Endesa, ¿més italiana que mai?

MadridQuan José Bogas va ser nomenat conseller delegat d'Endesa l'any 2014 tenia una missió: dissenyar un nou pla industrial i d'inversió a Espanya, un mercat que coneixia de primera mà perquè fins aleshores era director general del negoci a l'Estat i a Portugal. Bogas entomava el càrrec amb una Endesa ja en mans de la italiana Enel, que avui controla el 70% del capital social. I ho feia, precisament, després que a l'energètica li quedessin pocs actius més enllà dels de la península Ibèrica: Enel acabava de fer-se amb la seva activitat a l'Amèrica Llatina, cosa es va llegir com un primer pas per aprimar Endesa.

Malgrat la italianització de la companyia, l'encarregat de gestionar Endesa i fer d'interlocutor amb el govern continuava sent un directiu espanyol. El pròxim 28 d'abril, però, això s'acabarà. La junta general d'accionistes votarà un nou conseller delegat, l'italià Gianni Vittorio Armani. Endesa encetarà així una nova etapa amb una cúpula amb Roma com a Km0: Juan Sánchez-Calero Guilarte, el president d'Endesa, és italià, i també el director financer, Marco Palermo.

Gianni Vittorio Armani no és un directiu qualsevol. És un home pròxim a la primera ministra italiana, Giorgia Meloni –cal recordar que el govern italià és el primer accionista d'Enel amb gairebé un 24% del capital social–. Fins ara ocupava el càrrec de director general d'Enel Girds e Innovation, una posició a la qual va escalar el juliol del 2023, pocs mesos després de la revolució a la cúpula d'Enel. El mateix govern de Meloni, escollida primera ministra d'Itàlia sis mesos abans del terratrèmol a l'energètica, decidia prescindir de l'aleshores conseller delegat d'Enel, Francesco Starace, a qui havia col·locat el govern socialdemòcrata de Matteo Renzi, i el substituïa per Flavio Cattaneo. "[Francesco Starace] no tenia el suport del cercle íntim de la primera ministra", informava l'agència Reuters, que afirmava que una de les intencions de Meloni era, precisament, "imposar el seu segell a les principals empreses estatals italianes".

A més d'un el canvi d'Starace per Cattaneo li va suposar reviure la italianització d'Endesa –el govern espanyol de José María Aznar (PP) va començar a privatitzar l'elèctrica l'any 1997 i Enel la va absorbir el 2009 després d'una batalla desfermada per l'opa de Naturgy a l'elèctrica–. A José Bogas l'havia escollit el directiu cessat per Meloni, cosa que va dur a especular sobre una sortida precipitada d'ell.

Nou interlocutor

Durant els últims dotze anys, Bogas ha estat l'encarregat de la relació directa amb el govern espanyol i en particular amb el ministeri per a la Transició Ecològica. El final del seu mandat –plega amb 71 anys– ha estat marcat per diferents fronts que l'han dut al contacte permanent, en alguns casos fins i tot al xoc, amb l'executiu de Pedro Sánchez: la crisi energètica sense precedents del 2021, l'aprovació de l'impost extraordinari al sector, la retribució de la xarxa elèctrica, la pròrroga de la vida útil de les centrals nuclears o l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril de l'any passat. Segons publicava Expansión, a la Moncloa, on estaven avisats del canvi a Endesa, haurien preferit un directiu espanyol. Fonts governamentals han declinat comentar aquesta informació.

Bogas va entomar la "transformació" d'una Endesa més petita que havia de mantenir el "lideratge" del sector elèctric a l'Estat i centrar-se en el negoci de les renovables i la descarbonització apostant per l'electrificació, la digitalització o la mobilitat elèctrica, destaquen des de la companyia. Tot plegat es recull en el Pla Estratègic 2026-2028 que Endesa va llançar fa poc més d'un mes i que entre altres coses contempla una inversió de més de 10.600 milions per a la xarxa elèctrica.

Ara, això ho haurà de continuar fent Vittorio Armani. Una de les carpetes més urgents és la de mantenir el pols per prorrogar la vida útil les centrals nuclears, com defensava Bogas i volen a Roma. En el cas de la central d'Almaraz, a Extremadura, la sol·licitud perquè s'ampliï el calendari està feta. A Catalunya haurà d'entomar el debat amb Ascó I, Ascó II i Vandellòs II. Endesa té la majoria de la propietat de les dues primeres, mentre que a Vandellòs II és compartida amb Iberdrola.

Amb tot, cal tenir en compte que la nova direcció d'Enel és més pròxima a l'ideari del govern actual italià, que a més de les nuclears ha mostrat especial interès a reforçar el sector gasista del país. I no només això, sinó que un dels cavalls de batalla de la companyia italiana (i gran repte de la nova cúpula d'Enel) és el deute i com eixugar-lo, cosa que fa reviure la idea de l'aprimament d'Endesa. En termes financers, l'elèctrica va tancar l'any amb uns guanys de 2.200 milions d'euros, mentre que el deute net se situa en 10.110 milions d'euros, un 9% més que l'any 2024.