La denúncia de la desaparició de 14 menors en set mesos va suposar l'inici d'una investigació que ha destapat una xarxa internacional de tràfic de menors des de les Canàries fins a França. Entre novembre del 2024 i el maig d'aquest any van desaparèixer 13 menors en un centre d'Arrecife (Lanzarote) i un altre al centre de menors de San Bartolomé de Tirajana (Gran Canària). La policia espanyola ha detingut onze persones i quatre ja estan a la presó provisional per delictes d'organització criminal, falsedat documental, contra els drets i deures familiars, encobriment i pornografia infantil.

Enmig del procés de reestructuració de la nova direcció general de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA), les famílies –una cinquantena, majoritàriament monomarentals– de menors sota el radar del departament de Drets Socials exigeixen ser escoltades. Els membres de l’Assemblea de Famílies Trencades per la DGAIA, un col·lectiu que assegura haver patit maltractament institucional i separacions arbitràries dels fills, han demanat aquest divendres a l'adjunta d'infància del Síndic de Greuges que intercedeixi en favor seu per reunir-se amb la conselleria. Fonts governamentals asseguren que no han rebut una petició formal de reunió del col·lectiu, però obren la porta a "qualsevol aportació" que cerqui la millora del sistema.

L'O. (pseudònim) ja no té por que li puguin prendre la tutela de la filla, que al setembre farà vuit anys. La menor ja no és la mateixa. Ja no li pega, ni li crida. Fa nou mesos, totes dues van ser una de les vint famílies que van participar en el projecte pilot Whanau, impulsat pel Casal dels Infants del Raval. La iniciativa busca que infants i adolescents de famílies vulnerables creixin en entorns enfortits i acompanyats, per evitar que els separin dels pares i entrin en centres de menors. “Per a això, dissenyem un pla de treball personalitzat per a cada família, comprenent la seva realitat i treballant en xarxa amb els serveis socials, les escoles i altres agents comunitaris”, explica Esther Mas, educadora social del pla Whanau.

Diuen que estan a la reserva, que s’han pres l’estiu com un “descans” abans d’acceptar un nou acolliment d’una criatura que, per diversos motius, no pot conviure amb els seus progenitors. Josep Sala i Esther Bertran són mestres que durant els anys 90 havien acollit a l’estiu canalla de Bòsnia o del Sàhara, i que un cop jubilats inverteixen temps, esforços i ganes a acollir criatures tutelades per la direcció general de la Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA).

Punt final a la idea de professionalitzar l'acolliment familiar. El departament de Drets Socials i Inclusió ha decidit liquidar l'Acolliment Familiar Especialitzat d'Especial Preparació (AFE-EP), un pla pilot inspirat en l'experiència consolidada des de fa dues dècades a Euskadi. L'objectiu era aconseguir treure dels centres criatures tutelades per la Generalitat d'entre 7 i 18 anys amb trastorns greus de conducta o salut mental perquè creixessin en una casa que no només els oferís afecte sinó també una atenció intensiva. De les quatre famílies que estaven al pla, tres estan decidides a continuar-hi, mentre que la quarta criatura està a punt de canviar a una altra família. La decisió s'ha pres per "raons administratives", justifica la directora de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), Elena Lledós, que no revela si més endavant es reprendrà.

La direcció general de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència (DGPPIA, que substitueix la DGAIA) ha començat a enviar correus electrònics a joves extutelats per reclamar-los suposats "pagaments indeguts" de les prestacions a què, per llei, tenen dret des de la majoria d'edat fins als 23 anys. Segons ha pogut saber l'ARA, se n'han enviat "centenars" i les quantitats reclamades pugen a més de 10.000 euros i, en alguns casos, la xifra arriba a superar els 36.000 euros. L'enviament d'aquests missatges arriba tan sols quinze dies després que la Sindicatura de Comptes xifrés en 167 milions d'euros els impagaments indeguts atorgats pel departament de Drets Socials i Inclusió a unes 230.000 famílies, dels quals 4,7 milions (el 2,8%) corresponien als que s'havien donat als joves que havien passat part de la seva infantesa en el sistema de protecció.

Molt poques vegades la decisió de retirar una custòdia arriba a mans de la justícia, i quan passa, gairebé sempre la sentència resol a favor de l'administració. Només un 4% de les famílies biològiques a qui la DGPPIA (la sigla de la direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència que substitueix la DGAIA) retira la tutela dels fills recorren contra la mesura administrativa que en molts casos suposa per a la criatura l’ingrés en un centre d’acollida o passar a viure amb tiets o avis. I, segons dades de la DGAIA, en nou de cada deu casos perden la batalla judicial perquè el jutge avala la decisió de l’administració.

