El forn, l’únic establiment que hi ha obert a l’encreuament on em recolliran, de matinada, duu un nom català que suggereix tradició. Les treballadores, joves i uniformades, llatines, parlen en castellà. Molts parroquians, també. Per evitar el fred de la porta de vidre automàtica, que s’obre i roman oberta, em poso al fons de l’establiment. L’altaveu amb la música és a sobre meu. Sonen cançons de reggaeton sense parar, i entenc que és més per a gaudi de les treballadores que no pas per a gaudi dels parroquians. No puc fer res més que parar l’orella.

Oriol Rosell (Barcelona, 1972), crític i divulgador cultural, parlava amb un editor sobre la possibilitat d'escriure un llibre. Parlaven de música, i en un moment de la conversa, aquest li va dir: "Saps què em passa? Que no puc entendre que als meus fills els agradi el reggaeton". I l'Oriol li va respondre: "I no hauria de ser justament aquest el llibre?" És d'aquesta conversa que neix Matar al papito: Por qué no te gusta el reguetón (y a tus hijos, sí) (Libros Cúpula).

"Me gusta cuando estás caliente". Aquesta frase de la cançó de Bad Bunny Lo siento BB:/, en català la podríem traduir de manera literal i, tot i això, entendríem que aquest caliente no es refereix a la temperatura, sinó a l'atracció sexual. La traducció passaria desapercebuda i, en comparació amb el contingut pujat de tot de qualsevol altra cançó de reggaeton, ens podria semblar una frase força suau.

«Tengo que bailar contigo hoy...» Sonen les notes de Despacito, el gran èxit de Luis Fonsi i Daddy Yankee. «Aquesta cançó s’ha convertit en una mena d’himne per a la gent de Puerto Rico» diu el cambrer del club La Factoría, al centre de San Juan. «Ho saps, que el vídeo el va gravar aquí, oi?» afegeix. No, no ho sabia. Però descobreixo que milers de turistes sí que ho saben, i per aquest motiu entren en aquest magnífic local obert el 2013. Un grup de joves inversors van comprar un edifici antic del centre històric i el van convertir en un local amb quatre sales per fer-hi còctels, algunes d'amagades. I tot mantenint l’estètica bohèmia del viejo San Juan, com els habitants defineixen la part antiga de la ciutat. Com si el viejo San Juan, més que un lloc, fos un ésser viu.

L'argentí Roni Bandini es descriu com a emprenedor tecnològic, programador, escriptor i músic. Ha programat des de ben petit i està graduat en enginyeria informàtica a la Universitat Nacional de La Matanza, a San Justo (Argentina). Ha inventat màquines com una joguina Furby que parla com l'escriptor Jorge Luis Borges, una rentadora que calcula la cotització del dòlar blue (el dòlar que es compra al mercat negre argentí) o un dispositiu que ajuda a llegir la novel·la Rayuela de Julio Cortázar. Però ha estat la seva última creació, la Reggaeton-Be-Gone, la que li ha donat fama i visibilitat a les xarxes socials arreu del món.

Daddy Yankee és un dels grans noms del reggaeton i fa pocs dies va anunciar que deixava els escenaris per seguir Jesucrist. I no és l’únic que ha pres aquesta decisió últimament. Avui a l’ARA en parlem amb el cap de Cultura, Xavi Cervantes.

Rauw Alejandro encara no ha après a diferenciar el que és personal del que és professional. La cantant Bad Gyal va haver de tallar del tot les insinuacions públiques del cantant en un concert a la capital de Puerto Rico aquest cap de setmana. Els dos artistes estaven fent un duet en una de les actuacions de la nit al club Coliseo quan l'exparella de Rosalía va comentar que "volia perrejar amb Bad Gyal, però que estava sent una mica tímida". La de Vilassar de Mar va contestar ràpidament: "Jo faré el que em toca, que és cantar".

L'artista que va fer història en el reggaeton després de ser el cantant més escoltat del planeta a Spotify ha decidit abandonar la música. Daddy Yankee ha anunciat a l'últim concert de Puerto Rico que es retira definitivament de la música per dedicar-se a Crist. "Gent, avui és el dia més important de la meva vida i ho vull compartir amb tots vosaltres, perquè no és el mateix viure una vida d'èxit que una vida amb propòsit", va declarar el cantant després d'acabar el concert al Coliseo de Puerto Rico, a la seva terra natal.

