BarcelonaEspanya i Catalunya continuen sent excepcions europees pel que fa a la marxa de l'economia i la creació d'ocupació. Amb les dades del març que ha presentat el ministeri de Treball, Espanya assoleix per primera vegada a la història la marca de 22 milions d'afiliats a la Seguretat Social, 3,4 milions més que el 2018, quan Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa. En el cas de Catalunya, el rècord es va assolir l'estiu passat, amb 3,9 milions d'afiliats, després va caure una mica i ara s'està a punt de recuperar (3,88 milions). L'atur també es va reduir en 23.000 persones a l'Estat i en 3.777 a Catalunya. A finals de mes tindrem les dades de l'enquesta de l'EPA i, per tant, una fotografia més acurada de la taxa d'atur.
Sánchez, evidentment, ha volgut treure pit d'aquestes dades i ha aparegut en un vídeo amb la samarreta de la selecció espanyola. De la mateixa manera, diferents presidents autonòmics populars, com ara l'andalús Juanma Moreno Bonilla o el valencià Juanfran Pérez Llorca, també han fet discursos triomfalistes sobre els resultats, cosa que contrasta amb el pessimisme i negativisme que amara els missatges del seu líder, Alberto Núñez Feijóo.
Entre els economistes hi ha un fort debat sobre com s'han de llegir aquestes xifres. Des dels que denuncien que són producte d'un model productiu intensiu en mà d'obra barata, sobretot centrat en el turisme, fins als que defensen que Espanya és avui el principal factor de creixement europeu. Una part important dels nous contractes signats al març, però, corresponen a la temporada de Setmana Santa, que aquest any ha arribat aviat i amb molt bon temps. Del que tampoc no hi ha dubte és que el gruix d'aquests tres milions llargs de nous afiliats són immigrants estrangers. L'arribada d'aquest contingent de població jove i en edat de treballar ha permès sobreviure a molts sectors, bàsicament el primari i la construcció, que ja li veien les orelles al llop a causa de la falta de relleu generacional.
Aquestes bones dades, però, encara no recullen l'impacte que la guerra a l'Orient Mitjà està provocant a l'economia mundial i que són núvols negres a l'horitzó. El tancament de l'estret d'Ormuz, l'arma de pressió que està fent servir l'Iran contra els Estats Units, ha obstaculitzat el flux del 20% del cru mundial i ja està provocant una crisi energètica i una pujada de preus que, a la llarga, poden derivar en estagflació, és a dir, un període d'inflació elevada i poc creixement. Aquest és el fantasma que ara mateix recorre les cancelleries de tot el món i explica els múltiples moviments diplomàtics que estan en marxa per aturar el conflicte.
Encara no queda clar quin serà l'impacte de la crisi a Catalunya i Espanya. La pujada de preus sembla inevitable, però també és cert que el sector turístic es pot veure beneficiat pel fet que uns competidors directes pel que fa al turisme, com són els països del golf Pèrsic, estan perdent atractiu cada dia que passa. En tot cas, les administracions s'han de preparar per al pitjor escenari i no deixar-se enlluernar per les bones dades d'ocupació.
