La Fiscalia Anticorrupció demana 173 anys de presó per a l'expresident del BBVA

MadridUn cop presa la decisió per part de l'Audiència Nacional d'enviar a judici el BBVA com a persona jurídica així com el seu expresident Francisco González, la Fiscalia Anticorrupció ha mogut fitxa i reclama 173 anys de presó per a l'exdirectiu i més de 180 milions d'euros de multa per a l'entitat financera. Aquesta és la petició de pena del ministeri públic pel cas d'espionatge relacionat amb l'empresa de l'excomissari José Manuel Villarejo, segons consta en l'escrit d'acusació del ministeri públic. Concretament, a González se li demanen cinc anys de presó per un delicte continuat de suborn actiu i 168 anys més per 42 delictes de descobriment i revelació de secrets (quatre anys de reclusió per cada un).

Tanmateix, fonts del ministeri públic concreten que, si se'l condemnés, el màxim que compliria l'expresident del BBVA és el triple de la pena més greu que se li imposi. Pel que fa a la sanció econòmica a l'entitat, és de nou milions d'euros per un delicte de suborn (5.000 euros al dia durant cinc anys) i de 172,8 per 48 delictes de revelació de secrets (5.000 al dia durant dos anys per cada un). La Fiscalia Anticorrupció considera que mereixen aquesta pena per haver contractat Villarejo entre els anys 2004 i 2016. Durant aquells anys l'entitat dirigida aleshores per González va contractar Cenyt, l'empresa del comissari jubilat, per espiar la constructora Sacyr.

Fa un mes la sala penal de l’Audiència Nacional va considerar que hi havia prou indicis contra el BBVA i qui va presidir el banc entre el 2000 i el 2018, i també contra dotze persones més entre alts directius de l’entitat i càrrecs policials. Els magistrats de la sala penal van avalar així la decisió de l’instructor del cas, l’exjutge Manuel García Castellón, dictada l'estiu del 2024. L’argument del magistrat instructor corroborat fa un mes és que no era creïble el desconeixement que va al·legar l’entitat sobre els fets. Pel que fa a González, els magistrats també van interpretar que hi ha indicis que apunten que l’expresident sabia que l’empresa de Villarejo obtenia la informació amb pràctiques que “no respectaven la legalitat”.

Amb tot, cal tenir en compte que l’actual president del BBVA, Carlos Torres, no apareix com a investigat. El BBVA és, per ara, la primera i única empresa de l’Íbex-35 que anirà a judici per aquesta causa, mentre que altres companyies esquitxades com Repsol, CaixaBank o Iberdrola no s’han vist obligades a seure davant d’un tribunal. Es tracta del denominat cas Tàndem, l’operació que investiga l’espionatge a empreses i persones per part de Villarejo. L’entitat bilbaïna anirà a judici per la peça separada número 9, que va instruir García Castellón a partir del 2018.

Abans que l’instructor del cas i la sala penal de l’Audiència Nacional decidissin fer el pas d’enviar-los a judici, la Fiscalia Anticorrupció ja ho havia defensat en un escrit en el qual relatava que el cas va començar amb la contractació per part del BBVA del comissari Julio Corrochano –per a qui Anticorrupció demana 243 anys de presó– el setembre del 2002 amb el vistiplau de González. Aquest fil va unir l’entitat amb Villarejo, que s’enfronta a una petició de 174 anys de presó.