El millor antídot contra la banalitat d'algunes tertúlies és un debat amb gent que coneix el que toca. Per exemple, quatre persones que el subcap de Cultura de l'ARA, Xavi Serra, va convocar dimarts a la Sala Laya de la Filmoteca per conversar sobre el cànon del cinema català del segle XXI, la llista amb 267 pel·lícules que ha publicat el diari i que es pot consultar en un magnífic i modèlic interactiu. "Un dossier excel·lent, una iniciativa sense precedents amb una enquesta en què han participat 200 experts per fer un cànon possible", tal com va dir Pablo La Parra, el director de la Filmoteca (on aquest dimecres hi haurà una trobada amb Carla Simón). L'interactiu, per cert, mostra també les 200 votacions (cada una de 10 pel·lícules). "És una manera bonica de descobrir pel·lícules, debatre i conversar sobre el nostre cinema", celebra Serra, que va imaginar la trobada de dimarts com "una extensió de l'enquesta" i una oportunitat per concretar algunes de les característiques del cinema català; com ara el naturalisme que connecta amb cert cinema europeu d'autor i la fructífera relació entre el llenguatge del documental i de la ficció.

La conversa en directe amb el cap d'Internacional de l'ARA i enviat especial a Dubai, Francesc Millan, queda ajornada per qüestions d'actualitat. Donarem nova data.

"El Protocol de Montreal va acordar a finals dels anys vuitanta reduir i eliminar els gasos que destruïen la capa d’ozó. Tots els estats membres de l’ONU ho van aprovar, i van acordar acabar amb l'ús d'aquestes substàncies, cosa que va implicar el canvi o eliminació de productes com ara alguns aerosols o aires condicionats. El resultat ha estat molt satisfactori: el forat de la capa d’ozó s’està tancant, i entre els anys 2040 i 2066 es tancarà del tot. Això pot reduir fins a 0,5 °C l’escalfament global", va remarcar Xavi Segura, cap de Meteorologia de l’ARA, a la xerrada que va oferir a la majestuosa sala d’actes de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, una activitat del Club Prèmium oberta a tots els subscriptors.

Francesc Millan i Cristina Mas, cap i sotscap d'Internacional de l'ARA i experta en l'Orient Mitjà, on ha estat nombroses vegades, respondran en exclusiva per a subscriptors, aquest 5 de març, a les 15 hores, les preguntes que ens han enviat sobre aquest conflicte.

«Com esteu? Soc la Natàlia Vila, periodista, encarregada de l'àrea d'infraestructures i mobilitat de l’ARA. La meva feina consisteix, sobretot, a explicar i fiscalitzar la gestió i el funcionament de Rodalies a Catalunya».Així s’adreçava al grup de Telegram dels subscriptors Prèmium de l’ARA. «Els trens ocupen aproximadament un 75% del meu temps, en condicions normals... però les últimes tres setmanes la situació ha ocupat totes les meves hores i també la de molts companys, que s'han sumat a aquesta àrea com a reforç per poder explicar-ho tot el millor possible», afegia. Era el dia que hi havia vaga del personal de Renfe i Adif, fet que encara agreujava més la crisi. Natàlia Vila en destacava els principals factors: «Moltes dècades de decisions polítiques que han prioritzat l'alta velocitat en lloc de Rodalies, falta de manteniment -experts i maquinistes asseguren que és qüestionable com es fa- i per suposat una falta d'execució de les inversions pressupostades». I afegia que és una dificultat afegida «prendre decisions a 600 quilòmetres de distància».

«Bona tarda, com esteu? Soc l'Aleix Moldes, cap de política del diari i un dels periodistes que intentem esclarir els detalls de la proposta del nou model de finançament. Seré al xat la pròxima hora i mitja per si us puc ajudar a respondre les preguntes que considereu». Així va adreçar-se al grup de subscriptors de l’ARA que formen part del Club Prèmium i que participen al canal de comunicació exclusiu per a ells de Telegram. De seguida es va generar un debat ben intens.

