Els anomenaven "els Erasmus" perquè es diferenciaven dels altres menors estrangers no acompanyats que arriben en pastera. Potser perquè duien un telèfon car o per les històries que explicaven. Finalment, el sobrenom que els va posar la Policia Nacional ha resultat ser cert perquè s'ha destapat un frau a Tarragona en què diversos progenitors abandonaven els fills perquè aquests es declaressin desemparats i poguessin entrar al sistema de protecció. De moment, hi ha una trentena de pares detinguts i 22 d'aquests nois han tornat amb la seva família biològica, tot i que la investigació encara és oberta.

El govern espanyol ja ha decidit on i amb quins recursos es traslladaran els 3.975 menors estrangers no acompanyats que ara són a les Canàries, a Ceuta i a Melilla esperant una directriu. Tal com es preveia, ni Catalunya ni el País Basc formaran part d’aquest repartiment autonòmic per “l’esforç d’acollida realitzat fins ara” i, en canvi, la majoria d’aquests joves es reubicaran a Andalusia (677), Madrid (647) i el País Valencià (571), segons van explicar fonts del ministeri de Joventut i Infància.

En els dos primers mesos de l’any, han arribat a Catalunya 437 menors migrants no acompanyats, que s'han sumat als, aproximadament, 9.000 que estan sota la tutela de la Direcció General de la Infància i l’Adolescència (DGAIA), 2.400 dels quals són estrangers. Són joves que, com van fer fa anys Ibrahima Bah o Bilal Sighaoui, s'han arriscat la vida per emigrar, moguts en gran part per la voluntat d’ajudar la seva família. “Davant del mar em vaig dir: «mort o vida»”, explicava Bah, dijous, en la celebració dels 25 anys del SDI (Servei de Detecció i Intervenció), un servei de l’Ajuntament de Barcelona que detecta i acompanya infants, adolescents i joves majors d'edat de fins a 21 anys per intentar suplir el consell o la companyia d’uns pares o germans. El consistori barceloní, com la Generalitat de Catalunya, fa dècades que dedica pressupostos a l’atenció d’aquests joves i crea places a centres i a pisos i els inclouen en les prestacions (els mateixos que els menors tutelats nacionals) per donar-los un cop de mà quan fan 18 anys. Amb molta sort, aquests joves poden seguir tenint suport institucional fins als 23 anys, set anys abans l’edat d’emancipació.

Aliens a la batalla política que s'ha muntat per la reubicació dels menors migrants sols de les Canàries, la vida al centre d'acollida del Vallès on viuen 22 d'aquests nois tutelats per la Generalitat continua amb l'activitat ordinària. "Aquí fem una cursa contra la majoria d'edat, no podem perdre el temps", afirma Lluís Feliu, director d'aquest servei gestionat per l'entitat ISOM. La carrera a contrarellotge se centra en el fet que abans dels 18 anys tots tinguin la seva documentació (passaport i permís de residència amb dret a treballar), coneixements mínims de català i castellà i estiguin encarrilats laboralment.

El departament de Drets Socials ha admès aquest dijous que li costa trobar places per als menors migrants que arriben sols a Catalunya. El motiu és que hi ha hagut un repunt d'arribades en els últims mesos d'adolescents provinents de països subsaharians i del Marroc que arriben a terres catalanes, una gran part dels quals venen de les Canàries.

No se sap com, però van aconseguir el contacte de N.O., l’activista de l’entitat ciutadana Somos Red, a qui van trucar la matinada del divendres 24 de novembre per demanar socors. “No podia no fer res, havia d’actuar”, explica ella. Un grup de menors migrants ha denunciat episodis de maltractaments i vexacions al centre d'acollida de les Canàries on eren, gestionat per la Fundación Respuesta Social Siglo XXI. L'últim, una "pallissa brutal" —en paraules de l'activista— a un dels menors per part de dos treballadors del centre. "Un l’aguantava i l’altre li donava cops de puny", explica. Aquest va ser el desencadenant perquè un grup de dotze menors marxés del centre –i caminés unes tres hores– per anar a denunciar els fets que ja investiga el jutjat de violència sobre la infància i l'adolescència número 3 de Las Palmas de Gran Canària.

