La decisió de la defensa de Carles Puigdemont de recusar tres magistrats del Tribunal Constitucional (TC) ja feia preveure una dilació en els terminis per resoldre l'amnistia a l'expresident de la Generalitat. Aquest dijous el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, ho ha confirmat en un esmorzar amb periodistes. "Difícilment podran ser resolts abans de Nadal", ha dit sobre els recursos d'empara tant de Puigdemont com dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. Conde-Pumpido ha atribuït aquest "retard" de "mínim un mes" en relació amb els temps previstos inicialment —al TC comptaven admetre'ls a tràmit a principis de setembre i finalment ho faran en el ple de la setmana vinent— a la decisió de tractar d'apartar els magistrats conservadors José María Macías, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel per part de la defensa del líder de Junts.

El Tribunal Constitucional busca legitimar-se quan falten tres mesos perquè dicti sentència sobre l'amnistia. I el president de l'òrgan, Cándido Conde-Pumpido, s'ha reivindicat aquest dilluns en un format no gaire habitual: convidat per l'Ateneo de Madrid, ha pronunciat un discurs i s'ha sotmès a preguntes d'alguns periodistes per dir que "qüestionar el Tribunal Constitucional és qüestionar la Constitució i el sistema democràtic". La idea de Conde-Pumpido és que la sentència al recurs del PP arribi abans de l'estiu, un termini "raonable", ha dit, tenint en compte que la norma va entrar en vigor el juliol de 2024. Així doncs, el TC es pronunciaria un any després.

A Madrid es juga una partida pel poder entre dos exèrcits poderosos –el de la dreta i el de l’esquerra–, en què cadascun té les seves fitxes que fan la feina bruta. El bàndol conservador és molt més nombrós i inclou els àmbits judicial, mediàtic i econòmic (l'Íbex-35, la CEOE, etc.), però no té un lideratge tan clar com el de l’esquerra, en què Pedro Sánchez és clarament l’estendard a protegir. Teòricament, el líder del conglomerat conservador, en tant que aspirant a la Moncloa, és Alberto Núñez Feijóo, però tant Isabel Díaz Ayuso com Santiago Abascal tenen els seus propis exèrcits i van per lliure.

En plena campanya de desprestigi del PP del Tribunal Constitucional (TC), el president de l'òrgan de garanties, Cándido Conde-Pumpido, ha demanat "respecte polític i institucional a les decisions i la independència de la institució" i ha aprofitat per recordar que "tots els poders públics estan obligats al compliment del que resolgui el Tribunal Constitucional". Aquestes paraules les ha pronunciat en un breu discurs durant l'acte de presa de possessió del nou magistrat del tribunal, el català José María Macías, que ocupa la vacant que Alfredo Montoya va deixar el 2022 per baixa mèdica.

"El meu amic Cándido", bromeja alguna vegada el president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, en referència al president del Tribunal Constitucional (TC), Cándido Conde-Pumpido. És fidel a la seva ironia i conscient que als cercles judicials són conegudes les tibantors que mantenen. "Són dues personalitats amb un ego impressionant i havien de xocar forçosament", diu una font vinculada a la cúpula judicial de l'Estat. Després de compartir una època al Suprem, Conde-Pumpido va accedir al TC l'any 2017. Les tensions en les deliberacions a l'alt tribunal van passar a una mena de xoc implícit des d'institucions diferents i que pròximament podria reproduir-se arran de la llei d'amnistia.

Als passadissos judicials és coneguda l'enemistat entre Manuel Marchena, president de la sala segona del Tribunal Suprem, i Cándido Conde-Pumpido, president del Tribunal Constitucional. Aquesta setmana el segon ha enviat dos cops baixos al primer, un doble revés en només dos dies. Dimarts el ple de l'òrgan de garanties va anul·lar la condemna de l'alt tribunal a l'exdiputat d'Unides Podem al Congrés Alberto Rodríguez i aquest dimecres ha decidit donar la raó al líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, i que no se li hagi de repetir el judici pel cas Bateragune, pel qual ja va complir condemna de presó. Al PP no ha passat inadvertides aquests dos moviments i el seu president, Alberto Núñez Feijóo, ha denunciat que el Constitucional està "suplantant" el Suprem. Fonts de Génova asseguren que estan estudiant si l'organisme s'està excedint de le seves competències. Per la seva banda, Otegi, en una piulada, ha assenyalat que "el temps a vegades posa les coses al seu lloc" i que "perden els enemics de la pau i guanya Euskal Herria".

Fins i tot abans que el Tribunal Suprem (TS) comencés a jutjar l'1-O, els líders del Procés apuntaven al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). L'expresident d'Òmnium, Jordi Cuixart, va ser el primer dels nou condemnats a dur la sentència a Estrasburg, seu del TEDH, un cop el Tribunal Constitucional (TC) va ratificar-la. Cuixart ja avançava dies abans del judici que seria a la ciutat francesa i no a la capital de l'estat espanyol on es resoldria la qüestió i vaticinava una condemna a la justícia espanyola.

