Jubilació
Economia 07/11/2021

Qui són els 'baby boomers', la generació que fa trontollar les pensions

Es comencen a jubilar aquesta dècada amb la guardiola de la Seguretat Social buida

5 min
Els ‘boomers’ en la piràmide poblacional

BarcelonaEls baby boomers han estat aquestes últimes setmanes en boca de tothom. El motiu? La incertesa de com s’aconseguirà pagar les pensions de la generació més nombrosa. Però qui són? Els baby boomers són els nascuts entre finals dels anys 50 i dels 70, quan hi va haver un pic demogràfic a Espanya. Cada any naixien prop de 700.000 nadons, mentre que a finals de la dècada dels 80 la xifra ja queia a poc més de 400.000, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). De fet, durant aquestes dues dècades van néixer més de 13 milions de nadons, més del doble que les dues dècades anteriors i 4,5 milions més que les dues posteriors.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

No hi ha consens sobre quan comença aquesta generació, però la majoria d’experts la delimiten entre el 1958 i el 1977. “De fet, és una generació que té moltes subgeneracions perquè no és el mateix els que neixen al final dels 50, molts dels quals són fills de pares immigrants, que els de mitjans del 70, que entren en un món molt transformat que s’allargarà fins a la revolució digital”, explica Josep Oliver, catedràtic emèrit d’economia aplicada de la UAB.

Els baby boomers van néixer en plena dictadura franquista, han viscut la Transició i han sigut testimonis de la incorporació de la dona al món laboral i de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea. Les seves reivindicacions socials les han escenificat (i algunes les han guanyat) amb manifestacions.

Han patit directament quatre crisis econòmiques: la industrial del 1985; la postolímpica del 1993 fruit, entre altres coses, d’una bombolla immobiliària; la crisi financera mundial del 2008, que ha sigut la més llarga perquè s’ha notat fins al 2014, i la del covid del 2020. A més, també han viscut el boom immobiliari dels 2000. “Els nascuts a finals dels 50 han tingut tipus d’interès fix, inflacions altes i facilitat d’accés a l’habitatge i a la feina, mentre que per als nascuts a finals dels 70 tot això es va anar esvaint i ja agafen la globalització, la flexibilització del mercat laboral i una reducció de la inflació”, detalla Oliver.

Crisis econòmiques a banda, els baby boomers s’han criat amb la televisió i han viscut grans transformacions, la més important de les quals la revolució digital dels últims anys. De fet, són el que es coneix com a immigrants digitals: han hagut de fer un esforç per acostar-se a les noves tecnologies i substituir, per exemple, el disc de vinil per Spotify, el bloc de notes per l’ordinador, la venda d’entrades a la taquilla per les d’internet i els SMS per WhatsApp. “És una generació socialment dura, són fills de pares que no han passat gana però sí que han viscut en la pobresa. Pares que deixaven de treballar al camp per anar a Alemanya a buscar-se la vida. Aquests canvis els ha convertit en flexibles i resilients i se’ls ha ensenyat a treballar durament”, puntualitza el catedràtic.

D’aquesta nombrosa generació, actualment més de 9 milions d’entre 45 i 64 anys estan afiliats a la Seguretat Social. ¿Però ningú comptava que un dia es jubilarien i, per tant, la despesa en pensions es dispararia? De fet sí, i per això es va crear a finals dels 90 el fons de reserva, o el que es coneix popularment com a “guardiola de les pensions”. Al seu pic més alt va arribar a acumular gairebé 70.000 milions d’euros, però ara en queden poc més de 2.000. 

Alts i baixos

“Tot allò que es va crear per fer front a les jubilacions dels baby boomers es va esmorteir amb la crisi del 2011 i ara ens trobem que no hi queda res”, apunta la catedràtica d’economia de la UB Montserrat Guillén. El fons de reserva va començar a tenir superàvit a partir de l’any 2000 i el punt culminant va ser el 2011, quan l’últim govern socialista de José Luís Rodríguez Zapatero el va deixar en 66.815 milions d’euros. “Veníem d’anys de bonança econòmica, amb poc atur i molta gent treballant”, puntualitza Guillén, que recorda que la guardiola de les pensions s’omple gràcies a les cotitzacions dels treballadors i dels seus rendiments. 

Malgrat que l’objectiu de la seva creació va ser “constituir reserves”, com deia l’expresident espanyol Mariano Rajoy (PP), només entre el 2011 i el 2013 se’n van treure més de 13.000 milions d’euros. No va ser fins al 2015 que es va definir, a través de la llei general de la Seguretat Social, sota quines condicions es podien treure els diners de la guardiola. El fet és que amb la crisi van baixar molt els ingressos, perquè va augmentar l’atur, i va pujar la despesa en ajudes socials a la població, que sufragava la Seguretat Social. “Es va tensionar molt el sistema”, comenta Guillén, que posa damunt la taula que l’escenari actual seria molt diferent si totes les prestacions que no estaven vinculades a les cotitzacions s’haguessin sufragat amb diners provinents dels pressupostos. 

Per tot plegat, ¿els baby boomers cobraran pensió? “Sí, el dubte és saber quant cobraran”, apunta Oliver. A Espanya el sistema de pensions és de repartiment i això vol dir que amb les cotitzacions actuals, és a dir, amb el que s’ingressa, es paguen entre altres les pensions vigents. “Si bé tenim un fons de reserva pensat com un fons de pensions semblant al dels països nòrdics, l’utilitzem en despesa corrent”, exemplifica Guillén. 

Partint d’aquesta premissa, doncs, la principal dificultat és que el mercat laboral actual no té res a veure amb el d’abans de la crisi financera. No només és una qüestió demogràfica, sinó també de qualitat del treball: hi ha més precarietat i més atur. Les solucions que s’estan buscant són diverses. Una de les mesures de la futura reforma de les pensions inclou, precisament, retirar de la caixa de la Seguretat Social les anomenades “despeses impròpies”, és a dir, les no contributives, i vincular-les als comptes públics.

Una altra proposta és que la Seguretat Social torni a reservar diners. De fet, el ministeri d’Inclusió i Seguretat Social ha plantejat augmentar les cotitzacions durant deu anys per tornar a nodrir el fons de reserva i sufragar així la despesa sobrevinguda a partir del 2030, quan es calcula que la generació més nombrosa es començarà a jubilar. Si, malgrat tot, d’aquí a uns anys no és suficient, el ministeri també obriria la porta a buscar altres sortides, encara per concretar, com ara tocar la despesa, a través per exemple d’incentivar la vida laboral.

Futur incert

La catedràtica de la UB veu complicat tornar a una reserva com la de l’any 2011, “però no impossible si baixa l’atur i milloren les cotitzacions”. Fa temps que alguns països han començat a encaminar-se cap a un sistema mixt de repartiment i estalvi, és a dir, que una part dels diners dels treballadors es guardin per a la pròpia pensió, el que s’anomena sistema de capitalització. “¿Però a Espanya, amb els sous actuals, tothom té la capacitat d’estalviar?”, es pregunta Guillén. “Ara mateix és una utopia”, es respon.

stats