Aquesta setmana comencen a Madrid dos judicis que ben segur tindran un fort impacte en la política espanyola. Aquest dilluns arrenca a l'Audiència Nacional el judici pel cas Kitchen, i dimarts al Tribunal Suprem es jutjarà l'exministre i exsecretari d'organització del PSOE José Luis Ábalos pel primer cas que l'afecta, el d'una suposada trama per cobrar comissions per vendre mascaretes a diferents institucions de l'Estat.
El cas Kitchen, però, és molt diferent dels episodis de corrupció als quals estem lamentablement acostumats. El que s'hi jutja són les clavegueres de l'Estat: als acusats, entre ells l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, se'ls responsabilitza d'haver muntat una mena de policia paral·lela a dins de la Policia Nacional que actuava al marge de la llei i amb finalitats polítiques. L'anomenada policia patriòtica va estar involucrada en la guerra bruta contra l'independentisme i també contra Podem, però en el cas Kitchen es dona la circumstància que del que es tractava era d'evitar que documentació sensible per al PP en possessió de Luis Bárcenas caigués en mans dels agents judicials que investigaven el cas Gürtel. O sigui, des de dins del mateix ministeri de l'Interior es treballava contra la justícia, boicotejant una investigació que podia resultar letal per al llavors partit en el poder, ja que parlem de l'any 2013.
Com en altres qüestions, la missió va recaure en l'excomissari José Manuel Villarejo, que va reclutar el xòfer de Bárcenas i la seva dona per poder entrar fins a la cuina de casa seva –d'aquí el nom Kitchen–, subornant-lo amb diners provinents dels fons reservats del ministeri de l'Interior. Perquè esclar, tota l'operació es va fer per ordre de Fernández Díaz, autor de frases cèlebres com "Això la Fiscalia t'ho afina", en el marc de la guerra bruta contra l'independentisme.
És difícil imaginar una violació més flagrant de l'estat de dret que fer servir els recursos del ministeri de l'Interior i de la policia per protegir el partit en el poder en un cas clar de corrupció. Però en realitat el que demostra el cas Kitchen és la concepció patrimonial que la dreta espanyola té de l'Estat. I en aquesta ocasió no hi havia ni tan sols l'excusa patriòtica de lluitar contra l'independentisme o el comunisme, sinó que simplement s'estava encobrint un dels principals casos de corrupció de la història democràtica espanyola. De fet, recordem que va ser la sentència del cas Gürtel el que va propiciar la moció de censura que va portar Pedro Sánchez a la Moncloa.
De moment el PP encara no ha ofert una explicació coherent sobre aquests fets ni sobre el cas Gürtel ni sobre els papers de Bárcenas. Pablo Casado va anunciar que, un cop comprovat que la seu del PP de Génova s'havia pagat amb diner negre, calia buscar-ne una de nova. Però amb Feijóo aquesta idea s'ha enterrat. I evidentment Mariano Rajoy, Dolores de Cospedal i Soraya Sáenz de Santamaría diran que no en sabien res. Però aquest judici hauria de servir per mostrar la veritable naturalesa del PP.
