Espanya, el quart estat de la UE on va augmentar més el preu de l'habitatge: més del doble que la mitjana

Brussel·lesLa crisi de l'habitatge afecta tota la Unió Europea, però especialment estats membres com Espanya. L'Estat és el quart soci comunitari on més es van incrementar els preus de compra de pisos i cases durant el quart trimestre de l'any passat en comparació amb el mateix període del 2024: un 12,9%. La taxa és més del doble que la registrada pels 27 estats membres del bloc europeu, que es va quedar en un 5,5%, segons l'informe publicat aquest dimarts per l'Eurostat, l'oficina d'estadística de la UE.

La taxa de creixement del preu de compra de l'habitatge a l'estat espanyol va ser especialment elevada durant tot el 2025. De fet, l'Eurostat indica que en els quatre trimestres el percentatge d'augment del preu dels pisos i les cases a l'Estat va ser de dues xifres. Els primers tres mesos del curs anterior va ser del 12,3%, mentre que el segon i tercer trimestre la taxa va augmentar fins al 12,8%.

Les taxes que recull l'Eurostat apunten que l'increment del preu de l'habitatge a l'Estat va ser bastant més alt que en el global dels països de l'eurozona i de la Unió Europea, que es van situar per sobre del 5%. El primer trimestre, a tota la UE, la taxa d'augment va ser del 5,8%, i el segon i tercer es va situar en el 5,4%. Els últims quatre mesos del 2025 va pujar lleugerament, fins al 5,5%. A la zona euro els percentatges van ser menors: els primers tres mesos, un 5,4%; el segon trimestre, un 5,3%, i el tercer i quart, un 5,2%.

Els únics estats membres de la Unió Europea on el preu de compra dels immobles va augmentar més que a l'estat espanyol va ser Hongria, Portugal i Croàcia. Segons les dades publicades per l'Eurostat, van registrar un 21,2%, 18,9% i 16,1%. Els altres països que van registrar taxes de dues xifres van ser Txèquia, Letònia i Lituània.

Per contra, només en un estat membre de la Unió Europea el preu de compra dels habitatges va reduir-se l'any passat. A Finlàndia, en l'últim trimestre del 2025 va registrar un percentatge negatiu del 3,1%, i en els anteriors tres trimestres un 3,4%, un 1,3% i un 1,9%. Tot i que sí que van créixer, els preus també van augmentar de manera moderada en països com Luxemburg, que es va quedar en l'últim trimestre del 2025 en un 0,1%, o Suècia, que va registrar un 1,2%.

França, la gran economia on augmenta menys el preu dels immobles

Mentre que Espanya és la gran economia de la Unió Europea on creix més el preu dels immobles, França és la que registra un percentatge més baix. L'institut d'estadística del bloc europeu apunta que a l'estat gal els preus dels pisos i de les cases només va créixer en l'últim trimestre de l'any passat un 1%. I, en els anteriors períodes, encara va augmentar menys: mig punt durant el primer trimestre, i un 0,7% en el segon i el tercer.

A l'economia més gran del club comunitari, l'alemanya, els increments van ser més elevats que a França, però per sota de la mitjana dels països de la moneda única i de la Unió Europea. En els quatre trimestres del 2025 es va mantenir per sobre del 3%: el primer, en un 3,5, i després va anar baixant fins al 3%.

Pel que fa a Itàlia, que és la tercera economia de la Unió Europea, els preus dels immobles sí que van augmentar en comparació a l'any passat de manera més substancial que a Alemanya, però també per sota de la mitjana de l'eurozona i comunitària. L'informe de l'Eurostat recull que a l'estat transalpí els increments del preu de la compra d'habitatge van situar-se al voltant del 4%: el primer trimestre, en el 4,4%; en el segon va baixar fins al 3,9%; en el tercer, fins al 3,7%, i en l'últim va augmentar fins al 4,1%.

Amb tot, si el preu de l'habitatge s'ajusta a la inflació, l'Eurostat calcula que els immobles es van encarir en un 9,7% en tot el 2025, també per darrere de Portugal, Hongria i Croàcia, que van registrar un 14,7%, un 11,7% i un 10%, respectivament. Amb aquest càlcul, el preu de la compra d'habitatge no només va baixar a Finlàndia, on es va reduir fins a un 3,6%, sinó també a Romania (-1,7%), Suècia (1,6%), Luxemburg (0,5%) i Àustria (0,1%).