El meu amic té una filla, nascuda el 2004, que, per tant, té dret al bo cultural que el ministre Iceta envia als joves de 18 anys. 400 euros per gastar en cultura. Tota?

Els festivals urbans a l'aire lliure han de dialogar i integrar-se a les ciutats procurant respectar el son dels veïns amb horaris diürns i reduint la contaminació acústica al màxim. També respectant els entorns en què es realitzen, implementant protocols de reciclatge i respecte al medi ambient. És important també fomentar treballs directes i indirectes dels quals es beneficia la ciutat i involucrar el teixit comercial de la zona en les seves activitats com estands, mercats ambulants, tallers etc. RBF ha posat com a estendard de la seva filosofia aquestes premisses tant a les seves localitzacions en ciutats com quan es realitzen als seus afores.

El reggaeton és l’últim gran fenomen musical a escala mundial. Bad Bunny és l’artista més escoltat del món. I els artistes que canten aquest gènere omplen estadis, revistes i llistes de vendes. Però aquesta música ha estat també fortament criticada i acusada d’incitar al masclisme i a la violència. Per això avui ens preguntem on neix el reggaeton, com s’explica el seu èxit i com ha transformat la indústria musical. En parlem amb el cap de Cultura de l'ARA, Xavier Cervantes.

Einstein va tenir una relació molt rígida amb els seus pares. Només quan el seu pare era al llit de mort li va donar permís per casar-se amb Mileva Maric. A les cartes, sempre parla de la seva mare com d'una farisea, és a dir, falsa. Fa unes dècades es va saber que Mileva i Einstein, quan encara no estaven casats, van tenir una primera filla anomenada Lieselr que va morir molt petita a causa de l’escarlatina.

Daddy Yankee, per molts conegut com el Jefe del reggaeton, ha anunciat la seva retirada juntament amb el llançament dijous que ve del seu últim disc, Legendaddy, i la seva última gira de concerts, La Última Vuelta. "D'aquesta carrera, que ha estat una marató, per fi veig la meta. Ara gaudiré amb tots vostès el que m'han donat, el que m'han regalat", va arrencar Raymond Ayala, nom real de l'artista porto-riqueny, en un vídeo d'Instagram. "La gent diu que jo vaig fer mundial aquest gènere, però van ser vostès els que em van donar la clau per obrir les portes per convertir-lo en el més gran del món", va dir a les xarxes.

El cantant porto-riqueny Daddy Yankee ha acompanyat el seu representant, l'empresari Raphy Pina, al Tribunal Federal de Hato Rey (a San Juan, Puerto Rico), en el seu últim dia de judici per possessió il·legal d'armes, una acusació que pot comportar-li presó durant més de deu anys. En arribar al tribunal, Daddy Yankee va agrair el suport que el públic ha donat a Pina. "Gràcies a aquest públic amb les benediccions, i que estan pregant per ell. Som aquí per ell, per veure què es determina, però amb Déu al davant; sigui quina sigui la decisió, sabem que Déu està en els processos i anem endavant", va expressar Daddy Yankee. Alhora, el cantant de reggaeton va descriure Pina com "un guerrer" a qui recalca en tot moment: "Que passi el que passi, compta amb un amic i que la seva família està sota el meu escut, que no hi ha problema".

“A Puerto Rico, en set de cada deu cotxes sonen les meves cançons”, diu Jhay Cortez, el músic nascut el 1993 que està protagonitzant la penúltima revolució del reggaeton, aquesta vegada amb una vocació pop que comparteix amb altres companys de generació com Rauw Alejandro, la parella de Rosalía. Bad Bunny, que tanca l’any sent l’artista més escoltat a Spotify arreu del món, ha obert un camí que ha esdevingut una autopista d’abast global per on Jhay Cortez, Jhayco, circula amb èxits inapel·lables com No me convence i Dákiti, “cançons supergegants” amb més de mil milions de reproduccions només a YouTube. Ara busca anar encara més enllà amb el disc Timelezz (Universal, 2021) i amb una gira europea que passarà pel Pavelló Olímpic de Badalona el 16 de desembre.

