L’habitatge bat a Catalunya el rècord que més se li resistia

BarcelonaAl preu de l'habitatge a Catalunya ja no li queda cap sostre per superar. Primer va ser el preu dels pisos nous, després el de tots els habitatges del mercat lliure junts –d'obra nova i de segona mà– i, finalment, ha caigut el que més es resistia: el valor d'aquests últims, també anomenats habitatges usats, acaba de superar el màxim assolit l'any 2007. Gairebé vint anys després de l'esclat de la bombolla, que va tenir unes conseqüències devastadores per al sector immobiliari, però també per al conjunt de l'economia, l'habitatge assoleix un nou cim.

Així ho recullen les dades de l'índex de preus d'habitatge (IPV, en les seves sigles en castellà) del quart trimestre del 2025. Recollides per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), mostren com els tres indicadors –preu general, de l'habitatge nou i de l'habitatge de segona mà– han tingut una evolució en forma de U que comença amb el pic del 2007 fins al nou pic dels últims anys. A aquestes variables s'hi va sumar fa unes setmanes un altre indicador: el valor de la taxació. Segons el ministeri de l'Habitatge i Agenda Urbana, el valor del metre quadrat dels habitatges va arribar al tercer trimestre de l'any passat en els 2.153 euros, el valor més alt de la sèrie històrica.

Tota aquesta escalada ha anat deslligada de la d'altres variables fonamentals de l'economia, com els salaris o l'economia, o fins i tot el preu del lloguer, que no ha crescut tant com el preu de compra. Tanmateix, no ha crescut tant com la inflació, un element que, segons els experts, pot indicar que encara té recorregut per seguir creixent. Si bé l'índex de preus de consum (IPC) a Catalunya ha crescut un 50% del 2007 al 2026, el preu de l'habitatge general ha crescut un 13,3%. En canvi, en l'última dècada, l'habitatge ha crescut molt més que l'IPC perquè va desplomar-se del 2007 al 2013.

Amb tot, això ha provocat que institucions econòmiques i administracions es pronunciessin sobre la possible existència d'una altra bombolla al sector. El consens és que, com que l'habitatge ha pujat molt més que altres variables, hi ha una bombolla de preus, com assenyalen alguns estudis. Tanmateix, com que no hi ha una bombolla de crèdit com la de l'any 2008, si esclata, no se n'esperen efectes devastadors.

La diferència entre Catalunya i Espanya

Al conjunt d'Espanya, el rècord del preu de l'habitatge de segona mà ja es va trencar el segon trimestre del 2025. Tanmateix, el preu general creix més que a Catalunya. El quart trimestre de l'any passat, al conjunt de l'Estat, el cost de l'habitatge general va augmentar un 12,9%, l'increment més alt des del màxim del primer trimestre del 2007 (13,1%). A Catalunya, l'augment va ser del 10,9%, també per sota del 13,5% del segon trimestre del 2007.

Una de les explicacions d'aquesta evolució diferenciada, en què el preu de l'habitatge a Espanya ha recuperat abans que Catalunya els valors de la bombolla immobiliària d'inicis de segle, és que al Principat el preu va arribar a cotes més altes, cosa que ha fet que li hagi costat més recuperar aquells registres.

Que aquest últim rècord s'hagi trencat el 2025 no és casualitat. Es tracta també de l'any més dinàmic de la història a Catalunya: el nombre de compravendes va ser de 112.585, la xifra més alta mai registrada, gràcies a l'empenta d'un desembre de rècord. L'últim mes de l'any també va ser el més dinàmic des del 2009 en la concessió d'hipoteques, tot i que, a diferència de les compravendes i els preus, no han arribat –ni s'hi acosten– als nivells previs a l'esclat de la bombolla. El desembre del 2025 es van signar 6.464 hipoteques; el setembre del 2005 eren més de 24.000.

Per què creix més la segona mà?

Per al gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, hi ha una dada destacable. "La variació del preu el 2025 s'ha equilibrat entre l'obra nova i la segona mà. Els anys anteriors pujava l'obra nova i no tant la segona mà", explica aquest expert a l'ARA. A Espanya, els creixements han estat de l'11,22% i del 13,5%, respectivament, i a Catalunya del 10,17% i el 10,93%, respectivament.

"La demanda s'ha disparat, com indica la xifra de compravendes, i ha fet una pressió molt forta a l'habitatge de segona mà. Com que no hi ha parc disponible, això explica el repunt de preus general, però que s'ha concentrat en l'habitatge de segona mà", conclou Gorgues, que considera que el fet que l'habitatge hagi crescut menys que la inflació els últims vint anys és un indicador que "encara pot tenir recorregut", tenint en compte la potència de la demanda, "que cada cop és més creixent".