Només dos de cada 10 menors d'edat tutelats per la Generalitat acabaran tornant a la seva família biològica abans d'arribar a la majoria d'edat, una xifra baixa que per a la síndica de greuges obliga a fer una revisió del sistema de protecció, basat més en la separació de les criatures del seu nucli familiar per tancar-les en centres que no en la prevenció i l'atenció de les situacions de risc. "Estic convençuda que amb més ajuda a les famílies es podrien reduir els desemparaments", ha afirmat aquest dilluns Esther Giménez-Salinas durant la presentació de l'informe La desinstitucionalització del sistema de protecció a la infància i l'adolescència, en què reclama un canvi en el model que passi per invertir més en el suport i acompanyament de les famílies per poder reduir l'alta xifra d'infants que passen anys en aquests centres. 

"Si estudio i parlo idiomes és impossible no trobar feina", deia convençut el Brahim ara fa quatre anys. En tenia 17 i havia arribat a Catalunya després d’un periple perillós des del seu Oumjrane natal, al Marroc berber. L’ARA recollia la seva història –llavors sota el pseudònim de Rachid–, com havia deixat enrere família i amics per creuar l’estret de Gibraltar en una llanxa carregada de droga. Sent un nen va haver d’aguantar les pallisses dels policies marroquins que l’interrogaven per saber el seu nom quan el van enxampar intentant creuar des del port de Kssar Sghir: el Brahim va esborrar tots els contactes del mòbil i se’ls va aprendre de memòria per evitar que contactessin amb la família i el fessin tornar. A Espanya, després de pagar més de 2.000 euros a una màfia que el va traslladar fins a La Línea de la Concepción, va anar saltant de Còrdova fins a Granada, passant per Sevilla, abans d’aterrar a Barcelona. A Andalusia també va conèixer una altra màfia, la dels treballadors dels centres d’acollida, que li demanaven 500 euros per dur-lo a Catalunya.

En una aula de la Universitat Autònoma de Barcelona, una quinzena de nois seuen en rotllana per comentar l'Odissea, d'Homer. Malgrat la vergonya inicial d'haver de trencar el gel, en Sadik es llança: "La nau d'Odisseu em recorda el meu viatge, la pastera en la qual vaig creuar el mar i la tristesa que sentíem", diu. L'enterrament del difunt Elpènor "també em fa pensar en una persona que vam perdre al mar", afegeix.

Els dies següents de l’atac a un centre de menors estrangers de Castelldefels, la Generalitat va qualificar l’assalt de “racista”. Ho va dir el març del 2019 l’aleshores secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós (ERC) –ara secretari general d’Interior–, que va anunciar que el Govern es personaria en la causa judicial. Efectivament, la Generalitat ha actuat com a acusació, però aquest dimarts, quan es va fer el judici a l’Audiència de Barcelona, va retirar gairebé tots els delictes que demanava inicialment: d’odi –contra els drets fonamentals–, desordres públics, atemptat contra funcionaris i lesions. Només va mantenir el de danys. Abans del judici la petició era de set anys i mig de presó per als quatre acusats i una multa de 16.500 euros, però al final es va adherir a la petició de la Fiscalia, que també va reduir les penes. Per què aquest canvi?

Fa tres anys, diversos encaputxats van atacar un centre de menors de Castelldefels. Alguns menors estrangers no acompanyats que s’hi allotjaven i els seus educadors van acabar ferits i els assaltants van causar desperfectes a la casa de colònies. Era un dels centres que la Generalitat va improvisar temporalment per l’arribada massiva de menors que havia de tutelar i acollir. Aquest matí s’ha fet el judici, amb quatre acusats –en la fase d’instrucció es van descartar dos possibles participants més per no haver-los pogut identificar plenament–. La Fiscalia i la Generalitat han reduït la seva petició a unes penes mínimes, una multa d’uns 1.000 euros, i l’acusació popular vol que la condemna sigui de tres anys de presó. L’Audiència de Barcelona haurà de dictar sentència.

Punt final a les exploracions genitals mèdiques per determinar l'edat dels menors no acompanyats. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat en primera volta l'avantprojecte de llei que regula el nou procediment d'avaluació de l'edat dels menors migrants no acompanyats i a través de la qual quedaran prohibides "les proves invasives amb nus integrals", que fins ara s'utilitzaven per determinar l'edat d'alguns joves. Ho ha anunciat la ministra de Justícia, Pilar Llop, en roda de premsa posterior al consell de ministres. Ara la norma surt a consulta pública i, per tant, encara pot rebre modificacions.