«Soc la Carme Colomina, periodista, columnista a l’ARA i investigadora al CIDOB, i durant aquesta hora que comença soc aquí per respondre les vostres preguntes». Amb aquestes paraules iniciava la seva participació a l'actiu grup de Telegram del Club Prèmium de l’ARA. Nombrosos subscriptors van tenallar-la amb preguntes. Va ser una activitat non-stop, que Colomina va entomar amb professionalitat i humor –"he tingut temps de fer un glop d’aigua i tot", va dir entre resposta i resposta–, que va posar de manifest, un cop més, la preocupació que tenim per les decisions que està prenent l’insurrecte que està desballestant el sistema democràtic dels Estats Units. "El negacionisme és una part important de l’agenda ideològica de Trump", va posar de manifest Colomina, i va recordar que "encara no ha acceptat que va perdre les eleccions del 2020".

Tarda de pluja més londinenca que barcelonina i ja està bé: sempre he trobat alguna cosa anglesa en el diari ARA que fa que m'imagini les crisis de redacció com a les pel·lícules, amb els caps de secció fent anar paraules com ara "fets" i "fonts", intents de combatre la tensió amb flegma i ironia fins que, quan les forces decauen, Esther Vera s'aixeca i fa un discurs romàntic sobre el valor del periodisme i tothom es posa a treballar. I també hi ha alguna cosa clarament anglesa en l'humor de Toni Soler, que és qui conversarà amb la directora en aquesta tarda de país protestant que ens ha quedat per un dels molts actes amb què l'ARA celebra quinze anys d'existència. Pugen tots dos a dalt de l'escenari i és com tenir el diari de diumenge obert pels extrems, a una mà l'editorial i a l'altra la contraportada.

«Junts és un moviment creat sota el lideratge de Carles Puigdemont, en el qual, a grans trets, hi ha dos grans col·lectius: els que provenen de l’antiga CiU i la gent de l’1-O, per entendre’ns. Per recuperar l’espai central polític de Catalunya haurà de prendre unes quantes decisions, com ara si pacta o no amb Aliança Catalana en cas que sigui necessària per governar a les institucions i, quan retorni Puigdemont, si té amplis suports per continuar sent un líder amb gran influència a la societat», reflexionava David Miró, subdirector de l’ARA, en una trobada online amb subscriptors de l’ARA, per valorar la decisió de Junts de trencar amb el govern espanyol.

"Gaza és el mirall del futur. S’hi està construint un nou món, en el qual les regles del joc han canviat. El genocidi de Gaza té molt a veure amb la deriva mundial en què regeix la llei del més fort, liderada per la ultradreta", va posar de manifest Cristina Mas, subcap d’Internacional de l’ARA, en una trobada amb subscriptors del diari aquest dimarts. Preguntada per un dels assistents sobre el cost personal que li suposa treballar sobre el terreny en llocs de conflicte del Pròxim Orient, va respondre: "El cost personal l’assumeixo, i és molt petit comparant-ho amb el que pateixen els ciutadans de la zona. Com a periodista, és la meva feina i la meva obligació explicar el genocidi de Gaza i poder-ho explicar també m'ajuda a processar-ho".

"Hem comercialitzat la felicitat, i ens sembla que si no som feliços som uns desgraciats", va posar en relleu David Bueno a la xerrada "Saps com funciona el teu cervell?", que va oferir el 22 d’octubre a la llibreria Byron per al Club Prèmium de l’ARA. El divulgador científic i col·laborador de l’ARA va explicitar la diferència entre felicitat i benestar. "El benestar és més pla que la felicitat. Té estats emocionals incòmodes, com la frustració, la decepció i la tristesa, que en la felicitat no tenen cabuda i que permeten que el benestar es mantingui. Aquests estats emocionals incòmodes ens estan dient que alguna cosa no va bé i hem de canviar. La felicitat són pics de sensació de plaer que quan s'acaben normalment tenim una baixada", va afirmar. David Bueno va posar de manifest que l’estrès és un dels pitjors enemics del cervell. "Hauríem de tenir un mínim de 45 minuts cada dia per no fer res", va proposar, cosa que ell mateix intenta practicar. I va acabar amb optimisme: "En aquesta societat canviant, si podem hauríem de ser nosaltres un motor de canvi".