El departament de Drets Socials va pagar 167,56 milions d'euros indegudament a través de prestacions econòmiques durant el període 2016-2024. Així ho constata un informe de la Sindicatura de Comptes fet públic aquest dimecres en el qual s'apunta que aquests pagaments indeguts "no responen només a errors administratius", sinó a problemes "estructurals de transparència i governança". Part d'aquests pagaments, no reclamats i prescrits per la inacció de l'administració a l'hora de fer-ne un seguiment i control, han produït un "menyscabament efectiu a la hisenda" pública i, per tant, podrien donar lloc "a fets perseguibles administrativament i judicialment". En aquest cas, que afecta sobretot la renda garantida de ciutadania i les prestacions de dependència, la via judicial es podria obrir contra els responsables que van autoritzar indegudament aquests pagaments. D'altra banda, Drets Socials manté que 156 dels 167 milions ja han estat reclamats als beneficiaris d'aquestes ajudes.

Justícia gratuïta des que s’inicia un procés de desemparament i limitar el temps que les famílies tenen un obert un expedient de risc i se’ls fa un seguiment per part dels serveis socials. Són dues de les propostes que fa el Consell de l’Advocacia Catalana per millorar i modernitzar el sistema de protecció dels menors, que considera que ha quedat obsolet i no s’adapta a les necessitats socials actuals.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha obert la porta a estudiar un "mecanisme de decisió més col·lectiu" perquè l'aplicació de mesures de protecció per a menors en situacions de vulnerabilitat i risc de desemparament, entre els quals hi ha la retirada de la tutela a la família, no recaigui només en un funcionari de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). De fet, el president ha plantejat que "en algun cas" hi intervingui un jutge: "El servidor públic que l'ha de prendre té molta responsabilitat".

La notícia del violador d’una nena de dotze anys tutelada per la DGAIA i els detalls de com la va gravar sotmetent-la a altres pederastes ha creat, en els mitjans de comunicació estatals, una comparació periodística inadequada i amb una fórmula comunicativa cridanera molt desafortunada. Cadenes com Cuatro i La Sexta han utilitzat el concepte "el Pelicot catalán" per referir-se a l’acusat. Ho vam veure dijous a En boca de todos, quan el programa es preguntava pels detalls de "la red de prostitución del Pelicot catalán". Va passar el mateix a Noticias Cuatro, on parlaven del fet com “el caso Pelicot de Barcelona”. A Más vale tarde repetien el recurs. No han sigut els únics. També ho han fet emissores de ràdio com la SER i tota mena de mitjans digitals. Fins i tot la web de RTVE recorre, sorprenentment, a aquest concepte.

L'Oficina Antifrau, la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges tenen sobre la taula un cas de presumptes irregularitats en el pagament de prestacions econòmiques i d'habitatge a joves extutelats. El cas el va denunciar un tècnic de la demarcació de Girona i després de superar la fase de versemblança ara Antifrau està duent a terme una investigació sobre la gestió d'aquests recursos públics, provinents de la Direcció General d'Infància i Adolèscencia (Dgaia), per part de diverses entitats.

“L’única diferència és que a mi no em van deixar venir per la via legal”. Youssef Hosni escura un tallat mentre reacciona a la història d’una amiga catalana que es planteja "emigrar a Europa" atreta pels sous més alts que es paguen al nord dels Pirineus. Sent un adolescent, Hosni també va sortir de casa, però, en canvi, va haver de jugar-se la vida creuant les aigües de l’estret de Gibraltar en una barqueta per salvar els 14,4 quilòmetres que separen les costes africanes i les europees. “No et deixen més opcions i t’empenyen fins i tot a la mort, la gent no n'és prou conscient”, insisteix en una cafeteria del centre de Barcelona. La seva és la història d’un dels 15.000 menors migrants sense adults que estaven registrats a finals de l'any passat al registre estatal. El col·lectiu s'ha convertit, sense voler-ho, en una peça de les formacions polítiques i els governs, que ignoren l'obligació de protegir-los.

El Govern obre la possibilitat de retirar la tutela a la família dels menors inimputables penalment que cometin una agressió sexual si no segueixen els programes socials que se'ls imposen des de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Aquesta és una de les accions que s'ha compromès a tirar endavant el departament de Drets Socials per evitar la sensació "d'impunitat" davant dels delictes sexuals dels adolescents menors de 14 anys, que per llei no passen pel circuit de la justícia juvenil però sí per un d'acompanyament per ajudar-los en la rehabilitació i en la reparació de les seves víctimes. La diferència és que, fins ara, la retirada de la custòdia és una mesura que es pot valorar en casos en què es constati desatenció o abandonament per part dels pares i que a partir de l'any vinent es vol protocol·litzar. En aquest sentit, el conseller Carles Campuzano ha defensat que les famílies "han d'assumir la responsabilitat dels seus fills".

