Fa una mica menys de tres mesos que una sentència pionera dictada a Barcelona va reconèixer com un accident laboral els trombes que va patir un professor després de vacunar-se contra la covid amb les dosis d'AstraZeneca. Ara, el jutjat social 3 de Burgos ha dictat una sentència molt similar, però amb una diferència rellevant: en aquest cas, l'afectada havia rebut una primera dosi d'AstraZeneca i dues de Pfizer.

Entre les diverses reclamacions d'afectats per seqüeles de la vacunació contra la covid, una ha desembocat en una sentència pionera que s'ha fet pública aquest divendres. Un jutjat de Barcelona ha estat el primer a reconèixer com a accident laboral els trombes que va patir un professor d'institut després de vacunar-se amb AstraZeneca. Uns efectes secundaris que, fa només un any, la mateixa farmacèutica admetia en el marc d'un procés judicial del Tribunal Suprem anglès.

Les vacunes de la covid van ser un punt d'inflexió en la lluita contra el virus que ho va capgirar tot ara fa quatre anys. Es van desenvolupar en un temps rècord per protegir la gent gran i més vulnerable i anar recuperant progressivament la normalitat. Han salvat milers de vides arreu del món i són una de les fites de la medicina moderna. La urgència del moment va provocar que la seva autorització es fes per la via d'emergència, tot i que l'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha reivindicat sempre la validesa i seguretat dels seus criteris i processos per garantir que són vacunes segures. El Regne Unit va seguir una via encara més accelerada i les va aprovar abans que Europa. Una d'elles ha causat efectes secundaris en "casos molt rars" que no es van detectar en el moment de la seva autorització. És el cas de la vacuna d'AstraZeneca. Ara la farmacèutica ha admès que pot causar trombosi en aquests pocs casos en un document legal presentat davant el Tribunal Superior del Regne Unit al febrer.

Quan tot just començava el 2020 l’existència d’empreses com Biontech o Moderna era desconeguda per a la majoria dels mortals. També es desconeixia aleshores la importància que agafarien gegants farmacèutics com Pfizer, Johnson & Johnson o AstraZeneca en la nostra vida quotidiana per fer front a la pandèmia que es va declarar oficialment l’11 de març del 2020. 

L’inici de la vacunació amb segones dosis als treballadors essencials menors de 60 anys ha posat de manifest que una àmplia majoria opta per posar-se AstraZeneca –la mateixa de la primera dosi– en comptes de seguir la prescripció del ministeri de Sanitat i inocular-se Pfizer, aquesta vegada. Un 87% dels 4.603 vacunats a Catalunya dijous –el primer dia– va decidir completar la pauta sense combinar les dues vacunes, contradient les indicacions que havia fet el ministeri de Sanitat, que ja ha aixecat la veu per recordar a les comunitats autònomes que no poden recomanar activament al col·lectiu la dosi d’AstraZeneca per sobre de l’opció de Pfizer. El departament que lidera Carolina Darias va instar els governs autonòmics a no generar situacions que poden truncar la bona marxa de la campanya de vacunació.

D'acord amb proves de laboratori, un equip d’investigadors alemanys han informat aquest dimecres al vespre que creuen haver trobat la causa dels rars però greus trombes de sang que, en alguns casos, han provocat la mort de persones que han rebut o bé la vacuna d’AstraZeneca o bé la de Janssen.