Fa fred al dipòsit de l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, situat al mateix recinte modernista, a sota del vestíbul, l’antic hub del centre hospitalari, on temps enrere es feien els registres d’entrada i per on passaven els carros amb pacients que es dirigien als pavellons que els corresponien: dones amb malalties infeccioses, dones amb malalties no infeccioses... (i el mateix per als homes). La temperatura aquí dins sempre és baixa perquè es conservin bé els valuosíssims documents que custodia (en una sèrie de compactes).

Veure i trepitjar el volcà Etna cobert de neu és una experiència privilegiada. La vaig viure la setmana passada com a inici fulgurant d’una estada a Sicília acompanyant un grup de subscriptors de l’ARA. Vam recórrer l’illa seguint el rastre d’Il Gattopardo i del seu autor, Giuseppe Tomasi di Lampedusa, i ens vam sadollar de bellesa i art, tot plegat enlluernats encara per l’impacte de la neu blanquíssima esquitxada de bombes volcàniques negres com el carbó.

«Soc la Carme Colomina, periodista, columnista a l’ARA i investigadora al CIDOB, i durant aquesta hora que comença soc aquí per respondre les vostres preguntes». Amb aquestes paraules iniciava la seva participació a l'actiu grup de Telegram del Club Prèmium de l’ARA. Nombrosos subscriptors van tenallar-la amb preguntes. Va ser una activitat non-stop, que Colomina va entomar amb professionalitat i humor –"he tingut temps de fer un glop d’aigua i tot", va dir entre resposta i resposta–, que va posar de manifest, un cop més, la preocupació que tenim per les decisions que està prenent l’insurrecte que està desballestant el sistema democràtic dels Estats Units. "El negacionisme és una part important de l’agenda ideològica de Trump", va posar de manifest Colomina, i va recordar que "encara no ha acceptat que va perdre les eleccions del 2020".

Les làpides, els panteons, les escultures... del cementiri del Poblenou "expliquen" moltes històries de la Barcelona dels últims dos segles. Adrià Terol, historiador de cementiris de Barcelona, ha guiat un nombrós grup del Club Prèmium (les places estaven exhaurides) i els ha revelat una pila d’històries relacionades amb aquesta necròpolis que, quan va obrir, no era gens ben vista per bona part dels barcelonins, perquè suposava enterrar els seus familiars fora de les muralles i molt lluny.

Fa un any i mig vaig patir un greu accident de cotxe en què gairebé perdo la vida. Era de nit. Anava cap a Sevilla. Una noia se’m va tirar a sobre a gran velocitat en una carretera de doble sentit. Vaig rebre diversos impactes i vaig acabar fora de la carretera, estavellat contra un mur.

"Us heu d’imaginar tot el que ens envolta sense cap edifici", diu el guia. Som a la Casa Vicens, en una visita exclusiva per al Club Prèmium de l’ARA. És una joia del modernisme que atrau cada dia visitants de molts llocs del planeta. Per a força turistes és habitual fer la Sagrada Família i després aquest tresor encaixonat entre edificis. Gaudí va gaudir de valent, i va tenir un bon exèrcit d’artesans col·laboradors (i obrers que probablement treballaven en condicions pèssimes). Quan es va construir aquesta casa –en tan sols dos anys, entre el 1883 i el 1885–, Gràcia encara era una vila independent, no annexionada a Barcelona. Va fer-se com a casa d’estiueig de Manel Vicens, corredor de canvi i borsa, i la seva dona. Quan Vicens va morir, aleshores va esdevenir habitatge. Actualment, la Casa Vicens és propietat de la banca andorrana MoraBanc i és completament visitable.

Carme Forcadell i Lluís (Xerta, 1955) va presidir l’Assemblea Nacional Catalana, del 2012 al 2015, i el Parlament de Catalunya, del 2015 al 2018. Entrevistar al cap dels anys algú que ha ocupat càrrecs rellevants en una etapa tan convulsa del país permet revisar, amb més llibertat i perspectiva, aventures col·lectives i vivències personals, com els 39 mesos que va passar a la presó. Forcadell no perdona els qui la van menystenir ni els qui la van empresonar, no viatja a Espanya i no descarta, si es donen les circumstàncies d’unitat i determinació, tornar algun dia a la primera línia.