Només dos de cada 10 menors d'edat tutelats per la Generalitat acabaran tornant a la seva família biològica abans d'arribar a la majoria d'edat, una xifra baixa que per a la síndica de greuges obliga a fer una revisió del sistema de protecció, basat més en la separació de les criatures del seu nucli familiar per tancar-les en centres que no en la prevenció i l'atenció de les situacions de risc. "Estic convençuda que amb més ajuda a les famílies es podrien reduir els desemparaments", ha afirmat aquest dilluns Esther Giménez-Salinas durant la presentació de l'informe La desinstitucionalització del sistema de protecció a la infància i l'adolescència, en què reclama un canvi en el model que passi per invertir més en el suport i acompanyament de les famílies per poder reduir l'alta xifra d'infants que passen anys en aquests centres. 

“És un camí ple de dificultats i perills, així que és una sort que arribis. O sobrevius o mors”. Ho sentencia el ghanès Tom (nom fictici), a qui la DGAIA va expulsar d’un dels centres on estava tutelat fa un mes i que ara un jutge acaba d’ordenar com a mesura cautelar que reingressi en un centre perquè és menor d’edat i, per tant, subjecte d’una protecció pública en absència d’un tutor legal. El noi s’hi ha d’estar fins que hi hagi una sentència ferma.

Cada any 13 nadons passen a ser tutelats per la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) perquè han patit maltractament físic, 26 perquè han patit maltractament psíquic i 74 per la negligència de les seves famílies: 113 en total. Cada any prop de 1.000 menors catalans passen a ser tutelats per la Generalitat. Els nadons són la franja d’edat més afectada, amb 902 casos en els últims 8 anys, i després els adolescents de 15 i 16 anys, amb 785 i 751 casos respectivament.

L’Ahmed és vergonyós. Un somriure nerviós el delata. Amb la mirada defuig el contacte, buscant refugi per no ser el centre d’atenció. Però avui li toca parlar d’ell. Fa quatre anys, quan en tenia 17, va arribar a Espanya des de Tànger, amagat en un vaixell. D’Algesires fins a Madrid i d’allà, al cap de pocs dies, fins a Barcelona. El primer any i mig el va passar en un centre de la DGAIA, veient com monitors i companys anaven passant. Cares diferents una vegada i una altra. Cares desconegudes per a un noi tímid que amb prou feines sabia dir quatre paraules en castellà. Al cap de pocs mesos va començar un curs de fotografia que muntava una associació. Sabia que havia d’aprofitar al màxim el temps, perquè el compte enrere s’havia iniciat. "Necessitava fer coses, al centre tens un temps, si no l’aprofites...". Podia trobar-se sense res. L’associació era Punt de Referència, que oferia un projecte al qual l’Ahmed es va aferrar: el programa Acull obre les portes de famílies catalanes a extutelats de la DGAIA durant nou mesos.

Els fluxos migratoris dels menors no acompanyats tornen a estar en xifres similars a les d’abans de la pandèmia. Fins al 31 d’agost, la direcció general d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) va fer-se càrrec de 1.567 menors arribats des de l’estranger –al setembre, a falta de tancar el recompte, seran uns 200 més–, molt per sobre de les dades dels últims dos anys, però lluny encara del curs rècord, el 2018, quan van ser 3.710.

"Si estudio i parlo idiomes és impossible no trobar feina", deia convençut el Brahim ara fa quatre anys. En tenia 17 i havia arribat a Catalunya després d’un periple perillós des del seu Oumjrane natal, al Marroc berber. L’ARA recollia la seva història –llavors sota el pseudònim de Rachid–, com havia deixat enrere família i amics per creuar l’estret de Gibraltar en una llanxa carregada de droga. Sent un nen va haver d’aguantar les pallisses dels policies marroquins que l’interrogaven per saber el seu nom quan el van enxampar intentant creuar des del port de Kssar Sghir: el Brahim va esborrar tots els contactes del mòbil i se’ls va aprendre de memòria per evitar que contactessin amb la família i el fessin tornar. A Espanya, després de pagar més de 2.000 euros a una màfia que el va traslladar fins a La Línea de la Concepción, va anar saltant de Còrdova fins a Granada, passant per Sevilla, abans d’aterrar a Barcelona. A Andalusia també va conèixer una altra màfia, la dels treballadors dels centres d’acollida, que li demanaven 500 euros per dur-lo a Catalunya.