A l’octubre el govern espanyol va retocar el reglament de la llei d’estrangeria per regularitzar la situació dels joves que, venint com a menors i sense família, quedaven desprotegits a la majoria d’edat. Era una llei que venia de lluny. A finals dels 90 es va detectar l’arribada de molts joves, vinguts sobretot del Marroc, que dormien en descampats de Barcelona. Amb els anys es van trobar algunes solucions. Mentrestant, molts d’ells van ser maltractats quan es va intentar demostrar, amb proves arcaiques (el queixal del seny, la soldadura del canell), que eren majors d'edat per no haver de reconèixer que, per sobre de tot, eren menors i no estrangers, utilitzant nomenclatures despectives. El pitjor va ser quan el canvi de la llei els va deixar a la intempèrie i va començar el seu calvari. Patien el que mai hauríem tolerat per a qualsevol dels “nostres” joves: més de vint anys de maltractament institucional i social.

Davant l'escàndol polític i el conflicte legal que s'ha desencadenat per la deportació de 55 menors dels centenars que van entrar a Ceuta al mes de maig, quan el Marroc va deixar de controlar les seves fronteres, el govern espanyol no s'ha cansat d'assegurar que la repatriació es va fer d'acord amb la voluntat dels nens i de les seves famílies. Doncs bé, K.B., un dels nois deportats, ho ha negat a l'ARA de forma rotunda: "Em van deportar de Ceuta contra la meva voluntat. Hi vull tornar".

La setmana passada van començar les repatriacions al Marroc de nens migrants no acompanyats que eren a Ceuta des de feia gairebé tres mesos. El ministre de l'Interior, Grande-Marlaska, diu que són menors que volen tornar al seu país i que no són expulsions sinó "retorns assistits". El ministre pot utilitzar tots els eufemismes que vulgui però li està costant fer passar la seva actuació com a legal –o fins i tot, com a justa.

Tot i que el govern espanyol havia insistit que no hi havia cap menor d'edat entre els migrants retornats de manera exprés a la frontera del Marroc amb Ceuta, la Fiscalia ha obert una investigació arran de la denúncia de la Fundació Raíces pel cas d'un noi de 16 anys que va arribar nedant –ajudat per un flotador fet d'ampolles– fins a la platja de la ciutat autònoma i poc després la policia el va acompanyar fins a la frontera per expulsar-lo. La llei espanyola i el dret internacional prohibeixen les expulsions de menors d'edat perquè formen part d'un col·lectiu amb una protecció especial que no pot quedar sense tutela i, per això, quan arriben a un país són les administracions públiques les que se'n fan càrrec mentre no es localitza la seva família. Tot i que les diligències s'obren arran d'un cas concret, el ministeri públic ha matisat que si es poden documentar altres expulsions també s'investigaran.

La Lorena fa set anys que intenta regularitzar els papers de la seva mare. Ella va arribar fa setze anys de Colòmbia i certifica que, ens els últims temps, tramitar la documentació per obtenir el NIE s’ha convertit gairebé en una quimera. “Sempre hi posen moltes traves i demanen molts documents que no són necessaris. Abans no havies de fer tants procediments, tots tenim dret a tenir una vida tranquil·la”, reivindica la noia, que fa una llista dels greuges que pateixen els membres de la seva família que no tenen papers. “La meva mare no pot obtenir el carnet de conduir, ni estudiar ni treballar ni llogar un pis. La meva germana, que té dos fills menors, ha hagut de renunciar a les excursions escolars perquè no tenen documentació. No hi ha dret que els menors també hagin de patir d’aquesta manera. És lamentable i penós”.

Melilla ha viscut la quarta nit consecutiva de pressió migratòria en el seu perímetre fronterer, la primera amb l'exèrcit espanyol desplegat en el reforç de la vigilància i el control, informa Efe. A diferència de les dues últimes nits, en les quals els intents d'entrada van poder ser frustrats, aquest dijous a la nit han pogut accedir a la ciutat part dels que han aconseguit acostar-se al perímetre fronterer per diferents punts. No hi ha dades oficials de quantes persones hi han participat, però el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha xifrat en una trentena els que ho han aconseguit. Marlaska ha assegurat que tots ells seran "localitzats" i "tornats" al Marroc.

La via de la regularització dels menors que arriben sols a Espanya no ha sigut mai fàcil, però els retards per aconseguir la documentació i l’enduriment de la llei d’estrangeria empenyen encara més a la marginalitat els que fan 18 anys. El Tribunal Suprem va modificar els tres reglaments que fan referència als menors tutelats i els exigeix uns criteris duríssims per renovar el permís de residència. En aquest carreró sense sortida es troben 1.490 menors migrants tutelats per la Generalitat, a través de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), i 4.000 joves més d'entre 18 i 23 anys que continua atenent en centres de protecció o bé oferint-los recursos formatius.