M’he permès fer servir el títol de la nouvelle d'Honoré de Balzac per encapçalar el meu article sobre la del romanès jueu Max Blecher (1909-1938) perquè, a mesura que l’anava llegint –admirat–, se m’imposava la impressió de trobar-me davant una obra mestra d’un autor –em cal reconèixer-ho– de qui, fins fa ben poc, no en sabia res. Com explica D. Sam Abrams al pròleg, aquest del 1936 és el primer títol d’una trilogia que van completar Cors cicatritzats (1937) i Cau il·luminat. Diari de sanatori, obra que l’autor va acabar abans de morir, però que no es va publicar fins al 1971. Els vers amants de la literatura no s’haurien de perdre aquesta joia amb majúscules!

Fa cinquanta anys que Mircea Cartarescu (Bucarest, 1956) escriu el que ell considera un dels seus llibres "més importants", que no quedarà interromput fins que mori. Són els Dietaris, dels quals l'editorial mallorquina Lleonard Muntaner publica aquesta setmana una àmplia antologia, que arrenca el 1990 i arriba fins al 2017, feta per un dels seus traductors habituals, Xavier Montoliu Pauli, responsable també de Per què ens estimem les dones (2016) i Res (2018). La tria és impecable i es llegeix com una novel·la a estones existencialista i torturada, d'altres al·lucinada i onírica, vessant que els lectors de Cartarescu coneixen gràcies a dues de les seves obres mestres, la trilogia Encegador (1996, 2002 i 2007) i la novel·la Solenoide (2015), disponibles en català a Periscopi en versió d'Antònia Escandell Tur.

Els últims dos anys no han estat fàcils per a l'escriptor Mircea Cartarescu (Bucarest, 1956). L'autor de Solenoide (Periscopi / Impedimenta, 2017) ha hagut de superar un "covid molt greu" i, tot seguit, "una depressió terrible" que gairebé posa fi a la seva vida. Traduït a més de vint llengües, Cartarescu és una de les veus literàries romaneses més internacionals de l'actualitat, i aquest divendres ha visitat l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Poesia.

La novel·la apocalíptica de l’any es diu Solenoide (Periscopi / Impedimenta) i l’ha signat l’escriptor romanès amb més projecció internacional del moment, Mircea Cărtărescu (Bucarest, 1956). Més enllà dels vincles amb el món fantàstic i la ciència-ficció -que hi són-, Solenoide proposa una experiència de lectura total, travessant gèneres i estils, reflectint amb orgull desenes d’influències -del Barroc i el Romanticisme a l’autoficció postmoderna- a través d’una història que avança a dos temps: el present, on el mestre d’escola que narra la història descriu els seus intents de penetrar en la quarta dimensió, i el passat, on el mateix personatge recorda la seva infantesa i adolescència a la Romania comunista.

La novel·la apocalíptica de l’any es diu 'Solenoide' (Periscopi / Impedimenta) i l’ha signat l’escriptor romanès amb més projecció internacional del moment, Mircea Cartarescu (Bucarest, 1956). Més enllà dels vincles amb el fantàstic i la ciència-ficció –que hi són– 'Solenoide' proposa una experiència de lectura total, travessant gèneres i estils, reflectint amb orgull desenes d’influències –del Barroc i el Romanticisme a l’autoficció postmoderna– a través d’una història que avança a dos temps: el present, en què el mestre d’escola que narra la història descriu els seus intents de penetrar en la quarta dimensió, i el passat, on el mateix personatge recorda la seva infantesa i adolescència a la Romania comunista.

“A primera vista, la relació entre el món i l’escriptura és un prisma senzill amb tres cares: hi ha escriptors que contemplen el món tal com és, d’altres que s’il·lusionen i el veuen com l’haurien desitjat i d’altres que l’intenten canviar”, escriu Ana Blandiana al petit però imprescindible recull d’articles i conferències La por de la literatura (el segon volum de la col·lecció Ferida Oberta, que coediten Cafè Central i AdiA Edicions). Nascuda a Timisoara el 1942, Blandiana va créixer en ple comunisme, i abans de publicar els seus primers poemes era conscient dels perills que implicava la paraula en un règim com el romanès.

L'escriptor romanès Norman Manea ha guanyat el premi de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara 2016, segons ha anunciat aquesta tarda la portaveu del jurat, Mercedes Monmany.