L'ARA sempre ha apostat per destinar esforços per ser allà on succeeixen els fets que marquen l'actualitat del món. "És vital per al periodisme internacional poder viatjar i explicar les coses des del terreny". Ho va recordar ahir el cap d'Internacional del diari, Francesc Millan, en una trobada amb subscriptors que va tenir lloc a la seu del diari. Francesc Millan és cap d'Internacional de l'ARA, i en els últims mesos ha estat a Síria, a Israel i a Ucraïna, tres punts que han marcat l'agenda informativa d'aquest 2025. En la trobada amb subscritpors, el tema central va ser Ucraïna, on Millan ha viatjat diverses vegades des de l'inici de la invasió. "Després de tres anys i mig de guerra, la fatiga es nota cada cop més. També he vist un canvi respecte de l'últim cop: Kíiv és ara l'objectiu prioritari de la guerra psicològica de Putin. La capital és bombardejada sovint i les defenses antiaèries ja no són tan efectives com abans per aturar els projectils russos".

Des de la seva aparició, l’ARA va néixer amb la idea de comunitat ben arrelada en els seus valors. Això es nota des de la redacció a peu de carrer fins a les múltiples activitats que es fan per connectar amb tots els que comparteixen la mirada al país, al periodisme i al món que proposa el diari. I l’arribada de l’estiu brinda l’ocasió perfecta per fer una gran trobada amb els subscriptors i celebrar aquesta relació, que a la tardor arribarà ja als quinze anys. L’Antiga Fàbrica Damm ha estat l’escenari aquest dimecres d’un acte que ha combinat periodisme, humor, històries i, sobretot, connexió entre els que escriuen i els que llegeixen.

"La llibertat d'expressió es defensa portant-la al límit. I el periodisme se salva fent més periodisme". La directora de l'ARA, Esther Vera, es va mostrar així de contundent en la tercera edició de la Festa d'Estiu, que aquest dimarts al vespre va reunir prop d'un centenar de subscriptors del Club Prèmium, lectors, periodistes i col·laboradors del diari al Museu de l'Art Prohibit, al mig de l'Eixample de Barcelona. Seria difícil imaginar un espai més idoni per reflexionar sobre el periodisme i la llibertat d'expressió, perquè el Museu de l'Art Prohibit aplega, precisament, més de 200 obres que en algun moment de la història han estat censurades, denunciades o agredides. "El públic surt del museu havent fet un exercici de tolerància", va explicar Tatxo Benet, el promotor del museu, que va reivindicar que "la llibertat d'expressió és la màxima expressió de la llibertat humana".

L’ARA és el diari que, des del seu naixement, ha tingut més vocació digital. Però això no vol dir, al contrari, limitar-se a l’esfera de la virtualitat i les pantalles. Així ha tornat a quedar demostrat aquest dimecres, amb la celebració de la segona edició de la Festa d’Estiu, que ha aplegat lectors, subscriptors, periodistes, opinadors, anunciants i, en definitiva, tothom qui està vinculat al mitjà d’alguna manera o altra. La iniciativa se suma a les freqüents trobades en petit format amb el públic de l’ARA, els actes i esdeveniments repartits al llarg de l’any o, fins i tot, les colònies infantils.

"No soc al front de combat, explico el que està passant amb la població civil, com estan vivint aquesta situació, com es preparen per a aquesta nova realitat [...]. Ahir mateix vam veure aquest terrible bombardeig en un hospital pediàtric i maternal, amb les dones embarassades o acabades de parir".