Una quarta part de la població mundial patirà al llarg de la seva vida un trastorn mental, segons els càlculs de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que posa la salut mental com un dels grans reptes per millorar l'atenció. Hi ha més dades que expliquen aquesta preocupació: un 15% dels adolescents també tindran malestar; el suïcidi és la segona causa de mort no natural entre els menors d'edat. No se n'escapa ningú de caure en un quadre d'angoixa, depressió, ansietat o trastorn alimentari, tot i que hi ha factors individuals (autoestima baixa, malaltia o addiccions) i socioeconòmics (estrès, atur, discriminacions, injustícies o la soledat no desitjada) que poden contribuir a patir-ne.

"Això és una cosa meravellosa. Estupenda. Quin tio, jo me'l compraria", diu Raimon (Xàtiva, 1940) mirant la coberta del llibre Raimon. Aquest jo que jo soc (Ara Llibres, 2026), escrit pel periodista Miquel Alberola (València, 1958). A la coberta hi surt el Raimon de 25 anys a l'Olympia de París el 1966. "Han passat 60 anys", constata bufant davant la dimensió del temps passat. "Què vols que et digui? És un llibre molt ben fet. No diu tonteries. No fa cap cagada. És un llibre que jo el llegeixo i m'hi veig. És a dir, que és allò que jo soc", continua Raimon a la seu d'Abacus, assegut en una taula entre Alberola i l'editor d'Ara Llibres, Joan Carles Girbés, unes hores abans de presentar el llibre a l'Ateneu Barcelonès en un acte conduït per Antoni Bassas, ple de gom a gom.

Sí, la democràcia corre perill, ens estem carregant el planeta i massa gent no pot pagar el lloguer. Però després dels dos dies de debats de l’Enfoquem: el Fòrum de les Solucions, organitzat per l’ARA al CCCB, ens hem tret de sobre el que sembla un “pessimisme obligatori” i, alhora, hem desemmascarat la idea contrària, la de “felicitat obligatòria”.

"Ostres, que bonic". El comentari és d'un dels membres del Club Prèmium de l'ARA quan presencia la majestuosa portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll. El nombrós grup de subscriptors (les places estaven exhaurides) es va quedar meravellat davant d'una de les joies de l'art romànic. El seu interès pel que transmet aquella gran pedra modelada –una bíblia oberta que es divideix en cel, terra i infern– contrasta amb la reacció del periodista de l'ARA que els acompanya, criat a Ripoll i acostumat a aquella obra, una portalada que el temps ha convertit per als ripollesos en una rutinària entrada a batejos, misses, comunions i enterraments. Segurament, tots els ripollesos haurien de fer aquesta visita guiada un cop l'any.

Una quinzena de subscriptors del Club Prèmium del diari ARA han gaudit d'una visita guiada a la Casa Navàs de Reus. Situada al rovell de l’ou de la capital del Baix Camp, la Plaça Mercadal, aquesta casa dissenyada per Domènech i Montaner és una de les joies modernistes de Catalunya. Molts elements transporten al Palau de la Música Catalana, del mateix arquitecte.

«No tothom podrà dir: "Jo vaig ser-hi quan s’estava construint"». Era un dels comentaris que feien els membres del Club Prèmium a l'inici de la visita guiada a la Sagrada Família de diumenge passat. Les places estaven exhaurides des de força dies enrere (ben aviat es programarà una altra visita), cosa que va posar de manifest que aquest temple modernista –amb elements d’arquitectura i escultura contemporànies–, que avui continua sent l’edifici més alt de Barcelona –i l’església més alta del món–, atrau turistes no només de molts punts del planeta, sinó també del país.

