El fabricant xinès BYD va vendre 2,26 milions de cotxes elèctrics durant l’any 2025, superant, de llarg, els 1,66 milions de cotxes elèctrics que va vendre Tesla durant els últims dotze mesos als cinc continents. 

Conduir amb seguretat exigeix adaptar la velocitat a les condicions de la carretera. Els fabricants occidentals de cotxes ho saben molt bé. Però els seus clients no estan comprant vehicles elèctrics tan ràpidament com s'havia previst, i els governs dels Estats Units i d’Europa estan reculant en els esforços per accelerar la transició.

Els accionistes de Tesla han aprovat pagar al conseller delegat de la companyia, Elon Musk, un paquet d'accions de l'empresa valorat en un bilió –és a dir, un milió de milions o 10¹²– de dòlars. La junta anual d'accionistes de la multinacional de cotxes elèctrics va donar el vistiplau a aquest pagament com a compensació a Musk –que ja és la persona més rica del món–, però només es materialitzarà si l'empresa assoleix un seguit d'objectius de vendes i beneficis.

A Suècia, hi ha 65 mecànics de cotxes que des de fa dos anys segueixen en vaga sindical contra l’empresa de vehicles elèctrics Tesla, propietat de l’home més ric del món, Elon Musk. El conflicte ja és la vaga més llarga que s'ha vist en el país nòrdic en els últims 100 anys, a més de representar la primera i única vaga en el món contra una empresa del multimilionari que fa uns mesos va deixar de ser la mà dreta de Donald Trump a la Casa Blanca.

Elon Musk té un pla per revifar les vendes dels models de Tesla, després que la companyia hagi passat algunes de les hores més fosques de la seva història a conseqüència de les aventures polítiques del seu CEO. El full de ruta de Tesla passa per incrementar les vendes del Model Y, un cotxe que l’any 2023 va convertir-se en el vehicle més venut de l’any i va superar fins i tot els vehicles de combustió tradicionals.

El fabricant de cotxes elèctrics líder a Europa ja no és Tesla, a causa de la forta davallada de vendes de la marca d’Elon Musk durant els darrers mesos. El nou líder ara és Volkswagen, gràcies al bon funcionament comercial dels seus vehicles ID.2, ID.4 i ID.7, que han venut més de 119.000 unitats durant els primers sis mesos de l’any al mercat europeu, enfront dels 109.000 que ha venut Tesla.

Era un secret a veus, però Elon Musk ha confirmat oficialment que renuncia al projecte del vehicle elèctric assequible de 25.000 dòlars que hauria d’estar en producció des de fa uns quants anys per centrar els esforços de Tesla en una versió més econòmica del Model Y, el seu totcamí estrella que comparteix plataforma i mecànica amb el Model 3.

Tesla no és capaç d’aixecar el cap. La marca nord-americana segueix en caiguda lliure a Europa després de veure com les seves vendes han caigut un 52,6% a l’abril respecte de les obtingudes en el mateix mes de l’any 2024: va tenir unes vendes de només 5.475 cotxes al Vell Continent, enfront dels 11.540 de dotze mesos enrere. El drama per a la marca és majúscul si tenim en compte que el Model Y va liderar la llista de cotxes més venuts a tot el món els anys 2023 i 2024, per davant del Toyota Corolla i el Toyota Rav4, que no són elèctrics purs com en el cas dels Tesla.

L'electrificació marca la renovació del parc d'automòbils. A Catalunya s'han venut més de 10.100 vehicles electrificats –híbrids endollables i elèctrics purs– fins al maig, un 60% més que el mateix període de l'any passat. Un creixement que contrasta amb la disminució del 17% que han registrat les matriculacions de vehicles de gasolina durant el mateix període (14.700), compartida amb les de dièsel (2.300), que ha estat del 23%, segons dades de la patronal Anfac.

Malgrat que el mercat de l'automòbil a Europa mostra debilitat per dos factors bàsics —el baix creixement de les grans economies, sobretot Alemanya, i el canvi de tecnologies que crea dubtes en els compradors—, el del cotxe elèctric s'escapa d'aquesta dinàmica i ha crescut a un bon ritme fins a màxims històrics durant el primer trimestre d'aquest any. Un creixement que no ha frenat el càstig dels consumidors europeus a Tesla, el líder mundial del cotxe 100% elèctric, des que el seu fundador i màxim executiu, Elon Musk, va aterrar a la Casa Blanca i es va implicar en l'administració Trump.

Tesla afronta un nou maldecap judicial, en aquest cas per la suposada manipulació dels comptaquilòmetres dels seus vehicles. Un grup de clients de la marca establerts a Califòrnia han presentat una demanda judicial pel suposat augment anormal del quilometratge dels seus vehicles, tal com apunta un reportatge del mitjà nord-americà The Street.

