"Reverend mossèn, soc la mare superiora de la congregació, desitjaria que traspassés dos missals de la meva biblioteca a la biblioteca del capellà de la parròquia". La carta, escrita en codi per Marta Ferrusola, es va fer viral el 2017, abans fins i tot que les coses comencessin a fer-se virals. La dona de l'expresident Jordi Pujol donava ordres per transferir diners entre els comptes de la família a Andorra. I aquest dimecres ha arribat el torn de declarar precisament al "reverend mossèn". Josep Maria Pallerola, que va ser el primer gestor dels Pujol a Andorra, ha reconegut davant el tribunal que el van batejar com "el mossèn" perquè tenia "cara de capellà". Ha estat el fiscal Fernando Bermejo qui ha posat sobre la taula la famosa nota manuscrita que Ferrusola va enviar a la Banca Reig. "Recordo que em deien mossèn una mica en to de broma", ha confessat Pallerola.

Des que el tribunal del judici del cas Pujol va acceptar que José Manuel Villarejo i altres membres de la policia patriòtica declaressin com a testimonis, hi havia molta expectació –més mediàtica que judicial– per saber què explicarien. Havien de respondre sobre les maniobres que van fer per obtenir de manera il·lícita informació bancària de la família de l'expresident de la Generalitat –que va ser filtrada a El Mundo– i sobre la gènesi de la causa penal –que va arrencar fa més de deu anys arran d'una denúncia de Vicky Álvarez, examant del primogènit, animada per Villarejo. Tanmateix, els quatre testimonis que han declarat han aportat poques concrecions i poques certeses i, en canvi, han fet una exhibició d'evasives i s'han dedicat a sembrar moltes ombres de dubte.

L'operació Catalunya és l'origen "il·lícit" de la causa contra els Pujol. Aquesta és la tesi que les defenses de la família de l'expresident branden aquests dies en el judici a l'Audiència Nacional. El tribunal, de fet, ha acceptat que la cúpula de la policia patriòtica hagi de declarar com a testimoni en el procés. I aquest dijous s'ha publicat una nova evidència del seu paper en la causa contra els Pujol. Es tracta d'un àudio del 2017, difós per Eldiario.es, en el qual l'excomissari José Manuel Villarejo certifica que Victòria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola i persona clau en l'origen de la causa contra la família, cobrava de la Policia Nacional. Ho diu, a més, en una conversa amb l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal.

La policia patriòtica ha tornat a aparèixer al judici de la família Pujol Ferrusola. Si dilluns i dimarts les defenses van denunciar la "contaminació" de l'operació Catalunya en la gènesi de la causa i el "pecat original" de la investigació, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat han volgut aixecar una frontera entre les clavegueres de l'Estat i el judici que va arrencar dilluns a l'Audiència Nacional. "No s'ha manipulat cap prova amb finalitats espúries, i han estat obtingudes amb ple respecte dels drets dels acusats", ha assegurat el fiscal Fernando Bermejo. I ha renyat els advocats per haver agitat "rumors polítics" i "hipòtesis no acreditades" per convertir-los en causes de nul·litat i per haver intentat que el tribunal entri a valorar "suposades maniobres i irregularitat alienes als fets jutjats". "No es poden introduir qüestions d'índole política en una qüestió processal, jurídica i substantiva com és la investigació i l'enjudiciament d'uns delictes", ha reblat.

La primera jornada del judici a la família Pujol Ferrusola deixa dues imatges per a la història: l’expresident de la Generalitat seguint-lo telemàticament des de casa seva i els seus set fills asseguts al banc dels acusats. I posa de manifest dos fulls de ruta diferenciats i complementaris en l’estratègia de defensa: un enfocament que ressalta la falta de competències de l’Audiència Nacional per jutjar els fets i la prescripció dels delictes pels quals se’ls acusa i un plantejament que posa èmfasi en l’impacte que hi va tenir l’operació Catalunya.

L'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo ha comparegut aquest dimarts davant la justícia andorrana per testificar en el marc de la investigació contra l'expresident espanyol Mariano Rajoy per l'operació Catalunya. En la seva declaració, l'excomissari s'ha ratificat en la seva versió dels fets i ha assegurat que l'exdirigent popular va forçar l'operació per intervenir la Banca Privada d'Andorra (BPA) com a represàlia perquè l'entitat financera no va voler col·laborar amb ell per enfonsar els líders del Procés. Precisament, la jutgessa andorrana vol aclarir si Rajoy i l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz van pressionar directius de la BPA perquè facilitessin informació de polítics independentistes a la policia patriòtica, en el marc de l'operació Catalunya.

