En una reunió a l'institut, els professors es mostren preocupats pel Pablo, un estudiant desmotivat i desconnectat de les classes. A l'hora de química es desespera: "No em surt res…" Una de les professores proposa plantejar-li reptes "clars i a curt termini" per estimular-lo. La següent escena és el Pablo ajudant els seus companys de classe a arreglar una bicicleta, en el marc d'un projecte que implicava tot l'institut. La seva història exemplifica bé per què l'especialista en neuroeducació David Bueno afirma que per aprendre "cal generar primer una necessitat, un context real a l'alumne que el porti a plantejar-se un interrogant i el pugui resoldre".

A finals del 2018 el departament d'Educació va anunciar un acord per fer arribar la innovació educativa a totes les escoles del país a través d'un acord amb les entitats municipalistes i Escola Nova 21, una de les plataformes que han liderat l'impuls de les noves pedagogies a les aules els últims anys. Però tot i que el Govern es va fer seu el programa, un any després pràcticament no s'ha mogut res. Aquest dimecres, i després de tres anys de funcionament, el director d'Escola Nova 21, Eduard Vallory, ha aprofitat l'acte de cloenda del programa per avisar que el canvi de paradigma educatiu "no pot ser responsabilitat d'un govern", i ha reclamat "un pla per actualitzar el sistema educatiu" que comprometi tots els governs des d'ara i fins al 2030.

Mercè Miralles fa més de dues dècades que dirigeix l’Institut Pau Claris, de Barcelona, i, fins fa només 3 anys, no havia visitat mai cap altre centre d’ESO. Tot va canviar quan el 2016 l’institut va ser un dels 30 centres seleccionats per Escola Nova 21 per ser un dels conillets d’Índies del programa: durant tres anys han rebut suport per organitzar-se i planificar noves dinàmiques d’aprenentatge (menys memorístiques, més competencials), s’han posat en contacte amb centres que treballen de manera similar per compartir experiències i han avaluat tot el procés de canvi, que, diuen, només ha fet que començar. Tres anys després, Escola Nova 21 s’acomiada aquesta setmana, amb la satisfacció d’haver aconseguit que el que s’ha popularitzat com l’escola innovadora -prefereixen anomenar-ho educació avançada o millora de l’educació- ja “no és una moda, sinó una necessitat”. Ara volen que el programa que van començar el 2016 es converteixi en una política pública perquè el canvi educatiu arribi a totes les escoles del país.

Fa tres anys que va començar el projecte Escola Nova 21 per ajudar les escoles i els instituts que ho volguessin a innovar en els seus sistemes d'aprenentatge amb tècniques com barrejar grups d'edat o esborrar les fronteres entre assignatures. Durant aquest temps més de 500 centres, públics o concertats, hi han participat d'alguna manera, tot i que només una trentena han tingut el seguiment intensiu i de control complet. Ara el programa arriba a la seva fi amb la sensació que els objectius s'han acomplert amb escreix, que els centres que hi han participat han fet un pas endavant, i que ha arribat el moment que el que fins ara era un programa pilot passi a ser política troncal del departament.

Dirigeix des del 2016 Escola Nova 21, un programa que impulsa les noves pedagogies a les aules i que està pensat que s’acabi a l’estiu. Fa un mes i mig va anunciar un acord per traspassar tot el que s’ha après al departament i als municipis i estendre aquestes metodologies a tot el país.

Fa dos anys que Eduard Vallory i Boris Mir dirigeixen Escola Nova 21, una plataforma que acompanya més de 400 escoles de Catalunya en la transformació cap a un sistema educatiu avançat. Quan queda un any perquè s’acabi el programa, els seus impulsors valoren quins canvis s’han produït i què queda per fer.

Deu escoles i instituts impulsors del programa Escola Nova 21 han promogut el manifest 'Per l’educació de persones lliures i responsables en una societat que respecti els drets i llibertats fonamentals' en defensa de la democràcia. Els 10 centres conviden tots els centres que vulguin a adherir-s'hi. El programa Escola Nova 21 està format per un total de 481 centres.

Ja són públics els 30 centres que iniciaran el procés de transformació educativa del programa Escola Nova 21. Segons els impulsors del programa, la mostra representativa ha estat creada d'acord amb "els percentatges existents al sistema educatiu de distribució geogràfica, perfil socioeconòmic i grau de complexitat, així com proporcionalment respecte a les etapes de primària/secundària i tipologies diverses de centres (escola rural, centres grans, titularitat, etc.)". El programa, però, el formen un total de 480 escoles.

La innovació ha arribat a Barcelona per quedar-s'hi. El Consorci d’Educació de Barcelona, Escola Nova 21, l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Associació Rosa Sensat s'han aliat perquè tots els centres de la ciutat es formin en innovació educativa.

Avui s'ha tancat el Simposi sobre Canvi Educatiu que s'ha celebrat durant dos dies al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, coorganitzat per Escola Nova 21, la UNESCO i l'OCDE. Els participants han coincidit en la necessitat d’unir esforços d’escoles, grups de recerca, xarxes i administració educativa cap a un sistema educatiu avançat. Al llarg de dos dies, 400 persones han debatut sobre un propòsit educatiu enfocat a desenvolupar competències per a la vida en un món canviant, unes pràctiques d’aprenentatge fonamentades en el coneixement de com aprenem i una avaluació i una organització al servei d’aquesta formació integral.

Aquest diumenge, a l'ARA, Carles Capdevila entrevista a Eduard Vallory, director del programa Escola Nova 21.

Carles Capdevila entrevista Eduard Vallory, director del programa 'Escola Nova 21'. Vallory reflexiona sobre la necessitat de noves formes d'aprenentatge. Considera que les assignatures eren un instrument, que funcionava com a mitjà per a accedir a un coneixement i que, a dia d'avui, s'han convertit en una finalitat. Per a Vallory, "passa el mateix amb els exàmens: acaben sent una finalitat i no un mitjà. Així s'ha transformat l'escola: en una gimcana on cal passar unes proves en comptes d'aprendre. El resultat final que s'avalua és haver-les passat. No l'aprenentatge".

Dibuixar un sistema educatiu avançat i més equitatiu per Catalunya posant en comú les "ànsies de canvi" i les innovacions que ja treballen centenars de mestres a les escoles catalanes. Aquest és l'objectiu de les Jornades Escola Nova 21, que es celebren avui al CosmoCaixa i on s'han inscrit més de 450 representants de centres educatius. De fet, la inscripció ha superat les places disponibles i està previst noves convocatòries en d'altres punts de Catalunya.