"Serem nosaltres mateixos": Aquesta és una de les frases més repetides pel secretari general de Junts, Jordi Turull, per explicar quin és el seu pla ara que el partit és a l'oposició. Què vol dir això? ¿Fins ara els de Junts no eren "ells mateixos"? Des del partit argumenten que governant en coalició amb Esquerra no només no compartien el rumb nacional –discrepen de l'estratègia del diàleg– sinó que també s'havien d'empassar gripaus en l'àmbit ideològic. Ara que estan fora del Govern, tot i que no poden executar mesures de forma directa com quan governaven, creuen que poden defensar de forma més desacomplexada el seu programa. És a dir, potenciar el seu discurs més liberal i de centredreta.

Són les quatre de la tarda i la jutgessa de pau Francesca Terrón entra al seu despatx de Salt. Ve de la feina (els jutges de pau només tenen una retribució simbòlica i habitualment ho combinen amb la seva professió) i al damunt de la taula l'espera un plec de paperassa. Des de signar les inscripcions de naixements i defuncions que han recollit els funcionaris del Registre Civil, fins a comunicacions judicials i expedients matrimonials per revisar. La seva feina no s'acaba aquí, però. "De vegades m'ha vingut a buscar algun veí a casa per consultar un problema o hem solucionat una disputa entre dos particulars parlant-ho al carrer", explica. La particularitat d'aquesta figura, que escull el ple municipal, és que es tracta d'una persona del poble, que coneix molt bé els seus veïns i el territori. Ara aquest punt de proximitat i d'autoritat està en risc d'extinció. La nova llei d'eficiència organitzativa que prepara el ministeri de Justícia preveu la desaparició dels jutjats de pau i la seva substitució per una oficina judicial.

Quan els consellers acudeixen als esmorzars que organitza Fòrum Europa - Tribuna Catalunya a l'Hotel Palace de Barcelona, amb desenes de personalitats del món polític i empresarial, acostumen a centrar-se en les qüestions més sectorials. És probablement el que hauria passat també en la conferència de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, d'aquest dimecres si just aquest cap de setmana no hagués beneït en una entrevista a Nació Digital una aliança amb el PSC a la Generalitat; i si no hi hagués hagut, just després, una desautorització de la direcció del seu partit. "Va ser una reflexió personal [...], en cap cas va ser una projecció de futur. Estic arrenglerada amb el meu partit -ha sentenciat-. No em sento en absolut desautoritzada", ha assegurat aquest dimecres Ciuró davant d'una sala plena de dirigents de Junts. 

La direcció de Junts per Catalunya està reunida a Sallent aquest diumenge i dilluns per posar negre sobre blanc a l'estratègia del partit. En una tancada de 48 hores volen respondre als diversos interrogants que tenen al davant, des de quan celebraran el congrés (si abans o després de les eleccions municipals del 2023, tot i que els estatuts preveuen que tocaria aquest estiu) fins a com abordar el cas de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, sobre la Institució de les Lletres Catalanes i el rumb en el procés independentista. Ara bé, la reunió, que ha començat aquest matí, s'ha trobat amb unes declaracions sobre la taula de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que han generat malestar en alguns sectors del partit. "Junts i el PSC a la Generalitat? No ens autoexclourem del terreny de joc, que és el que voldrien els nostres rivals polítics", ha dit la membre del Govern en una entrevista a Nació Digital, i ha remarcat que Esquerra ara ja pacta amb els socialistes a Madrid. Davant l'aval de Ciuró a una aliança amb el PSC a la Generalitat, la direcció ha decidit fer un comunicat a última hora d'aquest diumenge desautoritzant-la. "Junts no es planteja en cap cas acords de govern a la Generalitat amb partits que no formen part de la majoria independentista", ha expressat, a més de refermar-se en la "victòria del 52%" a les eleccions del 14 de febrer. I és que en diverses ocasions Ciuró afirma en l'entrevista que "el 52% són els pares", arran de la manca d'unitat entre Esquerra, Junts i la CUP.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, s'ha reunit aquest dilluns amb Sergio Peiró, el pare de la Yaiza, la nena de quatre anys assassinada a Sant Joan Despí a mans de la seva mare, Cristina Rivas, el maig passat. Ciuró ha admès que aquest cas va passar "desapercebut" i ha demanat disculpes en nom de l'administració a la família per haver-los "abandonat". El pare ha explicat a la sortida de la trobada que ha passat per un procés molt dur i que no ha sentit el suport de les institucions. "Sé que no totes les violències són iguals, però el dolor de les víctimes sí que ho és", ha assenyalat.

“Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” no és una proclama gaire diferent de l'actual “amnistia i autodeterminació”. Aquest és el principal missatge que ha llançat aquesta tarda el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en l’acte de commemoració del 50è aniversari de l’Assemblea de Catalunya, que s’ha celebrat al Palau de la Generalitat. Encapçalat pel president i la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha comptat amb la participació de tres membres destacats del moviment: Pere Portabella, Josep Lluís Carod-Rovira i Magda Oranich.

Lourdes Ciuró ha sigut diputada de Convergència i Unió, de Democràcia i Llibertat i de Junts per Catalunya al Congrés de Diputats. També havia sigut regidora de Junts a l’Ajuntament de Sabadell i des del maig és la nova consellera de Justícia.

Aquest dijous Antoni Bassas conversa amb la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró. Aquest mateix dilluns estava al Tribunal d’Apel·lació de Sàsser a Sardenya al costat de l'expresident Carles Puigdemont amb el que va titllar de "nova derrota de la justícia europea".

Nova conselleria, nous canvis a Memòria. Teresa Ferré, que va assumir la direcció del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe) el 30 de juny de l'any passat, ha estat rellevada. El nou director dels espais de memòria de l'Ebre serà Joan Baptista Forcadell, que ocuparà el càrrec a partir de dilluns. Baptista Forcadell va ser regidor de CiU a Sant Carles de la Ràpita, és llicenciat en economia i ha exercit com a docent.