La comissió d'investigació al Congrés sobre les clavegueres de l'Estat està aturada. Com a mínim pel que fa a les compareixences. Les últimes van ser al maig, poc abans que esclatessin els casos Leire Díez i Santos Cerdán, i tot i que n'hi ha diverses d'acordades, però pendents de realitzar, fa cinc mesos que a la comissió no hi declara ningú. Malgrat la rebaixa en l'activitat, aquest dimarts ha aprovat una nova pròrroga per seguir treballant més enllà del 24 d'octubre, quan hauria de finalitzar la seva activitat. Fins ara, a la comissió hi han declarat majoritàriament polítics i persones clau de l'època dels governs de Mariano Rajoy, però queda pendent que s'accepti la compareixença de perfils amb responsabilitats a partir del 2018, ja amb Pedro Sánchez a la Moncloa i quan es van produir la majoria de casos d'espionatge amb Pegasus.

Pedro J. Ramírez (Logronyo, 1952) és un dels periodistes espanyols més influents del període democràtic i també dels més controvertits. Ara publica el seu segon volum de memòries (Por decir la verdad, Planeta), on defensa decisions tan polèmiques com les seves portades amb acusacions falses contra dirigents independentistes.

L'any passat, la justícia espanyola va posar traves a la investigació judicial andorrana de l'operació Catalunya amb un arxivament de la comissió rogatòria. Es va fer per qüestions formals perquè suposadament no s'haurien explicat adequadament els motius de les imputacions, però en una resolució avançada per El Món i a la qual ha tingut accés l'ARA es torna a activar la causa en què es pretén la imputació de l'expresident espanyol Mariano Rajoy i els exministres de l'Interior i d'Hisenda Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro. La jutgessa Stéphanie Garcia ha tornat a emetre les comissions rogatòries a Espanya, a l'autoritat judicial competent, per poder citar els responsables polítics i judicials de la branca andorrana d'aquest suposat entramat contra l'independentisme.

Avui, Oriol Junqueras i Xavier Trias declararan davant la comissió del congrés sobre l’operació Catalunya. Bona sort. Ja saben que l’operació Catalunya és una suma d’activitats fora de la llei organitzades o emparades, tolerades i ignorades pel govern de Mariano Rajoy que inclouen la construcció de proves falses, l’espionatge i l’ús de diners públics, i tot sense que la justícia espanyola hagi mogut un dit per investigar-ho, perquè abans que justícia és espanyola.

L'última vegada que Oriol Junqueras havia acudit a una sessió formal al Congrés va ser el 21 de maig del 2019, gairebé fa sis anys, quan en presó preventiva va poder acudir a l'hemicicle a prendre possessió com a diputat. Va durar poc, perquè es van repetir les eleccions espanyoles aquell any i ell ja havia sigut elegit eurodiputat. Aquest dilluns ha pogut expressar-se àmpliament a la cambra baixa durant la seva compareixença a la comissió d'investigació de l'operació Catalunya, on ha volgut llançar un missatge al PSOE: "Tenen el deure polític i moral de presentar a la Fiscalia les conclusions de les evidències que aquí s’han aportat i de les mentides que s’han pronunciat. Estic convençut que [aquesta comissió] farà una gran feina davant la justícia".

No fa ni dos mesos que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, presumia des del Congrés d'haver netejat les clavegueres de l'Estat des d'on durant l'últim govern de Mariano Rajoy s'havia fet la guerra bruta contra l'independentisme, la qual cosa es coneix com a operació Catalunya. Tota una sèrie de maniobres que aquest dilluns tornen a discutir-se a la cambra baixa amb les compareixences de l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el president d'ERC, Oriol Junqueras. S'han erradicat les pràctiques irregulars a les forces de seguretat de l'Estat?

Artur Mas es querella contra l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal per l'operació Catalunya i també l'espionatge amb Pegasus. L'expresident també ha inclòs en la querella l'exsecretari d'estat de Seguretat Francisco Martínez i alts comandaments de la Policia Nacional, com l'excomissari José Manuel Villarejo, Eugenio Pino i Marcelino Martín-Blas. Alhora, ha incorporat en el llistat de querellats els exdirectors del CNI, Félix Sanz Roldán i Paz Esteban, a més dels responsables de l'empresa que va comercialitzar el programari per a l'espionatge amb Pegasus, NSO. Mas considera que estan al darrere de la guerra bruta contra l'independentisme: "Pretenia intentar destruir-nos des d'un punt de vista personal, polític i alterar els resultats electorals". Amb tot, no descarta que en el transcurs del procés judicial pugui ampliar la querella a l'expresident espanyol Mariano Rajoy i l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, que considera que estaven al cas de tot.

