Joan Tardà: "El 2028 voldria Oriol Junqueras president de Catalunya i Salvador Illa vicepresident"

BarcelonaJoan Tardà és exdiputat al Congrés i recentment ha publicat Una crònica republicana des de Madrid (Viena Edicions), on explica la seva etapa parlamentària a la capital espanyola durant quinze anys.

Comencem pel final del llibre, en el qual parla del front d'esquerres que fa temps que defensa. Ho veu factible, ara?

— Seria interessant que en una papereta s'hi apleguessin totes les forces autodeterministes, independentistes i sobiranistes sense renunciar als logos del partit, amb incorporació dels representants dels moviments socials. L'única manera de revertir aquesta desafecció és fer allò que la gent ja no espera que faci l'esquerra, que s'uneixi. Si no ho fem ara, quan ho farem? Quan la catalanitat i les classes populars comencin a patir els vuit anys de govern de la dreta espanyola?

Per què creu que les cúpules dels partits són tan reticents a parlar-ne, començant per ERC?

— Perquè normalment tenen dificultats per sortir de les zones de confort. Per què no? Per què demoscòpicament no val la pena? Tothom haurà de sortir a explicar per què sí o per què no.

Els que no en són partidaris defensen que cada partit té el seu espai i recorden Junts pel Sí.

— No és comparable per dues raons. Una, perquè Junts pel Sí era un pacte interclassista. Després es va demostrar que tenien raó els que dèiem que era un mal negoci, però que vam acceptar-ho perquè, si no, Artur Mas no seguia endavant. I perquè es tractava de fer un escac i mat a l'Estat proclamant la República Catalana, raó per la qual calia acumular el màxim de forces suposant que era versemblant la tesi que es defensava. Ara no es tracta d'això. Es tracta de resistir, de parar el cop.

Com a Àgora, el corrent intern d'ERC que lidera: quan i com preveuen obrir aquest debat?

— Debatrem amb totes les bases del partit. I la direcció farà una proposta de com s'organitza el debat. Nosaltres treballem perquè Junqueras sigui president de Catalunya el 2028 i que presideixi un govern d'esquerres, sempre que els militants d'Esquerra el facin candidat.

Gabriel Rufián hauria de ser el candidat d'aquest front d'esquerres? Al llibre diu que és "el gran valor del republicanisme independentista del president i ben segur del futur".

— Sí, dic això i que Oriol Junqueras no solament es mereix ser el candidat, sinó que a més, cal que ho sigui. Estic molt orgullós del Rufián perquè mai un afiliat d'ERC, és a dir, independentista, republicà, d'esquerres i fill de classe obrera, havia estat tan popular a Catalunya i fora de Catalunya. Representa la voluntat que té el republicanisme d'allunyar-nos d'aquest concepte de tribu dels catalans i construir allò que en diem la nació republicana.

Però Rufián hauria de liderar la coalició a l'Estat?

— Valoro la capacitat que ha tingut el Rufián de sacsejar l'escaquer de l'esquerra espanyola, perquè no té cap sentit que es perdin vots fora de Catalunya. La proposta d'en Rufián els ha espavilat una mica.

Se l'ha criticat per fer una mena de desafiament a ERC?

— No ho percebo com un pols. Tinc la sensació que el Rufián ha tingut la capacitat de col·locar dins d'aquesta habitació de les esquerres un elefant immens que encara que volgués no podria sortir perquè l'habitació és petita.

Al llibre explica diverses vegades que és partidari d'allargar la mà sempre al PSC. ERC hauria d'aprovar els pressupostos?

— Esquerra hauria d'exigir que el PSOE compleixi i hauria de fer la farina plana i ajudar perquè compleixi. La dialèctica correcta és la que s'estableix entre confrontació i col·laboració. El PSOE ha de complir i seria bo que Esquerra també ajudés al fet que pogués complir.

En quin sentit?

— Que rebaixés una mica el principi de realitat. Cal que hi hagi pressupostos? Crec que sí, i més atenent la conjuntura arran de la guerra. Però el socialisme ha de complir, perquè si no, les confiances es deterioren. Jo vaig fer campanya perquè sortís sí a la investidura del president Illa i l'anterior direcció, amb Marta Rovira, va fer una molt bona negociació.

Seria partidari que Esquerra entrés al Govern?

— Si arribem al 2028 i les dues parts fan una avaluació positiva, ves a saber si no pot haver-hi un pacte de govern, o un govern de coalició. Voldria Oriol Junqueras president de Catalunya i Salvador Illa vicepresident. Voldria que aquest front d'esquerres, si no guanyés, almenys tingués un resultat tan ferm que hi hagués un govern de coalició amb Illa president si guanya, però amb vicepresidents de la CUP, d'Esquerra, de Comuns, que impedissin que el PSC s'escurés cap a l'espanyolisme.

Parlem un moment de Junts. Al llibre fa referència al moment de la no investidura de Puigdemont. Va ser un punt d'inflexió en la relació Junts-Esquerra?

— El deteriorament de Junts ha estat molt poc patriòtic. A ells els va atrapar l'inici del postprocés amb la refundació d'un nou partit i tenien dos camins: refundar-se a partir d'assumir el principi de realitat, que és que no vam fer cim; i l'altre, assumir-ho i prioritzar la formació del nou partit. Van optar pel camí ràpid, que va ser parasitar Esquerra i, per fer-ho, calia denigrar-la. Es va crear aquest mite del botiflerisme, la traïdoria que alguns hem patit a bastament, i associar ERC a rendició fins a l'extrem que la feina l'ha hagut de fer sola.

Una de les coses que criticava Junts és el fet que Gabriel Rufián parli en castellà al Congrés ara que es pot parlar en català.

— Fer independentisme en castellà és la gran victòria. El que passa és que hi ha un sector de l'independentisme que viu el moment actual amb agror, com una frustració. No hem de caure en les visceralitats de budell de caràcter nacionalista. Si no, l'alternativa és la trinxera. Aliança és trinxera. Ara cal actuar a camp obert, tot i que significa rebre foc amic, és a dir, de Junts.

El 2011 tenia recels al fet que Oriol Junqueras presidís ERC. En canvi, en el congrés de fa dos anys, es va posar al costat de la seva candidatura.

— Sí, la seva capacitat intel·lectual, la dignitat amb què ha assumit la repressió... crec que es mereix una oportunitat. Ara bé, els líders del 2017 només podran convertir-se en líders totals del futur si saben reinventar-se. És a dir, fer un discurs més disruptiu i crec que avui dia, optar per la unitat de les esquerres és una manera d'acumular tot el capital de legitimitat que tens per la teva popularitat, pel teu bagatge, per la dignitat.

Sobre l'escàndol dels cartells, en el llibre explica que encara hi ha pendent presentar l'informe final del Consell de Garanties davant del Consell Nacional.

— A partir de l'informe de la comissió de la veritat i el de la compliance, el Consell de Garanties ha d'emetre l'informe. Ho vaig demanar i em van dir que estava a punt d'emetre'l.

En el seu moment, va rebre crítiques sobre l'informe que van fer a la comissió de la veritat.

— Vam ser molt rigorosos, vam treballar molt durant dos mesos. Alguns companys del partit no van voler comparèixer i ho vaig destacar perquè em semblava de justícia. Només vam posar tres condicions a la proposta de la direcció: que fos una comissió plural; que fixéssim un temps, i que les conclusions fossin llegides davant del plenari del congrés nacional. Ara s'han de dilucidar les responsabilitats o bé reparar persones.