanat reduir al màxim la interacció social durant aquestes setmanes. La detecció d'aquests casos ja s'està notant en els indicadors: el risc ha pujat en les últimes 24 hores de 1.504 a 1.944 i la velocitat de transmissió de la malaltia (Rt) ha passat d'1,17 a 1,36. Recordem que quan supera l'1 vol dir que el virus s'expandeix, ja que cada malalt de covid-19 contagia a més d'una persona. El que es manté en 5 és el nombre de persones ingressades per covid-19 a l'Espitau Val d'Aran.

]]>

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha adjudicat la redacció del projecte del Tren dels Cims, a la Vall Fosca. El document definirà tècnicament totes les actuacions que serien necessàries per instal·lar una línia de tren turístic que uneixi el telefèric de Sallent i l'estany Gento amb l'edifici de la Cambra d'Aigües de Capdella, seguint l'antiga traça i algunes infraestructures de l'antic carrilet de l'estany Gento. Els treballs de redacció tenen una durada de sis mesos.

]]>

Era sindica d’Aran, Maria Vergés, e eth conselhèr d’Espòrts, Héctor Manero, an recebut aguest dimèrcles en Conselh Generau d’Aran ath freerider aranés, Aymar Navarro, damb qui an renauit eth sòn convèni de patrocini. “Aymar ei ua figura fòrça subergessenta laguens deth freeride e, gràcies ad aguest convèni de patrocini, promocione era Val d’Aran coma destinacion esportiua a nivèu internacionau, çò qu’ei tot un orgulh tath nòste territòri”, afirmaue era sindica d’Aran, en tot híger que: “entath govèrn d’Aran ei important balhar-les as esportistes aranesi eth nòste supòrt entà que contunhen artenhent exits ena sua trajectòria esportiua, ei per aguest motiu qu’enguan renauiram es convènis de patrocini que signèrem er an passat”.

]]>

El Museu de Camins ha posat en marxa una ruta de senderisme que uneix diversos elements bèl·lics construïts durant la Guerra Civil, les restes dels quals encara es conserven a la Vall de Siarb, al Pallars Sobirà. Una de les particularitats de l'itinerari, segons han explicat els seus impulsors, és que es pot observar el front "en 360 graus", és a dir, que des de la posició d'un dels bàndols es veu la del contrari. Aquest recorregut forma part d'un nou projecte anomenat "Camins de Memòria", a partir del qual també s'ha recollit el testimoni oral d'aquest moment històric aportat per una vintena d'avis residents en aquesta zona. Precisament, amb fragments d'aquestes entrevistes es vol complementar la informació dels diferents punts de visita.

]]>

Les famílies de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) ja fa nou dies que no porten els seus fills a l'escola com a senyal de protesta per la reincorporació d'un docent amb qui estan en desacord. En total són 25 alumnes de P3, P4 i P5. La protesta va començar el passat dia 11 de gener i confien que aquest dijous es pugui desencallar després de mantenir una reunió amb inspecció d'Educació. Els pares ja van demanar al setembre la substitució del professor per "falta de confiança" i "problemes de convivència", sense que de moment hagin transcendit més detalls al voltant d'aquest rebuig. El setembre passat, el docent en qüestió va agafar la baixa dos dies després de començar el curs, després que les famílies es neguessin a portar els infants a l'escola ubicada a Barruera mentre hi fos ell.

]]> L'accidentada convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya està tenint moltes lectures, atès que estem vivint en l'excepcionalitat permanent, d'una banda a causa de la pandèmia i, de l'altra, com a conseqüència del setge judicial sobre les institucions catalanes d'ençà de l'inici del Procés. Tanmateix, voldria centrar-me en una derivada que, des d'una perspectiva territorial, convindria no perdre de vista. En el context de la convocatòria a les urnes, els mitjans de comunicació han tornat a recordar que Catalunya és l'única comunitat autònoma d'Espanya que no disposa de llei electoral pròpia i, per tant, es regeix transitòriament encara per la llei estatal. En quaranta anys, la classe política catalana ha estat incapaç de consensuar una llei electoral per al país. Els partits polítics, calculadora en mà, han fet prevaldre el tacticisme, el regat curt, per damunt dels interessos col·lectius.

]]>

El sindicat USTEC-STEs ha denunciat l'anul·lació del Programa Blanc Escolar per part del Departament d'Educació. L'activitat havia de començar el 19 de gener i tenia l'autorització de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat, però al cap de poques hores de rebre aquesta autorització, els centres van rebre la comunicació d'Educació que no permetia l'activitat. USTEC-STEs ha afirmat en un comunicat que comencen a "estar tips de tants canvis de parer, de tanta improvisació i de ser testimonis que els responsables de la gestió no sàpiguen per on caminen". El sindicat ha argumentat que, un cop més, "es torna a obviar les característiques pròpies de cada comarca, lluny de Barcelona".

]]>

El Pallars Jussà ha celebrat aquest dimecres a la tarda un acte institucional de dol per les víctimes del covid-19 a la comarca. Un territori molt marcat encara per la seixantena de defuncions que es van produir a la residència de la Fundació Fiella de Tremp. L'acte, organitzat pel Consell Comarcal, ha comptat amb la lectura d'un manifest, a càrrec del president de l'ens, Josep Maria Mullol, i de l'alcaldessa de Tremp, Maria Pilar Cases. També ha comptat amb una interpretació musical per part del professor de l'escola municipal de música de Tremp, Lluís Roy i ha acabat amb un minut de silenci. A banda, durant tot aquest dimecres les banderes oficials han onejat a mitja asta a l'exterior dels ajuntaments, del Consell Comarcal i de la resta d'edificis municipals.

]]>