Treballar durant episodis de temperatures extremes pot suposar un risc molt greu —fins i tot fatal— per a la salut de qui aguanta tota una jornada laboral sota el sol. Tot i els deures que tenen les empreses per prevenir aquestes situacions, sovint no els compleixen, i les morts a la feina per culpa de l'estrès tèrmic es continuen repetint. Dissabte, en plena onada de calor, una treballadora del servei de neteja de Barcelona va morir en arribar a casa després de la feina.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat la fundació que promou la Sagrada Família per haver acomiadat una treballadora l'endemà que s'acabés el període que la protegia per haver tingut un fill. Els magistrats han considerat nul·la l'extinció del seu contracte i consideren que el comportament de l'entitat vulnera els seus drets fonamentals a la igualtat i a no patir discriminació. La sentència recorda que els 12 mesos posteriors al naixement d'un fill garanteixen una protecció especial i durant aquest temps els acomiadaments sense causa objectiva són nuls i no només improcedents.

La sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat que el limfoma de Hodgkin que pateix un extreballador de Repsol a la petroquímica de Tarragona té origen professional. La cort catalana ha desestimat els recursos interposats per la companyia energètica i la mútua Fraternidad contra la sentència prèvia del jutjat social número 3 de Tarragona, segons ha explicat aquest dimecres la cooperativa d'advocats Col·lectiu Ronda, que ha assessorat l'extreballador. Aquesta primera decisió judicial ratificava que existia un vincle causal entre el càncer limfàtic de l'empleat, a qui li van atorgar la incapacitat permanent l'any 2019, i l'exposició a agents químics, sobretot el benzè, durant la seva activitat laboral a la planta tarragonina.

La Mar té 62 anys i en fa més de 30 que li van diagnosticar el virus de la immunodeficiència humana (VIH). A més, té síndrome de fatiga crònica, depressió major, deteriorament cognitiu i un extens quadre clínic que li impedeix fer vida normal i treballar. Així i tot, l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) li va denegar el 2021 la situació d'incapacitat permanent a instàncies de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) en considerar que podia desenvolupar amb normalitat una activitat laboral retribuïda. Ara, quatre anys després, el jutjat social 33 de Barcelona ha donat la raó a l'afectada i li reconeix el dret a rebre una pensió d'invalidesa per la seva situació d'incapacitat permanent absoluta.

"Injustícia i impotència". Això és el que va sentir la Sílvia Torres, veïna de Granollers, quan va rebre un burofax d'escasses quatre línies on la propietat del pis on vivia –una filial del fons d'inversió Azora– l'informava que el seu lloguer es triplicaria, sense cap argument. Aquest divendres al matí ella mateixa explicava el seu cas a les portes de la Ciutat de la Justícia, perquè Torres no es va quedar de braços plegats i finalment ha decidit portar a judici el fons d'inversió per les clàusules abusives que havien inclòs al seu contracte de lloguer. És la primera vegada que un cas així arriba a la justícia en l'àmbit del mercat de lloguer.

Abans de començar a explicar aquesta història, Angelina Hurios demana fer un recordatori explícit. En aquesta trobada telemàtica, mig segle després de la fundació de la cooperativa d’advocats Col·lectiu Ronda, hi haurà quatre absències. David Santacana, Pep Manté, Francesc Gallissà i Josep Maria Gasch ja no hi són, però també van formar part del nucli d’advocats i economistes que el 1972 –encara en el tardofranquisme– estrenava despatx en un pis del passeig Sant Joan de Barcelona. En lloc seu, els qui recordaran 50 anys de conflictes laborals enquistats, judicis que semblen impossibles i sentències pioneres són la mateixa Hurios, Jordi Pujol Moix i Joan Lluís Jornet.

Fa més de nou mesos que tenen símptomes de covid-19 tot i que ja fa molt de temps que van passar la fase més aguda del virus i des de llavors han donat negatiu de la prova PCR. Les persones amb covid persistent, que podrien ser un terç dels pacients lleus o moderats, són en un 79% dones amb una mitjana d'edat de 43 anys, tot i que també s'han detectat casos en menors, i la durada mitjana dels símptomes que pateixen ja és de 185 dies, és a dir, més de mig any. Tot i l'abast de la seva situació, no apareixen en cap registre oficial.

Els contractes van canviar d'un dia per l'altre i sense avisar. És la denúncia que fan gairebé un centenar de famílies que viuen en 168 pisos de Porta Nord, a l'Hospitalet de Llobregat, una promoció d'habitatges de lloguer assequible impulsada el 2014 per la Fundació La Caixa en col·laboració amb l'Ajuntament. Ara els veïns s'han organitzat, assessorats pel Col·lectiu Ronda, i estan disposats a portar la fundació bancària als tribunals perquè asseguren que, en la renovació dels contractes, "ha desaparegut sense cap advertiment previ" la clàusula que els permetia comprar el pis on viuen un cop passats deu anys de la signatura del primer contracte. "Ni tan sols ens ho van dir, ho vam haver de preguntar perquè sabíem que algun altre veí s'hi havia trobat", explica David Martínez, un dels inquilins del bloc. "Quan vam reclamar ens van dir que si no signàvem [la renovació] teníem un mes per abandonar l'habitatge; o ho acceptàvem o marxàvem".

