En menys de dues setmanes, agents federals, amb passamuntanyes i equipament paramilitar, han assassinat de manera injustificada i a plena llum del dia dos ciutadans nord-americans que s’oposaven, de manera pacífica, a les detencions arbitràries d’immigrants. Les morts de l’activista Renee Good i l’infermer Alex Pretti, titllats de “terroristes locals” per l’aparell de propaganda de l’administració trumpista, han commocionat l’estat de Minnesota i han mobilitzat la protesta arreu dels Estats Units.
Els agents de fronteres i immigració, l’anomenat ICE, s’han convertit en el braç executor d’una violència institucional emmascarada al servei d’un exercici del poder cada cop més autocràtic: detencions arbitràries basades en el color de pell; empresonament sense càrrecs d’activistes i observadors de grups de drets civils; maltractes a polítics locals; ús de gasos lacrimògens contra estudiants i contra passejants que s’han resistit a ser detinguts. Més de 600.000 deportacions, i centenars de milers de persones més que han decidit marxar dels Estats Units per por a la persecució o l’assenyalament.
Una enquesta recent d’Ipsos confirma que una majoria de nord-americans consideren el tiroteig de l'ICE a Minneapolis com un “ús excessiu de la força”, i tres de cada cinc enquestats diuen que els esforços per fer front a la immigració no autoritzada han anat massa lluny.
Trump exerceix una presidència performativa però, sobretot, venjativa. El president utilitza l'ICE com una guàrdia de corps desplegada per imposar la força sobre els estats que el desafien. Un espectacle de crueltat escenificada, per sembrar la por i desmobilitzar la població que s’atreveix a renegar de l’Amèrica de Trump. I mentre les autoritats demòcrates de Minnesota reconeixen la seva impotència per poder expulsar els agents de l’ICE de les seves ciutats, la fiscal general Pam Bondi s’atreveix a exigir informació sobre els votants de l’estat a canvi de recuperar una mica de normalitat. Fa ferum d’extorsió, en un any en què els Estats Units han de celebrar les eleccions de mig mandat. La cita electoral del pròxim mes de novembre comença a omplir-se d’incerteses.
Des del seu retorn a la Casa Blanca, l’administració Trump s’ha caracteritzat per una erosió constant de la separació de poders, els processos democràtics i els drets civils. Ni el Congrés ni el Tribunal Suprem s’atreveixen a posar-hi límits. Però una victòria demòcrata a les midterm de finals d’any podria suposar un entrebanc en l’agenda d’un Trump desaforat.
La impunitat que regna ara als carrers d’algunes grans ciutats dels Estats Units alimenta aquesta sensació d’un caos orquestrat que podria arribar a justificar la invalidació de les urnes per part d’un president amb la popularitat en caiguda lliure. Com en qualsevol relat de l’estratègia comunicativa de la Casa Blanca, realitat i ficció semblen formar part d’un tot. Però res és casual.
Darrere la imprevisibilitat trumpista i de la inconsistència dels seus arguments hi ha una agenda i una estratègia ben definides. Curtis Yarvin, un dels ideòlegs del trumpisme, propugna obertament acabar amb la democràcia. I, de moment, la violència de l’ICE va fent camí, creant una atmosfera d’inseguretat i de por; criminalitzant la resistència.
El missatge és clar: no està permès desafiar Trump. El monopoli del poder no està disposat a sotmetre’s a la fiscalització civil. Els mòbils en mans de ciutadans aclaparats per la violència i la impunitat de les batudes arbitràries als carrers de les grans ciutats, com Minneapolis, són armes perilloses que justifiquen assassinats. Després, els aparells de propaganda ja s’encarregaran de demonitzar les víctimes.
Però el caos és només el mitjà. El soroll que tot ho enfanga, com ho són les mentides i la manipulació, que apunten contra els que s’atreveixen a desafiar la voluntat presidencial. La crítica és un destorb inadmissible. Per això es busca silenciar la premsa amb demandes milionàries i censures imposades, i s’ataca des de la xenofòbia veus crítiques com la de la congressista Ilhan Omar, d’origen somali –una de les moltes obsessions de Trump.
No hi ha possibilitat de resistència. El trumpisme busca una capitulació. I la seva administració governa des del menyspreu per l’ordre jurídic. Trump és l’insurrecte que està desballestant el sistema democràtic dels Estats Units.