Cap novetat al davant: les cançons més reproduïdes el 2021 a la plataforma Apple Music a Espanya són d'artistes de reggaeton de Puerto Rico. Així d'abassegador és el domini exercit per Bad Bunny, Jhay Cortez i Rauw Alejandro. Només els desafien C. Tangana, amb Tú me dejaste de querer, i Rosalía, però ella amb La noche de anoche, un tema compartit amb Bad Bunny. El número 1 d'Apple Music a Espanya és per a Dákiti, la cançó de Bad Bunny i Jhay Cortez que només a YouTube ja frega els mil milions de reproduccions, i que és possible que soni en el concert que Cortez oferirà el 16 de desembre al Pavelló Olímpic de Badalona.

Volví, 911, ¿Qué más pues?, Loco, AM, Fiel, Miénteme. Encara que no ho vulguis, probablement deus haver sentit alguna d’aquestes cançons. Ja sigui a la ràdio tornant de la feina, al bar amb els amics, per l’altaveu de la parella que s’ha estirat al teu costat a la platja o a la festa íntima que han organitzat els veïns, el reggaeton sona a tot arreu. Des que el 2004 Daddy Yankee va llançar la cançó Gasolina, l’èxit d’aquest gènere musical nascut als anys 90 a Puerto Rico no ha fet més que créixer, primer a Llatinoamèrica, després a Espanya i finalment en altres països europeus i als Estas Units. Més o menys fidel als patrons rítmics originals o barrejat amb el trap, ha convertit en superestrelles globals artistes com Maluma, J Balvin, Bad Bunny, Anuel AA, Karol G i Ozuna, i ha servit perquè d'altres com Rosalía entressin amb força en el mercat internacional: el reggaeton Con altura, de Rosalía amb El Guincho i J. Balvin, és la cançó amb més reproduccions de l'artista de Sant Esteve Sesrovires, gairebé 1.900 milions només a YouTube; i la segona, Yo x ti, tú x mí amb Ozuna (415 milions).

A Catalunya tenim un mètode infal·lible per mesurar la popularitat d’un músic: aparèixer a la cançó coral de La Marató de TV3. En l’edició del 2020 hi havia Miki Núñez, Antonio Orozco, Els Catarres, Nina, Dyango. I Lildami, prova concloent que la música urbana en català ha entrat definitivament en l’imaginari col·lectiu de masses. Ha costat pràcticament vint-i-cinc anys que es deixi de pensar en la rima local com una anècdota, per començar a pensar en una escena, encara incipient, però de futur prometedor. És una qüestió de normalitat: si els joves de tot el món demanen urban, la llengua autòctona ha d’ocupar el lloc que li pertoca. El vent bufa a favor, però la clau és l’aparició d’una sèrie de músics joves, talentosos i desacomplexats que han donat un cop de puny sobre la taula. Aquests són els fets i noms clau dels versos de passat, present i futur de la música en català.

La reducció dels grans aforaments i l’obligació de mantenir la distància social han deixat tocada la música en directe i han castigat especialment els artistes que troben en l’energia i el vigor del públic el seu punt d’ebullició. I si parlem d’escalfor a Catalunya, Bad Gyal és un volcà en erupció: els espectacles de la maresmenca només s’entenen des de la fogositat i el ritme incansable. D’aquí que la sortida del seu nou treball sigui una excel·lent notícia per a l’escena musical del país, la demostració que el projecte segueix dempeus, preparat per tornar a posar-se en marxa. Warm up, l’últim EP d’Alba Farelo, en el qual ha treballat amb El Guincho (col·laborador habitual de Rosalía) com a productor executiu, torna a presentar una artista segura, valenta i plena d’autoestima: “Ta muy caro este pussy ” canta en el tema inaugural. Les xifres astronòmiques traduïdes en milions d’escoltes la segueixen acompanyant: Bad Gyal, amb desenes de dates tancades per a aquest estiu, és la veu d’una generació que compta les hores per recuperar la pista de ball.

“Teníem muntada tota una gira per al 2020, sobretot de festes majors. És interessant, perquè vol dir que ja s’estava apostant pel trap en un context fins ara dominat pel mestissatge i per grups de versions”, explica Oriol de Ramon, del duo mataroní The Tyets, un dels noms més rellevants de l’escena catalana de trap i en general de les anomenades músiques urbanes. Tot i que la pandèmia ha ajornat el canvi de tendència, l’assalt del trap i el reggaeton a les programacions d’estiu sembla inexorable. Al cap i a la fi, l’envelat sempre ha acabat recollint el ritme del moment, ja fos la sardana, el swing, el mambo o el rock.