El Sindicat de Llogaters i el Col·lectiu Ronda han presentat aquest dimecres a la Ciutat de la Justícia la primera demanda contra el fons d'inversió Azora –el tercer propietari de pisos de lloguer a l'Estat– per una desena de clàusules abusives incloses en el contracte de lloguer d'una inquilina. La demanda d'aquesta particular podria servir, segons el sindicat, per ajudar en un futur altres famílies que viuen en un pis propietat del mateix fons o d'altres que també cometin abusos a les clàusules. "El pas que fem avui marcarà un precedent i se'n podran beneficiar milers de famílies a l'estat espanyol", ha assegurat la portaveu del sindicat, Marta Ill.

El jutjat contenciós administratiu número 5 de Barcelona ha dictat una sentència en la qual deixa sense efecte el requisit de tenir una alçada mínima per accedir al cos de la Guàrdia Urbana de la ciutat (1,60 metres per a les dones i 1,70 per als homes), en considerar que implica una vulneració dels drets d'igualtat i d'accés a la funció pública recollits a la Constitució.

Les famílies que viuen a l'edifici Venus del barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs han presentat una reclamació de 100.000 euros al Consorci del Barri de la Mina en concepte de danys i perjudicis pel retard de l'enderroc de la finca. Els afectats -unes 57 famílies- insisteixen que tirar a terra l'edifici era una de les principals mesures del Pla Especial de Reordenació i Millora (PERM) del barri de la Mina aprovat l'any 2002, que pretenia combatre l'exclusió social i promoure la regeneració d'aquesta zona, i remarquen que el 2009 es va aprovar el projecte d'expropiació. Així, els veïns retreuen que fa deu anys que esperen l’enderroc i el reallotjament, perquè la finca té unes condicions "inhumanes" per viure-hi, segons ha reconegut el Síndic de Greuges en un informe.

Un grup de 15 persones amb mobilitat reduïda ha presentat una reclamació a l'Institut Metropolità del Taxi de Barcelona per exigir que es compleixi la normativa que estableix que almenys un 5% dels taxis han de ser adaptats. Es tracta del pas previ a interposar una denúncia, que el col·lectiu de persones amb discapacitat diu que farà en cas que no rebi resposta al cap de tres mesos o si la resposta és "insuficient o insatisfactòria". El novembre del 2007 es va aprovar un reial decret que imposava l'obligació que almenys un 5% de les llicències havien de ser per a vehicles adaptats i donava un termini màxim de 10 anys per fer els canvis.

El Col·lectiu Ronda considera una "greu irresponsabilitat" que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) no retiri els combois amb presència d'amiant i que els mantingui fins que s'acabi la seva vida útil. Una decisió que TMB va fer pública dimarts passat però que ja estava prevista en el contracte programa, perquè els trens tenen més de 30 anys.

Un jutge de Barcelona ha decidit concedir la pensió completa a una menor òrfena de mare, tot i que el pare continua viu, perquè l'home fa nou anys que s'ha desentès completament de la nena. La sentència es desmarca del criteri que fins ara han mantingut el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, que han fixat com a requisits per accedir a la prestació sencera que tots dos progenitors estiguin morts o que un d'ells no pugui accedir a la pensió de viduïtat perquè hagi sigut condemnat per violència masclista.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la responsabilitat de Roca Sanitario per la mort d'un extreballador l'any 2015 com a conseqüència d'un mesotelioma pleural. La sentència recull que "la causa principal del mesotelioma és el contacte i la inhalació de la pols d'amiant", present a la fàbrica de Gavà on la víctima va treballar durant més de 50 anys -del 1965 al 2015-.

El jutge social 21 de Barcelona ha condemnat Privalia a readmetre i indemnitzar un extreballador a qui va acomiadar per faltar al seu lloc de treball de forma freqüent, ha informat en un comunicat el Col·lectiu d'Advocats Ronda. Aquesta destitució va venir motivada perquè a la dona del treballador se li va diagnosticar un càncer de mama. Davant aquesta situació, l'home va utilitzar diferents dies de festa i va demanar permisos per acompanyar-la al metge.

Una desena part dels afectats pel brot de gastroenteritis causat per un lot de garrafes d'aigua contaminada de la marca Eden cobraran una indemnització d'almenys 220 euros. Es tracta de 400 persones que van presentar una demanda col·lectiva, sota el paraigus del Col·lectiu Ronda, i que tenien informes mèdics per demostrar les afectacions patides.

Una treballadora amb greus seqüeles per un infart i un ictus ha portat a judici aquest dimecres la Subdirecció General d'Avaluacions Mèdiques (SGAM) per haver-li denegat dues vegades la incapacitat laboral permanent. Natividad López, de 34 anys, va acampar durant uns dies davant la seu de l'administració per reclamar que li reconeguessin la prestació. Precisament aquest fet ha sigut un dels arguments de la SGAM per justificar al judici que la dona està capacitada per tornar a treballar, segons l'advocat del Col·lectiu Ronda que la representa, Àlex Tisminetzky.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha reconegut la incapacitat permanent a un enginyer de telecomunicacions afectat de sensibilitat química múltiple (SQM) i electrohipersensibilitat (EHS), al contrari del criteri de l'Institut Nacional de la Seguretat Social, que li havia negat el dret a cobrar una pensió.