L'envelliment de la població ha dut el govern espanyol a haver de buscar solucions per poder fer front a les pensions. Per aquest motiu, des de fa anys, a Madrid es busca incentivar un model híbrid que permeti començar a rebre la jubilació mentre s'allarga la vida laboral. És a dir: un sistema que permeti treballar i ser pensionista de manera simultània. Després dels múltiples fracassos, a partir de l'1 d'abril entraran en vigor una nova sèrie de canvis en la regulació que pretenen incentivar aquestes vies.

Una de freda i una de calenta. Aquesta és la conclusió que s'extreu del primer gran examen de la reforma de les pensions que el govern espanyol va iniciar el 2020. Aquest dilluns l'Autoritat Fiscal (Airef) ha publicat els resultats de la prova de foc –l'organisme té el mandat d'avaluar cada tres anys les mesures– i, si bé confirma que es compleix amb la "regla de despesa" del sistema de les pensions, en qüestiona la sostenibilitat: "No ha millorat", ha afirmat la presidenta de l'Airef, Cristina Herrero, en roda de premsa. En canvi, el govern espanyol veu en les conclusions de l'Airef un aval a tots els canvis aprovats. De fet, des del ministeri de la Seguretat Social parlen "d'èxit" de la reforma. Per què opinen tan diferent?

D'estar pràcticament buida a recuperar els seus ingressos amb comptagotes fins a assolir el nivell de fa set anys. És la cursa que està fent l'anomenada guardiola de les pensions o Fons de Reserva des que va entrar en vigor la gran reforma del sistema l'any 2023. La norma preveia un seguit de canvis pel que fa a les cotitzacions que buscaven tornar a omplir aquesta guardiola per tal d'afrontar les prestacions per jubilació de la generació del baby boom, la més nombrosa. De moment, aquest 2024 no només ho està aconseguint, sinó que se superaran les previsions del govern espanyol. Ara el ministeri de la Seguretat Social estima que aquest fons de reserva tancarà l'exercici amb 9.300 milions d'euros, és a dir, 300 milions d'euros més dels que es preveia fa uns mesos, segons ha informat el mateix ministeri aquest dilluns.

Un dels reptes que té Espanya és el de la despesa pública del sistema de pensions i, en particular, com es cobreix en el mitjà i el llarg terminis tenint en compte que d'aquí uns anys es jubilarà la generació del baby boom, la més nombrosa. La Comissió Europea, en línia amb el que ja ha anticipat l'autoritat fiscal (Airef), considera que tot i la recent reforma del govern espanyol caldran més ajustos per cobrir el cost del sistema. Això exigirà activar un mecanisme que passa, principalment, per un increment de les cotitzacions socials. El Banc d'Espanya, però, mira de reüll aquesta opció: "Sostenir el finançament del sistema de pensions exclusivament en l'increment de les cotitzacions socials podria ser perjudicial per a l'ocupació i la competitivitat de l'economia espanyola", adverteix l'organisme supervisor en un nou capítol de l'Informe anual 2023, publicat aquest dimarts al migdia.

El consell de ministres ha autoritzat aquest divendres a través d'un reial decret a retirar del Fons de Reserva de la Seguretat Social 3.598 milions d'euros per poder pagar les pensions del desembre i la paga extra de Nadal. Amb aquest moviment, la guardiola de les pensions es queda pràcticament buida, amb només 1.500 milions d'euros. "El govern segueix treballant per donar certesa als pensionistes que cobraran el que els correspon", ha justificat Valerio.

Aquest mes d'agost s'ha batut un nou rècord en la despesa de les pensions. En conjunt ha arribat als 9.681 milions d'euros, un 5% més que el mateix mes de l'any passat. De fet, fa 43 mesos seguits que el nombre de pensionistes augmenta a un ritme superior a l'1% i, a més, la pensió mitjana també creix de manera contínua i a l'agost s'ha situat en 1.139,83 euros, un 3,4% més que la mitjana de l'agost passat.

La factura de les pensions no para de créixer. A la Seguretat Social li suposa un esforç cada vegada més important pagar-la, sobretot quan arriba l’estiu i ha d’abonar la paga extraordinària als pensionistes. La tendència ascendent imparable ha continuat al mes de juny i ha marcat dos nous rècords històrics: d’una banda, el nombre de pensions i, de l’altra, la quantitat destinada a pagar-les. La factura del juny arriba als 9.644 milions d’euros, un 5,1% més que en el mateix mes del 2018 i el màxim registrat mai, segons les dades publicades ahir pel govern espanyol. Del total, 1.774 milions corresponen a les pensions catalanes, un 6,5% més que fa un any. Només l’increment dels ingressos de la Seguretat Social gràcies a l’augment de l’ocupació atenua lleugerament la situació.

El secretari d'estat de la Seguretat Social, Octavio Granado, ha assegurat aquest dimecres que caldrà "buscar diners" per reomplir el fons de reserva de les pensions a partir de l'any 2023 o 2025. Per això, Granado ha defensat que les quotes de les Seguretat Social es destinin únicament a pensions i a reservar llocs de feina per a aturats de llarga durada amb més de 55 anys.

La Seguretat Social va destinar al desembre la xifra rècord de 8.623,2 milions d'euros per pagar les pensions contributives, un 3,14% més que el mateix mes del 2015, segons les dades publicades aquest dijous pel ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. Després d'aguantar 14 mesos per sota del 3%, ja són vuit mesos consecutius que s'acumulen increments interanuals per sobre d'aquest percentatge.

L'Estat ha buidat una mica més la guardiola de les pensions. Tal com ha comunicat aquest dimarts el ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, la Tresoreria General de la Seguretat Social ha retirat 936 milions més del Fons de Reserva "per fer front a la liquidació de l'IRPF corresponent a les pagues ordinària i extraordinària de les pensions de desembre".

"El sistema de la Seguretat Social és ampli, rendible i resistent", ha afirmat contundent la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, aquest dimarts en la primera compareixença davant la comissió del Pacte de Toledo, una compareixença que els portaveus de l'oposició han qualificat de triomfalista perquè s'ha centrat en elogiar la gestió feta fins ara. Pel que fa a mesures, l'única cosa que ha quedat clara és que l'Estat té previst començar a tapar el forat de la Seguretat Social via pressupostos.

Tothom la busca però ningú l'ha trobat encara: la clau que tanqui la porta per on s'escapen cada any milers de milions d'euros de la guardiola de les pensions. Al mateix temps, tots són conscients que cal repensar un sistema de seguretat social que va camí de registrar un dèficit històric i que deixa a la corda fluixa el pagament dels 9,4 milions de pensions que hi ha a l'estat espanyol. Les alarmes fa temps que es van disparar però aquest divendres, en unes jornades sobre la sostenibilitat del sistema de pensions organitzades per l'agència Efe, la portaveu del Partit Popular a la comissió del Pacte de Toledo, Carolina España, ha defensat l'ús que el govern espanyol ha fet del Fons de Reserva: "S'està fent servir per al que es va crear", ha sentenciat.

Un total de 29.321 difunts –un nombre similar als habitants que té una ciutat com Sitges– van seguir cobrant la pensió durant l’any 2014, amb una despesa de prop de 25,5 milions d’euros mensuals. Així ho asseguren els càlculs elaborats pel Tribunal de Comptes en el seu informe de fiscalització corresponent a l’exercici del 2014 i que ha realitzat un encreuament inèdit: comparar les dades referents a les defuncions que es conserven als registres públics d’entre el 1987 i el 2015 amb les que contenen les nòmines de pensions de desembre de 2014 i octubre de 2015.