"El futur de Tesla és més prometedor que mai". Així ho va proclamar Elon Musk durant la seva última presentació de resultats el 22 d’abril. Segons el director executiu de l’empresa, Tesla manté el rumb per convertir-se en la companyia més valuosa del món, amb un valor que podria igualar el de les cinc següents juntes, mentre produeix flotes de taxis autònoms i exèrcits de robots humanoides.

Els beneficis nets de Tesla, l'empresa d'automòbils fundada pel magnat Elon Musk, van caure un 71% el primer trimestre de l'any i es van quedar en 409 milions de dòlars, després de registrar una caiguda del 20% dels ingressos al sector de l'automòbil. Així ho va comunicar, ahir al vespre, el mateix fabricant de vehicles elèctrics. La davallada coincideix amb la implicació de Musk al govern Trump com a artífex de les retallades al sector públic; un fet que, entre d'altres, ha pogut acabar passant factura als seus negocis.

El president dels Estats Units, Donald Trump, va batejar com a liberation day (dia de l'alliberament) el 2 d'abril passat, quan va signar l'ordre executiva per fer entrar en vigor la seva nova política aranzelària que ha capgirat el comerç global. El liberation day ha suposat, també, un abans i un després per a les Set Magnífiques, com s'anomena les set empreses nord-americanes més potents: Alphabet (matriu de Google), Amazon, Apple, Meta (matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp), Microsoft, NVIDIA i Tesla. Les set empreses més valorades del món semblaven un valor segur que ara trontolla: deixen de ser magnífiques?

Elon Musk és un empresari atípic i un punt impacient, i des del seu entorn afirmen que aviat perd l'interès pels seus projectes i iniciatives ja engegats per afrontar-ne de nous, en una cursa sense aturador que obre nous horitzons, projectes i reptes empresarials, personals i polítics. De fet, Tesla semblava ser la nineta dels ulls de l’empresari d’origen sud-africà entre els anys 2017 i 2020, fins que les seves prioritats empresarials van passar a ser la companyia espacial Space X i la xarxa social Twitter, que va rebatejar amb el nom de X. No és cap secret que durant els últims mesos Musk ha estat més atent a la seva carrera política a l’administració Trump que no pas a les seves empreses, cosa que –entre altres motius– explica en bona part la davallada del valor borsari de Tesla, del 43%, durant els últims dos mesos de cotització. Però hi ha més raons darrere d'aquesta crisi.

Tensió a la Casa Blanca just quan els Estats Units inicien la seva guerra comercial amb el món. El multimilionari Elon Musk i l'assessor de Comerç i Manufactura Peter Navarro, dos dels consellers més propers a Donald Trump, han airejat públicament les seves diferències en un xoc que fins i tot ha comportat insults. Es tracta d'una nova mostra de les desavinences del magnat sud-africà amb altres membres del gabinet arran de les polítiques econòmiques del president nord-americà i arriba pocs dies després que s'hagi posat en qüestió la seva continuïtat al govern dels EUA.

Els amics s'ajuden mútuament. L'amo de Tesla, Elon Musk, podria haver estat agraït quan Donald Trump va dir que compraria un dels seus vehicles elèctrics l'11 de març. Tanmateix, era el mínim que podia fer el president per al seu flagell en cap contra la burocràcia. El dia abans, Trump havia contribuït a provocar una caiguda de més del 15% del preu de les accions de Tesla enmig d'una venda més àmplia provocada per les seves polítiques comercials i la seva advertència que l'economia nord-americana s'enfrontava a un "període de transició". L'aval trumpià posterior no va ser suficient per frenar la caiguda de les vendes dels cotxes i del preu de les accions de Tesla.

Quan invertim en borsa estem assumint un risc i som conscients que podem perdre-hi diners, però mai ens agrada veure-ho. Els últims dos mesos la majoria de les borses mundials han sigut baixistes, amb l’excepció, rarament, de l’Íbex-35, que al tenir tant pes dels bancs s’ha deslliurat dels problemes econòmics del món. Trump i les seves polítiques de barallar-se amb tothom han provocat la inestabilitat en els mercats.

Un cotxe xinès, l'MG ZS, ha estat el més venut a Espanya el mes de febrer, desplaçant del primer lloc del podi el Dacia Sandero. El consum d'automòbils està canviant i, mentre els cotxes xinesos guanyen mercat al conjunt d'Europa, a Espanya i a Catalunya la gran marca de l'electrificació, Tesla, perd pistonada i veu com les seves vendes es desplomen just quan el seu fundador i primer executiu, Elon Musk, ha guanyat tot el pes polític com a persona de màxima confiança del president dels Estats Units, Donald Trump.

Les incerteses provoquen inseguretats. I les inseguretats incentiven els autoritarismes. En una primera etapa sembla que hi haurà una congruència entre les orientacions econòmiques i de poder de la Casa Blanca i la cort dels magnats empresarials que li donen suport: les Set Magnífiques (The Magnificent Seven) del nou imperialisme tecnològic (Meta, Apple, Microsoft, Alphabet, Nvidia, Amazon, Tesla).