Entre 1945, darrer any de la Segona Guerra Mundial, i 1989, darrer any de la Guerra Freda, hi ha un any vertiginós i decisiu: 1956. El món va canviar en aquell moment. Si es vol comprendre per què el petit Israel és una superpotència militar, capaç d'imposar la seva voluntat (de grat o per força) sobre el conjunt del Pròxim Orient, cal estudiar el 1956. Si es vol descobrir fins a quin punt una crisi imperial pot fer embogir un govern europeu, en aquest cas el de França, cal estudiar el 1956. El nacionalisme àrab va creure que aquell era l'any de la victòria. Després va descobrir que va ser l'any de la derrota definitiva.

Els atacs als vaixells comercials al mar Roig per part dels rebels houthis del Iemen han posat els operadors de petroliers davant d'un indesitjat dilema: o bé accepten el risc de navegar per la zona de perill o bé perden diners.

Posant punt final a la seva particular odissea, el portacontenidors Ever Given, el gegantí vaixell que va bloquejar durant sis llargs dies de març l’estratègic canal de Suez, ha pogut reprendre aquest dimecres la navegació i posar rumb a Holanda després que l’autoritat de la via marítima i la propietària de l’embarcació hagin firmat un acord de compensació en una pomposa cerimònia celebrada a la ciutat d’Ismailia, seu de l’autoritat del canal. Tot i que l’èxit de l’operació de rescat de l’Ever Given a finals de març va representar un gran alleujament per a tothom, el vaixell va tornar a quedar de nou bloquejat en un llac a la meitat de la via, primer per ordres de l’Autoritat del Canal de Suez i després per decisió d’un tribunal egipci, arran del desacord sobre el pagament de les indemnitzacions. Els 20.000 contenidors i la vintena de membres de la tripulació també van quedar a l’espera.

El portacontenidors Ever Given, que va bloquejar el canal de Suez durant una setmana, s'ha encallat un altre cop, ara en un embolic judicial. Les autoritats egípcies l'han confiscat i un tribunal d'Ismailia ha processat el seu propietari japonès pels costos de l'operació de rescat i per l'afectació en el trànsit marítim. L'accident del macrovaixell –que té una envergadura superior a l'alçada de l'Empire State Building– va afectar 442 embarcacions que van quedar aturades en aquest pas vital per al comerç internacional entre l'Àsia i Europa.

El món ha rebut una altra advertència sobre els perills de la seva gran dependència de les cadenes de subministrament globals. Quan un vaixell va quedar encallat al canal de Suez i va deixar bloquejat el trànsit en les dues direccions, el comerç internacional es va enfrontar a un embús monumental de conseqüències potencialment greus.

La imatge del vaixell gegant que ha bloquejat durant una setmana el canal de Suez serveix per descriure tantes situacions que podria ser un cartell perpetu per definir el que vivim, el que hem viscut i el que viurem. Sempre som víctimes d’un bloqueig o un altre, extern o intern, i moltes vegades del propi boicot que ens apliquem a nosaltres mateixos. Això val per a tothom, no només per als catalans. Encara que sembla que aquí tinguem una fília especial pels entrebancs és un tema, també, relacionat amb l'opressió. Però obviant aquest fet que no es pot obviar, fa un any que estem especialment encallats i sembla que l’únic que flueix sense problemes és l’estupidesa humana. D’això te’n pots refiar eternament. De la vacunació, no. Com si l’únic destí encertat que aparegués a les fulles del te o a les boles de vidre fos aquesta estultícia. Sempre disposada a fer acte de presència, sempre astutament visible per tapar alguna escletxa d’intel·ligència. 

L’incident al canal de Suez, on un enorme vaixell mercant ha quedat travessat sis dies al mig barrant el pas a la circulació de vaixells, ens ha tornat a posar damunt la taula la fragilitat de la globalització del comerç mundial. El que creiem que són rutines són mecanismes complexos i vulnerables que es poden espatllar fàcilment i que poden ser difícils d’arreglar. La disputa sobre les responsabilitats potencialment multimilionàries del que ha passat ocuparà legions d’advocats durant anys.

El port de Barcelona està preparant un pla de contingència per fer front a l'arribada dels vaixells que van quedar atrapats al canal de Suez durant sis dies per l'encallament del buc portacontenidors Ever Given. Un cop recuperada la navegació pel canal, l'Autoritat Portuària s'ha posat en contacte amb els diferents actors del sector per incrementar la productivitat de cara a l'arribada a Barcelona d'aquestes embarcacions de mercaderies.

Eufòria al canal de Suez després de sis dies d'angoixa. L'Ever Given, l'enorme vaixell de càrrega de 400 metres d'eslora i 220.000 tones de pes encallat al canal de Suez, ha pogut ser reflotat aquesta matinada i a primera hora de la tarda les autoritats han confirmat que es reprenia la circulació en aquesta ruta crucial per al comerç marítim. El president d'Egipte, Abdel Fattah al-Sissi, ha emès un comunicat a través del seu compte de Facebook: "Avui els egipcis hem aconseguit posar fi a la crisi tot i l'enorme complexitat tècnica que ha envoltat el procés". Per les xarxes socials circulava un vídeo en què es veien els treballadors d'un dels remolcadors que havia alliberat l'Ever Given: cantaven eufòrics i cridaven "Mashhour [el nom del remolcador] és el número 1".

Els esforços per desencallar el macrovaixell de càrrega que bloqueja des de dimarts el canal de Suez comencen a donar resultats, però tot apunta que la maniobra per desencastar-lo del fons encara trigarà uns dies. La popa i el timó de l'Ever Given, de 400 metres d'eslora (més del doble de l'Hotel Arts), s'han mogut lleugerament aquest dissabte. Concretament la popa s'ha desplaçat 17 metres en direcció nord. L'accident està tenint un fort impacte perquè pel canal d'Egipte, que connecta Àsia i Europa, hi passa aproximadament el 15% del tràfic marítim mundial.

El bloqueig del canal de Suez, que va començar dimarts al matí i es podria allargar setmanes, té un impacte multimilionari sobre l'economia mundial. El diari digital Lloyd's List, especialitzat en informació naviliera, ha xifrat en 9.600 milions de dòlars (uns 8.150 milions d'euros) el valor de les mercaderies que cada dia creuen el canal i que ara s'hi han quedat aturades. En concret, segons aquest portal, cada 24 hores creuen aquest pas per anar del mar Roig al Mediterrani béns per valor de 5.100 milions de dòlars, mentre que el tràfic de mercaderies en sentit contrari està valorat en uns 4.500 milions de dòlars.

La manera de desencallar un vaixell és reduir la seva càrrega perquè suri més, el calat disminueixi i s’alliberi del fons o de la riba que el reté. L'operació es pot fer o bé traspassant part de la càrrega, o bé buidant part del combustible. La primera alternativa suposa fer servir grues per hissar els contenidors i depositar-los a un altre vaixell o a terra. L’operació és senzilla, però pot durar dies. Si la quantitat de combustible que té emmagatzemat el vaixell és suficient, traspassar-lo a un petrolier col·locat a prop és fàcil.