Pedro Sánchez ja té el Tribunal Constitucional que volia. Un que sigui no només de tendència progressista, sinó amb ganes de fer pagar als conservadors per l'ús polític que han fet de la institució, convertida en un ariet més contra el govern espanyol (amb la sentència contra l'estat d'alarma com a exponent). La venjança progressista serà, en aquest cas, implacable. Ara ja no hi ha perfils moderats que valguin ni persones amb capacitat de fer de pont: hi ha dos sectors irreconciliables i una esquerrana i feminista outsider que és María Luisa Balaguer, que va per lliure. Sánchez està disposat a fer pagar un preu elevat al PP per la seva deslleialtat institucional i ho fa de la millor manera que sap: redoblant l'aposta amb un buldog anomenat Cándido Conde-Pumpido. Per a Catalunya sempre serà millor un tribunal progressista que un de conservador, però si Francisco Tomás y Valiente aixequés el cap veuria que l'obra que, entre d'altres, ell va ajudar a construir avui no és més que una muntanya de runa.

Entre passadissos es diu que Cándido Conde-Pumpido (la Corunya, 1949) indicava al govern espanyol quins escrits havia de presentar per intentar que el PP no paralitzés al Tribunal Constitucional la reforma legal que en forçava la renovació. També que poc abans que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) votés el 27 de desembre els nomenaments dels nous magistrats de l'òrgan de garanties, es desplaçava en cotxe oficial a la Moncloa. El que va ser notori és que el nou president del TC per als pròxims tres anys va estar conversant una llarga estona amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, de manera visible per a tots els convidats durant el còctel posterior a l'acte de presa de possessió dels nous integrants de la institució, aquest dilluns. "És descarat", consideren fonts jurídiques, sobre el paper d'actor polític a la cúpula judicial que exerceix Conde-Pumpido. Asseguren que l'afinitat amb el PSOE és "absoluta", però que el vincle és "recíproc", de manera que el govern espanyol s'ha sortit amb la seva.

La majoria progressista al Tribunal Constitucional arrenca amb divisió interna. El sector de set magistrats s’ha reunit aquest migdia per abordar qui ha de ser el pròxim president o presidenta de la institució i no han arribat a un acord. S’hi postulen dos membres del grup: Cándido Conde-Pumpido, proper al govern espanyol, i María Luisa Balaguer, catedràtica en dret constitucional andalusa marcadament d’esquerres però més allunyada de la influència política. Segons fonts consultades per l’ARA, l’intent de sortir de la presa de contacte amb una única candidatura de cara al ple d’aquest dimecres ha fracassat. “Tot està pendent. Es veurà demà”, indiquen. Així, la previsió és que l’escenari quedi obert i en la mateixa votació, que és secreta, es dirimeixi qui compta amb més suports.

Fa nou anys que el Tribunal Constitucional (TC) no té ni una majoria ni un president progressista. L'última vegada va ser l'any 2013, quan Pascual Sala Sánchez va abandonar el càrrec i el govern de Mariano Rajoy va designar els seus dos magistrats, que van girar la truita. Després d'un debat tens, el 2023 els progressistes tornaran a dominar el TC i el tribunal obrirà una nova etapa un cop el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va desfer dimarts el bloqueig. El tribunal de garanties espanyol encara trigarà uns dies a acabar amb tots els formalismes perquè els quatre nous magistrats –Juan Carlos Campo, Laura Díez, César Tolosa i María Luisa Segoviano– puguin començar a exercir oficialment, però a l'horitzó ja hi figura una de les primeres decisions que haurà d'adoptar: l'elecció del president d'aquest tribunal. I en aquest debat ja fa setmanes que sobresurt un candidat, el magistrat progressista i ex fiscal general de l'Estat Cándido Conde-Pumpido.

Poques vegades la història judicial ofereix l'oportunitat de saber el que podia haver passat si s'hagués aprovat un projecte de sentència que es va obligar a guardar en un calaix i de la qual ara coneixem els arguments a través d'un vot particular. És el cas de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre els cinc recursos d'empara sol·licitats arran de la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar cinc persones a les quals l'Audiència Nacional havia absolt pels fets del setge al Parlament, els dies 14 i 15 de juny del 2011.

A la tercera va anar la vençuda. Però en aquest cas contra la seva pròpia ponència. El magistrat Cándido Conde-Pumpido va cedir ahir la ponència en el recurs d'empara contra la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar els participants en el setge al Parlament el 2011. El magistrat Antonio Narváez, d'orientació conservadora, serà ara el ponent d'una sentència que s'espera que es dicti durant el mes de juliol.