Tot esperant la querella d'Artur Mas i d'altres afectats per l'operació Catalunya que puguin fer el pas, la comissió d'investigació oberta al Congrés acumula protagonistes de la guerra bruta contra el Procés amb l'horitzó judicial en el punt de mira. A ulls de l'independentisme, les nul·les conseqüències als tribunals per al govern de Mariano Rajoy és una anomalia, una anomalia que ara el PSOE també denuncia. "Aquesta comissió acabarà amb diversos companys seus desfilant pels jutjats. Hi ha centenars d’informes, notes, que s’han quedat guardats en calaixos i acabaran sortint. Qui la fa, que la pagui", va etzibar el portaveu socialista Manuel Arribas a l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría aquest dilluns passat.

L'expresident de la Generalitat Artur Mas explica en l'entrevista que l'ARA publica aquest diumenge que ja ha presentat la querella per l'operació Catalunya que va anunciar dilluns a la comissió d'investigació del Congrés dels Diputats. La querella té dues potes. La primera és tot el que fa referència a la publicació de notícies falses a través de l'anomenada "policia patriòtica", una maniobra orquestrada per l'excomissari José Manuel Villarejo per encàrrec de la cúpula del PP, segons proven els àudios facilitats pel mateix expolicia. I la segona fa referència a l'espionatge amb Pegasus del qual Mas va ser víctima entre 2015 i 2020, segons el laboratori canadenc especialitzat.

Artur Mas (Barcelona, 1956) visita la redacció de l'ARA la mateixa setmana que ha anunciat, des del Congrés dels Diputats, la presentació d'una querella per l'operació Catalunya. Encara té present la duresa d'algunes intervencions a la comissió d'investigació.

L'Espanya sempiterna, idèntica a ella mateixa, allò d'España y yo somos así, señora (frase atribuïda sovint a Ortega y Gasset, però que en realitat procedeix d'una obra teatral d'Eduardo Marquina de títol significatiu, En Flandes se ha puesto el sol) es va manifestar dilluns, per partida doble: d'una banda, amb la compareixença de l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, i de l'altra, en el refús per part del Tribunal Suprem de la querella contra el rei Joan Carles per cinc delictes fiscals, presentada mesos enrere per un grup de fiscals i jutges retirats, alguns dels quals exmagistrats del Suprem.

En el curs de la seva sòlida intervenció al Congrés, el president Mas va dir que no entenia la “covardia” de Mariano Rajoy o de Soraya Sáenz de Santamaria i, en general, de tots aquells responsables polítics que, havent instigat, finançat o permès l’operació Catalunya, o que hi havien cooperat, van dient que l’operació Catalunya no va existir. “No entenc la seva covardia, fugen com conills”, va dir Artur Mas, amb moltes ganes de dir-ho.

L'any 2012, enmig de la crisi financera més dura que havia patit Europa en un segle, Cristóbal Montoro va ser el ministre d'Hisenda que va dir: “Els homes de negre no vindran a Espanya”. L'ocurrència va ser rebuda pels mitjans espanyols com una broma, però a Brussel·les no els va fer gaire gràcia. Eren els temps de la prima de risc disparada, de l'incompliment sistemàtic dels compromisos de dèficit per part del govern espanyol i de les incerteses després de la reestructuració del sistema bancari espanyol, iniciada entre 2008 i 2009: incerteses fonamentades, certament, ja que d'aquell procés de suposada neteja va sorgir encara la gran estafa definitiva, la de Bankia (al capdavant de la qual hi havia un altre exministre del PP, en aquest cas d'Economia, Rodrigo Rato). El successor de Rato a Economia, al govern de Rajoy, era Luis de Guindos, que es va negar sempre a admetre que Espanya havia hagut de ser intervinguda per Europa, i s'estimava més parlar d'un rescat de 100.000 milions d'euros com d'un “préstec en condicions molt favorables”. Mentre es negociava el rescat, Rajoy animava Guindos com si fos un davanter del Madrid, amb un missatge de mòbil del qual va fer befa mig planeta: “Aguanta. España no es Uganda”. En efecte, l'economia d'Uganda havia crescut un 17,5% entre 2008 i 2012, mentre que l'espanyola s'havia contret un 2,5%. Vestits de negre, de rosa o amb estampats, una troica de representants de la Comissió Europea, del Fons Monetari Internacional i del Banc Central Europeu (que tutelava directament el Banc d'Espanya) va passar a controlar l'economia espanyola. A aquesta tríada s'hi va afegir també l'Autoritat Bancària de la Unió Europea, atès el que se'n va dir el “caràcter especial” del rescat. El missatge de fons era que el govern espanyol no era de fiar.

Començaré pel final: la democràcia, malgrat les seves evidents limitacions, continua sent el sistema de govern que tracta les persones amb més dignitat. I a partir d’aquí, parlem d’alguns abusos del sistema que el fan desesperant.