El millor antídot contra la banalitat d'algunes tertúlies és un debat amb gent que coneix el que toca. Per exemple, quatre persones que el subcap de Cultura de l'ARA, Xavi Serra, va convocar dimarts a la Sala Laya de la Filmoteca per conversar sobre el cànon del cinema català del segle XXI, la llista amb 267 pel·lícules que ha publicat el diari i que es pot consultar en un magnífic i modèlic interactiu. "Un dossier excel·lent, una iniciativa sense precedents amb una enquesta en què han participat 200 experts per fer un cànon possible", tal com va dir Pablo La Parra, el director de la Filmoteca (on aquest dimecres hi haurà una trobada amb Carla Simón). L'interactiu, per cert, mostra també les 200 votacions (cada una de 10 pel·lícules). "És una manera bonica de descobrir pel·lícules, debatre i conversar sobre el nostre cinema", celebra Serra, que va imaginar la trobada de dimarts com "una extensió de l'enquesta" i una oportunitat per concretar algunes de les característiques del cinema català; com ara el naturalisme que connecta amb cert cinema europeu d'autor i la fructífera relació entre el llenguatge del documental i de la ficció.

La conversa en directe amb el cap d'Internacional de l'ARA i enviat especial a Dubai, Francesc Millan, queda ajornada per qüestions d'actualitat. Donarem nova data.

"El Protocol de Montreal va acordar a finals dels anys vuitanta reduir i eliminar els gasos que destruïen la capa d’ozó. Tots els estats membres de l’ONU ho van aprovar, i van acordar acabar amb l'ús d'aquestes substàncies, cosa que va implicar el canvi o eliminació de productes com ara alguns aerosols o aires condicionats. El resultat ha estat molt satisfactori: el forat de la capa d’ozó s’està tancant, i entre els anys 2040 i 2066 es tancarà del tot. Això pot reduir fins a 0,5 °C l’escalfament global", va remarcar Xavi Segura, cap de Meteorologia de l’ARA, a la xerrada que va oferir a la majestuosa sala d’actes de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, una activitat del Club Prèmium oberta a tots els subscriptors.

L'ARA convoca per tercer any quatre beques remunerades per a estudiants universitaris de tercer o quart curs de periodisme per a aquest estiu. Els escollits treballaran el juliol i l'agost a la redacció, estretament amb els professionals del diari generant continguts, en especial amb les seccions de Societat, Internacional, Política i Economia. Viuran el dia a dia de l'ARA participant activament en el procés editorial, una bona oportunitat per posar a prova les seves habilitats i coneixements, posant un peu dins un mitjà professional.

WAN-IFRA, l’Associació Mundial d’Editors de Notícies, ha anunciat els finalistes dels Digital Media Awards 2026, considerats un dels reconeixements internacionals més prestigiosos del sector. En aquesta edició, l’ARA ha estat seleccionat com a finalista en dues categories: Millor visualització de dades, per l’interactiu SOS: el Montseny s’ofega, i Millor campanya de màrqueting per Descarta el cunyadisme.

L’ARA no és només un mitjà d’informació, sinó també una comunitat de lectors i subscriptors que comparteixen inquietuds, reflexions i maneres d’entendre el món. Els comentaris als articles són l’espai on aquesta conversa cobra vida, sempre amb un objectiu ben clar: fomentar un debat obert, lliure, constructiu i, respectuós.

Del 25 de setembre al 29 de setembre els subscriptors i lectors de l'ARA ens podran acompanyar a Torí, una ciutat d'art i cultura culinària, d'història i modernitat. Té el segon museu egipci més important del món després del Caire i un espectacular museu del cinema, a més de la pinacoteca Agnelli.

Aquest dilluns hem acabat el viatge a la regió de la Pulla que l'ARA ha organitzat amb una trentena de subscriptors, i n’hem tornat refermats en la convicció que, en un món occidental que tendeix a la imitació i a la substitució culturals, Itàlia aguanta. Les emocions estètiques d’una façana, d’uns frescos, de la cuina... són genuïnes. La llengua sí que s’ha rendit una mica a l’espècie invasora de l’anglès, capaç de fer sortir taques lletges fins i tot en aquest edifici tan ben bastit que és l’italià. Però, comptat i debatut, per més que ens assemblem en el Romànic, en les oliveres (diu que en tenen plantades seixanta milions), en el mateix mar i en un passat compartit de grans potències militars, un hi posa els peus i sap que ha travessat una frontera.