Pas de gegant en la ciència dels trasplantaments. El cap de setmana passat, un hospital de Boston, als Estats Units, va aconseguir un fet fins ara inèdit: trasplantar un ronyó de porc a una persona viva. Dissabte, Rick Slayman, un home de 62 anys que pateix una malaltia renal en etapa terminal, va ser intervingut per rebre un ronyó de porc modificat genèticament. L'operació, que s'ha anunciat aquest dilluns, es va fer a l'Hospital General de Massachusetts. Abans d'aquesta intervenció s'havien fet altres intents: en una dona en mort cerebral a qui li van trasplantar un ronyó de porc a Nova York l'any 2021 i en micos vius.

Una vida nova, "amb esperança i més lliure". Així veu el present Miguel Ángel Fernández, un pacient de l'Hospital Vall d'Hebron de 54 anys, que en feia 38 que convivia amb sessions setmanals de diàlisi. Fins fa tres mesos. La seva era una insuficiència renal crònica terminal, i el seu cas concret, una de les que es consideren inoperables per l'altíssim risc de rebuig si se sotmet a un trasplantament. La trucada per proposar-li d'entrar en l'assaig d'un medicament nou que podria fer viable l'operació va arribar-li al maig i només unes hores després d'acceptar ja l'estaven trucant per dir-li que hi havia un ronyó disponible i que podia ser per a ell. El seu somni de viure sense estar supeditat a una màquina era més a prop que mai.

Un trasplantament renal de donant viu, sense transfusió de sang i entre grups sanguinis incompatibles. Aquest és el triple repte al qual es va haver d'enfrontar per primera vegada l'equip mèdic de l'Hospital del Mar perquè Mateu Sbert, gràcies al ronyó de Mireia Reja, la seva dona, pogués millorar la qualitat de vida després de tres anys fent diàlisi. La primera sessió de diàlisi –Sbert recorda perfectament la data– va tenir lloc el 6 de desembre del 2018. La malaltia renal poliquística que havia heretat del seu pare havia conduït, inevitablement, a la insuficiència renal.

Un equip de nefròlegs i cirurgians de l'Hospital Sant Joan de Déu (SJD) i de l'Hospital Clínic han portat a terme amb èxit per primera vegada a Espanya un trasplantament de dos ronyons procedents d'un mateix donant a dos pacients bessons idèntics. Els nens van néixer amb una poliquistosi renal autosòmica, un trastorn hereditari que provoca el desenvolupament de quists dins dels ronyons i causa una pèrdua lenta i progressiva de la funció renal, per la qual cosa cal el trasplantament a llarg termini.

No en té cap dubte. El dia que els metges li van comunicar que necessitava un trasplantament de pulmons va ser “el pitjor” de la seva vida. “No s’està preparat per sentir la paraula trasplantament perquè ho equipares a la mort”, reconeix Yolanda Fernández, trasplantada bipulmonar. “Em van dir que em quedaven dos anys de vida i comença llavors un compte enrere. Tenia 41 anys i penses: «Em moriré si no arribo al trasplantament». Al principi no t’ho creus, plores i, després, ho acceptes”. Als 30 anys, tenia només un 60% de capacitat pulmonar a causa d'una malaltia de predisposició genètica –pneumonitis per hipersensibilitat als coloms– que va anar empitjorant fins al punt de necessitar un trasplantament dels dos pulmons fa tres anys i mig. Amb tot, el que més li va costar va ser acceptar certes renúncies. “Va ser més dur renunciar a les il·lusions de la meva vida que el trasplantament. M’han salvat la vida, però he hagut d’acceptar que no podré ser mare i que no puc treballar de mestra”.  Ha de mantenir-se lluny dels virus per evitar infeccions. Ha sabut canalitzar, però, la seva energia en buscar noves motivacions, com ara la presidència de l'associació Aire de malalts pulmonars.

El pacient a qui l'Hospital de la Vall d'Hebron ha realitzat el trasplantament número 2.000 ha rebut aquest dijous l'alta. La intervenció se li va fer al mes de juliol, i l'hospital ha fet balanç dels trasplantaments que s'han dut a terme fins ara. L'equip mèdic ha alertat que la insuficiència renal es difícil de detectar per les persones afectades, que sovint arriben a l'hospital amb el ronyó molt deteriorat.

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a entre quatre i set anys de presó els tres membres d'un clan familiar que va intentar comprar un ronyó a un indigent a canvi de 6.000 euros per a un dels fills, que estava malalt i necessitava un trasplantament. Segons la Fscalia, quan l'home es va fer enrere, la família el va acabar apallissant.

L'Audiència de Barcelona jutja aquest dimarts un pare i dos fills d'un clan familiar serbi acusats d'haver intentat comprar un ronyó a un indigent per a un dels germans que necessitava un trasplantament. La Fiscalia els demana 11 anys de presó.

El 25% dels trasplantaments de ronyó de donants vius a l’Hospital Clínic es fa a través de la cirurgia robòtica, una tècnica mínimament invasiva tant per al receptor com per al donant. En total, aquest 2016 s’han dut a terme 55 trasplantaments al centre, en 14 dels quals s’ha optat per aquesta modalitat. En aquest tipus de cirurgia es fan quatre incisions a l’abdomen del pacient per col·locar-hi els braços del robot –anomenat Da Vinci Xi– i l’òrgan s’introdueix o s’extreu a través de la vagina, en el cas de les dones, o mitjançant una incisió de 6 centímetres al melic en el cas dels homes.