Per una banda, la cala m’atrau amb una sensualitat exagerada i fins i tot cruel. Per l’altra, quan arriba el bon temps, el país fa que hi torni espantat. A veure aquest any què em trobaré. Potser hauran asfaltat el camí de ronda, potser hi hauran instal·lat una guingueta amb música i crits a tot drap, o hauran depredat una altra paret de roca per ampliar la via ferrada, o construït més xalets en zona protegida, o potser els responsables municipals hauran restringit encara més l’aparcament al carrer, reservat hivern i estiu per als rics que hi tenen casa i garatge i amb prou feines venen a passar-hi quinze dies.

Les dinàmiques i tensions entre territoris urbans i no urbans, entre espais més o menys ruralitzats, han anat canviant notablement al llarg dels anys. Això s’ha manifestat de moltes i diverses maneres: densitats de persones, densitats i provisió de serveis, més o menys contacte amb la natura, mobilitat forçada i voluntària, preu dels habitatges, homogeneïtat o diversitat dels habitants, nivells divergents de seguretat, despesa heterogènia d’aigua o energia, problemes d’aïllament, solitud o salut mental derivats o no del lloc on es viu, o simplement el fet de poder o no generar vincles de comunitat amb qui et rodeja. Les ciutats han tingut tradicionalment l’avantatge de viure com cadascú vol i pot, però acompanyat d’estranys, mentre que els pobles i espais rurals potencien més vincles de confiança, amb el risc, però, de l’embafament. 

El foc del Bages va arrasar més de 1.700 hectàrees i una cinquantena d’immobles, amb veïns que, d’un dia per l’altre, van perdre casa seva, amb totes les pertinences i records que hi guardaven. La majoria dels afectats són de River Park, una dels milers d’urbanitzacions que hi ha a Catalunya que es van construir entre els anys 60 i 70, a tocar del bosc, amb una normativa precària que no tenia en compte la prevenció d’incendis. En el marc de l’emergència climàtica actual, els experts adverteixen que cada vegada hi haurà més incendis i seran més virulents, i que cal fomentar activitats que tornin a donar vida als boscos, per crear un mosaic de paisatges que actuïn com a tallafocs naturals. "Sigui provocat o fortuït, no es pot evitar que comenci un incendi, però sí que es pot actuar per evitar que les conseqüències siguin tan dramàtiques. Els boscos no són un problema, sinó que són la solució", recalca l'investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Eduard Plana.

“No em penso moure d’aquí!”, va cridar rotund l’arqueòleg Miquel Oliva davant una màquina excavadora que estava destruint un tram de la muralla de la ciutadella de Roses. “No? Ja ho veurem, vaig a trucar a la Guàrdia Civil!”, li va respondre empipat l’operador. “Aquella nit van acabar, el Miquel i el meu pare, Francesc Reixach, dormint al calabós. Fins que l’endemà el Miquel va trucar a la Direcció General de Bellas Artes, que va ordenar que els deixessin en llibertat”, recorda la filla de Reixach, Mercè Ferrer, que també va treballar com a arqueòloga a la ciutadella, entre altres jaciments. Era el setembre del 1961 i aquesta va ser una de les moltes topades que va tenir Oliva amb els propietaris dels terrenys de la ciutadella, l’empresa MasDal, i que li van costar diversos maldecaps als jutjats, que va acabar resolent el Tribunal Suprem. Aleshores encara no se sabia que sota terra s’hi amagaven 25 segles d’història, que haurien quedat sepultats per sempre sota el ciment si no fos per un conjunt d’arqueòlegs, historiadors i polítics que se la van jugar per evitar que el jaciment acabés convertit en una urbanització de xalets i zones verdes.

La cantant Malú, de 37 anys, ha decidit llogar el xalet més gran de La Finca, la urbanització més segura de Madrid. I una de les més cares. Segons explica 'Vanitatis', l'artista madrilenya ha escollit la casa de Luis García Cereceda, fundador i promotor d'aquella urbanització de Pozuelo de Alarcón on viu una bona part de la 'jet' de la capital de l'Estat i també molts futbolistes del Reial Madrid i de l'Atlètic.

El 2018 s’ha tancat amb un augment dels robatoris als domicilis. La situació s’ha accentuat en algunes zones, com a diversos municipis del Maresme i a la segona població amb la renda més alta d’Espanya, Matadepera (Vallès Occidental). L’onada de robatoris ha fet créixer la sensació d’inseguretat dels veïns, que han viscut un canvi d’any amb la mirada fixada en qui passa pels seus carrers i què fa. Els lladres fan assalts ràpids per endur-se joies i diners en efectiu, segons admeten els Mossos d’Esquadra. La dificultat de la policia per frenar-los s’explica per diversos motius. Un d’ells és que detenen persones que havien arribat aquí amb avió, havien intentat robar a una casa i ja tenien el bitllet per tornar al seu país. “Venen amb un bitllet low cost, actuen i l’endemà o al cap de dos dies marxen. Són molt àgils”, va descriure la cap de la regió policial metropolitana nord dels Mossos, la comissària Cristina Manresa, sobre els detinguts que porten a sobre un bitllet d’avió d’anada i tornada, normalment a països de l’Europa de l’Est. Fa unes setmanes, en una trobada amb els veïns de Matadepera, Manresa va exposar que aquest modus operandi fa que sigui més complicat detenir els lladres i encara més que entrin a presó, perquè “són joves i no tenen antecedents”. Però des dels Mossos diuen que aquest no és l’únic modus operandi dels grups que actuen a Matadepera i a altres punts, ja que no hi ha un perfil estàndard i tampoc tots es mouen amb avió. En altres casos, les bandes s’estableixen a Barcelona o a altres localitats de l’àrea metropolitana i es traslladen per robar.

La urbanització de Can Massuet de Dosrius és un dels racons del Maresme més colpejats per l’última onada de robatoris a la zona. La sensació d’inseguretat s’ha estès com una taca d’oli i els veïns de Can Massuet han volgut fer pinya amb els de la urbanització Can Canyamars i explicar-los com estan fent front a l’allau de robatoris. Dissabte es van reunir per organitzar-se i compartir tècniques sobre com dissuadir els lladres.

"Ni un pam més de ciment al nostre litoral". Amb aquest lema ha nascut la plataforma SOS Costa Brava, integrada per 18 entitats ecologistes per lluitar contra una vintena de projectes urbanístics que permetran aixecar a la Costa Brava fins a 2.250 habitatges nous, un nou càmping, 200 amarradors, 80 naus industrials i prolongar la C-32 entre Blanes i Lloret de Mar.

L'alcalde de Calafell (Baix Penedès) sospita que l'incendi que hi ha hagut aquest dilluns a la tarda al municipi podria haver estat provocat. Els Bombers de la Generalitat han aconseguit estabilitzar les flames, que haurien cremat unes onze hectàrees, segons els primers càlculs dels Agents Rurals.